Revista de Corresponsales: Honorarios de arquitectos en Alemania
Los honorarios de los Arquitectos es un tema de actualidad en Alemania, dado éstos se han regido durante muchos años -y lo siguen haciendo actualmente- por un reglamento a nivel federal, a pesar de que éste ha dejado de tener carácter vinculante en cuanto a los honorarios mínimos y máximos desde enero de 2021.
Estamos hablando del “HOAI” o Reglamento de Honorarios para Arquitectos e Ingenieros. El documento se aplica únicamente a servicios ofrecidos por arquitectos e ingenieros con domicilio laboral/fiscal en Alemania y siempre y cuando los servicios se lleven a cabo también desde Alemania. Su equivalente en el territorio español sería el parcialmente derogado Real Decreto 2512/1977, de 17 junio.
Se organiza en diferentes apartados según la tipología constructiva (Urbanismo, Paisajismo, Edificación, Estructuras, Ingeniería, etc.) y proporciona un rango de honorarios basado en el presupuesto de ejecución material y en el grado de dificultad del proyecto en cuestión. Únicamente los honorarios por servicios de asesoramiento han sido, incluso antes de enero de 2021, no vinculantes.
Pero quizá el aspecto por el que es más conocido este reglamento no sea el hecho de el HOAI que sea o no vinculante, sino la estructura con la que divide las fases de proyecto, en alemán “Leistungsphasen” o abreviado LP que literalmente se puede traducir como “etapas de servicios”. Hay nueve LPs que tienen vinculado un porcentaje que representa el peso del honorario con respecto al total de los honorarios por el encargo completo. A continuación, la lista con las LP junto a las correspondientes fases y porcentaje de honorarios correspondientes a las fases de proyecto en el territorio español, también con su porcentaje de honorario respecto al total.
LP1 HOAI es "estudios previos" (2%) corresponde a España con "Previsión de fondos" (15%) combinado con "estudio previo" (5%);
LP2 HOAI es “Anteproyecto” (7%) corresponde a España con “Anteproyecto” (10%);
LP3 HOAI es “Proyecto Básico” (15%) corresponde idénticamente con su equivalente en España “Proyecto Básico” (15%);
LP4 HOAI es "Licencia de obras" (3%) en España estaría incluido en "Proyecto Básico";
kLP5 HOAI es "Proyecto de Ejecución" (25%) corresponde idénticamente con la correspondiente fase en España "Proyecto de Ejecución" (25%);
LP6 HOAI es “Contrataciones” (10%) incluido en España en el “Proyecto de Ejecución”;
LP7 HOAI es “Adjudicaciones” (4%) también incluido en España en el “Proyecto de Ejecución”;
LP8 HOAI es "Dirección de obra" (32%) corresponde a España con "Dirección de obra" (25%); finalmente LP9 HOAI es “Liquidación y recepción” (2%) corresponde igualmente a España con “Liquidación y recepción” (5%).
Es necesario destacar algunas diferencias notables en relación las tareas asumidas por el Arquitecto en Alemania versus las que asume un arquitecto que ejerza en el territorio español. Así pues, las estructura, las instalaciones, el estudio de seguridad y salud, el estudio ambiental, la gestión de residuos, la certificación energética, la protección contra incendios, la certificación acústica o las mediciones son tareas que pueden recaer sobre un arquitecto que ejerza en el territorio español y que en Alemania se encargan a profesionales externos. Estas tareas pueden llegas a suponer hasta un 21% del honorario total por lo que se debe tener en cuenta a la hora de comparar encargos en España y Alemania.
Teniendo en cuenta lo anterior y una eliminadas las tareas que no se incluyen en los proyectos de Alemania, resulta que si se compara un el proyecto homogeneizado para ambos países sería en Alemania el proyecto de ejecución mínimamente aligerado de tareas mientras que en España sería prácticamente el proyecto básico con niveles de detalles constructivos.
Debido a esta diferencia de tareas se puede deducir que el proyecto en España incluye por un único precio toda una serie de servicios que en Alemania se tienen que abonar a especialistas en la materia que se contratan externamente. Esto supone un abaratamiento del honorario global del proyecto en España versus Alemania si tenemos en cuenta la inversión de tiempo, conocimientos y recursos.
Cabe destacar que las tablas de la HOAI se aplicarían por separado para el proyecto de edificación, el de estructuras y el de instalaciones. Los dos últimos se abonarían a los técnicos contratados para tal fin. Si se suman los porcentajes del PEM que van a parar a estos tres grupos, es habitual que en Alemania los honorarios de todos los técnicos implicados supongan un 8 o 9 % del presupuesto total de la obra (no PEM), mientras que, en España, donde facturaría en muchos casos sólo el Arquitecto, el porcentaje puede llegar a ser la mitad (4-5%).
Según estos datos se puede decir que, para la misma carga de trabajo, los honorarios del arquitecto serían en doble en Alemania que en España. Lógicamente no sólo debemos considerar los honorarios como referencia al comparar el ejercicio de la profesión: precisamente por las tareas adicionales usualmente desarrolladas en España se podría decir que se triplica la responsabilidad civil al incorporar las estructuras y las instalaciones al paquete de servicios ofertados por el arquitecto.
Como comentaba al inicio del texto, una resolución del Tribunal de Justicia Europeo (TJE) dictaminó el 4 de julio de 2019 que las tasas mínimas y máximas de la HOAI son incompatibles con la legislación de la UE. La sentencia versa exclusivamente sobre la prohibición legal de caer por debajo de los tipos mínimos o superar los tipos máximos establecidos en las tablas de la HOAI no sobre la estructura y utilidad del reglamento en sí; la sentencia sobre la HOAI abre la puerta a una mayor competencia, especialmente considerando la cada vez más presente actividad internacional de muchos arquitectos, dado que aquellos que ejercen la profesión en países con honorarios más competitivos que despachos alemanes tienen ahora la ventaja de no tener que amoldarse a un rango de honorarios vinculante.
Esta tendencia también se puede encontrar en España, en este caso trasladando el origen a países (habitualmente de Europa del este) donde los honorarios son todavía más competitivos que los ya apretados márgenes que se manejan en territorio español. En definitiva, la liberalización del mercado tiene su cara positiva en cuanto a la internacionalización de la arquitectura, pero a su vez pone en riesgo la viabilidad del ejercicio de la profesión para aquellos arquitectos que ven amenazadas sus tarifas por ofertas provenientes de otros países con menor coste de vida.
Fonts:· HOAI - Reglamento de Honorarios para Arquitectos e Ingenieros. En el siguiente link traducción al espanyol de la versión de 2008
· Estudio comparativo de los honorarios de arquitectos realizado por el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España (CSCAE).
Carlos Vidal Wagner, arquitecto. Corresponsal del COAC en Frankfurt, Alemania, Octubre 2022
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
Revista de Corresponsales: Honoraris professionals en Croàcia
Plataformas digitales de subastas
Desde 2010 llevo ejerciendo mi profesión en Croacia. En los últimos meses no he dejado de recibir e-mails de diferentes plataformas digitales invitándome a pagar una subscripción para poder optar a ofertar servicios de arquitectura a potenciales clientes.
Hasta ahí el tema parece atractivo, como un nuevo canal para la búsqueda de clientes. Sin embargo, tiene un gran inconveniente que llega a poner de manifiesto una tendencia omnipresente en el país: El único criterio de selección es el precio. Otros aspectos como la calidad, la seriedad o la experiencia, por no hablar de la capacidad intelectual y artística del profesional, no se tienen en cuenta en ningún momento.
Sumando a que en el mercado existe un gran número de arquitectos, el resultado de esta nueva forma de contratación es la subasta de los servicios de arquitectura a precios que denigran la profesión y que ponen en riesgo la profesionalidad de los proyectos.
Reglamento de servicios estandarizados de Croacia
En el 2013 la Cámara de arquitectos de Croacia elaboró un reglamento de servicios estandarizados de arquitectura basado en el sistema que ya utilizaba la Cámara de arquitectos de Alemania. Apoyando a este reglamento, se creó una aplicación web de libre consulta, tanto para los profesionales como para los inversores, que permite calcular los honorarios utilizando los siguientes parámetros que determinarán el número de horas de trabajo para cada fase de proyecto y por tanto los honorarios aplicables:
- INVERSIÓN ESTIMADA DEL PROYECTO
- GRADO DE DIFICULTAD DEL PROYECTO
Existen 5 grados de dificultad dependiendo de la tipología y programa del edificio en cuestión
- FASES DE PROYECTO:
1.- Definición de objetivos –programa (3%)
2.- Diseño preliminar (7%)
3.- Proyecto de ideas (20%)
4.- Permiso de localización (3%)
5.- Proyecto principal (24%) Equivalente a un proyecto básico que debe ir acompañado de los proyectos de estructuras, instalaciones y otros proyectos, que deben ir firmados por los respectivos técnicos y que el arquitecto adjunta a su proyecto con el rol de proyectista principal. Sirve como base para solicitar la licencia de obra.
6.- Solicitud de licencia de obras (3%)
7.- Proyecto ejecutivo (32%). No es obligatorio según la legislación croata y aunque, por supuesto, es altamente recomendable, muchos inversores se saltan esta fase o tienden a minimizarla lo que supone un riesgo grave de incoherencias en la fase de ejecución.
8.- Mediciones (8%)
- PRECIO POR HORA
El colegio de arquitectos croata realizó un estudio para determinar el precio medio por hora para los servicios de arquitectos siendo de 21,7€/h como precio medio de referencia en 2013. Este importe ha sido actualizado en la aplicación con precios a partir de 30€/h tal y como aparece en el software de ayuda para el cálculo de honorarios hoy en día.
La realidad del mercado
Los importes resultantes de la aplicación llegan a ser meramente anecdóticos ya que la realidad del mercado es completamente diferente. En la gran mayoría de casos, dependiendo del tipo de cliente y de la tipología de edificación, será necesario hacer una rebaja del 40-50% respecto al cálculo obtenido por la aplicación para que la oferta sea tomada en consideración, o más del 50% en caso de intentar llegar a un contrato a través de las plataformas digitales anteriormente citadas.
El valor de los servicios de arquitectura está tan devaluado a nivel de país, que incluso en muchas licitaciones públicas la estimación de los honorarios para los arquitectos se sitúa muy por debajo de la recomendación dada por la Cámara croata de arquitectos.
Es más, lo habitual es recibir una solicitud de oferta a base de precio por m2 (igual que los gremios de la construcción) de la superficie neta que el inversor pretende construir. Actualmente estos precios rondan los 15€ por m2 para un proyecto básico (proyecto arquitectónico sin instalaciones).
Para poner en contexto estas cifras hay que tener en cuenta que el salario neto medio de Croacia es de alrededor de 12.000€ según el instituto nacional de estadística. En el caso de los arquitectos se sitúa alrededor de 16.000€ (según datos del consejo europeo de arquitectos de Europa), cifra notablemente inferior a la media europea de 36.740€ o de los países próximos de la EU como Eslovenia con 30.000€, Italia con 27.000€, Austria 47.500€ o Alemania con 60.000€ o los 30.000€ de España. No es de extrañar que muchos jóvenes arquitectos croatas, después de la entrada de Croacia a la UE (2013), hayan decidido emigrar a alguno de los países anteriormente citados.
Perspectiva desoladora
Vistos los números y con la sensación de que el arquitecto está considerado un mal necesario, solo para cumplir con el procedimiento de obtención del permiso de construcción, nos encontramos en un momento crucial para la supervivencia de la profesión tal y como la conocemos.
Es imprescindible impulsar un cambio de mentalidad para que los profesionales puedan dedicar el tiempo necesario para proyectar con los niveles mínimos de calidad y así garantizar la sostenibilidad económica de las empresas de arquitectura, de sus trabajadores y/o colaboradores.
Aquí unas reflexiones sobre las posibles líneas de actuación:
- Invitar a los colegios y cámaras de arquitectos, gestores de plataformas digitales y funcionarios de las entidades de contratación a establecer mecanismos para trasladar los precios recomendados al mercado real.
- En licitaciones públicas establecer criterios de bajas temerarias para que ofertas inusualmente bajas se pudieran descartar.
- Promover la introducción de criterios adicionales en las valoraciones de las ofertas para que no estén basadas únicamente en el precio, evitando que el precio más bajo sea el único criterio. Una buena práctica de adjudicación basada en el precio podría ser que el equipo que esté más próximo al precio medio sea el ganador de una licitación.
Javier Luri, arquitecto. Corresponsal del COAC en Zagreb, Croacia
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
Revista de Corresponsals: Honoraris d’Arquitectes a Alemanya
Estem parlant del “HOAI” o Reglament d'Honoraris per a Arquitectes i Enginyers. El document s'aplica únicament a serveis oferts per arquitectes i enginyers amb domicili laboral/fiscal a Alemanya i sempre que els serveis es duguin a terme també des d'Alemanya. El seu equivalent en el territori espanyol seria el parcialment derogat Reial Decret 2512/1977, de 17 Juny.
S'organitza en diferents apartats segons la tipologia constructiva (Urbanisme, Paisatgisme, Edificació, Estructures, Enginyeria, etc.) i proporciona una franja d'honoraris basat en el pressupost d'execució material i en el grau de dificultat del projecte en qüestió. Únicament els honoraris per serveis d'assessorament han estat, fins i tot abans de gener de 2021, no vinculants.
Però potser l'aspecte pel qual és més conegut aquest reglament no sigui el fet que el HOAI sigui o no vinculant, sinó l'estructura amb la qual divideix les fases del projecte, en alemany “Leistungsphasen” o abreujat “LP” que literalment es pot traduir com a “etapes de serveis”. Hi ha nou “LP”s que tenen vinculat un percentatge que representa el pes dels honoraris respecte al total dels honoraris per l'encàrrec complet. A continuació la llista amb les LP al costat de les corresponents fases i percentatge d'honoraris corresponents a les fases de projecte en el territori espanyol, també amb el seu percentatge d'honoraris respecte al total.
LP1 HOAI és “estudis previs” (2%) correspon a Espanya amb “Previsió de fons“ (15%) combinat amb “estudi previ” (5%);
LP2 HOAI és “Avantprojecte” (7%) correspon a Espanya amb “Avantprojecte” (10%);
LP3 HOAI és “Projecte Bàsic” (15%) correspon idènticament amb el seu equivalent a Espanya “Projecte Bàsic” (15%);
LP4 HOAI és “Llicència d’obres" (3%) a Espanya estaria inclòs en “Projecte Bàsic”;
LP5 HOAI és “Projecte d’Execució" (25%) correspon idènticament amb la corresponent fase a Espanya “Projecte d’Execució" (25%);
LP6 HOAI és “Contractacions” (10%) inclòs a Espanya en el “Projecte d’Execució";
LP7 HOAI és “Adjudicacions” (4%) també inclòs a Espanya en el “Projecte d’Execució";
LP8 HOAI és “Direcció d’obra" (32%) correspon a Espanya amb “Direcció d’obra" (25%); finalment LP9 HOAI és “Liquidació i recepció” (2%) correspon igualment a Espanya amb “Liquidació i recepció” (5%).
És necessari destacar algunes diferències notables en relació a les tasques assumides per l'arquitecte a Alemanya versus les que assumeix un arquitecte que exerceixi en el territori espanyol. Així doncs, les estructures, les instal·lacions, l'estudi de seguretat i salut, l'estudi ambiental, la gestió de residus, la certificació energètica, la protecció contra incendis, la certificació acústica o els amidaments són tasques que poden recaure sobre un arquitecte que exerceixi en el territori espanyol i que a Alemanya s'encarreguen a professionals externs. Aquestes tasques poden arribar a suposar fins a un 21% dels honoraris totals per la qual cosa s'ha de tenir en compte a l'hora de comparar encàrrecs a Espanya i Alemanya.
A causa d'aquesta diferència de tasques es pot deduir que el projecte a Espanya inclou per un únic preu tota una sèrie de serveis que a Alemanya s'han d'abonar a especialistes en la matèria que es contracten externament. Això suposa un abaratiment del honoraris globals del projecte a Espanya versus Alemanya sobretot si tenim en compte la inversió de temps, coneixements i recursos.
Cal destacar que les taules de la HOAI s'aplicarien per separat per al projecte d'edificació, el d'estructures i el d'instal·lacions. Els dos últims s'abonarien als tècnics contractats per a tal fi. Si se sumen els percentatges del PEM que generarien a aquests tres grups, és habitual que a Alemanya els honoraris de tots els tècnics implicats suposin un 8 o 9% del pressupost total de l’obra (no PEM), mentre que a Espanya, on facturaria en molts casos només l'Arquitecte, el percentatge pot arribar a ser la meitat (4-5%).
Segons aquestes dades es pot dir que per a la mateixa càrrega de treball, els honoraris de l'arquitecte serien el doble a Alemanya que a Espanya. Lògicament no sols hem de considerar els honoraris com a referència en comparar l'exercici de la professió: precisament per les tasques addicionals usualment desenvolupades a Espanya es podria dir que es triplica la responsabilitat civil en incorporar les estructures i les instal·lacions al paquet de serveis oferts per l'arquitecte.
Com comentava a l'inici del text, una resolució del Tribunal de Justícia Europeu (TJE) va dictaminar el 4 de juliol de 2019 que les taxes mínimes i màximes de la *HOAI són incompatibles amb la legislació de la UE. La sentència versa exclusivament sobre la prohibició legal de caure per sota dels tipus mínims o superar els tipus màxims establerts en les taules de la HOAI no sobre l'estructura i utilitat del reglament en si; la sentència sobre la HOAI obre la porta a una major competència, especialment considerant la cada vegada més present activitat internacional de molts arquitectes, atès que aquells que exerceixen la professió en països amb honoraris més competitius que els dels despatxos alemanys tenen ara l'avantatge de no haver d'emmotllar-se a un rang d'honoraris vinculant.
Aquesta tendència també es pot trobar a Espanya, en aquest cas traslladant l'origen a països (habitualment d'Europa de l'est) on els honoraris són encara més competitius que els marges que hi ha en territori espanyol. En definitiva, la liberalització del mercat té la seva cara positiva quant a la internacionalització de l'arquitectura però al seu torn posa en risc la viabilitat de l'exercici de la professió per a aquells arquitectes que veuen amenaçades les seves tarifes per ofertes provinents d'altres països amb menor cost de vida.
Fonts:
· HOAI - Reglament d'Honoraris per a Arquitectes i Enginyers. En el següent link traducció a l'espanyol de la versió de 2008
· Estudi comparatiu dels honoraris d'Arquitectes realitzat pel Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE).
Carlos Vidal Wagner, Arquitecte, Corresponsal del COAC a Frankfurt, Alemanya, Octubre 2022
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Revista de Corresponsals: Honoraris professionals a Croàcia
Plataformes digitals de subhastes
Des del 2010 porto exercint la meva professió a Croàcia. En els darrers mesos no he deixat de rebre e-mails de diferents plataformes digitals convidant-me a pagar una subscripció per poder optar a oferir serveis d'arquitectura a clients potencials.
Fins aquí el tema sembla atractiu, com un nou canal per a la cerca de clients. Tot i això, té un gran inconvenient que arriba a posar de manifest una tendència omnipresent al país: L'únic criteri de selecció és el preu. Altres aspectes com la qualitat, la serietat o l'experiència, per no parlar de la capacitat intel·lectual i artística del professional, no es tenen en compte en cap moment.
Sumant que al mercat hi ha un gran nombre d'arquitectes, el resultat d'aquesta nova forma de contractació és la subhasta dels serveis d'arquitectura a preus que denigren la professió i posen en risc la professionalitat dels projectes.
Reglament de serveis estandarditzats de Croàcia
El 2013, la Cambra d'arquitectes de Croàcia va elaborar un reglament de serveis estandarditzats d'arquitectura basat en el sistema que ja feia servir la Cambra d'arquitectes d'Alemanya. Donant suport a aquest reglament, es va crear una aplicació web de lliure consulta, tant per als professionals com per als inversors, que permet calcular els honoraris utilitzant els paràmetres següents que determinaran el nombre d'hores de treball per a cada fase de projecte i per tant els honoraris aplicables:
- INVERSIÓ ESTIMADA DEL PROJECTE
- GRAU DE DIFICULTAT DEL PROJECTE
Hi ha 5 graus de dificultat depenent de la tipologia i programa de l'edifici en qüestió
- FASES DE PROJECTE:
1.- Definició d'objectius -programa (3%)
2.- Disseny preliminar (7%)
3.- Projecte d'idees (20%)
4.- Permís de localització (3%)
5.- Projecte principal (24%) Equivalent a un projecte bàsic que ha d'anar acompanyat dels projectes d'estructures, instal·lacions i altres projectes, que han d'anar signats pels tècnics respectius i que l'arquitecte adjunta al seu projecte amb el rol de projectista principal. Serveix com a base per sol·licitar la llicència d’obra.
6.- Sol·licitud de llicència d'obres (3%)
7.- Projecte executiu (32%). No és obligatori segons la legislació croata i encara que, per descomptat, és altament recomanable, molts inversors se salten aquesta fase o tendeixen a minimitzar-la, cosa que suposa un risc greu d'incoherències a la fase d'execució.
8.- Mesuraments (8%)
- PREU PER HORA
El col·legi d'arquitectes croat va realitzar un estudi per determinar el preu mitjà per hora per als serveis d'arquitectes sent de 21,7€/h com a preu mitjà de referència el 2013. Aquest import ha estat actualitzat a l'aplicació amb preus a partir de 30 €/h tal com apareix al programari d'ajuda per al càlcul d'honoraris avui dia.
La realitat del mercat
Els imports resultants de l’aplicació arriben a ser merament anecdòtics ja que la realitat del mercat és completament diferent. En la gran majoria de casos, depenent del tipus de client i de la tipologia d'edificació, cal fer una rebaixa del 40-50% respecte al càlcul obtingut per l'aplicació perquè l'oferta sigui presa en consideració, o més del 50% en cas d'intentar arribar a un contracte a través de les plataformes digitals esmentades anteriorment.
El valor dels serveis d'arquitectura està tan devaluat a nivell de país, que fins i tot en moltes licitacions públiques l'estimació dels honoraris per als arquitectes se situa molt per sota de la recomanació donada per la Cambra croata d'arquitectes.
És més, és habitual rebre una sol·licitud d'oferta a base de preu per m2 (igual que els gremis de la construcció) de la superfície neta que l'inversor pretén construir. Actualment aquests preus ronden els 15€ per m2 per a un projecte bàsic (projecte arquitectònic sense instal·lacions).
Per posar en context aquestes xifres cal tenir en compte que el salari net mitjà de Croàcia és d'uns 12.000€ segons l'institut nacional d'estadística. En el cas dels arquitectes se situa al voltant de 16.000€ (segons dades del consell Europeu d'arquitectes d'Europa), xifra notablement inferior a la mitjana europea de 36.740€ o dels països propers de l'EU com Eslovènia amb 30.000€, Itàlia amb 27.000€, Àustria 47.500€ o Alemanya amb 60.000€ o els 30.000€ d'Espanya. No és estrany que molts joves arquitectes croats, després de l'entrada de Croàcia a la UE (2013), hagin decidit emigrar a algun dels països esmentats anteriorment.
Perspectiva desoladora
Vistos els números i amb la sensació que l'arquitecte està considerat un mal necessari, només per complir el procediment d'obtenció del permís de construcció, ens trobem en un moment crucial per a la supervivència de la professió tal com la coneixem.
És imprescindible impulsar un canvi de mentalitat perquè els professionals puguin dedicar el temps necessari per projectar amb els nivells mínims de qualitat i garantir així la sostenibilitat econòmica de les empreses d'arquitectura, dels seus treballadors i/o col·laboradors.
Aquí hi ha unes reflexions sobre les possibles línies d'actuació:
- Convidar els col·legis i les càmeres d'arquitectes, gestors de plataformes digitals i funcionaris de les entitats de contractació a establir mecanismes per traslladar els preus recomanats al mercat real.
- En licitacions públiques establir criteris de baixes temeràries perquè ofertes inusualment baixes es poguessin descartar.
- Promoure la introducció de criteris addicionals a les valoracions de les ofertes perquè no estiguin basades únicament en el preu, evitant que el preu més baix sigui l'únic criteri. Una bona pràctica d’adjudicació basada en el preu podria ser que l’equip que estigui més proper al preu mitjà sigui el guanyador d’una licitació.
Javier Luri, arquitecte. Corresponsal del COAC a Zagreb, Croàcia. Octubre 2022
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español