Revista de corresponsales: Las ciudades europeas se dejan ver en Berlín
El vestíbulo principal de pasajeros del antiguo aeropuerto de Tempelhof en Berlín acogerá la exposición "Living the City" hasta el 20 de diciembre. Se trata de uno de los edificios más emblemáticos de la ciudad, con un marcado estilo neoclásico característico de las grandes obras del nacionalsocialismo. Terminado de construir en 1941, se convirtió en ese momento en el edificio más grande del mundo. En 2008 dejó su función de aeropuerto y pasó a ser un espacio municipal, destinado a exposiciones y otros eventos culturales de la ciudad.
"Living the City" es el resultado de más de un año de trabajo del estudio de diseño berlinés "The green Eyl" y del equipo de comisarios que han seleccionado las más de 50 historias que nos aproximan a diferentes ciudades europeas. El programa incluye charlas, performance, sesiones de DJs y visitas guiadas por el edificio. Organizada por el Ministerio de Interior, participan numerosas instituciones, como la Universidad Técnica (TU) o el Colegio de Arquitectos de Berlín.
La experiencia arquitectónica que supone recorrer la exposición en este gran vestíbulo es espectacular. Aunque se encuentran intactos los mostradores de facturación, las cintas transportadoras para el equipaje y la señalética, como si el aeropuerto hubiera dejado de funcionar ayer. Se trata de un auténtico viaje en el tiempo. Todo ello añade un gran valor a la propia exposición y hace la visita más que recomendable.
Si nos centramos en los contenidos de la muestra vemos que está dividida en ocho grandes temas: amar, vivir, hacer, participar, aprender, jugar, mover y soñar, actividades que tienen lugar en las ciudades. La arquitectura, el urbanismo y el arte toman el protagonismo en proyectos de muy diversas dimensiones, de los que destacamos un par de ejemplos para cada ámbito:
amar
El tema de la agricultura urbana se presenta con un invernadero en Bruselas que desde 2014 permite a los vecinos de un barrio periférico cultivar su propio huerto.
A continuación, nos introducimos en el agua de los ríos en varias ciudades en Suiza mediante una filmación muy atractiva que nos permite apreciar el valor de los ríos como ejes vertebradores del espacio público. Asimismo, es una llamada a la movilización contra la privatización de los bordes de los ríos.
vivir
La intervención de Lacaton & Vassal Architectes en un polígono residencial en la periferia de Burdeos es especialmente interesante tanto por su calidad arquitectónica como por la gran transformación social que inició en el barrio. Evitó la expulsión de los vecinos originales y al mismo tiempo el derribo de unos edificios de gran escala. El testimonio de los nuevos vecinos y las fotografías en gran formato escenifican este proyecto de forma óptima.
El proyecto Kalkbreite en la ciudad de Zurich es en sí mismo una pequeña ciudad, con equipamientos, espacios comunes para cocinar y trabajar, así como una biblioteca de objetos para el uso comunitario. El coche privado no ha sido integrado en el proyecto y el ahorro energético en el funcionamiento del edificio lo convierten en un ejemplo de arquitectura sostenible para el resto de la ciudad.
En la exposición encontramos otro capítulo de la historia del edificio del aeropuerto de Tempelhof: las taquillas que pertenecieron a los refugiados que fueron acogidos en un hangar en desuso entre los años 2015 y 2017.
hacer
Görlitz es una ciudad alemana en la frontera con Polonia que como muchas otras pequeñas ciudades alemanas sufre el problema de la despoblación. Una iniciativa de la Universidad de Dresde junto con la administración local ha invitado durante cuatro semanas a todos los que quieran experimentar la vida en la ciudad y así atraer a nuevos vecinos que puedan llegar a establecerse.
Una iniciativa privada interesante la materializa Rotor DC. Esta empresa es pionera en ofrecer una segunda vida a los materiales de construcción, participando en los procesos de derribo, recuperándolos y vendiéndolos en la red para su reutilización.
participar
Encontramos numerosos ejemplos de iniciativas vecinales que participan en la transformación de sus espacios urbanos: el barrio de St. Pauli en Hamburgo, el barrio de Nørrebro en Copenhague o el mismo edificio y parque urbano en Tempelhof.
La construcción de un puente peatonal en Rotterdam ha permitido la transformación de los barrios vecinos y el empleo para nuevos usos de edificios que quedaban abandonados.
La fábrica de Clos, al norte de París, fue una iniciativa vecinal que promovió el reciclaje de los materiales de construcción que resultaban de los escombros de las torres de vivienda vecinas, convirtiéndose al mismo tiempo en un punto de encuentro y discusión del barrio.
aprender
La rehabilitación del taller de locomotoras en la ciudad de Tilburg y su reutilización como biblioteca, evitando su derribo y ofreciendo usos para la comunidad, la han convertido en el centro neurálgico de la vida vecinal.
El "City Plaza Hotel" en Atenas estaba cerrado hasta que fue ocupado del 2016 al 2019 para dar acogida a los refugiados que llegaban a la ciudad. Permitió también la realización de proyectos contra las políticas represivas de inmigración y el racismo, o la prevención de la exclusión social entre otros.
jugar
El pato gigante hinchable en medio de la exposición es el símbolo de "Ministarstvo ProStores", el movimiento de protesta ciudadana en Belgrado que se formó en 2011 para impedir el plan de reurbanización con viviendas y oficinas de lujo en los bordes del río.
Un paso de cebra móvil gigante reivindicó el espacio para los peatones en grandes vías de tráfico de coches en una performance que tuvo lugar en 1993 en Kassel.
mover
Las bicicletas del movimiento "Critical Mass" ocupan las calles una vez al mes para protestar contra la hegemonía de los vehículos motorizados en la planificación de las ciudades. Este movimiento pacífico y solidario nació en Berlín en 1997 y actualmente es activo en numerosas pequeñas y grandes ciudades.
Y acabamos con el proyecto las “Superilles“ de Barcelona. En una gran pantalla al lado del escenario se pueden seguir las explicaciones de Salvador Rueda sobre las experiencias en los barrios de Gràcia y Poble Nou. La problemática es directamente extrapolable a muchas otras ciudades donde el ruido y la contaminación representan un peligro real para la población.
La muestra es una recopilación muy amplia sobre temas de gran actualidad. Entre ellos destacan la reivindicación del espacio público y los espacios comunes respecto a los privados, la movilidad sostenible que conlleva necesariamente la reducción drástica de la circulación de coches en los núcleos urbanos y la necesidad de frenar la especulación inmobiliaria que debe permitir a todo el mundo el acceso a la vivienda.
"Living the city" nos quiere dejar bien claro que para conseguir estos objetivos es necesaria la transformación de las ciudades europeas y que ésta sólo será posible con una gran movilización ciudadana. En este sentido nos invita a todos y todas a reflexionar y participar activamente.
Laura Gil, arquitecta. Corresponsal del COAC en Berlín, Alemania. Octubre 2020
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
Revista de corresponsales: El avance del e-learning en el contexto de aprendizaje de la arquitectura
En el AAP Alternative Academic Project, (laboratorario inovativo aplicado aproyectos públicos y privados) se generan actividades y eventos relacionados con la arquitectura, el arte, el diseño, el paisaje. El AAP consta de una red de profesionales y colaboradores en el contexto conjunto los programas propuestos principalmente en el contexto Latino Americano. Uno de los objetivos principales de AAP es el de construir un debate alternativo sobre la arquitectura, la planificación urbana y el paisaje y sobre todo poder ser de soporte a una gran cantidad de facultades de arquitectura que quieren potenciar las actividades académicas, la experimentación y las relaciones internacionales. De alguna forma el AAP tiene la ambición con el tiempo de constituir una escuela virtual de profesionales y académicos de diferentes países que puedan compartir ideales, visiones y que se puedan involucrar en proyectos de diversas características con la clara intención de investigar.
Si el enfoque principal de la AAP quiere ser en los talleres de proyecto, un aspecto importante es el de las entrevistas y debate online que se ha desarrollado de forma exponencial en estos tiempos que estamos viviendo. El AAP está organizando un debate online del título “Desafíos actuales de la arquitectura” en un momento cargado de incertidumbre dictado por una pandemia y un confinamiento o semiconfinamiento a escala global. Podría parecer que este momento estaría vinculado a una parálisis y estancamiento, pero sin embargo se ha convertido en un momento de revisión emocional y productividad intelectual importantísima tanto a nivel individual como colectivo. Aprovechando esta singular circunstancia, como una gran oportunidad para la quietud, una distancia obligada con nuestra cotidianidad, que nos permite acceder a experiencias distintas y que sólo son posibles desde la ausencia de las actividades a las que estamos regularmente habituados, nos interesa plantearnos qué consideraciones surgen sobre nuestra disciplina.
Si las crisis son oportunidades, podemos pensar que representan también un empuje hacia una revisión profunda sobre lo que somos, y lo que queremos o podemos ser. Este evento quiere ser abierto (sin fecha de término), y que puedan sumarse diferentes profesionales explicando su punto de vista respecto a la temática abordada. De momento los invitados son lo siguientes: Miguel Nazar (Concepcion, Chile), Enrique Larrañaga (Caracas, Venezuela), Carlos Maia (Belo Horizonte, Brasil), Elisa Silva (Caracas, Venezuela), Carlos Wandosell (Madrid, España), Eduardo Kairuz (Melbourne, Australia), Andrea Griborio (DF, Mexico), Alessandro Famiglietti (Caracas, Venezuela), Edgar Mazo (Medellin, Colombia), Carlos Gómez de Llarena (Caracas, Venezuela), Augusto Angelini (Santiago de Chile, Chile), Victor Sanchez Taffur (Caracas, Venezuela), Juan Martin Flores (La Plata, Argentina), Enmanuel Mastroianni (Maracaibo, Venezuela). El evento se iniciará el 1 de noviembre de 2020 y contará con unos dos invitados cada semana, el evento será publicitado en la página de AAP.
Por otro lado, AAP ha organizado también la segunda edición online del Workshop Arquitectura en la laguna de Pampulha, Belo Horizonte, Brasil. Dentro del área de proyecto patrimonio UNESCO. El taller con el apoyo académico de la UNIBH de Belo Horizonte y de la Universidad Da Vinci de Guatemala ha trabajado en la laguna de Pampulha sobre las obras de Oscar Niemeyer y Roberto Burle Marx. El taller se centra en aspectos de mejora en cuanto al espacio urbano y de servicios que con el tiempo perdieron su identidad. El taller, que hemos coordinado con Carlos Maia, ha contado con la presencia de treinta estudiantes y profesionales de diferentes ciudades de Brasil y del contexto de sur Ameríca. Además, también ha contado con un amplio número de invitados como conferencistas entre los cuales Giancarlo Mazzanti (Bogotá, Colombia), João Mendes Ribeiro (Coimbra, Portugal) Mapa Arquitectos (Porto Alegre, Brasil – Montevideo, Uruguay), Oscar Gonzalez Moix (Lima, Perú), Estudio 41 (Curitiba, Brasil), Gustavo Utrabo (São Paulo, Brasil), Carlos Ferrater (Barcelona, España).
El taller ha perfeccionado los métodos de enseñanza online que tienen que resaltar, simplificar y reducir los tiempos de comunicación, usar constantemente los métodos de diseño a través de una tableta gráfica, y ser capaz de una adaptación constante.
Diferentes universidades de Brasil y de otros países de sur América han mostrado interés por el taller y actualmente se está adaptando el formato y la metodología para poderlo reproducir en diferentes contextos.
Para más información: https://www.instagram.com/alternative.academic.proj/
Alberto Collet, arquitecto. Corresponsal de COAC en Porto, Portugal. Octubre 2020
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
Revista de corresponsals: L'avenç de l'e-learning en el context d'aprenentatge de l'arquitectura
A l’AAP Alternative Academic Project, (laboratori innovador aplicat a projectes públics i privats) es generen activitats i esdeveniments relacionats amb l'arquitectura, l'art, el disseny, el paisatge. L’AAP consta d'una xarxa de professionals i col·laboradors en el context conjunt dels programes proposats principalment en el context Llatí Americà. Un dels objectius principals d'AAP és el de construir un debat alternatiu sobre l'arquitectura, la planificació urbana i el paisatge i sobretot poder ser de suport a una gran quantitat de facultats d'arquitectura que volen potenciar les activitats acadèmiques, l'experimentació i les relacions internacionals. D'alguna manera l'AAP té l'ambició amb el temps de constituir una escola virtual de professionals i acadèmics de diferents països que puguin compartir ideals, visions i que es puguin involucrar en projectes de diverses característiques amb la clara intenció d'investigar.
Si l'enfocament principal de l'AAP vol ser en els tallers de projecte, un aspecte important és el de les entrevistes i debat en línia que s'ha desenvolupat de forma exponencial en aquests temps que estem vivint. L’AAP està organitzant un debat en línia amb el títol "Desafiaments actuals de l'arquitectura" en un moment carregat d'incertesa dictat per una pandèmia i un confinament o semiconfinament a escala global. Podria semblar que aquest moment estaria vinculat a una paràlisi i estancament, però no obstant això s'ha convertit en un moment de revisió emocional i productivitat intel·lectual importantíssima tant a nivell individual com col·lectiu. Aprofitant aquesta singular circumstància, com una gran oportunitat per a la quietud, una distància obligada amb la nostra quotidianitat, que ens permet accedir a experiències diferents i que només són possibles des de l'absència de les activitats a què estem regularment habituats, ens interessa plantejar-nos què consideracions sorgeixen sobre la nostra disciplina.
Si les crisis són oportunitats, podem pensar que representen també una empenta cap a una revisió profunda sobre el que som, i el que volem o podem ser. Aquest esdeveniment vol ser obert (sense data de finalització), i que puguin sumar-se diferents professionals explicant el seu punt de vista respecte a la temàtica abordada. De moment els convidats són els següents: Miguel Nazar (Concepció, Xile), Enrique Larrañaga (Caracas, Veneçuela), Carlos Maia (Belo Horizonte, Brasil), Elisa Silva (Caracas, Veneçuela), Carlos Wandosell (Madrid, Espanya), Eduardo Kairuz (Melbourne, Austràlia), Andrea Griborio (DF, Mèxic), Alessandro Famiglietti (Caracas, Veneçuela), Edgar Mall (Medellin, Colòmbia), Carlos Gómez de Llarena (Caracas, Veneçuela), Augusto Angelini (Santiago de Xile, Xile) , Victor Sanchez Taffur (Caracas, Veneçuela), Juan Martin Flors (La Plata, Argentina), Emmanuel Mastroianni (Maracaibo, Veneçuela). L'esdeveniment s'iniciarà l'1 de novembre de 2020 i comptarà amb uns dos convidats cada setmana, l'esdeveniment serà publicitat a la pàgina d'AAP.
D'altra banda, AAP ha organitzat també la segona edició en línia de l'Workshop Arquitectura a la llacuna de Pampulha, Belo Horizonte, Brasil. Dins l'àrea de projecte patrimoni UNESCO. El taller amb el suport acadèmic de la UNIBH de Belo Horizonte i de la Universitat Da Vinci de Guatemala ha treballat a la llacuna de Pampulha sobre les obres d'Oscar Niemeyer i Roberto Burle Marx. El taller se centra en aspectes de millora pel que fa a l'espai urbà i de serveis que amb el temps van perdre la seva identitat. El taller, que hem coordinat amb Carlos Maia, ha comptat amb la presència de trenta estudiants i professionals de diferents ciutats del Brasil i del context de sud Amèrica. A més, també hi han participat un ampli nombre de conferenciants entre els quals Giancarlo Mazzanti (Bogotà, Colòmbia), João Mendes Ribeiro (Coimbra, Portugal) Mapa Arquitectes (Porto Alegre, Brasil - Montevideo, Uruguai), Oscar Gonzalez Moix (Lima , Perú), Estudi 41 (Curitiba, Brasil), Gustavo Utrabo (São Paulo, Brasil), Carlos Ferrater (Barcelona).
El taller ha perfeccionat els mètodes d'ensenyament en línia que han de ressaltar, simplificar i reduir els temps de comunicació, fer servir constantment els mètodes de disseny a través d'una tauleta gràfica, i ser capaç d'una adaptació constant.
Diferents universitats del Brasil i d'altres països de sud Amèrica han mostrat interès pel taller i actualment s'està adaptant el format i la metodologia per a poder-lo reproduir en diferents contextos.
Per a més informació: https://www.instagram.com/alternative.academic.proj/
Alberto Collet, arquitecte. Corresponsal de COAC a Porto, Portugal. Octubre 2020
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Revista de corresponsals: Les ciutats europees es deixen veure a Berlín
El vestíbul principal de passatgers de l’antic aeroport de Tempelhof a Berlín acollirà l’exposició “Living the City” fins el 20 de desembre. Es tracta d’un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, amb un marcat estil neoclàssic característic de les grans obres del nacionalsocialisme. Acabat de construir l’any 1941, es va convertir en aquell moment en l’edifici més gran del món. L’any 2008 va deixar la seva funció d’aeroport i va passar a ser un espai municipal, destinat a exposicions i altres esdeveniments culturals de la ciutat.
“Living the City” és el resultat de més d’un any de treball de l’estudi de disseny berlinès “The green Eyl” i de l’equip de comissaris que han seleccionat les més de 50 històries que ens aproximen a diferents ciutats europees. El programa inclou xerrades, performance, sessions de DJs i visites guiades per l’edifici. Organitzada pel Ministeri d’Interior, hi participen nombroses institucions, com la Universitat Tècnica (TU) o el Col·legi d’Arquitectes de Berlín.
L’experiència arquitectònica que suposa recórrer l’exposició en aquest gran vestíbul és espectacular. Encara s’hi troben intactes els mostradors de facturació, les cintes transportadores per a l’equipatge i la senyalística, com si l’aeroport hagués deixat de funcionar ahir. Es tracta d’un autèntic viatge en el temps. Tot plegat afegeix un gran valor a la pròpia exposició i en fa la visita més que recomanable.
Si ens centrem en els continguts de la mostra veiem que està dividida en vuit grans temes: estimar, viure, fer, participar, aprendre, jugar, moure i somiar, activitats que tenen lloc a les ciutats. L’arquitectura, l’urbanisme i l’art prenen el protagonisme en projectes de molt diverses dimensions, dels quals destaquem un parell d’exemples per a cada àmbit:
estimar
El tema de l’agricultura urbana es presenta amb un hivernacle a Brussel·les que des del 2014 permet als veïns d’un barri perifèric cultivar el seu propi hort.
A continuació ens introduïm en l’aigua dels rius en diverses ciutats a Suïssa mitjançant una filmació molt atractiva que ens permet apreciar el valor dels rius com a eixos vertebradors de l’espai públic. Alhora és una crida a la mobilització contra la privatització de les vores dels rius.
viure
La intervenció de Lacaton & Vassal Architectes en un polígon residencial a la perifèria de Bordeus és especialment interessant tant per la seva qualitat arquitectònica com per la gran transformació social que va iniciar en el barri. Va evitar l’expulsió dels veïns originals i alhora l’enderroc d’uns edificis de gran escala. El testimoni dels nous veïns i les fotografies en gran format escenifiquen aquest projecte de forma òptima.
El projecte Kalkbreite a la ciutat de Zurich és en ell mateix una petita ciutat, amb equipaments, espais comuns per cuinar i treballar, així com una biblioteca d’objectes per a l’ús comunitari. El cotxe privat no ha estat integrat en el projecte i l’estalvi energètic en el funcionament de l’edifici el converteixen en un exemple d’arquitectura sostenible per a la resta de la ciutat.
A l’exposició hi trobem un altre capítol de la història de l’edifici de l’aeroport de Tempelhof: els armariets que van pertànyer als refugiats que van ser acollits en un hangar en desús entre els anys 2015 i 2017.
fer
Görlitz és una ciutat alemanya a la frontera amb Polònia que com moltes altres petites ciutats alemanyes pateix el problema de la despoblació. Una iniciativa de la Universitat de Dresden juntament amb l’administració local ha convidat durant quatre setmanes a tothom que vulgui experimentar la vida a la ciutat i així atreure a nous veïns que puguin arribar a establir-s’hi.
Una iniciativa privada interessant la materialitza Rotor DC. Aquesta empresa és pionera en oferir una segona vida als materials de construcció, participant en els processos d’enderroc, recuperant-los i venent-los a la xarxa per a la seva reutilització.
participar
Trobem nombrosos exemples d’iniciatives veïnals que participen en la transformació dels seus espais urbans: el barri de St. Pauli a Hamburg, el barri de Nørrebro a Copenhaguen o el mateix edifici i parc urbà a Tempelhof.
La construcció d’un pont per a vianants a Rotterdam ha permès la transformació dels barris veïns i l’ocupació per a nous usos d’edificis que restaven abandonats.
La fàbrica de Clos, al nord de París, va ser una iniciativa veïnal que va promoure el reciclatge dels materials de construcció que resultaven dels enderrocs de les torres d’habitatge veïnes, convertint-se alhora en un punt de trobada i discussió del barri.
aprendre
La rehabilitació del taller de locomotores a la ciutat de Tilburg i la seva reutilització com a biblioteca, evitant-ne l’enderroc i oferint usos per a la comunitat, l’han convertit en el centre neuràlgic de la vida veïnal.
El “City Plaza Hotel” a Atenes estava tancat fins que va ser ocupat del 2016 al 2019 per donar acollida als refugiats que arribaven a la ciutat. Va permetre també la realització de projectes contra les polítiques repressives d’immigració i el racisme, o la prevenció de l’exclusió social entre d’altres.
jugar
L’ànec gegant inflable al mig de l’exposició és el símbol de “Ministarstvo Prostora”, el moviment de protesta ciutadana a Belgrad que es va formar l’any 2011 per impedir el pla de reurbanització amb habitatges i oficines de luxe a les vores del riu.
Un pas zebra mòbil gegant va reivindicar l’espai per als vianants en grans vies de trànsit de cotxes en una performance que va tenir lloc l’any 1993 a Kassel.
moure
Les bicicletes del moviment “Critical Mass” ocupen els carrers un cop al mes per a protestar contra l’hegemonia dels vehicles motoritzats en la planificació de les ciutats. Aquest moviment pacífic i solidari va néixer a Berlin l’any 1997 i actualment és actiu en nombroses petites i grans ciutats.
I acabem amb un projecte de casa nostra, les superilles de Barcelona. En una gran pantalla al costat de l’escenari es poden seguir les explicacions de Salvador Rueda sobre les experiències als barris de Gràcia i Poble Nou. La problemàtica és directament extrapolable a moltes altres ciutats on el soroll i la contaminació representen un perill real per a la població.
La mostra és un recull molt ampli sobre temes de gran actualitat. Entre ells destaquen la reivindicació de l’espai públic i dels espais comuns respecte els privats, la mobilitat sostenible que comporta necessàriament la reducció dràstica de la circulació de cotxes als nuclis urbans i la necessitat de frenar l’especulació immobiliària que ha de permetre a tothom l’accés a l’habitatge.
“Living the city” ens vol deixar ben clar que per a aconseguir aquests objectius és necessària la transformació de les ciutats europees i que aquesta només serà possible amb una gran mobilització ciutadana. En aquest sentit ens convida a tots i totes a reflexionar-hi i participar-hi activament.
Laura Gil, arquitecta. Corresponsal del COAC a Berlín, Alemanya. Octubre 2020
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español