Entre dos mons. La primera pedra a Accra
“buildings and bridges
are made to bend in the wind
to withstand the world
that’s what it takes
all that steel and stone
are no match for the air, my friend
what doesn’t bend breaks
what doesn’t bend breaks” (Ani DiFranco)
Avui parlarem de la vida a l’estranger.
No serà una crítica d’arquitectura o una ressenya d’exposició. Us explicaré com vàrem fer la primera pedra dels edificis que estem construint a Accra, Ghana.
Feia dies que el constructor em parlava de fer un acte d’inauguració de la construcció, i jo li deia que endavant, però que la “propietat” no estava disposada a assumir-ne les despeses.
La cosa va anar així: el constructor volia fer-se una mica de propaganda i, alhora, complir amb els treballadors que estaven una mica mosca perquè no havíem començat l’obra com calia, que era a la manera ghanesa i no a l’anglosaxona.
No vàrem trobar un "xaman" apropiat a un preu assequible i ens vàrem decidir pel ritus tradicional protestant Baptista o similar. Ens van assignar dos capellans de dues congregacions diferents. Arribats a la localització, vàrem fer un forat amb una pala i es van cantar uns salms. Tot seguit, un buldòzer va començar a desbrossar el solar, per a deixar-lo preparat per a la cerimònia que hi tindria lloc més endavant.
Al cap d’un parell de setmanes, els treballadors varen tornar a la càrrega dient que calia fer una vertadera benedicció de l’obra “a la ghanesa”, amb un xaman o més.No hi havia escapatòria. Finalment, ens vam disposar a cercar el millor equip per a dur a terme el ritus, i evitar així que hi hagés una desgràcia a causa de la nostra negativa.
La primera ensopegada va ser el preu. El “mossèn” volia $5,000 i que assumíssim el cost del material. El material era dues cabres i dues gallines. Com que era l’època de “la Festa del Sacrifici”, les cabres es venien a un preu força més elevant de l’habitual, i vam haver de negociar que ho faríem al cap de 15 dies, utilitzant una cabra que no s’hagués venut, i el “mossèn” va acceptar cobrar $3,000 per tot l’equip.
Així vam triar un divendres (tal com faríem a Barcelona) pensant que, a la finalització de la cerimònia, els treballadors ja podrien donar la jornada per acabada. Durant l'execució del ritus inaugural, entren en joc l’aiguardent, dues gallines, dues cabres, uns ganivets, un xaman i els seus acòlits. L’aiguardent no em va estranyar. En altres cerimònies que havia assistit, com el “Naming Ceremony” d’un nadó, ja n’havien utilitzat, els assistents i el propi homenatjat.
Oriol Mateu, arquitecte. Corresponsal del COAC a Accra, Ghana
El modelo de arquitectura catalana sostenible se explicó a Francia
En un ambiente de desfallecimiento y apocalipsis general, a pocas semanas después de los atentados, París parece ressorgir con una nueva esperanza para el planeta: la conferencia Paris Climat 2015 (COP 21). Representantes y personalidades de todos los países del mundo son invitados a debatir sobre una pssible estrategia mundial para evitar el desastre que representaría el aumenot de la temperatura ambiente de +2° de aquí al 2100.
Como han demostrado numerosos estudios, el 30% de las emisiones de los gases con efecto invernadero son producto de la energía consumida por la construcción de edificios. Con el espítiru de compartir conocimientos i experiencias, la Maison de l’Architecture y la delegación del gobierno de Catalunya invitaron al Col·legi d’arquitectes de Catalunya para un encuentro al voltant de l’arquitectura Catalana sostenible el 26 de novembre de 2015
La asociación de acojida estaba instalada en el recinto del antiguo convento de los Récollets, al lado de la “gare de l'est”. El edificio, de una reconversión minimalista y de una robustez majestuosa, entrecalava espais d’alts sostres entre pilars de fusta i bigues metàl·liques. Dues grans portes metàl·liques separen la cafeteria de la sala d’actes tindrà lloc l’esdeveniment : una església d’una sola nau despullada completament de l’activitat del passat per convertir-se en el lloc culte dels arquitectes francesos.
Els quatre arquitectes convidats varen ser encapçalats pel Doctor Arquitecte Albert Cuchi, qui va fer una crida cap a una resposta universal de la professió de cara a la influència d’aquesta envers el canvi climàtic. Quatre generacions d’arquitectes donen bons exemples constructius de la tradició constructiva fins a les tecnologies més actuals, tot amb un fil conductor de fons que recorda que la sostenibilitat no és un invent del segle XXI.
Francesc Rius, Felip Pich Aguilera, Joan Sabaté, Claudi Aguiló i Roger Tudó no defraudaren l’alta admiració per a la feina ben feta que tenen els francesos cap a la producció arquitectònica del nostre país. Un públic extens va acollir amb paciència i atenció la presentació de projectes com l’intel·ligent inserció paisatgística del centre de Natura i desenvolupament sostenible dels Pirineus, l’eficàcia energètica de la façana del banc de sang i teixits de Catalunya i el Centre Tecnològic Leitat, i l’hivernacle del Centre de recerca ICTA-ICP.UAB, la nova “machine à habiter”.
Durant el cocktail del “café A”, lloc de referència dels arquitectes parisencs, els intercanvis entre els diferents participants de l’acte van ser positius pel que fa a les noves formes d’arquitectura sostenible. La Maison de l’architecture acull una activitat d’unes característiques similars que el Col·legi d’arquitectes de Catalunya i ofereix un bon exemple de funcionament. Aquesta trobada sembla ser l’inici d’un intercanvi fructuós per a trobar respostes del que ha d’esdevenir la nostra professió en el futur. La riquesa es troba en la diversitat! Malgrat tot, el repte de la reducció d’emissions de CO² sembla encara lluny, sobretot pel que fa el desenvolupament i la densificació de les ciutats. Quan serà la pròxima oportunitat per a modernitzar “la carthe d’anthènes” ?
Marina Daviu, arquitecta. Corresponsal a París, França.
El model d'arquitectura catalana sostenible es va explicar a França
Com han demostrat nombrosos estudis, el 30% de les emissions dels gasos amb efecte hivernacle són producte de l’energia consumida per a la construcció d’edificis. Amb l’esperit de compartir coneixements i experiències, la Maison de l’Architecture i la delegació del govern de Catalunya van convidar al Col·legi d’Arquitectes a una trobada al voltant de l’Arquitectura Catalana Sostenible, el 26 de novembre de 2015.
L’associació d’acollida estava instal·lada al recinte de l’antic convent dels Récollets, al costat de la “Gare de l'est”. L’edifici, d’una reconversió minimalista i una robustesa majestuosa, entrecalava espais d’alts sostres entre pilars de fusta i bigues metàl·liques. Dues grans portes metàl·liques separen la cafeteria de la sala d’actes on tindrà lloc l’esdeveniment: una església d’una sola nau despullada completament de l’activitat del passat per convertir-se en el lloc de culte dels arquitectes francesos.
Els quatre arquitectes convidats varen ser encapçalats pel doctor arquitecte Albert Cuchi, qui va fer una crida cap a una resposta universal de la professió de cara a la influència d’aquesta envers el canvi climàtic. Quatre generacions d’arquitectes donen bons exemples de la tradició constructiva fins a les tecnologies més actuals, tot amb un fil conductor que recorda que la sostenibilitat no és un invent del segle XXI.
Francesc Rius, Felip Pich Aguilera, Joan Sabaté, Claudi Aguiló i Roger Tudó no defraudaren l’alta admiració per la feina ben feta que tenen els francesos cap a la producció arquitectònica del nostre país. Un públic extens va acollir amb paciència i atenció la presentació de projectes com la intel·ligent inserció paisatgística del Centre de Natura i desenvolupament sostenible dels Pirineus, l’eficàcia energètica de la façana del Banc de sang i teixits de Catalunya i el Centre Tecnològic Leitat, i l’Hivernacle del Centre de recerca ICTA-ICP UAB, la nova “machine à habiter”.
Durant el cocktail del “Café A”, lloc de referència dels arquitectes parisencs, els intercanvis entre els diversos participants van ser positius pel que fa a les noves formes d’arquitectura sostenible. La Maison de l’Architecture acull una activitat d’unes característiques similars al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i ofereix un bon exemple de funcionament. Aquesta trobada sembla ser l’inici d’un intercanvi fructuós per trobar respostes del que ha d’esdevenir la nostra professió en el futur. La riquesa es troba en la diversitat! Malgrat tot, el repte de la reducció d’emissions de CO² sembla encara lluny, sobretot pel que fa al desenvolupament i la densificació de les ciutats. Quan serà la pròxima oportunitat per modernitzar “la carthe d’athènes”?
Marina Daviu, arquitecta. Corresponsal a París, França.
Exhibition in Amsterdam: 'The Sixties - A Worldwide Happening'
'The Sixties - A Worldwide Happening' is an exhibition which makes the 1960s feel amazingly close and recognizable because today’s world builds on the icons of yesterday. The exhibition offers a global view of the 1960s, an era when globalization as we know it first appeared.
Today’s world builds on the icons of yesterday
Arranged around several themes characteristic of the era, the exhibition shows how changes worldwide were expressed in graphic design, fashion, music, architecture and photography. Admire the legendary clothes of Jimi Hendrix, Yves Saint Laurent and Paco Rabanne. Have a look at work by the world-famous photographers Richard Avedon, James Barnor and Malick Sidibé. See models and plans for international projects by famous architects like Le Corbusier, Frank Lloyd Wright, Walter Gropius, Oscar Niemeyer and Willem Dudok.
The COAC Historical Archive has lent for this exhibition 4 historical models of projects by Le Corbusier, Wright and Gropius in Baghdad. They are displayed in a futuristic-looking space, under a translucent balloon-shaped dome, which reflects the shades of flying objects. This attracts the attention of visitors, as we noticed.
Cultural exchange
In fashion, music, design and upbringing, signs of the extensive changes that were instigated in the sixties are still evident. Owing to the growing role of the media more and more people have an impression of the wider world and influence each other. For instance, the originally British miniskirt was also a fashion ideal in Thailand and Nigeria.
Step into The Sixties, it is a worldwide happening!
We visited de exhibition and were impressed by the setting. It provides a perfect view on the influences and interaction of the different disciplines and cultural movements in the sixties. At the beginning of the globalization proces, it was totally new for architects to travel over the world and develop projects in other continents. A very powerful tool to communicate with clients and politicians was the scale model. Easy to transport and universal to understand for audiences with different cultural backgrounds.
The exhibition can be visited until 13th March in Amsterdam
Tropen Museum www.tropenmuseum.nl
Address: Linnaeusstraat 2, Amsterdam, The Netherlands.
Opening hours: Tuesday to Sunday 10 AM - 5 PM.
Contact: info@tropenmuseum.nl +31 (0)88 0042800
Marta Companys Taxés, Sandro Asger Sierhuis. COAC’s Correspondents in Holland.