En un ambient de defallida i apocalipsi general, poques setmanes després dels atemptats, París sembla ressorgir amb una nova esperança per al planeta: la conferència Paris Climat 2015 (COP 21). Representants i personalitats de tots els països del món són convidats a debatre sobre una possible estratègia mundial per evitar el desastre que representaria l’augment de la temperatura ambient de +2° l'any 2100. 

Com han demostrat nombrosos estudis, el 30% de les emissions dels gasos amb efecte hivernacle són producte de l’energia consumida per a la construcció d’edificis. Amb l’esperit de compartir coneixements i experiències, la Maison de l’Architecture i la delegació del govern de Catalunya van convidar al Col·legi d’Arquitectes a una trobada al voltant de l’Arquitectura Catalana Sostenible, el 26 de novembre de 2015.

L’associació d’acollida estava instal·lada al recinte de l’antic convent dels Récollets, al costat de la “Gare de l'est”. L’edifici, d’una reconversió minimalista i una robustesa majestuosa, entrecalava espais d’alts sostres entre pilars de fusta i bigues metàl·liques. Dues grans portes metàl·liques separen la cafeteria de la sala d’actes on tindrà lloc l’esdeveniment: una església d’una sola nau despullada completament de l’activitat del passat per convertir-se en el lloc de culte dels arquitectes francesos.

Els quatre arquitectes convidats varen ser encapçalats pel doctor arquitecte Albert Cuchi, qui va fer una crida cap a una resposta universal de la professió de cara a la influència d’aquesta envers el canvi climàtic. Quatre generacions d’arquitectes donen bons exemples de la tradició constructiva fins a les tecnologies més actuals, tot amb un fil conductor que recorda que la sostenibilitat no és un invent del segle XXI.

Francesc Rius, Felip Pich Aguilera, Joan Sabaté, Claudi Aguiló i Roger Tudó no defraudaren l’alta admiració per la feina ben feta que tenen els francesos cap a la producció arquitectònica del nostre país. Un públic extens va acollir amb paciència i atenció la presentació de projectes com la intel·ligent inserció paisatgística del Centre de Natura i desenvolupament sostenible dels Pirineus, l’eficàcia energètica de la façana del Banc de sang i teixits de Catalunya i el Centre Tecnològic Leitat, i l’Hivernacle del Centre de recerca ICTA-ICP UAB, la nova “machine à habiter”.

Durant el cocktail del “Café A”,  lloc de referència dels arquitectes parisencs, els intercanvis entre els diversos participants van ser positius pel que fa a les noves formes d’arquitectura sostenible. La Maison de l’Architecture acull una activitat d’unes característiques similars al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i ofereix un bon exemple de funcionament. Aquesta trobada sembla ser l’inici d’un intercanvi fructuós per trobar respostes del que ha d’esdevenir la nostra professió en el futur. La riquesa es troba en la diversitat! Malgrat tot, el repte de la reducció d’emissions de CO² sembla encara lluny, sobretot pel que fa al desenvolupament i la densificació de les ciutats. Quan serà la pròxima oportunitat per modernitzar “la carthe d’athènes”?

Marina Daviu, arquitecta. Corresponsal a París, França.