Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Amsterdam meets Spain

Amsterdam meets Spain

© Sandro Sierhuis

El 6 novembre 2014 vaig assistir a la Jornada Amsterdam meets Spain a l'edifici Sloterdijk Regus, a Amsterdam.

La reunió va ser inaugurada pel Sr. Dimitri Vincent Rozemeijer Països Baixos Meerbusiness, qui va donar la benvinguda a tots els participants i oradors i, en particular, a l'Ambaixador d'Espanya a Holanda, en Fernando Arias i a la Patricia Valenzuela, assessora econòmica de l'Ambaixada Holandesa a Madrid. En la seva introducció apunta el fet sorprenent que, en aquest moment, empreses estrangeres es fan càrrec de petites empreses familiars holandeses, fet del que les empreses espanyoles es podrien beneficiar. L'Ambaixador d'Espanya, en Fernando Arias, parla de la cooperació entre Holanda i Espanya, indicant que Holanda és un dels principals socis comercials d'Espanya (setè lloc). L'economia espanyola, continua, a causa de la creixent exportació, creixerà el 2014 un 1,1% i, probablement, un 1,7% el 2015. L'exportació sempre ha demostrat ser la força d'una economia en recuperació. Demana als empresaris que promoguin una imatge positiva sobre Espanya, després d'anys de recessió.

L'assessor econòmic de l'Ambaixada espanyola, el Sr. Enrique Fanjul, dóna suport a aquesta història positiva. Les exportacions d'Espanya a Holanda són actualment el 13,3% enfront d'una importació dels Països Baixos del 11,2% del total. Per exemple, aquest any, els ferrocarrils holandesos van signar un contracte amb la constructora espanyola de trens CAF per construir 120 trens (per reemplaçar els trens Fyra). Moltes empreses Holandeses es troben a Espanya i cada vegada més empreses espanyoles obren sucursal als Països Baixos, com per exemple Inditex, NH, Santander, Abengoa i "Roommate". Com a exemples es presenten una companyia holandesa que s'ha establert a Espanya i una empresa espanyola que s'ha establert a Holanda.

En Marc Brinkman, confundador d'Airborn, parla sobre la creació de l'empresa, l'experiència amb el govern espanyol i amb els empleats. La companyia s'especialitza en construccions reforçades amb fibra de vidre per a l'aviació i els molins de vent. L'empresa s'ha establert a Girona i exporta peces per les ales posteriors dels avions a Toulouse. Han triat aquest lloc per les següents raons:

* És a prop de la Universitat de Girona.

* El govern espanyol (català) funciona bé i està entusiasmat.

* Els empleats estan ben entrenats, treballen intensament i estan involucrats en l'empresa.

* La connexió amb França és molt bona a través de carreteres, aeroport i línies de ferrocarril d'alta velocitat.

Com a assessorament per establir-se a Espanya parla de dos importants factors a considerar, preparació i establiment. En la preparació es necessitarà trobar una bona regió, convenients empleats, clients i subministradors de fons de diners. Per la localització, cal buscar una característica útil, edificis nous o existents, donant suport a les empreses com les ICT i establint un sistema de control de qualitat per supervisar el procés de treball.

N'Ignacio García, espanyol, va crear una companyia als Països Baixos, Tailwind Crowd B.V. És especialista en "crowd funding" per a empreses. Ha triat aquest lloc perquè els Països Baixos són líder a Europa en aquesta forma de finançament.

Finalment parla, el Sr. Pieter Baeten, d'Activa International, una firma de consultoria pel negoci internacional. Assenyala les similituds i diferències entre espanyols i holandesos, generalitzant i amb to d'humor, com per exemple:

els epanyols

els holandesos

són indirectes i es prenen el seu temps

són més directes i tenen pressa

una jerarquia dins de l'empresa

una organització horitzontal

són caòtics però poden improvisar

són ordenats i treballen en temps previst

es prenen el seu temps per dinar  

mengen durant el treball i reunions

van arreglats en el treball

porten roba casual durant el treball

Ell veu, a part d'aquestes bromes, sobretot possibilitat de cooperació entre espanyols i holandesos:

* El turisme, l'hostaleria i activitats pel temps lliure.

* La moda

* L'ICT

* Les fruites, verdures i flors

* La logística

* El sector bancari

* Els serveis públics

El Sr. Dimitri Vincent Rozemeijer acaba la reunió agraint la seva presència als oradors i demanant als assistents que baixin al restaurant de la companyia per continuar la conversa. Allà ens esperen unes begudes i unes tapes ofertes per l'Icex, Vino de España i Hollandaluz.

Salut!

Sandro Sierhuis, arquitecte. Corresponsal COAC a Amsterdam, Holanda.

PDF version

Tornar
Amsterdam meets Spain

Amsterdam meets Spain

© Sandro Sierhuis

El 6 de noviembre de 2014 asistí a la Jornada Amsterdam meets Spain en el edificio Sloterdijk Regus, en Amsterdam.

La reunión fue inaugurada por el Sr. Dimitri Vincent Rozemeijer de Países Bajos Meerbusiness, quien dio la bienvenida a todos los participantes y oradores y, en particular, al Embajador de España en Holanda, Fernando Arias y a Patricia Valenzuela, asesora económica de la Embajada Holandesa en Madrid. En su introducción apunta el hecho sorprendente de que en este momento empresas extranjeras se hacen cargo de pequeñas empresas familiares Holandesas, hecho del que las empresas españolas podrían beneficiarse. El Embajador de España, Fernando Arias, habla de la cooperación entre Holanda y España, indicando que Holanda es uno de los principales socios comerciales de España (séptimo lugar). La economía española, continúa, debido a la creciente exportación, crecerá en 2014 un 1,1% y probablemente un 1,7% en 2015. La exportación siempre ha demostrado ser la fuerza de una economía en recuperación. Pide a los empresarios que promuevan una imagen positiva sobre España, tras años de recesión.

El asesor económico de la Embajada española, Sr. Enrique Fanjul, apoya esta historia positiva. Las exportaciones de España a Holanda son actualmente el 13,3% frente a una importación de los Países
Bajos del 11,2% del total. Por ejemplo este año, los ferrocarriles holandeses firmaron un contrato
con la constructora española de trenes CAF para construir 120 trenes. (para reemplazar los trenes Fyra). Muchas empresas Holandesas se encuentran en España y cada vez más empresas españolas abren sucursal en los Países Bajos, como ejemplo Inditex, NH, Santander, Abengoa y “Roommate”. Como ejemplo se presenta una compañía holandesa que se ha establecido en España y una empresa española que se ha establecido en Holanda.

Marco Brinkman, confundador de Airborn, habla sobre la creación de la empresa, la experiencia con el gobierno español y con los empleados. La compañía se especializa en construcciones reforzadas con fibra de vidrio para la aviación y los molinos de viento. La empresa se ha establecido en Girona y exporta piezas para las alas traseras del avión a Toulouse. Han elegido este lugar por las siguientes razones:
* Está cerca de la Universidad de Girona.
* El gobierno español (Catalán) funciona bien y está entusiasmado.
* Los empleados están bien entrenados, trabaja intensamente y están involucrados en la empresa.
* La conexión con Francia es muy buena a través de carreteras, aeropuerto y líneas de ferrocarril de alta velocidad.

Como asesoramiento para establecerse en España habla de dos importantes factores a considerar, preparación y establecimiento. En la preparación, se necesitará encontrar una buena región, convenientes empleados, clientes y suministradores de fondos de dinero. Para la localización, hay que buscar una característica útil, edificios nuevos o existentes, apoyando a las empresas como las ICT y estableciendo un sistema de control de calidad para supervisar el proceso de trabajo.

Ignacio García, español, comenzó una compañía en los Países Bajos, Tailwind Crowd B.V. Es especialista en “crowd funding” para empresas. Ha elegido este lugar porque los Países Bajos son líder en Europa en esta forma de financiación.


Finalmente habla, Sr. Pieter Baeten, de Activa International, una firma de consultoría para el negocio internacional. Señala las similitudes y diferencias entre españoles y holandeses, generalizando y con tono de humor, como por ejemplo:

los españoles

los holandeses

son indirectos y se toman su tiempo

son más directos y tienen prisa

una jerarquía dentro de la empresa

un organización horizontal

son caóticos pero pueden improvisar 

son ordenados y trabajan en tiempo previsto

se toman su tiempo para almorzar   

comen durante el trabajo y reuniones

van arreglados en el trabajo

llevan ropa casual durante el trabajo

Él ve, aparte de estas bromas, sobre todo posibilidad de cooperación entre españoles y holandeses:
* el turismo, la hostelería y actividades para el tiempo libre
* la moda
* el ICT
* las frutas, verduras y flores
* la logística
* el sector bancario
* los servicios públicos


El Sr. Dimitri Vincent Rozemeijer termina la reunión, agradeciendo su presencia a los oradores y pidiendo a los asistentes que bajen al restaurante de la compañía para continuar la conversación. Allí nos esperan unas bebidas y unas tapas ofrecidas por el Icex, Vinos de España y Hollandaluz.

Salud!

Sandro Sierhuis, arquitecto. Corresponsal COAC en Amsterdam, Holanda.

PDF version

Tornar

Corso Francia y la colonia industrial Leumann. Testimonios del nacimiento y crecimiento del Turín industrial.

© Aina Pérez i Verge

El pasado mes de octubre una amiga me descubrió el “Villaggio Leumann”, una de las muestras de colonia industrial más importantes y bien conservadas de Italia.

-A ti que eres arquitecto, seguro que te interesará mucho- me dijo.

Reconozco que es una frase que me dicen a menudo y que casi siempre significa el preludio de un pequeño descubrimiento.

Y esto es lo que me encontré, un oasis tranquilo al lado de una gran avenida de 4 carriles muy transitada y rodeada de edificios de viviendas de 6 y 7 plantas.

Paseando por esta ex-colonia textil, la primera cosa que me vino ala cabeza fue hacer una lectura comparativa con la colonia Güell de Gaudí:

⁃ Las dos se construyeron a finales del siglo XIX principios del siglo XX.

⁃ Las dos fueron proyectadas por los principales exponentes del modernismo local, Pietro Fenoglio y Antoni Gaudí.

⁃ Las dos cerraron a causa de la crisis textil de inicios de los años 70 del siglo XX.

⁃ Y, finalmente, las dos son consideradas importantes muestras de arquitectura industrial y están protegidas por las instituciones.

Personalmente, la visita al “Villaggio Leumann” me ha permitido conocer y entender los inicios del desarrollo de Turín a partir del último cuarto del siglo XIX, una ciudad que ha sido la capital industrial de Italia durante muchas décadas y que sigue muy ligada a este pasado. Por eso, he decidido escribir este artículo aunque no sea un artículo de actualidad, ya que me ha ayudado a profundizar mejor el contexto en el cual trabajo.


Corso Francia y la colonia industrial Leumann. Testimonios del nacimiento y crecimiento de la Turín industrial.

Corso Francia es una de las vías principales de Turín y sus 11,6 km la convierten en la avenida recta más larga de Europa. Esta perspectiva, de gusto barroco, fue proyectada per Vittorio Amadeo II de Saboya el 1711 uniendo de forma visual, pero no real, el castillo de Rivoli, una de las muchas residencias reales, con Superga, la iglesia construida como voto religioso para dar gracias por la derrota del ejército francés el 1706.

En realidad, esta avenida nace en Plaza Statuto, en la zona del centro de Turín y sigue con un trazado perfectamente rectilíneo atravesando la ciudad en dirección oeste, uniéndola con los pueblos vecinos de Collegno y Rivoli.

Ya en el siglo XVIII este eje viario es muy importante para la corte porque une el Palacio Real, situado en el centro de la ciudad, con el castillo de Rivoli. Es por este motivo que a lo largo de Corso Francia nacen diversas villas y palacetes de la nobleza turinesa.

Durante el último cuarto del siglo XIX, la zona adyacente a Plaza Statuto, se desarrolla de manera importante y se forma el nuevo barrio de “CitTurin”, “Pequeño Turín” en piamontés, que será el área de residencia de la nueva y creciente clase de industriales. Precisamente por esto, en el nacimiento de Corso Francia surgen los primeros edificios de estilo Modernista, el Liberty turinés, muy influenciado por las escuelas francesas y belgas y que a menudo recuerda la obra de Guimard en París.

La creciente industrialización de la ciudad se debe a algunos hechos ligados a la unificación del Reino de Italia el 1861. En primera instancia, Turín se convirtió en la capital del Reino, ya que era la residencia de la dinastía de los Saboya, pero pronto por motivos políticos la ciudad perdió la capitalidad, que pasó a Florencia el 1864 i se trasladó, posteriormente, a Roma el 1871.

Para compensar la pérdida de riqueza ligada a la pérdida de centralidad y funciones de una capital, la ciudad decide ofrecer facilidades fiscales y terrenos a bajo precio que, unidos con una buena oferta de mano de obra a coste reducido, hacen que Turín se convierta en un polo de atracción para los capitales industriales locales y extranjeros.

A partir de 1871 la moderna línea de ferrocarril a vapor une, siguiendo el eje de Corso Francia, la ciudad de Turín con Collegno, Rivoli, y continuando por el Valle de Susa, Modane, en Francia, a través del nuevo túnel del Frejus.

Gracias a todas estas premisas y aprovechando los canales de riego presentes en los campos de cultivo situados a las afueras de Turín dentro del municipio vecino de Collegno, el 1875, un industrial suizo iluminado, Napoleón Leumann, decide trasladar la empresa familiar a esta zona. Adquiere un terreno de 60.000m2 cerca del ferrocarril y allí instala su proyecto de colonia industrial alrededor de su fábrica de algodón.

Esta colonia se inspira en el corriente social paternalista que nace en Gran Bretaña con la Revolución Industrial y que concibe el conjunto como un núcleo totalmente autónomo, donde los trabajadores de la fábrica viven con sus familias, pasan el tiempo libre y disfrutan de instituciones sociales y sanitarias muy avanzadas para su tiempo. Según Leumann, una organización urbanística y una arquitectura de los edificios adecuada, unida a una mejora en la calidad de vida de los trabajadores se traduce directamente en una mejora de los productos que salen de la fábrica.

El proyecto de la colonia lo realiza Pietro Fenoglio, el principal exponente del estilo Liberty turinés, y se construye entre el 1875 i el 1907. El conjunto adyacente a la fábrica de algodón contiene todo lo necesario para una comunidad: las casas de los trabajadores, la escuela, la iglesia, un gimnasio, un centro deportivo, los baños públicos, una cooperativa, un hotel, una residencia para señoritas solteras, una oficina de correos y hasta una pequeña estación ferroviaria para los trabajadores que vivían fuera de la colonia.

Los principales edificios comunes, como la fábrica, la iglesia, la escuela o los baños se construyeron en estilo Liberty, en cambio las residencias para los trabajadores, la estación y la entrada de la colonia, se concibieron en un estilo que recuerda la arquitectura tradicional de Suiza, el país de origen de Leumann.
Hoy en día aún hay 120 viviendas en uso repartidas en 59 casas con jardines y huertos en la planta baja.
Dos de los edificios más importantes y singulares de la colonia son la iglesia y la escuela, aún hoy en día utilizados para estas funciones.

Leumann, aún siendo de religión calvinista, hizo construir una iglesia tal como solicitaban los residentes. La iglesia estaba dedicada a Santa Elisabetta en recuerdo de su madre y es uno de los pocos ejemplos de edificio religioso construido en el estilo Liberty de la zona. De dimensiones muy reducidas, se caracteriza por una fachada protagonizada por un juego de bandas de dos colores, rosa y beis, por los dos campanarios simétricos decorados con motivos geométricos y un rosetón con vidrieras.

Una de les convicciones más firmes de Leumann era que una buena educación era el elemento fundamental para formar buenos trabajadores en un futuro, y es por esto que el 1903 manda construir la escuela.

A la escuela iban los hijos de los trabajadores de la fábrica pero también la utilizaban los residentes de Collegno, ya que dentro del pueblo no había ninguna otra escuela. Además, se impartían cursos nocturnos para los trabajadores que así lo desearan. Era una escuela con métodos didácticos muy avanzados para su tiempo, los libros de texto eran gratuitos y había una biblioteca importante. Se organizaban concursos con premios para fomentar el estudio, se incluían clases de gimnástica diarias y revisiones médicas periódicas.

Hoy en día, la escuela y muchos otros edificios de la colonia se utilizan como equipamientos municipales de Collegno que garantiza la conservación y supervivencia, protegiéndolo de la especulación urbanística que se produjo con el desarrollo y crecimiento de la zona.

Página web de la colonia industrial: www.villaggioleumann.it

Aina Pérez i Verge. Corresponsal COAC en Turín, Italia.

PDF version

Tornar

Corso Francia i la colònia industrial Leumann. Testimonis del naixement i creixement de la Torí industrial.

© Aina Pérez i Verge

El passat mes d'octubre una amiga em va descobrir el “Villaggio Leumann”, una de les mostres de colònia industrial més importants i ben conservades d'Itàlia.

-A tu que ets arquitecte, segur que t'interessarà molt- em va dir.
Reconec que és una frase que em diuen de tant en tant i que quasi sempre significa el preludi d'un petit descobriment.
I això és el que em vaig trobar, un oasi tranquil al costat d'una gran avinguda de 4 carrils molt transitada i envoltada d'edificis d'habitatges de 6 i 7 plantes.

Passejant per aquesta ex-colònia tèxtil, la primera cosa que em va venir al cap va ser fer-ne una lectura comparativa amb la colònia Güell de Gaudí:
Totes dues es van construir a finals del segle XIX principis del segle XX.

  • Totes dues van ser projectades pels principals exponents del modernisme local, Pietro Fenoglio i Antoni Gaudí.
    Totes dues van tancar a causa de la crisi tèxtil dels inicis dels anys 70 del segle XX.
    I finalment, totes dues estan considerades importants mostres d'arquitectura industrial i estan protegides per les institucions.
  • Personalment, la visita al “Villaggio Leumann” m'ha permès conèixer i entendre els inicis del desenvolupament de Torí a partir de l'últim quart del segle XIX, una ciutat que ha estat la capital industrial d'Itàlia durant moltes dècades i que segueix molt lligada a aquest passat.
  • Per això, he decidit escriure aquest article encara que no sigui un article d'actualitat, ja que m'ha ajudat a aprofundir millor el context en el qual treballo.

    Corso Francia i la colònia industrial Leumann. Testimonis del naixement i creixement de la Torí industrial
  • Corso Francia és una de les vies principals de Torí i els seus 11,6 km la converteixen en l'avinguda recta més llarga d'Europa.
  • Aquesta perspectiva, de gust barroc, va ser projectada per Vittorio Amadeo II de Savoia el 1711 unint de forma visiva però no real, el castell de Rivoli, una de les moltes residències reials, amb Superga, l'església construïda com a vot religiós per donar gràcies per la derrota de l'exèrcit francès el 1706.
  • En realitat aquesta avinguda neix a Plaça Statuto, a la zona del centre de Torí i segueix amb un traçat perfectament rectilini travessant la ciutat en direcció oest, unint-la amb els pobles veïns de Collegno i Rivoli. Ja al segle XVIII aquest eix viari és molt important per la cort perquè uneix el Palau Reial, situat al centre de la ciutat, amb el castell de Rivoli. És per aquest motiu que al llarg de Corso Francia neixen diverses vil·les i palauets de la noblesa torinesa.

    Durant l'últim quart del segle XIX, la zona adjacent a Plaça Statuto, es desenvolupa de manera important i es forma el nou barri de “Cit Turin”, “Petit Torí” en piemontès, que serà l'àrea de residència de la nova i creixent classe d'industrials. Precisament per això, al naixement de Corso Francia sorgeixen els primers edificis d'estil Modernista, el Liberty torinès, molt influenciat per les escoles franceses i belgues i que sovint recorda l'obra de Guimard a París.
  • La creixent industrialització de la ciutat es deu a alguns fets lligats a la unificació del Regne d'Itàlia el 1861. En primera instància, Torí va esdevenir la capital del Regne, ja que era la residència de la dinastia dels Savoia, però ben aviat per motius polítics la ciutat perdé la capitalitat que passà a Florència el 1864 i es traslladà posteriorment a Roma el 1871.

    Per compensar la pèrdua de riquesa lligada a la pèrdua de centralitat i funcions d'una capital, la ciutat decideix oferir facilitats fiscals i terrenys a baix preu que, units a una bona oferta de mà d'obra a cost reduït, fan que Torí es converteixi en un pol d'atracció per als capitals industrials locals i estrangers.

    A partir del 1871 la moderna línia de ferrocarril a vapor uneix, seguint l'eix de Corso Francia, la ciutat de Torí amb Collegno, Rivoli, i continuant per la Vall de Susa, Modane a França, a través del nou túnel del Frejus.
  • Gràcies a totes aquestes premisses i aprofitant els canals de rec presents als camps de cultiu situats als afores de Torí dins el municipi veí de Collegno, el 1875, un industrial suís il·luminat, Napoleó Leumann, decideix traslladar l'empresa familiar en aquesta zona. Adquireix un terreny de 60.000m2 prop del ferrocarril i allà hi instal·la el seu projecte de colònia industrial al voltant de la seva fàbrica de cotó.

    Aquesta colònia s'inspira en el corrent social paternalista que neix a Gran Bretanya amb la Revolució Industrial i que concep el conjunt com un nucli totalment autònom on els treballadors de la fàbrica viuen amb les seves famílies, hi transcorren el temps lliure i gaudeixen d'institucions socials i sanitàries molt avançades pel seu temps. Segons Leumann, una organització urbanística i una arquitectura dels edificis adequada unida a una millora en la qualitat de vida dels treballadors es tradueix directament en una millora dels productes que surten de la fàbrica.
  • El projecte de la colònia el realitza Pietro Fenoglio, el principal exponent de l'estil Liberty torinès, i es construeix entre el 1875 i el 1907. El conjunt adjacent a la fàbrica de cotó conté tot el necessari per a una comunitat: les cases dels treballadors, l'escola, l'església, un gimnàs, un cercle esportiu, els banys públics, una cooperativa, un hotel, una residència per a senyoretes solteres, una oficina de correus i fins i tot una petita estació ferroviària per als treballadors que vivien fora de la colònia.

Els principals edificis comuns com la fàbrica, l'església, l'escola o els banys es van construir en estil Liberty, en canvi les residències per als treballadors, l'estació i l'entrada de la colònia, es van concebre en un estil que recorda l'arquitectura tradicional de Suïssa, el país d'origen de Leumann.

Avui en dia encara hi ha 120 habitatges en ús repartits en 59 cases amb jardins i horts en la planta baixa.Dos dels edificis més importants i singulars de la colònia són l'església i l'escola, encara avui en dia utilitzats per aquestes funcions.Leumann, tot i ser de religió calvinista, va fer construir una església tal com sol·licitaven els residents. L'església estava dedicada a Santa Elisabetta en record a la seva mare i és un dels pocs exemples d'edificis religiosos construïts en estil Liberty de la zona. De dimensions molt reduïdes, es caracteritza per una façana protagonitzada per un joc de bandes de dos colors, rosa i beix, pels dos campanars simètrics decorats amb motius geomètrics i una rosassa amb vitralls.

Una de les conviccions més fermes de Leumann era que una bona educació era l'element fonamental per a formar bons treballadors en un futur, i és per això que el 1903 fa construir l'escola.A l'escola hi anaven els fills dels treballadors de la fàbrica però també la utilitzaven els residents de Collegno, ja que dins el poble no hi havia cap altra escola, a més a més s'impartien cursos nocturns per als treballadors que així ho desitgessin.
Era una escola amb mètodes didàctics molt avançats pel seu temps, els llibres de text eren gratuïts i hi havia una biblioteca important. S'organitzaven concursos amb premis per fomentar l'estudi, s'incloïen classes de gimnàstica diàries i revisions mèdiques periòdiques.Avui en dia l'escola i molts altres edificis de la colònia s'utilitzen com a equipaments municipals de Collegno que en garanteix la conservació i supervivència, protegint-lo de l'especulació urbanística que es produí amb el desenvolupament i creixement de la zona.Pàgina web de la colònia industrial:a "http://www.villaggioleumann.it

Aina Pérez i Verge, arquitecta Corresponsal COAC a Torí, Itàlia.

PDF version

Tornar

Pages