Matèria Bosc: María Langarita
Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retransmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.
En el marc d'aquest cicle, el proper dimarts 14 de juliol a les 20 h tindrà lloc una conferència a càrrec de María Langarita, que anirà precedida de la projecció del vídeo "El Bosque Hueco de Lucía Loren" (2004), dirigit per Juanma Valentín i Lucía Loren.
La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.
María Langarita (Saragossa, 1979) és Doctora en Arquitectura per l'ETSAM i professora de Projectes a la mateixa escola. El 2005 va fundar, juntament amb Víctor Navarro, l'estudi d'arquitectura Langarita-Navarro, amb seu a Madrid, on dissenyen i dirigeixen equips de treball per a, impulsats per la innovació i la imaginació, ajudar a connectar desitjos i coneixement, recursos i tècnica, expectatives i experiència.
La seva obra ha rebut diversos premis internacionals, com la Menció especial a l'arquitecte emergent del Premi Mies van der Rohe (2013), pel projecte de la Red Bull Music Academy, i el premi ar+d Award for Emerging Architecture (2012). També han rebut premis nacionals com el premi de la Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2013), el Premi COAM (2013), el Premi AD Heineken Nous Valors (2013) o el Premi FAD d'Arquitectura (2012).
El seu treball ha estat seleccionat en diverses mostres, com la Biennal d'Arquitectura de Venècia (2014 i 2008), la Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme (2014) o la Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2013 i 2011), i també ha estat exposat a l'Architekturzentrum de Viena (2014) i el Royal Institute of British Architects (2013) i la seva obra forma part de la col·lecció permanent del Centre Pompidou. El 2011 van ser convidats a participar a l'International Young Architects Program organitzat pel MoMA PS1 de Nova York i la Fondazione MAXXI de Roma.
Matèria Bosc: Fabrizio Barozzi
Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retrasmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.
En el marc d'aquest cicle, el proper dimecres 15 de juliol a les 20 h tindrà lloc una conferència a càrrec de Fabrizio Barozzi, que anirà precedida de la projecció del vídeo "Ash Dome" (Regne Unit, 1977-), de Peter Telfer.
La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.
Barozzi Veiga fou fundat l’any 2004 a Barcelona per Fabrizio Barozzi i Alberto Veiga. Des d’aleshores, l’estudi ha treballat internacionalment en projectes públics i privats que reben múltiples distincions prestigioses. El treball de Barozzi Veiga, que inclou principalment edificis culturals i educatius, es caracteritza per arribar a solucions pròpies del lloc, arquitectures que es reconeixen al llarg del temps i que tenen un gran càrrega emocional. Conceptes i idees capaces de crear atmosferes particulars, arquitectònicament clares i expressives, i capaces de tenir un significat per sí mateixes. La seva obra construïda inclou el Consell Regulador DO Ribera del Duero (2011), l’Auditori Infanta Elena a Águilas (2011), la Szczecin Philharmonic Hall (2014), la Ragenhaus Musikschule a Bruneck (2018) i el Bündner Kunstmuseum a Chur (2018). Els projectes completats més recentment son el Musée cantonal des Beaux-Arts a Lausanne (2019) i la Tanzhaus Zürich (2019).
Fabrizio Barozzi (Rovereto, Italia, 1976) estudià arquitectura a l’Instituto Universitario di Architettura di Venezia i completà els seus estudis acadèmics a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Sevilla i a l’École d’Architecture de Paris La Villette. Des de l’inici de la seva carrera, manté un equilibri entre la seva activitat professional i la seva activitat acadèmica. Entre 2007 i 2009,
fou professor a la Universitat Internacional de Catalunya a Barcelona i, el 2009, a la Universitat de Girona. Ha estat professor visitant a l’Instituto Universitario di Architettura di Venezia entre 2013 i 2015 i, el 2016, començà la docència al MIT Massachusetts Institute of Technology, al qual tornarà com a Visiting Professor.
Matèria Bosc: Ivan Pintor
Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retransmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.
En el marc d'aquest cicle, el proper dijous 16 de juliol a les 20 h tindrà lloc una conferència a càrrec d'Ivan Pintor, que anirà precedida de la projecció del vídeo "The Wind Telephone" (EUA, 2016), del director Jody Stillwater.
La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.
Ivan Pintor Iranzo (Barcelona, 1975) és Doctor en Comunicació Audiovisual. És professor agregat del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i ha impartit classes en universitats d'Itàlia, Argentina i Colòmbia. Ha contribuït en més d'una trentena de llibres, entre els quals Oshima (2013), La Strada di Fellini (Liguori, 2013), Poéticas del gesto en el cine contemporáneo (Intermedio, 2013), Todas las cartas (CCCB, 2012), Le Cinéma de Julio Medem(Publications de la Sorbonne), Universo Lynch (Festival de Sitges) o Naomi Kawase (Filmoteca). Ha dirigit nombrosos cicles per al CaixaFòrum, així com el congrés Mutacions del gest (UPF, 2012). Ha realitzat diverses peces audiovisuals per a museus i televisió i escriu habitualment en el suplement Cultura/s de La Vanguardia.
Matèria Bosc: Smiljan Radic
Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retrasmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.
En el marc d'aquest cicle, el proper divendres 17 de juliol a les 20 h tindrà lloc una conferència a càrrec de Smiljan Radic, que anirà precedida de la projecció del vídeo "Drape" (2010), del director japonès Toshinori Tanaka.
La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.
Smiljan Radic Clarke (Santiago de Chile, 1965) és arquitecte per l’Escola d’Arquitectura de la Pontificia Universidad Católica de Chile al 1989, i més endavant estudia a l’Istitutto Universitario di Architettura di Venezia, a Itàlia. El 1995 obre el seu propi despatx a Santiago de Xile. El 2001 és escollit el millor arquitecte jove menor de 35 anys pel Col·legi d’Arquitectes de Xile; el 2008 rep el Premi Design Vanguard de l’Architectural Record; el 2009 és nombrat membre honorari de l’American Institute of Architects als EEUU; el 2013, 2015 i 2018 obté el premi al Millor Edifici Xilè de la Universidad Mayor a Xile; el 2015 rep el Premi Oris, a Croàcia; el 2018 el Teatre Bio-Bio és escollit entre els millors edificis en el marc del Premi Design Vanguard de l’Architectural Record; i el 2018 rep el Premi Arnold W. Brunner Memorial de l’Acadèmia Americana d’Arts i Lletres, als EEUU.
Smiljan Radic és president de la Fundació d’Arquitectura Fràgil, l’objectiu de la qual és promoure l’estudi i la difusió de l’arquitectura experimental o l’àmbit de les realitats improbables en les quals els límits de l’arquitectura es difuminen.
Ha impartit nombroses conferències i la seva obra ha estat exposada a Mèxic, Argentina, Espanya, Estats Units, Noruega i Àustria. Els seus projectes han estat publicats en revistes d’arquitectura internacionals com El Croquis, 2G, Revista Internacional de Arquitectura, a+u, ARQ, Casabella, Detail, Lotus i Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, i ha estat recollida en dos catàlegs monogràfics publicats a Espanya per l’Escola Tècnica Superior de la Universitat de Navarra i a Xile per Ediciones ARQ. Al 2007 fou professor convidat a la Universitat de Texas.
