Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Matèria Bosc

Matèria Bosc: Eduardo Bonito

Imatge: 
© RCR BUNKA Fundación Privada

Enguany el COAC coorganitza el Programa Obert que acompanya el Workshop Internacional que cada estiu organitzen RCR Arquitectes i RCR BUNKA Fundació Privada.

Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retransmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.

La primera sessió tindrà lloc el proper dilluns 13 de juliol a les 20 h, amb una conferència a càrrec d'Eduardo Bonito, precedida de la projecció del vídeo "Competing for Sunlight: Oak" (Àustria, 2017), de Dagmar Dachauer. Assumpció Puig, degana del COAC, donarà la benvinguda al cicle.

La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.

Eduardo Bonito (São Paulo, Brasil, 1969) s'ha format en Arts Escèniques i Relacions Públiques a la Universidade de São Paulo (USP), Brasil, i en Actuació a la Middlesex University, Regne Unit. Actualment és un dels directors artístics de la Biennal d'Arts del Cos, Imatge i Moviment de Madrid (BACmadrid) i des del 2005 dirigeix Dança em Foco – Festival Internacional de Vídeo i Dansa (Brasil). Va ser director artístic del festival Panorama de Rio de Janeiro (2004-2013) i project manager d'Artsadmin, a Londres (1996-2001). És fundador de diverses xarxes i consultor per a institucions i fundacions a Amèrica Llatina i Europa. Treballa regularment com a mentor d'artistes residents als Teatres de Canal de Madrid i d'artistes residents i participants del Projecte PEA en el Graner/Mercat de les Flors de Barcelona. Des del 2017 és productor creatiu del col·lectiu danès hello!earth.
PDF version

5è Concurs Fotogràfic COAC-CC a Instagram

Imatge: 
© Miquel Planells
La Demarcació de les Comarques Centrals del COAC convoca el 5è Concurs Fotogràfic COAC-CC, per tal de fomentar la visió de l’arquitectura i impulsar el seu reconeixement dins l’entorn proper dels nostres pobles i ciutats.

El tema de la present edició és "L’ombra en l’arquitectura" i el temini d'enviament finalitzarà el 15 de setembre.

Els premis són els següents:

Premi COAC-CC: 200€ + vals de compra als comerços del Centre Històric de Manresa per valor de 100€ + vals de compra als comerços de Vic Comerç per valor de 100€
- Premi Centre Històric de Manresa: vals de compra als comerços del Centre Històric de Manresa per valor de 200€ 
- Premi Ciutat de Vic: vals de compra als comerços de Vic Comerç per valor de 200€

Consulteu les bases aquí
3/07/2020
Tornar
Planta d’una nova Església de Sant Pere a Figueres. c.1940. Autor: Pelayo Martínez Paricio.

La Delegación del Alt Empordà del COAC muestra una documentación inédita sobre el proyecto de reconstrucción de la iglesia de Sant Pere de Figueres

Imatge: 
© Planta de una nueva Iglesia de Sant Pere en Figueres. c.1940. Autor: Pelayo Martínez Paricio. © Fondo Pelayo Martínez Paricio. Archivo Histórico del COAC.
Con motivo de la festividad de Sant Pere, la Delegación del Alt Empordà del Colegio de Arquitectos de Cataluña muestra un conjunto de dibujos y planos inéditos de las primeras propuestas para la reconstrucción de la iglesia de Sant Pere de Figueres, del arquitecto Pelayo Martínez Paricio (1898-1978), una vez finalizada la Guerra Civil. Este material formará parte de la exposición Reconstrucción de la iglesia de Sant Pere después de la Guerra Civil, que se inaugurará el próximo otoño en la sala de exposiciones de la sede de Figueres del COAC, ubicada en el edificio de la vicaría de la Iglesia de Sant Pere, desde el 2006.

Esta exposición se une a los actos que servirán para conmemorar el milenario de la Iglesia de Sant Pere de Figueres (1020-2020) que explicarán la historia del edificio desde sus orígenes con una primitiva iglesia paleocristiana, pasando por la construcción de un edificio gótico (s. XIV), una reforma del crucero y de la cabecera, y los diferentes saqueos y destrucciones, hasta llegar a la época de la reconstrucción posterior a la Guerra Civil española, que es como la conocemos en la actualidad. Una iglesia que forma parte del Inventario del Patrimonio Arquitectónico de Cataluña y está protegida como Bien Cultural de Interés Local.

La reconstrucción de la iglesia de Sant Pere
La muestra en la cual está trabajando la Delegación del Alt Empordà del COAC, ha contado con la colaboración del arquitecto Joan Falgueras Font, que ha investigado el periodo de la reconstrucción de la iglesia después de su destrucción fruto de los bombardeos de la Guerra Civil (1936-1939). Como hecho destacable, la exposición incluirá una compilación de 20 documentos hasta ahora inéditos, referentes a las propuestas sobre las cuales trabajó el arquitecto de Figueres Pelayo Martínez Paricio (1898-1978) entre el 1939 y hasta pocos días antes de que la colocación de la primera piedra del proyecto firmado por los arquitectos Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra. Esta documentación forma parte del Fondo Pelayo Martínez Paricio que custodia al Archivo Histórico del COAC.

Por último, esta muestra se complementará con fotografías del mismo Archivo de la Iglesia de Sant Pere evidenciando el proceso de reconstrucción y los planos del anteproyecto de reconstrucción de los arquitectos barceloneses.

Las obras de reconstrucción
La reconstrucción se inició a finales del 1939 cuando Pelayo Martínez empezaba a trabajar como arquitecto en Regiones Devastadas. Dibujó unas primeras ensambladuras del que podría ser la nueva iglesia de Sant Pere, pero Pelayo tenía dudas sobre el emplazamiento de la iglesia proponiendo construir una nueva iglesia mucho más grande e imponente en una nueva ubicación. Finalmente, el obispo Cartañà y el padre Pere Xutglà encargaron un proyecto de reconstrucción a tres arquitectos barceloneses: Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra. Estos arquitectos optaron por una solución de reconstrucción del templo siguiendo el estilo gótico de la antigua nave y consiguiendo un conjunto unificado, sobrio y monumental.

Esta exposición es posible gracias a las empresas que apoyan a la Demarcación de Girona del COAC; Jung, como patrocinador principal; Brancós Ceramics, iGuzzini, Itisa y Technal, como patrocinadores, y Arcadi Pla SA, Ascensores Serra, Boffi – De Padova, Buthaup Girona, Ecophon, Figueras International Seating, HNA – Germandat Nacional de Arquitectos, Hotel Ciudad de Girona, IRSAP, Plantalech, Tendencias Girona y Vidresif, como colaboradoras.
29/06/2020
Tornar
Planta d’una nova Església de Sant Pere a Figueres. c.1940. Autor: Pelayo Martínez Paricio.

La Delegació de l'Alt Empordà del COAC dona a conèixer una documentació inèdita sobre el projecte de reconstrucció de l’església de Sant Pere de Figueres

Imatge: 
© Planta d’una nova Església de Sant Pere a Figueres. c.1940. Autor: Pelayo Martínez Paricio. © Fons Pelayo Martínez Paricio. Arxiu Històric del COAC.
Amb motiu de la festivitat de Sant Pere, la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya dona a conèixer un conjunt de dibuixos i plànols inèdits de les primeres propostes per la reconstrucció de l’església de Sant Pere de Figueres, de l’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez Paricio (1898-1978), un cop finalitzada la Guerra Civil. Aquest material formarà part de l’exposició Reconstrucció de lesglésia de Sant Pere després de la Guerra Civil, que s’inaugurarà la tardor vinent a la sala d’exposicions de la seu figuerenca del COAC,situada en un dels edificis de la rectoria de l’Església de Sant Pere, des del 2006.
 

Aquesta exposició s’uneix al conjunt d’actes que commemoraran el mil·lenari de l’Església de Sant Pere de Figueres (1020-2020) amb els que es donarà a conèixer la història de l’edifici. Des dels seus orígens amb una primitiva església paleocristiana, passant per la construcció d’un edifici gòtic (s. XIV), una reforma del creuer i de la capçalera, i els diferents saquejos i destruccions, fins a arribar a l’època de la reconstrucció posterior a la Guerra Civil espanyola, que és com la coneixem en l’actualitat. Una església que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. 

La reconstrucció de l’església de Sant Pere
La mostra en la qual està treballant la Delegació de l’Alt Empordà del COAC, ha comptat amb la col·laboració de l’arquitecte Joan Falgueras Font,que ha investigat el període de la reconstrucció de l’església després de la destrucció que patí, fruit dels bombardejos de la Guerra Civil (1936-1939). Com a fet destacable, l’exposició inclourà un recull de 20 documents fins ara inèdits referents a les propostes sobre les quals treballà l’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez Paricio (1898-1978) entre el 1939 i fins pocs dies abans que es posés la primera pedra del Projecte de Reconstrucció signat pels arquitectes Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra. Aquesta documentació forma part del Fons Pelayo Martínez Paricio que custodia a l’Arxiu Històric del COAC. 

Per últim, aquesta mostra es complementarà amb fotografies del mateix Arxiu de l’Església de Sant Pere evidenciant el procés de reconstrucció i els plànols de l’avantprojecte de reconstrucció dels arquitectes barcelonins. 

Les obres de reconstrucció
La reconstrucció s’inicià a finals del 1939 quan Pelayo Martínez començava a treballar com arquitecte a Regiones Devastadas. Va dibuixar uns primers encaixos del que podria ser la nova església de Sant Pere, però Pelayo tenia dubtes sobre l’emplaçament de l’església proposant construir una nova església molt més gran i imponent en una nova ubicació. Finalment, el bisbe Cartañà i el mossèn Pere Xutglà encarregaren un projecte de reconstrucció a tres arquitectes barcelonins: Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra. Aquests arquitectes optaren per una solució de reconstrucció del temple seguint l’estil gòtic de l’antiga nau i aconseguint un conjunt unificat, sobri i monumental. 

Aquesta exposició és possible gràcies a les empreses que hi donen suport, com Jung, com a patrocinador principal; Brancós Ceramics, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i  Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Buthaup Girona, Ecophon, Figueras International Seating, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona i Vidresif, com a col·laboradors.

29/06/2020
Tornar

Pages