L'ArquiLlibres creix: Donem una segona vida als llibres d’arquitectura!
Ja tenim data per als propers ArquiLlibres!
Els propers mesos estan previstes les següents trobades, a les quals s'aniran sumant noves dates:
15 de febrer - La Festiva (de 17 a 20 h)
15 a 22 d'abril - Sant Jordi (Àgora del COAC)
23 d'abril - Sant Jordi (Passeig de Gràcia amb Casp)
26 de maig - Festa d'Arquitectura de Ciutat Vella (d'11 a 14 h)
7 de juny - Festa d'Arquitectes (17.30 a 21 h)
3 de juliol - Acte Institucional (17.00 a 21 h)
L'objectiu de l'ArquiLlibres és promoure l'economia circular, facilitant la reutilització dels llibres d'arquitectura, grans aliats dels arquitectes durant els anys d’estudi i d’exercici de la professió. A la vegada, la iniciativa vol contribuir a teixir una xarxa entre diferents generacions de professionals.
La meitat del preu de venda va destinada als arquitectes que donen els seus llibres i els beneficis es destinen íntegrament al Servei d’Orientació Col·legial (SOC COAC), que ofereix suport i assessorament a aquells col·legiats que ho necessitin.
L'ArquiLlibres és una iniciativa de la Demarcació de Barcelona en col·laboració amb l'Agrupació d’Arquitectes Sènior/a, l'Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC) i la Cooperativa Jordi Capell. La idea original és de l'arquitecte Joan Villoro, que va ser un gran aficionat als llibres i al Mercat de vell de Sant Antoni.
Donació de llibres
Si esteu interessats en fer una donació de llibres, envieu-nos un correu electrònic a arquillibres@coac.net amb les vostres dades de contacte i canalitzarem la donació.
L’edificació a la Demarcació de Girona mostra un creixement positiu per tercer any consecutiu
L’estudi s’ha fet a partir del visat dels projectes d’execució d’obra, obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà al territori.
Les dades mostren uns resultats positius mantinguts durant tot 2023
El 2023, el sector de la construcció a Girona presenta un creixement del 13% en superfície total visada, tancant l’any amb 771.868 m2; una xifra que representa el 16,15% de la superfície visada a tot Catalunya (4.778.932 m2).
La tendència positiva ha estat gradual a Girona des del 2013, a excepció del 2020 per l’impacte de la pandèmia. Es tracta de l’única demarcació que ha tingut un creixement sostingut els darrers anys.
A escala comarcal, el Baix Empordà (228.051 m2), el Gironès (144.573 m2), Alt Empordà (125.789 m2) i la Selva (117.615 m2) són les que més m2 han visat. Remarcar el creixement del Baix Empordà (31,46%), El Pla de l’Estany (27,91%) o el Gironès (24,13%). Per contra, l’Alt Empordà, tot i ser una de les comarques amb més superfície visada, cau un 4,96%. La comarca que decreix més respecte l’any anterior és el Ripollès (30,7%).
Per municipis, destaca la capital, Girona, amb 53.391 m2 corresponents a 103 expedients; Palamós amb 30.229 m2 i 49 expedients; Vilablareix amb 29.978 m2 i 7 expedients; Lloret de Mar amb 29.348 m2 i 80 expedients; Sant Antoni de Calonge amb 26.540 m2 i 16 expedients, i Banyoles amb 25.149 m2 i 53 expedients.
Segons la mida dels projectes, les dades mostren que 321.372 m2 corresponen a obres de <500 m2, que trobem ubicades, principalment, a les comarques del Baix Empordà, Alt Empordà i la Selva, és a dir, al llarg del litoral gironí, i la gran majoria corresponen a projectes d’habitatges unifamiliars. 205.229 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2, 174.978 m2 a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2, i 70.288 m2 a aquells de més de 10.000 m2, que el 2023 corresponen a un projecte esportiu a Vilablareix, dos edificis d’habitatges plurifamiliars (a Girona i Sant Antoni de Calonge), un hotel a Cadaqués i una nau industrial a Fornells de la Selva.
Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el 2023 se n’han registrat 2.176, un 2,68% menys respecte l’any anterior. Per comarques, el Baix Empordà (610), l’Alt Empordà (463) i la Selva (395) són les que més expedients tenen. Per capitals de comarca, Girona (103), Banyoles (53) i Olot (50) són les que han visat més expedients.
L’habitatge mostra les millors dades des de la crisi de 2008
El nombre d’habitatges de nova creació visats durant el 2023 és de 2.480, un 47,97% més que el 2022, i la xifra més alta des de la crisi econòmica del 2008 que va frenar en sec el sector de la construcció. Aquest augment d’habitatges, que inclouen els d’obra nova i rehabilitació, és excepcional, afavorit principalment per dues grans promocions plurifamiliars de gairebé 200 habitatges en total. Així, durant el 2023, a la Demarcació de Girona s’ha visat una mitjana mensual de 206 habitatges (la mitjana del 2022 era de 160 habitatges). En el conjunt de Catalunya, els habitatges de la província de Girona representen el 15,5% del total.
Per comarques, el Baix Empordà, amb 916 habitatges de nova creació, té un creixement excepcional (176,74%). De la resta de comarques, mostren major augment Alt Empordà un 48,44% i El Pla de l’Estany un 31,4%. L’única comarca amb creixement negatiu és la Garrotxa (-31,61%). Pel que fa a valors absoluts, les comarques on s’ha visat un major nombre d’habitatges de nova creació han estat Baix Empordà (916), Gironès (461) i Alt Empordà (334). De fet, cinc projectes d’habitatges plurifamiliars acumulen prop del 36% del total d’habitatges a la Demarcació: Girona (91), Sant Antoni de Calonge (90), Regencós (58) i dos a Palamós (amb 44 habitatges cada un).
Pel que fa a la superfície total visada en habitatge, a la província de Girona s’han visat 592.096 m2, el 21,46% més que el 2022. Aquesta xifra representa el 18,68% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (3.168.878 m2).
Per comarques, les que més m2 han visat en habitatge han estat el Baix Empordà (209.728 m2), el Gironès (94.587 m2), Alt Empordà (88.812 m2) i la Selva (70.170 m2). Pel que fa al percentatge de creixement respecte a l’any anterior, destacar les comarques del Baix Empordà (amb un creixement del 71,49%) i El Pla de l’Estany (47,16%).
Pel que fa al no habitatge, s’ha visat un total de 164.937 m2; xifra que representa un 7,47% menys que l’any anterior.
La rehabilitació puja, però amb poc pes dels Fons Next Generation
La reforma i rehabilitació es recupera a la Demarcació de Girona amb un creixement del 7,19% respecte a l’any anterior, i se situa en 240.713 m2. Això no obstant, continua estancada a casa nostra i tan sols representa el 32% de la superfície total visada a la Demarcació.
Aquesta xifra representa el 16,69% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (1.441.926 m2). Les dades, tot i ser positives, no responen a un impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, segons les dades de l’Oficina Tècnica de la Rehabilitació del COAC.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són el Baix Empordà (59.497 m2), la Selva (53.252 m2) i Alt Empordà (39.005 m2). Cal tenir en compte que aquestes dades contemplen només els projectes de rehabilitació i gran rehabilitació visats pel COAC, no petites intervencions.
En l’àmbit municipal, les poblacions amb més m2 en projectes de rehabilitació són Lloret de Mar amb 24.406 m2 i 33 expedients, Girona amb 11.951 m2 i 66 expedients, i Olot amb 10.033 m2 i 32 expedients. Per nombre d’expedients de rehabilitació, són precisament aquestes tres localitats on se n’han visat més.
L’obra nova puja a la Demarcació de Girona i continua tenint el pes de la construcció
Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, tot i patir un descens a l’inici del 2023 ha finalitzat l’any en positiu, amb un augment considerable del 17,03% respecte a l’any anterior. D’aquesta manera, l’obra nova continua representant el gran pes de la construcció de la província, concretament el 68%. En xifres absolutes, són 516.320 m2, el 15,78% del total de Catalunya.
Per comarques s’observa que el Baix Empordà (165.966 m2), Gironès (114.127 m2) i Alt Empordà (84.724 m2) continuen sent les que tenen més m2 d’obra nova visada.
A escala municipal, Girona, Vilablareix, Palamós, Sant Antoni de Calonge, Banyoles són les que tenen més m2 d’obra nova, superant totes els 20.000 m2 visats. Això no obstant, si s’ordena per nombre d’expedients, Begur (57), Roses (40), L’Escala (36), Caldes de Malavella (32), Girona (31) i Castelló d’Empúries (31) són els municipis amb més expedients d’obra nova visats.
Ampliació de pressupost i termini dels ajuts per a la rehabilitació energètica en municipis de repte demogràfic
NOVETAT: en data 18 de març de 2024, s'ha publicat al BOE l'ampliació del pressupost per a Catalunya del Programa PREE 5000, així com l'ampliació del termini de sol·licituds fins al 31 de juliol.
El 28 de desembre de 2023 es va publicar al BOE el Reial Decret 1178/2023, pel qual es modifica, entre d’altres, el termini de presentació de sol·licituds per al Programa de rehabilitació energètica per a edificis existents en municipis de repte demogràfic (Programa PREE 5000).
Aquests ajuts estan destinats a actuacions per a la rehabilitació energètica d’edificis complets de qualsevol ús anteriors al 2007, ubicats en municipis de fins a 5.000 habitants, o disgregats de fins a 20.000 habitants amb totes les entitats menors de 5.000.
Recentment l’ICAEN va publicar l’ampliació de la dotació pressupostària d’aquest ajuts i ara, amb la nova modificació, s’amplia també el termini de presentació de sol·licituds fins al 31 de juliol de 2024, o quan s’esgoti el pressupost disponible.
El RD 1178/2023 també modifica els següents programes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència:
· Programa d’ajuts per a la implantació d’instal·lacions d’energies renovables tèrmiques en diferents sectors de l’economia (RD 1124/2021, de 21 de desembre)
· Programa per a actuacions per a l'execució de diversos programes d'incentius lligats a l'autoconsum i a l'emmagatzematge, amb fonts d'energia renovable, i a la implantació de sistemes tèrmics renovables en el sector residencial (RD 477/2021, de 29 de juny)
Malgrat això, atès el gran volum de peticions rebudes, no s’ha modificat la data límit per a la presentació de sol·licituds d’ajuts d’aquests dos programes, i per tant ja no s’admeten noves sol·licituds des del passat 31 de desembre de 2023.
Més informació
· Informació sobre la tramitació dels ajuts al web de l'ICAEN
· Anunci de la convocatòria (21.02.2022)
· Ampliació de pressupost (9.11.2023)
Convocatòria per a l’any 2024 dels ajuts per al foment de la protecció i millora del paisatge urbà a la ciutat de Barcelona
Els ajuts es regeixen per les bases reguladores publicades al BOPB del 7 de febrer de 2019, i compten amb una dotació pressupostària de 400.000 €.
El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 15 de novembre de 2024, tot i que es podrà tancar en una data anterior o posterior en funció de les disponibilitats pressupostàries.
Actuacions d'interès patrimonial i restauració de comerços emblemàtics subvencionables:
1. Actuacions d'interès patrimonial
- Obres de restauració o rehabilitació en elements comuns d'edificis catalogats, dels elements de l’edifici amb interès patrimonial o de paisatge inclosos al catàleg de patrimoni o inventaris reconeguts per l’Ajuntament
- Obres en entorns d'edificis catalogats que permetin l’apreciació i dignificació dels edificis catalogats
2. Actuacions d'interès per conjunt
- Obres de recuperació dels elements propis del conjunt
- Recuperació de composicions malmeses o desaparegudes pròpies d’un conjunt arquitectònic
- Restauració conjunta de fronts de façana que formin part d’un conjunt
3. Intervenció en jardins d'interès històric paisatgístic
- Actuacions en jardins inclosos al Catàleg del patrimoni arquitectònic de la ciutat, destinades a la recuperació de les seves estructures compositives i els seus valors patrimonials.
4. Actuacions de conjunt de la Plaça Reial
- Obres de rehabilitació o restauració d’elements comuns perceptibles des de l’espai
col·lectiu i que estiguin contingudes en aquests casos: Obres de restauració de les façanes i porxos d’acord amb els criteris establerts en el Pla d’Acció de la Plaça Reial.
5. Locals històrics protegits (emblemàtics)
- Obres de restauració dels Locals inclosos al Pla Especial Urbanístic de Protecció de la Qualitat Urbana
6. Locals històrics no protegits
- Obres de restauració i renovació de la imatge exterior de locals comercials
7. Millora de la imatge exterior en locals comercials
- Obres de renovació de la imatge exterior de locals comercials
Actuacions de rehabilitació de parets mitgeres, cobertes verdes i naturalització subvencionables:
1. Mitgeres
- Rehabilitació de parets mitgeres visibles des de la via pública o espais col·lectius amb incorporació d’aïllament tèrmic i amb projecte d’integració arquitectònica
2. Cobertes verdes
- Transformació en superfície enjardinada d’un mínim del 50% de la superfície de la coberta, terrat o interior d’illa, o bé un mínim de 200 m2
- Implantació d’horts urbans amb un mínim de 50 m2 de superfície
- Rehabilitació de cobertes enjardinades existents
3. Naturalització i permeabilització de tanques cegues
- Permeabilització de tanques cegues i el seu tractament vegetal
4. Espais lliures d'edificació
- Eliminació de paviments en solars edificats que continguin espai lliure d’edificació pavimentat, prèvia presentació de projecte d’enjardinament
- Intervencions en tanques cegues que esdevinguin permeables i calades, permetent la visió entre l’interior i l’exterior
Per a més informació, podeu consultar l'Anunci publicat al BOPB el 16 de gener 2024.