Se estrena el primer Quaderns Biennale
Fruto del convenio firmado entre el COAC y el Institut Ramon Llull, la revista Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme se ha convertido en el nuevo soporte para la difusión científica de los contenidos producidos por Catalonia in Venice en cada edición de la Bienal de Arquitectura de Venecia.
Se estrena así, el primer Quaderns Biennale , un monográfico dirigido por la arquitecta Olga Subirós que recoge la investigación "Catalonia in Venice - air / aria / aire", el proyecto q ue representa Cataluña en la 17ª Bienal de Arquitectura de Venecia Dentro de los Eventi Collaterali. Se trata de una reflexión en torno al tema central de la Bienal, "¿Cómo viviremos juntos?", Con una investigación sobre el aire como un cordero común del que depende Nuestra supervivencia.
Encontraréis los artículos siguientes:
"Por qué la calidad del aire es un asunto de los urbanistas", de Jordi Sunyer
"La calidad del aire en las ciudades", de Xavier Querol
"Efectos del Covid-19 sobre la contaminación atmosférica", de Xavier Querol, Jordi Sunyer y José Luis Jiménez
"De arquitectura, ciudad y aire: perspectivas para una ciudad saludable", de Miriam García
"Entre el paraíso y el apocalipsis: ciencia y acción ciudadana para la calidad del aire", de Josep Perelló
"VenicAIRE: cómo utilizar el potencial comunitario para mejorar la calidad del aire en Venecia ", de Giovanni Maccani, Lucia Errandonea, Valeria Righi, Guillem Camprodon y Jacopo Galli
"Todo lo urbano se desvanece en el aire", de Mar Santamaria y Pablo Martínez (300.000 Km / s)
"Aire Radical", Olga Subirós
"Conceptualización y proceso creativo de la pieza musical Aire", Maria Arnal
El Quaderns en casa
Podéis recoger la revista en la recepción de las diferentes sedes colegiales o bien solicitar que os lo envíen junto con vuestro próximo pedido en La Cooperativa Jordi Capell.
Entregados los galardones del V Premio Europeo de Intervención en el Patrimonio Arquitectónico
Elsa Ibar, directora general de Patrimonio Cultural del Departamento de Cultura de la Generalitat de Cataluña; Marc-Aureli Santos, director de Arquitectura Urbana y Patrimonio de la Gerencia del Arquitecto Jefe del Ayuntamiento de Barcelona; Albert Civit, director del Institut Català del Sòl; Albert Gassull, director de servicios del Área Metropolitana de Barcelona; Antoni Vilanova, presidente de AADIPA; y Assumpció Puig, decana del COAC, han hecho entrega de los galardones.
OBRES SELECCIONADES I GUARDONADES
En la categoría A) Intervención en el patrimonio construido , de las 16 obras seleccionadas, el jurado ha considerado que las 5 obras finalistas son:
-Hotel Nomad, Basilea, Suïssa. Buchner Bründler Architekten
-Estadio Olímpico de Hèlsinki, Hèlsinki, Finlàndia. k2s architects + Arkkitehdit NRT
-Real Museo de Bellas Artes (KMSKA), Anvers, Bélgica. KAAN Architecten
-Brasserie Gallia, Pantin, França. Maxime Jansens Architecture + Erwan Bonduelle Architecture
-BIC Monasterio de San Pedro de Eslonza, Santa Olaja de Eslonza, León. Rodríguez Valbuena Arquitectos
Entre los cinco finalistas, el jurado decide otorgar el premio al proyecto del Real Museo de Bellas Artes (KMSKA) de la ciudad de Amberes, Bélgica, del despacho Kaan Architecten. La decisión ha sido fruto de valorar que, de una parte, la complejidad y la gran escala no han sido impedimento para resolver de manera unitaria y respetuosa su modernización; de otra, que la necesidad de la inserción de nuevos volúmenes no ha alterado la percepción exterior e interior del museo, adaptándose y acomodándose a las nuevas necesidades. Además, el proyecto, aunque redefine la totalidad del museo, la percepción y autenticidad del edificio no se ve alterada a pesar del contraste entre zonas. De hecho, en algunas de ellas, el respeto a la existente es máximo y en otras, las aportaciones conviven armoniosamente con la existente.
En la categoría B) Espacios exteriores, De las 10 obras seleccionadas por el jurado, las obras finalistas han sido 5:
-Deep Matter Garden, Capiago Intimiano, Italia. CE-A studio + Carlo Ezechieli
-The Dunbar Battery, Dunbar, Escocia, Reino Unido. rankinfraser landscape architecture
-Pasarela del Castillo de Tintagel, Tintagel, Reino Unido. William Matthews associates + Ney & Partners
-Can Sau. Escenografía de urgencia, Olot, Girona. unparelld’arquitectes
-Plaza de la Sinagoga, Onda, Castellón. el fabricante de espheras, Grupo Aranea, Cel-Ras Arquitectura
El jurado decide proclamar ganadora la obra Plaza de la Sinagoga de Onda (Castellón) autoría El fabricante de espheras, Grupo Aranea y Cel-Ras Arquitectura, una intervención en el patrimonio arqueológico de los siglos XI-XII que fue declarado bien de interés cultural en 1967. El proyecto que se ha desarrollado en un enclave muy degradado, consigue poner en valor los restos encontrados -antiguos palacios árabes o las ruinas de una iglesia cristiana-, que constatan su relevancia urbana pasada, al tiempo que, consigue adaptar el lugar como espacio de encuentro. Destaca, además, la solución para integrar los diferentes niveles, la cual es capaz de recuperar antiguos muros y crear espacios de sombra jugando con las luces que genera la gran estructura metálica central que conecta el nivel superior. La estratégica plantación del arbolado suaviza la materialidad de lo construido, generando amables zonas de estar, mientras que, la sobriedad de las líneas y de los materiales se integran con naturalidad en el contexto urbano.
En la categoría C) Planeamiento , los 4 finalistas son:
-La planificación urbanística favorece el patrimonio. Vic, Barcelona. Ayuntamiento de Vic
-Estudio del paisaje urbano de la Nova Esquerra del Eixample. Barcelona. Sara Bartumeus, Anna Renau i Rosa Escala
-Plan Especial para el pueblo amurallado Mas de Bondia. Montornès de Segarra, Lleida. Territorisxl
- Estudio previo para la recuperación del Canal de la Infanta y Rec Vell. Barcelona. Eva Jiménez Gómez, Xavier Llobet i Ribeiro y Ferran Sagarra i Trias
El jurado ha valorado como ganador del Estudio del paisaje urbano de la Nueva Izquierda del Ensanche de Barcelona de las arquitectos Sara Bartumeus, Anna Renau y Rosa Escala. Propuesta en la que se ha querido resaltar la singularidad y la sensibilidad mostrada a la hora de aproximarse a un espacio histórico, dando valor no tanto en edificaciones físicas, sino al negativo de estas, la memoria colectiva y las relaciones que se generan en torno a los huecos y los paisajes generados. Incidiendo además, en que el entorno de trabajo presenta la dificultad añadida de ser un espacio que para muchos es parte de la ciudad moderna y falta de valores patrimoniales claros.
En la categoría D) Divulgación , los 5 finalistas son:
-Two Houses. Weimar, Alemania. Verena von Beckerath.
-Registros Ibéricos DOCOMOMO: documentación y difusión del Movimiento Moderno. Barcelona. Fundación Docomomo Ibérico
-Buenas prácticas de voluntariado para el Patrimonio Cultural Europeo. European Heritage Volunteers
-Patrimonio Industrial de Tbilisi. Georgia. MUA
-Re-Edificatoria. Barcelona. Adrià Goula
La obra ganadora es Two Houses de Verena von Beckerath . El jurado ha considerado la idea de poner en valor la historia que expone como unos arquitectos japoneses que estudiaron en la Bauhaus en los años 20, más tarde, transmitieron el conocimiento arquitectónico en su propio país y como sus alumnos, en el siglo XXI, reciben y se hacen propia la historia de un patrimonio que va más allá de la propia arquitectura. Es por ello que esta metodología debe ser premiada como ejemplo de cómo el patrimonio debe ser transmitido, y de cómo se ha de cerrar el círculo.
Por otra parte, entre todas las obras presentadas se otorga la Mención Especial de Restauración a la intervención que desde el punto de vista técnico y metodológico ha destacado por su calidad, precisión y respeto. Se ha considerado otorgar este reconocimiento a dos obras, los programas de las cuales tienen la característica de ofrecer un lugar accesible y restaurado respetando la identidad de la obra. Por un lado, el proyecto Casa Batlló de Xavier Villanueva, Ignasi Villanueva, Mireia Bosch y Ana Atance, por ofrecer una restitución respetuosa y técnicamente de alta calidad que posibilita el resurgimiento de un proyecto inicial que ha desaparecido parcialmente y consigue la reconquista de una obra alterada. El segundo proyecto que ha recibido este reconocimiento es el proyecto Torre de la Iglesia de Santa María Magdalena en Matapozuelos (Valladolid) de Pedro Rodríguez Cantalapiedra. La intervención -también técnicamente de altísimo nivel- permite el descubrimiento de una parte interior del edificio mediante un ascenso a la torre que ofrece un nuevo uso: disfrutar de una inigualable panorámica del entorno. En definitiva, la obra ejemplifica como las técnicas, el rigor y la metodología implícitas a una restauración, son más apreciables si el programa permite al público dar vida al lugar.
Lliurats els guardons del V Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic
Elsa Ibar, directora general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Marc-Aureli Santos, director d’Arquitectura Urbana i Patrimoni de la Gerència de l’Arquitecte Cap de l’Ajuntament de Barcelona; Albert Civit, director de l’Institut Català del Sòl; Albert Gassull, director de serveis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; Antoni Vilanova, president de l’AADIPA; i Assumpció Puig, degana del COAC, han fet lliurament dels guardons.
OBRES SELECCIONADES I GUARDONADES
En la categoria A) Intervenció en el patrimoni construït, de les 16 obres seleccionades, el jurat ha considerat que les 5 obres finalistes son:
-Hotel Nomad, Basilea, Suïssa. Buchner Bründler Architekten
-Estadi Olímpic de Hèlsinki, Hèlsinki, Finlàndia. k2s architects + Arkkitehdit NRT
-Reial Museu de Belles Arts (KMSKA), Anvers, Bèlgica. KAAN Architecten
-Brasserie Gallia, Pantin, França. Maxime Jansens Architecture + Erwan Bonduelle Architecture
-BIC Monasteri de San Pedro de Eslonza, Santa Olaja de Eslonza, Lleó. Rodríguez Valbuena Arquitectos
Entre els cinc finalistes, el jurat decideix atorgar el premi al projecte del Reial Museu de Belles arts (KMSKA) de la ciutat d’Anvers, Bèlgica, del despatx KAAN Architecten. Una decisió, fruit de valorar que d’una part, la complexitat i la gran escala no han estat impediment per resoldre de manera unitària i respectuosa la seva modernització; d’una altra, que la necessitat de la inserció de nous volums no ha alterat la percepció exterior i interior del museu, adaptant-se i acomodant-se a les noves necessitats. A més, el projecte, encara que redefineix la totalitat del museu, la percepció i autenticitat de l’edifici no es veu alterada malgrat el contrast entre zones. De fet, en algunes d’elles, el respecte a l’existent és màxim i en unes altres, les aportacions conviuen harmoniosament amb l’existent.
En la categoria B) Espais exteriors, de les 10 obres seleccionades pel jurat, les obres finalistes han estat 5:
-Deep Matter Garden, Capiago Intimiano, Itàlia. CE-A studio + Carlo Ezechieli
-The Dunbar Battery, Dunbar, Escòcia, Regne Unit. rankinfraser landscape architecture
-Passarel·la del Castell de Tintagel, Tintagel, Regne Unit. William Matthews associates + Ney & Partners
-Can Sau. Escenografia d’urgència, Olot, Girona. unparelld’arquitectes
-Plaça de la Sinagoga, Onda, Castelló. el fabricante de espheras, Grupo Aranea, Cel-Ras Arquitectura
El jurat decideix proclamar guanyadora l’obra Plaça de la Sinagoga d’Onda (Castelló) autoria de El fabricante de espheras, Grupo Aranea i Cel-Ras Arquitectura, una intervenció en el patrimoni arqueològic dels segles XI-XII que va ser declarat bé d’interès cultural el 1967. El projecte que s’ha desenvolupat en un enclavament molt degradat, aconsegueix posar en valor les restes trobades –antics palaus àrabs o les ruïnes d’una església cristiana–, que constaten la seva rellevància urbana passada, alhora que, aconsegueix adaptar el lloc com a espai de trobada. Destaca, a més, la solució per integrar els diferents nivells, la qual és capaç de recuperar antics murs i crear espais d’ombra jugant amb les llums que genera la gran estructura metàl·lica central que connecta el nivell superior. L’estratègica plantació de l’arbratge suavitza la materialitat del construït, generant amables zones d’estar, mentre que, la sobrietat de les línies i dels materials s’integren amb naturalitat en el context urbà. El resultat és un lloc arqueològic que es converteix en un espai viu i actual.
En la categoria C) Planejament, els 4 finalistes són:
-La planificació urbanística afavoreix el patrimoni. Vic, Barcelona. Ajuntament de Vic
-Estudi del paisatge urbà de la Nova Esquerra de l’Eixample. Barcelona. Sara Bartumeus, Anna Renau i Rosa Escala
-Pla Especial per al poble emmurallat Mas de Bondia. Montornès de Segarra, Lleida. Territorisxl
- Estudi previ per a la recuperació del Canal de la Infanta i Rec Vell. Barcelona. Eva Jiménez
Gómez, Xavier Llobet i Ribeiro i Ferran Sagarra i Trias
El jurat ha valorat com a guanyador l’Estudi del paisatge urbà de la Nova Esquerra de l’Eixample de Barcelona de les arquitectes Sara Bartumeus, Anna Renau i Rosa Escala. Proposta en la qual s’ha volgut ressaltar la singularitat i la sensibilitat mostrada a l’hora d’aproximar-se a un espai històric, donant valor no tant a edificacions físiques, sinó al negatiu d’aquestes, la memòria col·lectiva i les relacions que es generen entorn dels buits i els paisatges generats. Incidint a més, en què l’entorn de treball presenta la dificultat afegida de ser un espai que per a molts és part de la ciutat moderna i manca de valors patrimonials clars.
En la categoria D) Divulgació, els 5 finalistes són:
-Two Houses. Weimar, Alemanya. Verena von Beckerath.
-Registres Ibèrics DOCOMOMO: documentació i difusió del Moviment Modern. Barcelona. Fundació Docomomo Ibèrico
-Bones pràctiques de voluntariat per al Patrimoni Cultural Europeu. European Heritage Volunteers
-Patrimoni Industrial de Tbilisi. Geòrgia. MUA
-Re-Edificatoria. Barcelona. Adrià Goula
L’obra guanyadora és Two Houses de Verena von Beckerath. El jurat ha considerat la idea de posar en valor la història que exposa com uns arquitectes japonesos que van estudiar en la Bauhaus en els anys 20, més tard, van transmetre el coneixement arquitectònic en el seu propi país i com els seus alumnes, en el segle XXI, reben i es fan pròpia la història d’un patrimoni que va més enllà de la pròpia arquitectura. És per això que aquesta metodologia ha de ser premiada com a exemple de com el patrimoni ha de ser transmès, i de com s’ha de tancar el cercle
D'altra banda, entre totes les obres presentades s’atorga la Menció Especial de Restauració a la intervenció que des del punt de vista tècnic i metodològic ha destacat per la seva qualitat, precisió i respecte. S’ha considerat atorgar aquest reconeixement a dues obres, els programes de les quals tenen la característica d’oferir un lloc accessible i restaurat respectant la identitat de l’obra. D’una banda, el projecte Casa Batlló de Xavier Villanueva, Ignasi Villanueva, Mireia Bosch i Ana Atance, per oferir una restitució respectuosa i tècnicament d’alta qualitat que possibilita el ressorgiment d’un projecte inicial que ha desaparegut parcialment i aconsegueix la reconquesta d’una obra alterada. El segon projecte que ha rebut aquest reconeixement és la Torre de l’Església de Santa María Magdalena en Matapozuelos (Valladolid) de Pedro Rodríguez Cantalapiedra. La intervenció –també tècnicament d’altíssim nivell– permet el descobriment d’una part interior de l’edifici mitjançant un ascens a la torre que ofereix un nou ús: gaudir d’una inigualable panoràmica de l’entorn. En definitiva, l'obra exemplifica com les tècniques, el rigor i la metodologia implícites a una restauració, són més apreciables si el programa permet al públic donar vida al lloc
Exposició ‘La Ciutat dels Nens’, a la Sala ‘La Cuina’ de la Seu d’Urgell
El passat 10 de juny va obrir al públic l’exposició “La Ciutat dels Nens” a la sala d’exposicions “La Cuina” de la Seu d’Urgell. La mostra està formada per 78 cases fetes amb fang per alumnes de Cicle Mitjà de les escoles Mossèn Albert Vives, CastellCiutat-ZER Urgellet i La Valira, de la Seu d’Urgell, i diversos equipaments també amb fang fets per alumnes de l’Escola d’Art Municipal de la Seu d’Urgell.
Aquesta activitat està organitzada per la Delegació del Pirineu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Servei Educatiu de l’Alt Urgell-Cerdanya i l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.
L’exposició romandrà oberta fins al 10 de juliol i es podrà visitar de dilluns a divendres de 17 a 21 h, i dissabtes de 10 a 14 h.