Set projectes d'arquitectura de Cooperació local i internacional reben els Ajuts a la Cooperació del COAC 2021
S’ha decidit adjudicar els ajuts, per un import total de 47.000 euros, a les següents entitats:
DE CARÀCTER LOCAL:
Fundació Contorno urbano
Regeneració urbana de l’espai de Matacavalls mitjançant la Comunitat
Arquitecta responsable: Ninoska Juan Alvarez
Import: 4.000€ euros
Associació Oasi Urbà
Rehabilitant el Raval. Rehabilitació energètica exprés al Raval
Arquitecta responsable:Joana Maria Pascual Barcia
Import: 4.000€
Associació Oasi Urbà
Transformació social des de l’habitatge
Arquitecte responsable:Antonio M. Solanas Cànovas
Import: 4.000€
DE CARÀCTER INTERNACIONAL:
Sumum solo un mundo un mestizaje
Construcció d’una escola bioclimàtica
Arquitecte responsable: Miquel Fernández Zuzama
Import: 5.000€
Associació Amics de Boulembou
Energia fòssil d’hidrocarburs per energia sola en el bombeig de l’aigua de reg
de l’horta comunitària
Arquitecta responsable: Lurdes Ferran Vilar
Import: 7.585,35€
Associació Base-A
Millorem l’accés de l’educació
Arquitecta responsable: Mònica Sans Duran
Import: 10.000€
Fundació Montblanc-Ouagroup
Sanitaris per a famílies
Arquitecte responsable:Jordi Artigas i Masdeu
Import: 10.000€
Ajuts a la Cooperació
Des de fa nou anys, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya convoca els Ajuts a la Cooperació amb la voluntat de continuar fent visible la funció social dels arquitectes. La concessió d'aquests ajuts respon també al compromís del Col·legi de dedicar part del seu pressupost a finalitats socials.
Entra en vigor la modificació del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, RITE
El Reial Decret 178/2021 és d’aplicació als projectes que sol·licitin llicència d’obres o l’autorització administrativa que els hi sigui d’aplicació, així com a qualsevol instal·lació en l’àmbit del RITE pel que fa a la seva reforma, manteniment, ús i inspecció.
A continuació es recullen breument les modificacions més importants:
Sistemes d’automatització i control de les instal·lacions
Es fa obligatori incorporar un sistema d’automatització i control de les instal·lacions tèrmiques en els edificis no residencials de potència nominal útil superior a 290 kW (per a calefacció, refrigeració i ventilació) per tal d’assolir les condicions de benestar amb el mínim consum d’energia.
Comptabilització de consums
S’augmenten les exigències de comptabilització de consums en instal·lacions centralitzades i de subministrament d’energia renovables; entre d'altres:
- Qualsevol instal·lació que doni servei d’aigua calenta sanitària a més d’un usuari disposarà d’un comptador individual que permeti el repartiment de les despeses, la regulació i mesura dels consums i la interrupció del servei des de l’exterior de l’habitatge o local.
- Els clients finals d’edificis alimentats a partir d’una xarxa urbana de calefacció, refrigeració i ACS disposaran de comptadors individuals.
- Les instal·lacions tèrmiques centralitzades d’un edifici que subministri calefacció o refrigeració a diversos consumidors hauran de complir la normativa de comptabilització de consums individuals en els edificis (RD 736/2020) quan no disposin d’un sistema que permeti el repartiment de despeses de cada servei.
- Les instal·lacions solars tèrmiques de més de 14 kW de potència nominal disposaran d’un sistema de mesura de l’energia final subministrada.
Mesura i avaluació de l’eficiència energètica general de les instal·lacions
En el projecte o la memòria tècnica s’haurà d’incloure l’avaluació de l’eficiència energètica general de les instal·lacions tèrmiques de l’edifici. Quan la instal·lació sigui nova, l’avaluació serà de tota la instal·lació i quan sigui existent, de la part modificada o substituïda.
Disseny ecològic i etiquetatge energètic
Els equips de generació de calor i fred, de ventilació, així com els destinats al transport de fluids (bombes, circuladors, ventiladors, motors) compliran les exigències d’eficiència energètica del RD 187/2011 de disseny ecològic dels productes relacionats amb l’energia. Els equips i materials hauran de portar el marcatge CE i l’etiquetat energètic d’acord amb el RD 1390/2011.
Al projecte o la memòria tècnica s’han d’especificar les prestacions energètiques i la informació de la fitxa del producte d’acord amb l’etiqueta energètica.
Modificació del règim d’inspecció
S’especifiquen noves obligacions per a la mesura i avaluació de l’eficiència energètica general de les instal·lacions.
Es modifica el règim d’inspeccions: s’inclou el sistema de ventilació i es canvien els límits de potència a partir dels que cal fer la inspecció obligatòria i les periodicitats:
- Inspecció de l’eficiència energètica dels sistemes de calefacció i de les instal·lacions combinades de calefacció i ventilació i aigua calenta sanitària amb generadors de calor de potència útil nominal superior a 70 kW. Inspecció cada 4 anys.
- Inspecció de l’eficiència energètica dels sistemes d’aire condicionat i les instal·lacions combinades d’aire condicionat i ventilació amb generadors de fred de potència útil nominal més gran de 70 kW. Inspecció cada 4 anys.
- La instal·lació complerta de calor o fred amb una potència tèrmica nominal més gran de 70 kW i que tingui més de 15 anys d’antiguitat.
Foment de les energies renovables:
S’amplia el foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables incorporant la interconnexió a xarxa urbana de calefacció i refrigeració així com l’aprofitament de les energies residuals, les quals el RITE anterior no mencionava.
Per a més informació, podeu consultar els textos publicats:
RD 178/2021, pel qual es modifica el RD 1027/2007, pel qual s'aprova el Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis.
RD 390/2021, pel qual d'aprova el procediment bàsic per a la certificació de l'eficiència energètica dels edificis.
RD 1027/2007, pel qual s'aprova el Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis.
Recolzament a la candidatura de Barcelona com a seu del Congrés de la UIA i Capital Mundial de l'Arquitectura 2026
El gener de 2020, la UIA va nomenar oficialment Barcelona ciutat candidata, amb una única rival: la ciutat xinesa de Beijing. La designació de la ciutat escollida es durà a terme a finals de juliol de 2021, en el marc de l'Assemblea General de la UIA que se celebra a Rio de Janeiro (Brasil).
Arquitectura i planificació urbana per millorar la vida de les persones
El protocol reconeix el valor de l'arquitectura i de la planificació urbana com a factors de qualitat de vida i de sentit de pertinença social i cultural. D'aquesta manera, els signants mostren el seu suport a una candidatura que pot constituir una "gran oportunitat" per enfortir el paper de la ciutat de Barcelona, de Catalunya i d'Espanya com a centres de producció i pensament de l'arquitectura i del disseny urbà contemporanis, aprofundint en la seva capacitat per transformar i millorar la vida de les persones.
La degana del COAC, Assumpció Puig, ha destacat que "la planificació urbana, l'arquitectura i el patrimoni són instruments imprescindibles per al desenvolupament social i econòmic que s'ha d'afrontar des de les ciutats, i Barcelona és coneguda internacionalment per la seva qualitat urbana i el nivell d'excel·lència de la seva arquitectura i dels seus espais públics".
En aquesta línia, el president del CSCAE, Lluís Comerón, ha posat l'accent en el paper dels arquitectes, remarcant que "és un moment de canvis profunds i cada cop som més conscients que l'arquitectura i la qualitat de l'entorn construït són claus per millorar el nostres futur".
El director general d'Agenda Urbana i Arquitectura del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero, ha destacat la unitat i el suport de tots els nivells de l'Administració Pública al costat dels col·legis professionals, posant en valor Barcelona com a "escenari idoni per reflexionar i dialogar sobre la qualitat de l'arquitectura i les ciutats del futur, per la seva capacitat per millorar la cohesió social, el benestar i la salut de les persones ".
El director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat, Agustí Serra, ha remarcat el "compromís amb la qualitat de l'arquitectura, en el seu interès públic i instrument fonamental per garantir el benestar de les persones, tal com reflecteix la recent Llei d'Arquitectura de Catalunya, que també emfatitza l'establiment de mesures per al seu impuls".
Finalment, la segona tinenta d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, ha destacat que "Barcelona ha estat i és un referent en urbanisme i arquitectura de manera sostinguda al llarg de el temps: la ciutat que sap adaptar-se a les noves necessitats".
Congrés de la UIA
Els congressos de la UIA se celebren des de l'any 1948 i, a cada ocasió, el seu objectiu és abordar els reptes que afronta la societat des del coneixement rigorós que aporten els professionals de l'Arquitectura.
Barcelona ja va acollir, el 1996, el Congrés Mundial amb el títol de "Present i futurs: arquitectura a les ciutats", amb un èxit rotund de públic i impacte internacional . Exactament 30 anys després, la celebració de la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura suposa l'oportunitat de donar forma a un nou esdeveniment de repercussió internacional
El COAC signa un conveni amb l’Ajuntament de Granollers per al foment de la rehabilitació i l’eficiència energètica
L’acord, pioner a Catalunya, és fruit del programa d’Acció Municipal del consistori, que aposta per al foment de la rehabilitació de la pell dels edificis per a la millora de la seva eficiència energètica, i per la transformació i la regeneració urbana de la ciutat, afavorint la revitalització d’espais i els nous usos en espais buits o degradats.
La signatura va tenir lloc el 16 de juny de 2021, a càrrec de l’arquitecta Mònica Oliveres, regidora d’Urbanisme, Planejament i Habitatge de l’Ajuntament de Granollers, i Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona, en representació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Entre els assistents, es trobaven Miquel Turné, delegat al Vallès del COAC, i Manuel Sánchez, corresponsal del COAC a Granollers.
Josep Mayoral, alcalde de Granollers, va concloure l’acte exposant: «creiem en aquesta experiència i creiem que val la pena obrir noves formes de governança amb lideratges compartits per resoldre problemes de gran complexitat com el repte majúscul que suposa l’habitatge i la rehabilitació del nostre parc construït».