Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
“FITÓPOLIS, LA CIUDAD VIVA” d'Stefano Mancuso

Club de Lectura "Fitópolis, la ciudad viva" d'Stefano Mancuso

Imatge: 
“FITÓPOLIS, LA CIUDAD VIVA” d'Stefano Mancuso

L'Agrupació Sènior/a del COAC i La Capell organitzen, el dimecres 13 de novembre a les 18:30 hores a la Capell, la propera sessió del Club de Lectura. Aquesta vegada la trobada girarà al voltant del llibre “FITÓPOLIS, LA CIUDAD VIVA” d'Stefano Mancuso.

Stefano Mancuso ha fundat i dirigeix el Laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal ubicat a la Universitat de Florència. Al llibre objecte del Club de Lectura argumenta que les ciutats del futur s'han de transformar en fitòpolis. És a dir, que la relació entre plantes i animals s'acosti a la relació harmoniosa que trobem a la natura i que en l’actualitat està dominada per les edificacions.

Comptarem amb la participació de:

· Marc Aureli Santos, arquitecte. Director d'Arquitectura Urbana i Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona des del 2017 fins al 2022. En l'actualitat és el president de l'ARQUINFAD.

· Sergio Carratalà, enginyer de Camins. Proposa transformar la ciutat introduint-hi el màxim verd possible. Són conegudes les seves cobertes vegetals, com la dels Porxos d'en Xifré a Barcelona. 

ORGANITZA:

 

 

PDF version

Àgora: no parlem d'honoraris

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El proper dilluns 11 de novembre a l'Àgora tindrem una nova ocasió per trobar-nos i debatre sobre projectes del COAC i l'exercici de la professió. En aquesta ocasió, volem dedicar la trobada a la prohibició de publicació d'honoraris professionals i els costos dels serveis d'arquitectura.

Es tractaran temes essencials com la valoració de costos en l'administració i en despatxos professionals, i comptarem amb la participació d'experts del sector.

Per tractar tots aquests temes, comptarem entre d'altres amb la participació de Sònia Oliveras, directora general del COAC; Arcadi Viñas, secretari tècnic del COAC; Elena Orteu, sòcia directora de Search & Drive Management Consultants; Sebastià Jornet, president de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya; Pere González-Nebreda, arquitecte DALF; Ferran Bermejo, director tècnic de l'ITeC; Francesc Pla, cap del Servei d’Arquitectura, Enginyeria i Paisatge de l’AMB; Ignasi de Moner, director de gestió de projectes de BIMSA; i Josep Maria Gutiérrez, arquitecte.

Consulta el programa

Consulta el document de resum dels temes tractats a la trobada


Vols formar part de la comunitat Àgora?
Ens agradaria poder anar creant una “comunitat Àgora” amb totes les persones interessades en la participació d’aquests debats oberts per tal d’anar comunicant més detalladament els avenços en les accions que es duen a terme des del Col·legi al respecte, així com per divulgar les properes trobades Àgora que es realitzin.

Si t'interessa formar part d’aquesta comunitat i seguir rebent la informació i activitats relacionades, apunta't a la comunitat Àgora.
PDF version

Mor l'arquitecte Bernat Catllar i Gosà

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Bernat Catllar i Gosà, arquitecte (1948-2024)

Nasqué el 1948 a Perpinyà, on ha mort aquesta setmana. Reposarà divendres a Sellagosa. El seu petit país és una comuna de la república francesa adjacent a l'enclau de Llívia. En Bernat se'n feia passeres amunt i avall de la ratlla burocràtica. De la francesa a l'espanyola, però sempre Cerdanya. El paisatge que compartia amb el poeta Jordi Pere Cerdà que ens va fer conèixer als companys gironins i empordanesos. Anades i tornades de Cerdanya a  Ripollès. De Toulouse a Barcelona. De París a Lleida i a Girona.

Arquitecte des de 1976. Inicià la recerca en arxius cartogràfics que portà finalment al cap dels anys a dues publicacions fonamentals per la cultura geogràfica del país: El 1987 l'Atlas de Lleida, amb Josep Lladonosa i Pere Armengol, i el 1994 l'Atlas de Girona ciutat i l'Atlas de les ciutats de Girona, amb Josep Riera i Ramon Castells. En matèria documental el Col·legi d'Arquitectes assumí, subsidiàriament, una funció d'Estat, com ho havia fet abans amb els pioners inventaris de patrimoni i l'oficina d'informació urbanística. A càrrec de l'esforç econòmic dels arquitectes i amb l'expertesa i la devoció d'en Bernat i els seus companys varen posar les bases d'un accés ordenat -molt abans del món digital- a milers de documents cartogràfics que permeten analitzar el territori i els fets urbans. N'és prova indiscutible la continuada citació en assajos i recerques.

La vinculació amb Girona més enllà del treball amb en Josep i en Ramon va continuar amb col·laboracions intel·lectuals en diversos grups ( Fuses / Viader, Birulés / Cabré / Romans...) i sobretot en dedicar-se professionalment a l'arxiu històric. La seva inquietud, amb l'ajut de les tècniques Rosa Mª Gil i Gemma Domènech, va permetre posar a l'abast del públic diferents fons: Martorell, Catà, Masó...

Mentrestant i fins ara mateix les passeres amunt i avall entre Toulouse i les nostres comarques li permetien treballar sobre personatges dels veïns del nord, els seus altres conciutadans, i a la vegada ens feien sentir, al seu costat, un xic més europeus. El fotògraf Jean Dieuzaide, l'arquitecte Fabien Castaing, els projectes de Le Corbusier, l'arquitectura del segle XX al departament del Tarn...

L'últim dia que ens vam trobar fou el 16 de desembre de 2022 a la casa dels nassos d'Olot, seu de la Delegació de la Garrotxa. Hi havia baixat des de la muntanya i jo hi havia pujat des de la plana per parlar de l'arquitecte Bertomeu Agustí i Vergés.  En acabat, amb els cabells flamejant, el front ampli acaronat per la mà oberta i la mirada penetrant i entremaliada, em va xiuxiuejar un suggeriment de recerca que no haurem tingut temps de completar junts (la relació entre les represàlies polítiques de postguerra i les vides íntimes dels arquitectes olotins durant la revolució).  Ahir en Frederic Cabré deia que també ens haurà quedat pendent la trobada al paradís secret de S'Alguer. I ara m'expliquen que és en premsa un nou llibre sobre l'arquitecte Emili Donato escrit per en Bernat amb Josep Mª Rovira i Enric Granell...

Amb el treball enorme que ha deixat fet i fent-se, no s'esfumaran pas ni l'arrelament a la terra que mantenia ni la passió intel·lectual cosmopolita que ens va aportar.

Joan Falgueras 

24/10/2024
Tornar
Aviso cierre de sedes

Cierre de sedes con motivo del 150º aniversario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

De forma excepcional, y con motivo de la celebración del 150º aniversario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña, el próximo 24 de octubre los servicios del COAC se verán afectados de la siguiente manera:

En la sede de Plaça Nova número 5 de Barcelona, ​​los servicios sólo estarán en funcionamiento entre las 9 y las 11.30 h. El resto de sedes colegiales permanecerán cerradas todo el día.

No obstante, para cualquier urgencia podéis poneros en contacto a través del correo electrónico coac@coac.net.

Os recordamos que, para celebrar la efeméride, ese día se presentará en la sede de Barcelona la exposición ‘Hors d’oeuvres’', que repasa la extensa actividad de la Asociación de Arquitectos de Cataluña mediante documentación del Archivo Histórico del COAC y del Archivo de la ETSAB. El acto de inauguración será a las 18.30 h, con una conferencia a tres bandas a cargo de los arquitectos y profesores de la ETSAB Enric Granell y Antoni Ramon y la comisaria de la exposición, Carolina B. García Estévez.

18/10/2024
Tornar

Pages