Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Presentació a la seu del COAC del "Màster d'Arquitectura Hospitalària. Nou Campus Clínic"

Think Tank per establir les bases del nou Campus Clínic. Inscripcions fins al 30 de juliol. Dirigit a arquitectes amb una certa experiència hospitalària

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
S'ha presentat a la seu del COAC el "Màster d'Arquitectura Hospitalària. Nou Campus Clínic", creat per estudiar i desenvolupar diferents propostes per a l’ampliació de l’Hospital Clínic de Barcelona tenint en compte els aspectes urbanístics, assistencials i de caire arquitectònic.

L’acte, celebrat el passat 14 de juny, va comptar amb la participació de:

· Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC
· Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC
· Martí Ballart, gerent d’Inversions i Patrimoni de CatSalut
· Dr. Josep Maria Campistol, director general de l'Hospital Clínic
· Andrés Lezcano, director d'Infraestructures de la UB
· Ferran Rodríguez, director d'Infraestructures de l'Hospital Clínic
· Ramon Sanabria, arquitecte i coordinador general del Nou Campus Clínic

Recupera el vídeo de la jornada:

Nou Campus Clínic de Barcelona
L'any 2020, després de conèixer la possibilitat d'ampliar l’Hospital Clínic de Barcelona aprofitant el recinte de l’Escola Industrial, el COAC va impulsar, juntament amb la plataforma "Un nou Clínic és possible. Salvant el recinte de l'Escola Industrial", una iniciativa per estudiar i esgotar totes les possibles alternatives per a la transformació de l'actual Clínic, amb la voluntat d'aconseguir el millor equipament, un hospital del segle XXI referent a nivell internacional, alhora que es garantia la preservació del valor arquitectònic i patrimonial del recinte de l’Escola Industrial i la seva funció social i vertebradora. La plataforma cívica estava formada pel COAC, l'AAUC, l'AADIPA, l'AuS, SOS Monuments, la Coordinadora Esportiva de l’Escola Industrial, les Associacions de Veïnes i Veïns de l’Esquerra i de la Dreta de l’Eixample i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona.

El mes de febrer de 2021, després de diverses reunions entre la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, es van nomenar dos comissionats per localitzar l’espai més adequat per a la ubicació del Nou Hospital Clínic: el doctor Ramon Canal i l’arquitecte Ramon Sanabria.

A finals del 2023, després de descartar altres opcions, les administracions implicades -Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de L’Hospitalet, Ajuntament d’Esplugues, Diputació de Barcelona, Universitat de Barcelona i Hospital Clínic de Barcelona- van signar un protocol per procedir a la valoració de la ubicació del nou centre als terrenys esportius de la Universitat de Barcelona a l’avinguda Diagonal. Una vegada triat l’espai, per definir la seva idoneïtat s'ha creat una oficina tècnica sota la direcció de la doctora Azucena Carranzo.

Per tal de plantejar les opcions d’implantació, s’ha endegat el ‘Màster d’Arquitectura Hospitalària. Nou Campus Clínic’ que, amb el suport de l’Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, vol desenvolupar diferents propostes tenint en compte els temes urbanístics, assistencials i de caire arquitectònic.

Inscripció de places oberta
Participa en el Think Tank per establir les bases del nou Campus Clínic. Apunta-t'hi abans del 30 de juliol a través del correu nouclinic@somclinic.cat
Més informació

Aquest primer estadi que planteja el Màster vol portar a terme una investigació prèvia dels diferents paràmetres hospitalaris i arquitectònics actuals, plantejant les modificacions pertinents per tal d’assolir els nous reptes que es plantegen en els hospitals del futur. La importància que es vol donar al desenvolupament d’aquest programa com a pas previ a la redacció del projecte i direcció d’obra està en consonància amb la gran responsabilitat de tot el procés, per tal d’esdevenir un Campus Universitari Hospitalari de referència, que haurà d’incloure el propi Hospital, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, els Centres de Recerca i Innovació, a més de plantejar àrees de residència hospitalària, enginyeries clíniques, biotecnologia..., així com les reserves de futur per a possibles ampliacions. Una veritable Hospital City.

PDF version
Sabadell capital de la cultura Catalana

4a jornada: Conferències 'Arquitectura en públic'

Imatge: 
Imatge: © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La delegació del Vallès del COAC se suma a la Capitalitat de la Cultura Catalana de Sabadell d’enguany amb un programa d’actes per apropar l’arquitectura a la ciutadania. El programa s’anomena ‘Arquitectura en públic’ i constarà d’activitats gratuïtes i obertes a la ciutadania per tal de donar a conèixer i posar en valor l’arquitectura i reivindicar-ne la vessant cultural i de servei.

El pròxim dimarts 11 de juny, a partir de les 18 h, organitzem al Teatre Principal de Sabadell les últimes conferències d’aquest cicle:

ARQUITECTURA I LLUM
L'eina que pot virtuar o desvirtuar un projecte arquitectònic
Gisela Steiger i Miquel Àngel Julià.

ARQUITECTURA I HABITATGE SOCIAL
L’habitatge, des de la planificació urbanística, fins al moment d’habitar.
Paula Martí Comas

ARQUITECTURA EN PÚBLIC
Les arquitectures i els públics
Francesc Camps

Aquest cicle de conferències és gratuït i obert a la ciutadania. 

PDF version
Sabadell capital de la cultura Catalana

3a jornada: Conferències 'Arquitectura en públic'

La delegació del Vallès del COAC se suma a la Capitalitat de la Cultura Catalana de Sabadell d’enguany amb un programa d’actes per apropar l’arquitectura a la ciutadania. El programa s’anomena ‘Arquitectura en públic’ i constarà d’activitats gratuïtes i obertes a la ciutadania per tal de donar a conèixer i posar en valor l’arquitectura i reivindicar-ne la vessant cultural i de servei.

El pròxim dimarts 4 de juny, a partir de les 18 h, organitzem al Teatre Principal de Sabadell les següents conferències:

ARQUITECTURA I SOSTENIBILITAT
Solucions transformadores
Eulàlia Figuerola

ARQUITECTURA I PLANEJAMENT DE LA CIUTAT
Urbanisme a l'abast
Josep Milà i Jordi Vallhonrat

ARQUITECTURA I ESPAIS PER A L’ENSENYAMENT
L'arquitectura com a oportunitat per aprendre
Mariona Genís

Aquest cicle de conferències és gratuït i obert a la ciutadania.

PDF version

Jornada - Com viurem quan siguem grans?

Imatge: 
Homenatge a Norman Rockwll. Pintura a l'oli Jordi Longaron, 1978-1979
El dilluns 17 de juny a les 16 hores, l'Agrupació Sènior/a organitza una jornada dedicada als diversos modes de residir de la gent gran, que portarà per títol "Com viurem quan siguem grans?".

Arriba un moment a la vida en què ens preguntem: qui tindrà cura de nosaltres quan siguem grans? Algú va donar una resposta curiosa: per prevenir-ho cal tenir, o bé molts fills, o bé molt patrimoni. Aquesta alternativa, que de vegades ha pogut ser vàlida per a  les generacions que ens han precedit, avui ha deixat de ser-ho. Cada cop tenim menys fills i el patrimoni es concentra en poques mans.

Què fer doncs? Tant des del sector públic i associatiu com des del sector privat s’estan donant respostes diverses i força disperses. Avui en coneixerem algunes 

Serà una tarda dedicada a les molt diverses mirades sobre aquesta qüestió. La dividirem en dues parts: una primera dedicada als aspectes més relacionats amb l’arquitectura i una segona més relacionada amb els aspectes socials i de salut. 

Presentació a càrrec de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC, i  Jaume Carné, president de SÈNIOR/A.

Comptarem amb la participació de: 

TAULA 1  - ASPECTES RELACIONATS AMB L'ARQUITECTURA

Txatxo Sabater,  arquitecte. Ha fet recerca sobre els antecedents. Els antecedents, els orígens de la problemàtica i el marc general.
- Berta Brusilowsky, arquitecta. Seguretat espaial cognitiva. La petita escala: el disseny proper, el detall, interiorisme, ergonomia.
Marc Trepat, BTA arquitectes, especialitzat en residències. El canvi metodològic actual, amb exemples als EUA i Japó.
- Aurora Moreno, Walden XXI. Co-housing cooperatiu a Sant Feliu de Guíxols. El mode cooperatiu: avantatges i dificultats.

Moderarà el debat de la taula 1 Toni Solanas, arquitecte i tresorer de SÈNIOR/A. Els aspectes arquitectònics i de disseny. La gestió cooperativa.

TAULA 2  - ASPECTES SOCIALS I DE SALUT


- Ferran Masanés, metge gerontòleg, Hospital Clínic de Barcelona. Els aspectes físics i psíquics de l'edat.
Pere Abelló, gerent d'una empresa de residències privades. Experiències i problemàtiques. Els costos econòmics de les residències.
Ricard Fernández, economista. Aspectes econòmics i de gestió. Les administracions com a reguladors i gestors necessaris. Les polítiques. 

Moderarà el debat de la taula 2 Joan Maria Pascual, arquitecte i vocal de SÈNIOR/A. Aspectes mèdics, psicològics i econòmics. Perspectives de futur.

Tancaran la sessió Marta Cervelló, arquitecta i secretària de SÈNIOR/A,  i Albert de Pablo, arquitecte i vicepresident de SÈNIOR/A.

L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia.

PDF version

Pages