“És el moment de passar a l’acció” En aquests termes es va expressar Kristiaan Borret anunciant la seva aparició a l’escena de Brussel·les quan va ser escollit en 2015 per succeir a Olivier Bastin com bouwmeester  de la ciutat, el segon de la història de la capital belga. De formació arquitecte (KU Leuven), urbanista (Màster en Urbanisme per la UPC, Barcelona) i diplomat en filosofia(KU Leuven) i ciències polítiques (UCL Louvain-la-Neuve), la seva carrera professional ha estat marcada per la seva capacitat de moure’s entre la teoria i la pràctica, el sector públic i el privat, la política i el disseny, l’arquitectura i l’urbanisme, Flandes i Brussel·les... Borret és també professor de projectes urbans a la universitat de Gant i durant 8 anys (2006-2014) fou el bouwmeester d’Anvers, abans de ser polèmicament destituït per desavinences d’arrel amb el nou executiu de la ciutat.

El bouwmeester, o mestre arquitecte, és una figura clau a Bèlgica, a cavall entre una visió sociopolítica de l’organització del territori i un seguiment més a peu de la realitat de la professió i l’entorn construït. En els seus inicis va sorgir a la regió flamenca amb el vlaamsbouwmeester i el d’Anvers i poc a poc s’ha anat estenent per altres grans ciutats del país com Charleroi i Brussel·les. El repte principal que ha d’afrontar aquest professional durant els 5 anys que dura el seu mandat és vetllar per la qualitat de l’entorn, tant a nivell arquitectònic, com urbanístic i d’espai públic. El seu objectiu, per tant, no és controlar els projectes i el compliment de la normativa de manera “policíaca”, sinó intervenir el màxim durant moments de gestació dels projectes urbans per orientar els processos de decisió i estimular la creativitat, la innovació i la qualitat del resultat. Així, és en els inicis de qualsevol projecte on la intervenció del bouwmeester pot esdevenir cabdal per convèncer els promotors (públics o privats) d’organitzar un concurs en les millors condicions per a garantir d’una banda unes bones condicions de treball per als equips que hi participin (remuneració, lliure competència, nombre limitat de participants) i de l’altra cultivar l’ambició urbana i arquitectònica d’una ciutat o d’una regió.

El gran repte de l’etapa de Borret serà canviar la mentalitat del sector privat de la ciutat per millorar la qualitat de les grans promocions d’habitatges i oficines, tot indicant una selecció de termes i zones d’actuació prioritària, i treballant alhora amb un equip d’actors provinents tant del sector públic com privat que comparteixin aquesta voluntat de fer evolucionar el sistema.  D’altra banda el paper crític del bouwmeester serà clau per la ciutat per conduir els grans debats del moment com: les formes de densificació de la ciutat en constant creixement demogràfic; la convivència del sector terciari amb les zones productives claus pel bon funcionament del territori (pla estratègic al llarg del canal que creua tota la capital de sud a nord; afrontar les múltiples identitats locals i atmosferes de cada barri com una oportunitat en potència; la valorització i integració a la ciutat del patrimoni històric i finalment el paper de l’arquitecte com actor que té la responsabilitat moral i professional de millorar la qualitat de la vida urbana.

Marina Berbel, arquitecta. Corresponsal del COAC a Brussel·les, Bèlgica