La falta de estrategia en renovación urbana condiciona las expectativas de futuro en un entorno de desaceleración
Con un 70% del parque residencial de Cataluña construido antes del 1980 —con una normativa y tecnología mucho menos evolucionadas que las actuales— es evidente la necesidad de la rehabilitación, que además revierte en el bienestar y la salud de las personas y, a la vez, demuestra la conciencia que tenemos como sociedad en el cuidado de nuestro hábitat.
El COAC ha analizado el lunes 20 de enero en convocatoria a los medios de comunicación la actividad de la construcción y la rehabilitación en Cataluña del 2019 a partir de los proyectos de ejecución de obra comparando los datos con el año anterior.
Análisis general: principales hechos y datos
1.- El crecimiento de la superficie total visada, bajo mínimos. Se han visado 4.721.714 m2. El porcentaje de crecimiento (4,8%) es inferior al del 2018 (15%) y marca la desaceleración de la actividad. El análisis coincide con las previsiones de Euroconstruct, que habla de retroceso progresivo de la construcción en España hasta el 2022, que podría tener cifras de crecimiento negativas o del 0%.
2.- El crecimiento viene definido por proyectos de oficinas de la Demarcación de Barcelona y determinados proyectos industriales en las demarcaciones de Barcelona y Tarragona (en Tarragona también es significativa la subida de la vivienda).
3.- La falta de actividad en renovación urbana, cada vez más evidente. El crecimiento se concentra de nuevo en la obra nueva (8,7%). La rehabilitación cae un 7,3% y tan solo representa un 24% del total, 3 puntos menos que el año anterior.
4.- La vivienda frena de manera importante su crecimiento. Se han visado 15.853 viviendas, 8,6% más que el 2018, porcentaje mucho menor que los años anteriores (cuando se crecía alrededor del 30 i 40%). Aún así, el visado de viviendas sigue suponiendo casi el 70% de la superficie visada.
5.- Los proyectos de gran tamaño representan un 28% del total, manteniendo cifras similares al 2018. El 2019 se han visado 72 proyectos de más de 10.000 m2, distribuidos en su mayor parte en la Demarcación de Barcelona (15 en la capital y 45 más en el resto de la provincia, destacando el Barcelonès y Vallès Occidental).
Proyectos de obra nueva y de gran rehabilitación
La rehabilitación sigue con decrecimiento y cae un 7% en superficie visada. La rehabilitación de viviendas está prácticamente estancada, y representa tan solo un 20% del total. Se hace patente, pues, la falta, por un lado, de cultura rehabilitadora y, por otro, de una apuesta decidida de la Administración para llevar a cabo políticas de renovación urbana y rehabilitación.
En Barcelona ciudad, donde los solares edificables son mínimos, la rehabilitación ha caído un 35%. Ebre también decrede, y tan solo representa un tercio del total de m2 visados (antes era más de la mitad). En la Demarcación de Tarragona, una de las que más crece este año, la rehabilitación está estancada.
La superficie de obra nueva se distribuye en un 73% en vivienda y un 27% en no vivienda. El crecimiento total del 8,7% se concentra en proyectos de no vivienda, que suben un 40% (oficinas principalmente).
Análisis por usos: vivienda y no vivienda
Por tipologías, el crecimiento de la superficie visada se concentra en la no vivienda, que sube un 13,7%. La razón principal se encuentra en el incremento de la superficie correspondiente a oficinas en la Demarcación de Barcelona (tanto en la ciudad como en el resto de la Demarcación, donde el crecimiento total ha sido del 194%). También se identifica un incremento de superficie en los usos industriales, sobre todo en las demarcaciones de Barcelona y Tarragona.
La superficie de vivienda queda en situación de estancamiento, con un incremento de tan solo el 0,7%. De nuevo coincide con Euroconstruct, que identifica que el mercado residencial será el más castigado, con decrecimiento el 2022. Sea como sea, sobre las 15.853 viviendas visadas el 2019 cabe recordar que la Agència de l’Habitatge de Catalunya considera que en el período 2020-2024 se deberían construir, anualmente, 26.300 viviendas para cubrir las necesidades existentes.
Por demarcaciones, Tarragona es donde se identifica más crecimiento, con 314.694 m2 visados (54% más que el año anterior). Por contra, Girona tiene un decrecimiento del 19% de la superficie visada, con un total de 413.345 m2.
El visado de vivienda en la ciudad de Barcelona, contrariamente a lo que iba sucediendo en los últimos 5 años, el 2019 presenta una caída del 15,6% en cuanto a la superficie visada, aunque el número de proyectos sube un 3,3% y el número de viviendas aumenta un 12%. La conclusión pues es que la superficie de las viviendas proyectadas es menor que la de los años anteriores. En el resto del Barcelonès sí que crece la superficie de viviendas, en concreto un 20%.
Superficie visada por territorio
La Demarcación de Comarques Centrals (Bages, Berguedà, Osona, Anoia y Moianès) ha tenido un descenso del 7,5%. En general en todas las comarcas se ve un decrecimiento, exceptuando el Bages, que sube un 52% principalmente por la vivienda de obra nueva. Osona cae cerca de un 20%.
En situación de decrecimiento se encuentra también la Demarcación de Girona, que el 2019 ha caído casi un 32%, a causa sobre todo de la falta de proyectos grandes, que el año pasado suponieron casi 300.000 m2, situados en buena parte en la comarca del Gironès (que este año cae un 56%). El Alt Empordà también presenta una caída relevante del 43% por la falta de proyectos grandes de no vivienda. La Cerdanya, por contra, tiene una subida muy significativa a causa de los proyectos visados de vivienda de obra nueva, seguida del Ripollès, que tiene el mismo comportamiento. En general, las comarcas de costa caen todas.
Por contra, Tarragona ha tenido un crecimiento notorio, del 52%, a causa principalmente de los proyectos de vivienda y también a un proyecto industrial en Valls. Las comarcas que más crecen son el Tarragonès (que tiene un crecimiento del 30% centrado en la vivienda de obra nueva, que supone 656 nuevas viviendas) y el Baix Camp (que crece un 66% gracias a la vivienda de obra nueva en Reus y Cambrils). En Cambrils y Vila-seca hay proyectos de hotelería proyectados.
Las demarcaciones de Lleida y el Ebre presentan crecimientos moderados causados por pocos proyectos de gran superficie. En el Ebre los datos se ven condicionados por un proyecto de vivienda de más 10.000 m2 en Tortosa, que hace que el crecimiento sea del 5,8%. El Montsià es la comarca que cae más (15%).
Por su parte, en Lleida la subida es del 17%, gracias a 2 proyectos grandes de vivienda ubicados uno en la ciudad de Lleida y el otro en Baqueira Beret.
En la ciudad de Barcelona, por primera vez en los últimos 3 años, incrementa la superficie, que no se debe a la vivienda, sino a las oficinas y los usos industriales. Así, ha cerrado el 2019 con un crecimiento del 33%, protagonizado por proyectos grandes y no residenciales. En concreto, una nave industrial de 95.615 m2 en la Zona Franca y 6 grandes proyectos de oficinas en el entorno del Distrito 22@, todos ellos de más de 10.000 m2, que suman una superficie total de 117.304 m2.
El resto de la Demarcación de Barcelona (Barcelonès -sin la capital-, Vallesos, Baix Llobregat, Alt Penedès, Garraf y Maresme), que desde el 2015 había sido el motor del crecimiento del sector en Cataluña, por primera vez crece tan solo una cifra (el 5,4%), contrariamente a lo que venía pasando de forma ininterrumpida desde el 2015, cuando había crecimientos alrededor del 38% y, más recientemente, el 15%). Esta situación de menor crecimiento afecta tanto a la vivienda como a la no vivienda, y tanto a la obra nueva como a la rehabilitación. Por comarcas, el Baix Llobregat es la más afectada, con una caída de los proyectos de vivienda del 28% respecto al 2018. En cambio, el Garraf (con un 62%) y el Vallès Oriental (con un 56%) sí que tienen subidas destacables, con proyectos principalmente de vivienda y proyectos puntuales de carácter comercial.
Acciones que promueve el COAC
- Desde el 2017 colaboramos con el Departamento de Territorio y Sostenibilidad en el desarrollo del futuro Pacto Nacional para la Renovación Urbana, en base al Acuerdo de Gobierno 112/2017, con el objetivo de transformar el parque edificado con criterios de salud, bienestar y eficiencia energética. Consideramos que el pacto será un instrumento clave para que la inversión privada (tanto la empresarial como los pequeños propietarios) apueste claramente por esta actividad.
- En un contexto de emergencia climática, queremos aportar el conocimiento de nuestro colectivo en la aplicación de medidas para hacer frente al calentamiento global, por eso tenemos una participación activa en las iniciativas como la Cumbre del Cambio Climático, la Agenda Urbana de Cataluña y el Observatorio 2030.
- Promovemos la coordinación con el resto de agentes de la edificación: otros colegios, asociaciones empresariales y administración pública.
Consulta los gráficos de Visado
Consulta la nota de prensa completa
La manca d’estratègia en renovació urbana condiciona les expectatives de futur en un entorn de desacceleració
Amb un 70% del parc residencial de Catalunya construït abans del 1980 —amb una normativa i tecnologia molt menys evolucionades que les de l’actualitat— és evident la necessitat de la rehabilitació, que a més reverteix en el benestar i la salut de les persones i, alhora, demostra la consciència que tenim com a societat en la cura del nostre hàbitat.
El COAC ha analitzat el dilluns 20 de gener en convocatòria als mitjans de comunicació l’activitat de la construcció i la rehabilitació a Catalunya del 2019 a partir dels projectes d'execució d'obra comparant les dades amb l'any anterior.
Anàlisi general: principals fets i dades
1.- El creixement de la superfície total visada, sota mínims. S'han visat 4.721.714 m2. El percentatge de creixement (4,8%) és inferior al del 2018 (15%) i marca la desacceleració de l’activitat. L'anàlisi coincideix amb les previsions d’Euroconstruct, que parla de retrocés progressiu de la construcció a Espanya fins al 2022, que podria tenir xifres de creixement negatives o del 0%.
2.- El creixement ve definit per projectes d’oficines de la Demarcació de Barcelona i determinats projectes industrials a les demarcacions de Barcelona i Tarragona (a Tarragona també és significativa la pujada de l’habitatge).
3.- La manca d’activitat en renovació urbana, cada cop més evident. El creixement es concentra de nou en l’obra nova (8,7%). La rehabilitació cau un 7,3% i tan sols representa un 24% del total, 3 punts menys que l’any anterior.
4.- L’habitatge frena de manera important el seu creixement. S’han visat 15.853 habitatges, 8,6% més que el 2018, percentatge molt menor que els anys anteriors (quan es creixia al voltant del 30 i 40%). Tot i això, el visat d’habitatge segueix suposant gairebé el 70% de la superfície visada.
5.- Els projectes de mida gran representen un 28% del total, mantenint xifres similars al 2018. El 2019 s’han visat 72 projectes de més de 10.000 m2, distribuïts en la seva major part a la Demarcació de Barcelona (15 a la capital i 45 més a la resta de la província, destacant el Barcelonès i Vallès Occidental).
Projectes d'obra nova i de gran rehabilitació
La rehabilitació segueix amb decreixement i cau un 7% en superfície visada. La rehabilitació d’habitatge està pràcticament estancada, i representa tan sols un 20% del total. Es fa palès, doncs, la manca, d’una banda, de cultura rehabilitadora i, de l’altra, d’una aposta decidida de l’Administració per dur a terme polítiques de renovació urbana i rehabilitació.
A Barcelona ciutat, on els solars edificables són mínims, la rehabilitació ha caigut un 35%. Ebre també decreix, i tan sols representa un terç del total de m2 visats (abans era més de la meitat). A la Demarcació de Tarragona, una de les que més creix enguany, la rehabilitació està estancada.
La superfície d’obra nova es distribueix en un 73% en habitatge i un 27% en no habitatge. El creixement total del 8,7% es concentra en projectes de no habitatge, que pugen un 40% (oficines principalment).
Anàlisi per usos: habitatge i no habitatge
Per tipologies, el creixement de la superfície visada es concentra en el no habitatge, que puja un 13,7%. La raó principal es troba en l’increment de la superfície corresponent a oficines a la Demarcació de Barcelona (tant a la ciutat com a la resta de la Demarcació, on el creixement total ha estat del 194%). També s’identifica un increment de superfície en els usos industrials, sobretot a les demarcacions de Barcelona i Tarragona.
La superfície d’habitatge queda en situació d’estancament, amb un increment de tan sols el 0,7%. De nou coincideix amb Euroconstruct, que identifica que el mercat residencial serà el més castigat, amb decreixement el 2022. Sigui com sigui, sobre els 15.853 habitatges visats el 2019 cal recordar que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera que en el període 2020-2024 caldria construir, anualment, 26.300 habitatges per cobrir les necessitats existents.
Per demarcacions, Tarragona és on s’identifica més creixement, amb 314.694 m2 visats (54% més que l’any anterior). Per contra, Girona té un decreixement del 19% de la superfície visada, amb un total de 413.345 m2.
El visat d’habitatge a la ciutat de Barcelona, contràriament al que anava passant en els darrers 5 anys, el 2019 presenta una caiguda del 15,6% pel que fa a la superfície visada, tot i que el nombre de projectes puja un 3,3% i el nombre d’habitatges augmenta un 12%. La conclusió doncs és que la superfície dels habitatges projectats és menor que la dels anys anteriors. A la resta del Barcelonès sí que creix la superfície d’habitatges, en concret un 20%.
Superfície visada per territori
La Demarcació de les Comarques Centrals (Bages, Berguedà, Osona, Anoia i Moianès) ha tingut un descens del 7,5%. En general a totes les comarques es veu un decreixement, exceptuant el Bages, que puja un 52% principalment per l’habitatge d’obra nova. Osona cau prop d’un 20%.
En situació de decreixement es troba també la Demarcació de Girona, que el 2019 ha caigut gairebé un 32%, a causa sobretot de la manca de projectes grans, que l’any passat van suposar gairebé 300.000 m2, situats en bona part a la comarca del Gironès (que enguany cau un 56%). L’Alt Empordà també presenta una caiguda rellevant del 43% per la manca de projectes grans de no habitatge. La Cerdanya, per contra, té una pujada molt significativa a causa dels projectes visats d’habitatge d’obra nova, seguida del Ripollès, que té el mateix comportament. En general, les comarques de costa cauen totes.
Per contra, Tarragona ha tingut un creixement notori, del 52%, a causa principalment dels projectes d’habitatge i també a un projecte industrial a Valls. Les comarques que més creixen són el Tarragonès (que té un creixement del 30% centrat en l’habitatge d’obra nova, que suposa 656 nous habitatges) i el Baix Camp (que creix un 66% gràcies a l’habitatge d’obra nova a Reus i Cambrils). A Cambrils i a Vila-seca hi ha projectes d’hostaleria projectats.
Les demarcacions de Lleida i l’Ebre presenten creixements moderats causats per pocs projectes de gran superfície. A l’Ebre les dades es veuen condicionades per un projecte d’habitatges de més 10.000 m2 a Tortosa, que fa que el creixement sigui del 5,8%. El Montsià és la comarca que cau més (15%).
Per la seva part, a Lleida la pujada és del 17%, gràcies a 2 projectes grans d’habitatge ubicats un a la ciutat de Lleida i un a Baqueira Beret.
A la ciutat de Barcelona, per primera vegada en els darrers 3 anys, incrementa la superfície, que no es deu a l’habitatge, sinó a les oficines i els usos industrials. Així, ha tancat el 2019 amb un creixement del 33%, protagonitzat per projectes grans i no residencials. En concret, una nau industrial de 95.615 m2 a la Zona Franca i 6 grans projectes d’oficines a l’entorn del Districte 22@, tots ells de més de 10.000 m2, que sumen una superfície total de 117.304 m2.
La resta de la Demarcació de Barcelona (Barcelonès -sense la capital-, Vallesos, Baix Llobregat, Alt Penedès, Garraf i Maresme), que des del 2015 havia estat el motor del creixement del sector a Catalunya, per primera vegada creix tan sols una xifra (el 5,4%), contràriament al que venia passant de forma ininterrompuda des del 2015, quan hi havia creixements que voltaven el 38% i, més recentment, el 15%). Aquesta situació de menor creixement afecta tant a l’habitatge com al no habitatge, i tant a l’obra nova com a la rehabilitació. Per comarques, el Baix Llobregat és la més afectada, amb una caiguda dels projectes d’habitatge del 28% respecte el 2018. En canvi, el Garraf (amb un 62%) i el Vallès Oriental (amb un 56%) sí que tenen pujades destacables, amb projectes principalment d’habitatge i projectes puntuals de caire comercial.
Accions que promou el COAC
- Des del 2017 col·laborem amb el Departament de Territori i Sostenibilitat en el desenvolupament del futur Pacte Nacional per a la Renovació Urbana, en base a l’Acord de Govern 112/2017, amb l’objectiu de transformar el parc edificat amb criteris de salut, benestar i eficiència energètica. Considerem que el pacte serà un instrument clau perquè la inversió privada (tant l’empresarial com els petits propietaris) aposti clarament per aquesta activitat.
- En un context d’emergència climàtica, volem aportar el coneixement del nostre col·lectiu en l’aplicació de mesures per fer front a l’escalfament global, per això tenim una participació activa en les iniciatives com ara la Cimera pel Canvi Climàtic, l’Agenda Urbana de Catalunya i l’Observatori 2030.
- Promovem la coordinació amb la resta d’agents de l’edificació: altres col·legis, associacions empresarials i administració pública.
Consulteu els gràfics de Visat
Consulteu la nota de premsa completa
La restauración del poblado de Tangassogo, financiada con el apoyo del COAC, protagonista de una exposición
Un proyecto comunitario
La muestra, que ya fue expuesta en el Museo de Granollers, enseña el trabajo de más de un centenar de mujeres durante las tres primeras semanas de marzo del 2018, cuando participaron en las tareas de restauración de las casas tradicionales de su pueblo, Tangassogo. Las fotografías documentan el espíritu comunitario de apoyo entre esta comunidad de mujeres, que con el trabajo conjunto podrán "perdurar" socialmente en el tiempo. El mantenimiento de la casa es una actividad colectiva hecha en comunidad y solidaridad entre las familias vecinas y son las mujeres las que tienen un rol clave en mantener las edificaciones para que perduren al largo de las generaciones.
La técnica emprada para restaurar el poblado es la del enlucido tradicional, que se ayuda de herramientas cuotidianas como una escombrilla, una azada, piedras y pigmentos naturales. Está documentadas desde el siglo XVI y es un testimonio excepcional de la cultura Kasséna, de valor universal reconocido en la Lista Indicativa de Patrimonio de la UNESCO.
Ayudas a la Cooperación del COAC
Este proyecto de restauración en Burkina Faso ha contado con el apoyo del COAC, que ha financiado una parte a través de las Ayudas a la Cooperación que otorga anualmente la institución.
Con la voluntad de desarrollar los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS), el COAC tiene el compromiso de aportar el 0,7% del presupuesto de sus órganos centrales para el apoyo de proyectos de desarrollo, en Cataluña y en países en vías de desarrollo, que sean impulsados por arquitectos conjuntamente con organizaciones si ánimo de lucro.
El ámbito de actuación del Grupo de Trabajo de Cooperación del COAC se centra en mejorar las condiciones del hábitat a través del diseño espacial y ordenación del territorio, la cobertura de necesidades sociales básicas, la construcción de edificios de soporte colectivo o la recuperación y conservación de la memoria histórica arquitectónica, siempre con la mirada puesta en la reducción de las desigualdades sociales.
Recupera el acto de presentación del documental 'Tangassogo. Cuidem la casa':
La recerca, tema de la primera jornada de l'any del cicle "Les dones fem"
Recupereu el vídeo de la jornada:
La primera sessió d'enguany tindrà lloc el dimecres 29 de gener a les 18 h, a la sala d'actes de plaça Nova, sota el títol "Fem Recerca", coorganitzat amb la Fundació Mies van der Rohe. Presentarà l'acte Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona, i moderarà el debat l'arquitecta Anna Ramos, membre del Grup Obert de Dones Arquitectes i directora de la Fundació Mies van der Rohe, que impulsa la Lilly Reich per a la igualtat en l'arquitectura.
Comptarem amb la participació de la doctora arquitecta Daniela Arias, que presentarà l’essencial de la seva tesi "La construcció del relat arquitectònic i les arquitectes de la modernitat: una anàlisi feminista de la historiografia", i la doctora arquitecta Laura Martínez de Guereñu, guanyadora de la primera edició de la beca Lilly Reich atorgada per la Fundació Mies van der Rohe, que presentarà la seva recerca sobre l’extraodinari treball de Lilly Reich a Barcelona el 1929.
A partir de les exposicions inicals, es parlarà de la recerca que fan les dones, la recerca que es fa sobre les dones, i de les dones que fan recerca. També es debatrà sobre la invisibilització, el difícil equilibri entre el treball col·lectiu i el reconeixement individual, els sostres de vidre en els àmbits acadèmic i de recerca, les eines per trencar-los i les estratègies i pactes que fan en la vida personal les dones investigadores.
Es prega confirmació d'assistència
Cicle de xerrades "Les dones fem"
El cicle organitzat pel Grup Obert de Dones Arquitectes s'emmarca en el punt 7 del decàleg "El nostre clam per l'equitat", de la Comissió de Dones i Igualtat de la Intercol·legial, que estableix que "el Col·legi ha d’implementar paritàriament la visibilització de les dones al món professional".
Amb el suport de:
