Presentació del llibre 'Barcelona Aula Oberta'
Presentació del llibre Barcelona aula oberta, una obra col·lectiva escrita per Juliana Arboleda Kogson, Félix de la Fuente, Isabela de Rentería, Eulàlia Gómez Escoda, Magda Mària, Anna Martínez, Xavier Monteys, María Rubert de Ventós, Ana Santolaria i Mónica Tárrega Klein. Tots ells són arquitectes, professors i investigadors de les escoles d’arquitectura de l’ETSA Barcelona, ETSA Vallès (UPC) i ETSA La Salle (URL). La presentació estarà moderada per Magda Mària.
El llibre explora com les escoles van expandir les aules més enllà dels seus edificis, utilitzant espais com carrers, places, museus i jardins, alhora que es van convertir en punts de connexió amb les activitats de barri. El llibre ofereix un ventall de solucions mitjançant mapes i patrons que mostren com es pot ampliar l’espai educatiu sense necessitat de construir nous edificis, recuperant dinàmiques pedagògiques de la història de la ciutat i qüestionant les organitzacions espacials tradicionals.
Inscriu-t'hi
El llibre explora com les escoles van expandir les aules més enllà dels seus edificis, utilitzant espais com carrers, places, museus i jardins, alhora que es van convertir en punts de connexió amb les activitats de barri. El llibre ofereix un ventall de solucions mitjançant mapes i patrons que mostren com es pot ampliar l’espai educatiu sense necessitat de construir nous edificis, recuperant dinàmiques pedagògiques de la història de la ciutat i qüestionant les organitzacions espacials tradicionals.
Inscriu-t'hi
Presentació del llibre 'Esglésies d'Eivissa i Formentera'
Imatge:
© Michael Moran
El proper dimarts 26 de novembre a les 19h al teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) tindrà lloc la presentació del llibre 'Esglésies d’Eivissa i Formentera' dedicat a vint-i-quatre esglésies construïdes entre els segles XIV i XIX. A través de textos descriptius del seu estat actual i històric, que s’entrellacen amb el testimoni personal de l’arquitecte eivissenc Elias Torres Tur, es publiquen, per primera vegada, croquis, dibuixos i plànols dels temples que formen part del patrimoni arquitectònic més representatiu de les Pitiüses, al costat de fotografies fetes al 1991 pel nord-americà Michael Moran.
Comptarem amb la presència d’Elías Torres i l’acompanyaran els arquitectes Oscar Tusquets, Miguel Usandizaga i Carme Ribas, així com l’escriptor eivissenc Antoni Marí. El degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guim Costa i Calsamiglia, farà una introducció de l’acte.
Elías Torres va començar a amidar les principals esglésies de la seva illa natal fa més de cinquanta anys. Tasca que, com ell mateix explica, va desenvolupar talment com a explorador, detectiu o sastre, equipat amb una cinta mètrica flexible de 30 metres, un paquet de fulls de croquis grocs americans, un rotulador blau fi, una carpeta rígida, una càmera fotogràfica Nikkormat i pel·lícules en blanc i negre. En aquell moment desconeixia la utilitat dels dibuixos que, finalment, han servit per elaborar els plànols que acompanyen el llibre.
Al llibre, que compta amb el patrocini del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i del Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears i publicat per l’editorial Triangle Books, Torres ofereix una immersió a cada temple i descobreix les dimensions i els elements que els componen. Al mateix temps, dona les claus sobre com van ser projectats, construïts o transformats i, per tant, assenyala el camí per al seu adequat tractament. En aquest sentit, l’obra és també una ferma aposta per conservar amb cura el patrimoni històric i reivindicar la necessitat de plans especials de protecció també per als voltants dels temples.
Comptarem amb la presència d’Elías Torres i l’acompanyaran els arquitectes Oscar Tusquets, Miguel Usandizaga i Carme Ribas, així com l’escriptor eivissenc Antoni Marí. El degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guim Costa i Calsamiglia, farà una introducció de l’acte.
Elías Torres va començar a amidar les principals esglésies de la seva illa natal fa més de cinquanta anys. Tasca que, com ell mateix explica, va desenvolupar talment com a explorador, detectiu o sastre, equipat amb una cinta mètrica flexible de 30 metres, un paquet de fulls de croquis grocs americans, un rotulador blau fi, una carpeta rígida, una càmera fotogràfica Nikkormat i pel·lícules en blanc i negre. En aquell moment desconeixia la utilitat dels dibuixos que, finalment, han servit per elaborar els plànols que acompanyen el llibre.
Al llibre, que compta amb el patrocini del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i del Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears i publicat per l’editorial Triangle Books, Torres ofereix una immersió a cada temple i descobreix les dimensions i els elements que els componen. Al mateix temps, dona les claus sobre com van ser projectats, construïts o transformats i, per tant, assenyala el camí per al seu adequat tractament. En aquest sentit, l’obra és també una ferma aposta per conservar amb cura el patrimoni històric i reivindicar la necessitat de plans especials de protecció també per als voltants dels temples.
Presentació del Quaderns 275: L’ambigüitat del patrimoni
Presentació del número 275 de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, que porta per títol ‘L’ambigüitat del patrimoni’.
El nou número tracta les complexitats de la conservació del patrimoni en un context globalitzat, digitalitzat i influenciat per la turistificació. La publicació es proposa enriquir el debat sobre el concepte de patrimoni, oferint exemples tant locals com internacionals, i posa sobre la taula els reptes d’una gestió que ha de conciliar sensibilitats culturals i tècniques en un marc urbà canviant.
L’acte compta amb les intervencions d’Elisenda Bonet, arquitecta i directora del 48h Open House Barcelona i de Marc Manzano, arquitecte i co-director del Premi Europeu d’intervenció en el patrimoni arquitectònic i també dels directors del present número, el geògraf Francesc Muñoz i l’arquitecte i membre de l’AADIPA Alessandro Scarnato.
Inscriu-t'hi
El nou número tracta les complexitats de la conservació del patrimoni en un context globalitzat, digitalitzat i influenciat per la turistificació. La publicació es proposa enriquir el debat sobre el concepte de patrimoni, oferint exemples tant locals com internacionals, i posa sobre la taula els reptes d’una gestió que ha de conciliar sensibilitats culturals i tècniques en un marc urbà canviant.
L’acte compta amb les intervencions d’Elisenda Bonet, arquitecta i directora del 48h Open House Barcelona i de Marc Manzano, arquitecte i co-director del Premi Europeu d’intervenció en el patrimoni arquitectònic i també dels directors del present número, el geògraf Francesc Muñoz i l’arquitecte i membre de l’AADIPA Alessandro Scarnato.
Inscriu-t'hi
Josep Corredor-Matheos. Reconeixement a la seva trajectòria
Imatge:
Autor desconegut. Acte dins l'exposició "Ma de pintura". Barcelona, 1971. © Fons d'Activitats Culturals, Arxiu Històric del COAC
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a través del Centre Obert d'Arquitectura organitza, el proper 7 de novembre a les 18.30 h, un acte de reconeixement a la trajectòria de Josep Corredor-Matheos, crític d’art i escriptor, vinculat al COAC des del 1969 al 1975, participant en l’organització d’exposicions i com a director de Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo.
Comptarem amb la seva presència i amb intervencions de l’arquitecte Camil Queraltó i d’altres companys com el també arquitecte Emili Donato, el poeta i catedràtic de Física (UAB) David Jou, la historiadora d’art i exdirectora de la Fundació Miró Rosa M. Malet i la també historiadora de l’art i directora del Museu Víctor Balaguer Mireia Rosich, així com amb la presència de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC.
Inscriu-t'hi
Comptarem amb la seva presència i amb intervencions de l’arquitecte Camil Queraltó i d’altres companys com el també arquitecte Emili Donato, el poeta i catedràtic de Física (UAB) David Jou, la historiadora d’art i exdirectora de la Fundació Miró Rosa M. Malet i la també historiadora de l’art i directora del Museu Víctor Balaguer Mireia Rosich, així com amb la presència de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC.
Inscriu-t'hi
Josep Corredor-Matheos va néixer a Alcázar de San Juan el 1929. Va passar els anys de la guerra civil a Vilanova i la Geltrú. L'any 1942 es va traslladar amb la seva família a Barcelona. Va cursar la carrera de Dret, que no ha exercit. Va ser director dels suplements de l’Enciclopèdia Espasa. El 1966 comença a col·laborar amb el Col·legi d'Arquitectes, com a assessor artístic, director de Cuadernos de Arquitectura i comissari d'exposicions, entre les quals destaquen les dedicades a l'ADLAN, el GATEPAC i Miró Otro. Clausurada la comissió de Cultura, per la crisi de 1975, torna a Espasa Calpe –de la qual havia continuat sent assessor literari– fins que l’any 1988 comença a dirigir l'Enciclopèdia Gran Larousse Català. Ha publicat nombrosos llibres de poesia, història de l'art, arquitectura i disseny. Membre de les Acadèmies de Belles Arts de San Fernando i Belles Arts de Sant Jordi. És Premi Nacional de Poesia, Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona i Creu de Sant Jordi.