Josep Corredor-Matheos. Reconeixement a la seva trajectòria
Comptarem amb la seva presència i amb intervencions de l’arquitecte Camil Queraltó i d’altres companys com el també arquitecte Emili Donato, el poeta i catedràtic de Física (UAB) David Jou, la historiadora d’art i exdirectora de la Fundació Miró Rosa M. Malet i la també historiadora de l’art i directora del Museu Víctor Balaguer Mireia Rosich, així com amb la presència de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC.
Inscriu-t'hi
Josep Corredor-Matheos va néixer a Alcázar de San Juan el 1929. Va passar els anys de la guerra civil a Vilanova i la Geltrú. L'any 1942 es va traslladar amb la seva família a Barcelona. Va cursar la carrera de Dret, que no ha exercit. Va ser director dels suplements de l’Enciclopèdia Espasa. El 1966 comença a col·laborar amb el Col·legi d'Arquitectes, com a assessor artístic, director de Cuadernos de Arquitectura i comissari d'exposicions, entre les quals destaquen les dedicades a l'ADLAN, el GATEPAC i Miró Otro. Clausurada la comissió de Cultura, per la crisi de 1975, torna a Espasa Calpe –de la qual havia continuat sent assessor literari– fins que l’any 1988 comença a dirigir l'Enciclopèdia Gran Larousse Català. Ha publicat nombrosos llibres de poesia, història de l'art, arquitectura i disseny. Membre de les Acadèmies de Belles Arts de San Fernando i Belles Arts de Sant Jordi. És Premi Nacional de Poesia, Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona i Creu de Sant Jordi.
Exposició: Mirades. Terra no és un tot
El 7 de novembre a les 19.30 h, s'inaugurarà a la seu de la Demarcació de Lleida la segona exposició del cicle MIRADES, centrada en l’element TERRA.
L'exposició, amb les fotografies de Llorenç Melgosa, porta per títol "Terra no és un tot" i es podrà veure fins al 31 de gener.
Per part del COAC, m’ofereixen realitzar una exposició inspirada en el mot TERRA i en la seva significació, un cop acceptat l’encàrrec, inicio el procés del relat expositiu amb l’intent de teoritzar des del meu imaginari la idea TERRA en la seva globalitat, amb una certa rapidesa desemboco en una mena de síntesi a manera de llistat de possibilitats de com simbolitzar i representar la meva idea en imatges, em venen un total de dotze àmbits, en els quals, situo les imatges exposades segons el context interpretat, algunes d’elles del meu arxiu i altres realitzades després de l’encàrrec.
Per altra banda, de quantes maneres utilitzem el mot origen i quina quantitat de derivats podem utilitzar, aquí uns quants exemples:
La Terra, es pot posseir, Terreny; es pot tenir sota els peus o caure al damunt, el Terra; es poden fer objectes d’ús quotidià o elements constructius, Terrissa; pot tremolar violentament, Terratrèmol; la mateixa terra es pot omplir amb més terra, Terraplenar; es pot treure per tal de destapar quelcom, Desenterrar; o fins i tot fer-ne tot el contrari, el verb Enterrar que sovint ens entristeix quan es fa efectiu, no voldria acabar aquest llistat, sense citar el mot Desterrament, el qual aplicaven reis o alts mandataris tot castigant normalment, als qui els havien sigut deslleials o que simplement s’oposaven a les seves decisions.
Aquests són alguns exemples de la riquesa semàntica que el mot que dona nom al projecte MIRADES d’enguany i els seus derivats, ens aporten per tal de comunicar-nos, només reblen el clau de la importància que la TERRA en majúscules, té en les nostres vides, lloc que ens acull i que malauradament, no tractem com es mereix i que presideix i motiva aquesta exposició.
Llorenç Melgosa
Fotògraf professional, és fundador i copropietari d’Imatge 4, SA, empresa dedicada a la publicitat des de l’any 1974, la qual va dirigir durant més de 35 anys. Ha estat professor de fotografia a l’Escola Municipal de Belles Arts de Lleida, i col·laborador-realitzador amb nombrosos artistes en les seves necessitats fotogràfiques, entre altres, Leandre Cristófol. Albert Coma Estadella, Antonio Abad Gil, Àngel Jové, Jordi Jové, Antoni Abad Roses, Jesús Mauri, Marta Pruna, Albert Minoves, Joan Pere Massana, Gregorio Iglesias, etc...
És autor del llibre “Lleida, retrat en color” i coautor dels llibres “Visions de la Seu Vella” i “Albert Coma Estadella, art i compromís” per a Edicions de la Clamor.
Ha realitzat nombroses exposicions fotogràfiques individuals i col·lectives.
L’any 2010 va fer donació de la col·lecció fotogràfica de 10 obres anomenada –Arquitectura de Guerra- a l’Institut de Ciències de la Educació de la UdL.
Patrocinadors:
Jornades REARQ 2024. Rehabilitació de grans conjunts residencials
La seu de Barcelona del Centre Obert d'Arquitectura, coincidint amb l'exposició Habitatge i vulnerabilitat, acull la segona part de la jornada, centrada en la rehabilitació de grans conjunts residencials, de 17:00 a 20:00 a la Sala Mirador.
En primer lloc, Pere Joan Ravetllat, coordinador del Grup rearq, introduirà la recerca del grup i el projecte Regenerar Barcelona. David Martínez, Gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, explicarà el context de la regeneració urbana de grans conjunts a la ciutat, i Maria Sisternas, Directora de l’INCASOL entre 2022 i 2024, parlarà del llegat patrimonial de promoció pública estatal a la Generalitat de Catalunya, 40 anys més tard.
A continuació, Fabio Lepratto, investigador i professor del Politecnico di Milano, presentarà una comparativa d’intervencions en grans conjunts residencials europeus, i Xander Vermeulen, de XVW Architectuur, explicarà la intervenció de DeFlat Kleiburg al Bijlmermeer, Amsterdam, Premi Mies van der Rohe 2017. Clourà l’acte una taula rodona.
*La sessió al COAC serà en anglès.
Places limitades, inscriu-t'hi
Descarrega't el programa
Exposición “Hors d’oeuvres” [fuera de obras]. 150 años de la Asociación de Arquitectos de Cataluña
Inscríbete a la conferencia inaugural
La exposición, comisariada por Carolina García-Estévez, se podrá ver hasta el 2 de febrero de 2025.
El 19 de febrero de 1874 se funda en Barcelona la Asociación de Arquitectos de Cataluña (1874-1936), origen del actual Colegio de Arquitectos de Cataluña. Desde su reconocimiento legal el 28 de marzo de 1874, la Asociación luchó contra las múltiples infracciones relativas a los “derechos y dignidad de la clase” para conseguir y hacer respetar “nuestras atribuciones e intereses”. Unas consignas de crisis que nos recuerdan demasiado a la condición contemporánea en la que ahora se encuentra inmersa la arquitectura.
Con estas coordenadas, “Hors d’oeuvres” [fuera de obras] no solo adopta uno de los encabezamientos más repetidos en los menús de celebración del encuentro anual de los miembros de la Asociación —hoy, como hace ciento cincuenta años—, sino que también muestra al visitante los mecanismos a partir de los cuales la disciplina se formula orgánicamente como una extensión de la vida más allá del oficio de arquitecto: los viajes, las publicaciones, la organización y participación en congresos, la curaduría de exposiciones, así como el papel activo en los debates en torno al espíritu de la modernidad.
Quizás estamos ante los últimos prohombres de la cultura de la Renaixença, pero desde su legado descubrimos cómo ser arquitecto significó también participar en ese canto elegíaco que se abrió paso en la Barcelona de la Großstadt y las futuras vanguardias, hasta que la Guerra pareció ponerle punto final.
Carolina García-Estévez