Los datos de la edificación en las comarcas de Girona vuelven a valores de 2019 y muestran una tímida recuperación
La Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña presenta la actividad de construcción y rehabilitación de la provincia de Girona del primer semestre de 2021. El estudio se ha hecho a partir del visado de los proyectos de ejecución de obra, obligatorios para poder empezar obras de nueva planta y de gran rehabilitación. Las conclusiones de este análisis proporcionan los datos más fiables del futuro inmediato del territorio en cuanto a construcción se refiere.
Superficie visada
Analizando con detalle los visados de la provincia de Girona, la superficie total visada durante el primer semestre de 2021 es de 293.102 m², un 16,2% más que el primer semestre del 2020 (252.302 m²), y muy similar a los m² del primer semestre de 2019 (301.075 m²).
Respecto al 2020, por comarcas, las que han crecido más porcentualmente son la Cerdaña (con un 92,5%) y el Pla de l'Estany (65,6%). Por otro lado, la Selva decrece un 28,5%, siendo la única comarca que no tiene crecimiento.
Tipología de edificación: obra nueva y gran rehabilitación
En cuanto a la tipología de edificación, la superficie en obra nueva es de 206.438 m², un 48,6% más que el 2020, y casi un 12% más que el 2019. En cuanto a la rehabilitación, las cifras muestran que continúa a la baja con 75.304 m², un 28,4% menos que el mismo semestre del año pasado, y un 30,4% menos que el 2019.
Por comarcas, la Garrotxa y el Pla de l'Estany son las que más crecen, con el 9,31% y el 20,2%, respectivamente. Hay que tener en cuenta que estos datos de rehabilitación contemplan solo los proyectos de rehabilitación y gran rehabilitación visados por el COAC.
Uso: vivienda y no vivienda
Con relación a los usos, la no vivienda sigue sufriendo una desaceleración, en menor grado, que ya detectábamos en 2019, siendo únicamente los usos sanitario y de oficinas los que tienen un aumento. En m², durante el primer semestre de 2021 se han visado 49.664 m², un 31,8% menos que el 2020; si lo comparamos con el 2019, es un 47% menos.
Por comarcas, el Alt Empordà (158%) y el Pla de l'Estany (279%) son las que tienen un valor porcentual más alto. Por tipologías, destaca el uso comercial en el Alt Empordà con más de 8.000 m², y el industrial en la Selva con más de 10.000 m².
En cuanto a la la superficie visada en vivienda, ha aumentado el 35,5%, con un total de 232.077 m²; una tendencia al alza desde el 2018. Esta superficie corresponde a 833 viviendas, un 23,4% más que en 2020 y ligeramente superior a la del 2019. Si estas cifras las extrapolamos a edificaciones, durante el primer semestre de 2021 se han visado 27 edificios plurifamiliares, que haciendo la comparación con el 2020, supone un aumento de 9 edificaciones. De estos 27, destacamos dos proyectos correspondientes a dos bloques de viviendas de más de 8.000 m², con 52 y 56 viviendas respectivamente.
Por comarcas, las que han visado más viviendas son el Gironès con 336, y el Baix Empordà con 159 viviendas. Por el contrario, el Pla de l'Estany con 39 viviendas, y la Garrotxa con 56, son las que destinan menos m² a uso residencial en el conjunto de las comarcas gerundenses.
Expedientes visados
El número de expedientes entrados en las Comarcas de Girona durante este primer semestre ha estado de 952, cifra que supone un 10% más respecto al mismo periodo del año pasado (870 expedientes), y un 11% menos respeto el primer semestre de 2019 (1061).
Las licencias municipales, el punto de mira
El pasado mes de mayo el COAC realizó la segunda edición de la encuesta sobre licencias municipales en Cataluña. Los arquitectos colegiados estaban convocados de nuevo a contestar sobre su experiencia en el tiempo de respuesta y la atención recibida por parte de la administración local sobre la tramitación de licencias, paso previo imprescindible para visar los proyectos ejecutivos y empezar a construir.
El periodo analizado ha sido lo de los últimos dos años, y se han recogido datos de 467 municipios de todo Cataluña. Los resultados indican un empeoramiento de la situación. Entre todos los municipios analizados el tiempo de espera entre la presentación de la licencia y su concesión oscila alrededor de los 7,4 meses de media, mientras que en 2019 era de 5,6 meses en el conjunto de Cataluña. En cuanto a la provincia de Girona, el tiempo actual de espera es de 5,6 meses de media, un 1,4 más que hace dos años.
LES DADES DE L’EDIFICACIÓ A LES COMARQUES DE GIRONA TORNEN A VALORS DEL 2019 I MOSTREN UNA TÍMIDA RECUPERACIÓ
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta l’activitat de construcció i rehabilitació de la província de Girona referent al primer semestre de l’any 2021. L’estudi s’ha fet a partir del visat dels projectes d’execució d’obra, obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà al territori.
Superfície visada
Analitzant amb detall els visats de la província de Girona, la superfície total visada durant el primer semestre de 2021 és de 293.102 m2, un 16,2% més que el primer semestre del 2020 (252.302 m2), i molt similar als m2 del primer semestre de 2019 (301.075 m2).
Respecte al 2020, per comarques, les que han crescut més percentualment són la Cerdanya (amb un 92,5%) i el Pla de l’Estany (65,6%). D’altra banda, la Selva decreix un 28,5%, essent l’única comarca que no té creixement.
Tipologia d’edificació: obra nova i Gran rehabilitació
Pel que fa a la tipologia d’edificació, la superfície en obra nova és de 206.438 m2, un 48,6% més que el 2020, i quasi un 12% més que el 2019.
Pel que fa a la rehabilitació, les xifres mostren que continua a la baixa amb 75.304 m2, un 28,4% menys que el mateix semestre de l’any passat, i un 30,4% menys que el 2019. Per comarques, la Garrotxa i el Pla de l’Estany són les que més creixen, amb el 9,31% i el 20,2%, respectivament. Cal tenir en compte que aquestes dades de rehabilitació contemplen només els projectes de rehabilitació i gran rehabilitació visats pel COAC.
Usos: habitatge i no habitatge
Amb relació als usos, el no habitatge segueix patint una desacceleració que ja detectàvem l’any 2019, tot i que en menor grau, essent únicament els usos sanitari i d’oficines els que tenen un augment. En m2, durant el primer semestre de 2021 s’han visat 49.664 m2, un 31,8% menys que el 2020; si ho comparem amb el 2019, és un 47% menys.
Per comarques, l’Alt Empordà (158%) i el Pla de l’Estany (279%) són les que tenen un valor percentual més alt. Per tipologies, destaca l’ús comercial a l’Alt Empordà amb més de 8.000 m2, i l’industrial a la Selva amb més de 10.000 m2.
Sobre la superfície visada en habitatge, aquesta ha augmentat el 35,5%, amb un total de 232.077 m2; una tendència a l’alça des del 2018. Aquesta superfície correspon a 833 habitatges, un 23,4% més que l’any 2020 i lleugerament superior a la del 2019. Si aquestes xifres les extrapolem a edificacions, durant el primer semestre de 2021 s’han visat 27 edificis plurifamiliars, que fent la comparació amb el 2020, suposa un augment de 9 edificacions. D’aquests 27, cal destacar dos projectes corresponents a dos blocs d’habitatges de més de 8.000 m2, amb 52 i 56 habitatges respectivament.
Per comarques, les que han visat més habitatges són el Gironès amb 336, i el Baix Empordà amb 159 habitatges. Per contra, el Pla de l’Estany amb 39 habitatges, i la Garrotxa amb 56, són les que destinen menys m2 a ús residencial en el conjunt de les comarques gironines.
Expedients visats
El nombre d’expedients entrats a les Comarques de Girona durant aquest primer semestre ha estat de 952, xifra que suposa un 10% més respecte al mateix període de l’any passat (870 expedients), i un 11% menys respecte el primer semestre de 2019 (1061).
Les llicències municipals, el punt de mira
El passat mes de maig el COAC va realitzar la segona edició de l’enquesta sobre llicències municipals a Catalunya. Els arquitectes col·legiats estaven convocats de nou a contestar sobre la seva experiència en el temps de resposta i l’atenció rebuda per part de l’administració local sobre la tramitació de llicències, pas previ imprescindible per visar els projectes executius i començar a construir.
El període analitzat ha estat el dels darrers dos anys, i s'han recollit dades de 467 municipis de tot Catalunya.
Els resultats indiquen un empitjorament de la situació. Entre tots els municipis analitzats el temps d’espera entre la presentació de la llicència i la seva concessió oscil·la al voltant dels 7,4 mesos de mitjana, mentre que l’any 2019 era de 5,6 mesos en el conjunt de Catalunya. Pel que fa a la província de Girona, el temps actual d’espera és de 5,6 mesos de mitjana, un 1,4 més que fa dos anys.
Ciclo Síntesis Arquitectónicas 2021: El Eixample Malagrida de Olot: Urbanismo y arquitectura en la Catalunya-Ciudad-Jardín, de Arnau Vergés
La tercera y última sesión del ciclo Síntesis Arquitectónicas 2021 tendrá lugar en la sede de la Delegación Garrotxa-Ripollès del COAC, el 15 de julio, a las 19 horas. En esta ocasión, el arquitecto Arnau Vergés presentará su tesis doctoral El Eixample Malagrida de Olot: Urbanismo y arquitectura en la Catalunya-Ciudad-Jardín.
La Ciudad Jardín es como se conoce el Eixample Malagrida de Olot porque es como se denomina este espacio en los únicos planos que se conocen del proyecto nacido en pleno novecentismo y promovido por el “americano” y Manuel Malagrida Fontanet. Estos planos asignan la autoría del plan a los entonces arquitectos municipales Joan Roca Pinet y Josep Esteve a través de la firma encontramos en los proyectos parciales realizados por cada uno de ellos en 1916 y 1925, respectivamente. Pero, ¿podemos dar por válido el modelo de ciudad jardín como base del proyecto de crecimiento más importante de la historia contemporánea de la ciudad de Olot? Y, todavía más, ¿su autoría real se corresponde con los dos únicos nombres que firman los planos originales?
La puesta en entredicho de estas afirmaciones históricas es dos de las directrices principales que acompañan la investigación que ha hecho Arnau Vergés y que nos conducen a profundizar en la vida y obra de su Fundador, Manuel Malagrida. Se trata de un proceso inmersivo que también nos lleva a investigar otras vertientes del proyecto, como por ejemplo su disposición formal radial y los sólidos referentes que lleva asociados o la dimensión política de la aparentemente inocua metáfora del descubrimiento de América asociada a la segunda fase de la obra.
Arnau Vergés
Es doctor arquitecto por la Universitat de Girona en 2021 y arquitecto por la Universitat Politécnica de Catalunya en 2004. En 2017 obtuvo la Beca Ernest Lluch de Ciencias Sociales y Humanas de la ciudad de Olot que le permitió empezar a investigar sobre su tesis alrededor del Eixample Malagrida. Bajo el nombre Arnau Estudi d’Arquitectura, y desde Olot, su obra ha obtenido varios reconocimientos, fue ganador del concurso para la construcción de un mirador de sal a la Punta del Cuerno del Delta del Ebro, ha sido seleccionado en los premios FAD y en la Bienal Internacional de Paisaje de Barcelona, y también ha sido galardonado en la Bienal de Arquitectura Española, los Premios de Arquitectura de las Comarcas de Girona, los premios Empòria, el palmarés Technal y premios AJAC.
INSCRIPCIONES
Actividad gratuita. Inscripción obligatoria a través de este formulario. Plazas limitadas.
MEDIDAS COVID-19
El acto cumplirá todas las medidas de higiene y seguridad de acuerdo con la normativa sanitaria vigente.
El ciclo Síntesis Arquitectònicas se realiza gracias a las empresas que apoyan a la Demarcación de Girona del COAC: Jung, como patrocinador principal; Brancós Ceramics, Compac, iGuzzini, Itisa y Technal, como patrocinadores, y Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensores Serra, Boffi – De Padova, HNA – Germandat Nacional de Arquitectos, IRSAP, Plantalech, Tendencias Girona y Vidresif, como colaboradores.
Cicle Síntesis Arquitectòniques 2021: L’Eixample Malagrida d’Olot: Urbanisme i arquitectura a la Catalunya-Ciutat-Jardí, d’Arnau Vergés
La tercera i darrera sessió del cicle Síntesis Arquitectòniques 2021 tindrà lloc a la seu de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC, el 15 de juliol, a les 19 hores. En aquesta ocasió, l’arquitecte Arnau Vergés presentarà la seva tesi doctoral L’Eixample Malagrida d’Olot: Urbanisme i arquitectura a la Catalunya-Ciutat-Jardí.
La Ciutat Jardí és com es coneix l’Eixample Malagrida d’Olot perquè és com s’anomena aquest espai en els únics plànols que es coneixen del projecte nascut en ple noucentisme i promogut per l’“americano” i olotí de naixement Manuel Malagrida i Fontanet. Aquests plànols assignen l’autoria del pla als llavors arquitectes municipals Joan Roca Pinet i Josep Esteve a través de la signatura que fan dels projectes parcials realitzats per cadascun d’ells als anys 1916 i 1925, respectivament. Però, podem donar per vàlid el model de ciutat jardí com a base del projecte de creixement més important de la història contemporània de la ciutat d’Olot? I, encara més, la seva autoria real es correspon amb els dos únics noms que signen els plànols originals?
La posada en dubte d’aquestes afirmacions històriques són dues de les directrius principals que acompanyen la investigació que ha fet Arnau Vergés i que ens condueixen a aprofundir en la vida i obra del seu Fundador, Manuel Malagrida. Es tracta d’un procés immersiu que també ens porta a investigar d’altres vessants del projecte, com ara la seva disposició formal radial i els sòlids referents que duu associats o la dimensió política de l’aparentment innòcua metàfora de la descoberta d’Amèrica associada a la segona fase de l’obra.
Arnau Vergés
Arnau Vergés és doctor arquitecte per la Universitat de Girona l’any 2021 i arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya l’any 2004. L’any 2017 va obtenir la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes de la ciutat d'Olot que li va permetre començar a investigar sobre la seva tesi al voltant de l’Eixample Malagrida.
Sota el nom Arnau Estudi d’Arquitectura, i des d’Olot, la seva obra ha obtingut diversos reconeixements, va ser guanyador del concurs per a la construcció d'un mirador de sal a la Punta de la Banya del Delta de l'Ebre, ha estat seleccionat als premis FAD i la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona, i també ha estat guardonat a la Biennal d’Arquitectura Espanyola, els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, els premis Empòria, el palmarès Technal i premis AJAC.
INSCRIPCIONS
Activitat gratuïta. Inscripció obligatòria a través d’aquest formulari. Places limitades.
MESURES COVID-19
L’acte complirà totes les mesures d’higiene i seguretat d’acord amb la normativa sanitària vigent.
El cicle Síntesis Arquitectòniques és possible gràcies a les empreses que donen suport a la Demarcació de Girona del COAC: Jung, com a patrocinador principal; Brancós Ceramics, Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona i Vidresif, com a col·laboradors.