Convocat el concurs de la plaça de les Glòries
Imatge:
Creative Commons License
L’Ajuntament de Barcelona ha publicat, a través de BIMSA, les bases del Concurs de Projectes Restringit per al Projecte Urbà de l’Espai Lliure de la Plaça de les Glòries Catalanes de la Ciutat de Barcelona, que té per objectiu, segons explica en una nota pública, recuperar el caràcter central que Cerdà havia projectat per a la plaça, ordenar els nous equipaments previstos en l’àmbit, generar un gran espai obert de 13 hectàrees i acabar amb el caràcter de nus viari que ha tingut fins ara la plaça, al ser el punt de confluència de les tres avingudes principals de la ciutat: la Gran Via, l’avinguda Diagonal i l’avinguda Meridiana.
Es tracta d’un concurs de projectes restringit, amb intervenció de Jurat, per escollir un guanyador al que se li adjudicarà el contracte de serveis de redacció d’avantprojecte així com la possible adjudicació de la redacció del projecte executiu i l’assistència a la Direcció d’Obra.
La convocatòria del concurs coincideix amb l’inici de la transformació de la Plaça de les Glòries, amb l’enderroc de l’anella previst per a finals d’aquest any i l’entrada en funcionament d’equipaments de ciutat, com el DHUB i el Mercat dels Encants. Els criteris del concurs són coherents i respectuosos amb el Compromís de Glòries del 2007 i el planejament vigent, segons una nota que ha fet pública el consistori barceloní, i són fruit del treball conjunt que s’ha fet els darrers mesos amb tots els grups polítics del consistori i representants dels veïns, incorporant les seves principals demandes i reivindicacions. El text també té en compte el posicionament del Consell Consultiu d’Hàbitat Urbà i el COAC.
El planejament de referència és la MPGM en l’àmbit de la Plaça de les Glòries i els seus entorns, aprovada definitivament l’any 2007. Segons les bases del concurs, en cap cas no podrà modificar-se el sostre edificable, la superfície de sòls per a espais verds i equipaments i les reserves per a habitatges en règim de protecció.
Els criteris bàsics del concurs són:
- L’espai lliure s’organitzarà preferentment en un sol pla, maximitzant l’espai verd que haurà de ser el més compacte possible.
- Pel que fa a la mobilitat, eliminar el trànsit privat en superfície de tot l’àmbit, resolent el trànsit local amb la malla de l’Eixample, i deixant la Gran Via en túnel per al trànsit interurbà.
- Resoldre transitòriament el trànsit interurbà en superfície mentre no estiguin acabats els túnels segons el calendari previst per la Comissió Especial per a la Plaça de les Glòries.
- Compactar els equipaments amb la possibilitat d’agrupar-los en peces multifuncionals per tal de generar una ordenació urbanística més coherent amb un parc a escala de ciutat.
- Els equipaments a projectar són els del Compromís de Glòries. Cal prendre com a preexistència l’Escola Encants, actualment en projecte.
- La nova edificació haurà de ser coherent amb els volums edificats de l’entorn i tendirà a col·locar-se de forma perimetral.
Vegeu les bases del concurs de les Glòries
Es tracta d’un concurs de projectes restringit, amb intervenció de Jurat, per escollir un guanyador al que se li adjudicarà el contracte de serveis de redacció d’avantprojecte així com la possible adjudicació de la redacció del projecte executiu i l’assistència a la Direcció d’Obra.
La convocatòria del concurs coincideix amb l’inici de la transformació de la Plaça de les Glòries, amb l’enderroc de l’anella previst per a finals d’aquest any i l’entrada en funcionament d’equipaments de ciutat, com el DHUB i el Mercat dels Encants. Els criteris del concurs són coherents i respectuosos amb el Compromís de Glòries del 2007 i el planejament vigent, segons una nota que ha fet pública el consistori barceloní, i són fruit del treball conjunt que s’ha fet els darrers mesos amb tots els grups polítics del consistori i representants dels veïns, incorporant les seves principals demandes i reivindicacions. El text també té en compte el posicionament del Consell Consultiu d’Hàbitat Urbà i el COAC.
El planejament de referència és la MPGM en l’àmbit de la Plaça de les Glòries i els seus entorns, aprovada definitivament l’any 2007. Segons les bases del concurs, en cap cas no podrà modificar-se el sostre edificable, la superfície de sòls per a espais verds i equipaments i les reserves per a habitatges en règim de protecció.
Els criteris bàsics del concurs són:
- L’espai lliure s’organitzarà preferentment en un sol pla, maximitzant l’espai verd que haurà de ser el més compacte possible.
- Pel que fa a la mobilitat, eliminar el trànsit privat en superfície de tot l’àmbit, resolent el trànsit local amb la malla de l’Eixample, i deixant la Gran Via en túnel per al trànsit interurbà.
- Resoldre transitòriament el trànsit interurbà en superfície mentre no estiguin acabats els túnels segons el calendari previst per la Comissió Especial per a la Plaça de les Glòries.
- Compactar els equipaments amb la possibilitat d’agrupar-los en peces multifuncionals per tal de generar una ordenació urbanística més coherent amb un parc a escala de ciutat.
- Els equipaments a projectar són els del Compromís de Glòries. Cal prendre com a preexistència l’Escola Encants, actualment en projecte.
- La nova edificació haurà de ser coherent amb els volums edificats de l’entorn i tendirà a col·locar-se de forma perimetral.
Vegeu les bases del concurs de les Glòries
9/04/2013
Catalunya estarà present de nou a la Biennal de Venècia
L’arquitecte Josep Torrents serà el comissari que representarà Catalunya a la propera Biennal d’Arquitectura de Venècia, l'any 2014, amb el projecte Del fragment i del tot. Així ho ha escollit el jurat del concurs convocat per l'Institut Ramon Llull i en el qual ha col·laborat el COAC.
El projecte il·lustra la capacitat fonamental de l’arquitectura catalana de fusionar el nou amb el vell. Josep Torrents parteix de la Casa Bofarull de Jujol (els Pallaresos, Tarragonès) per posar en relleu un fil conductor de l’arquitectura catalana que també retroba en un seguit d’obres posteriors, com ara l'Espai Transmissor del Túmul/Dolmen Megalític de Seró, a Artesa de Segre, de l’estudi d'Arquitectura Toni Gironés, o l'Espai Públic La Lira, a Ripoll, de RCR Arquitectes+Joan Puigcorbé.
El comissari, Josep Torrents, ha explicat que Del fragment i del tot parteix de l’arquitectura de Jujol a la Casa Bofarull. “L’actitud de Jujol es pot aplicar en alguns arquitectes actuals, no com a deixebles, sinó senzillament per la manera de treballar i d’entendre l’arquitectura”. Torrents reivindica Jujol com “una personalitat intemporal, que sempre serà moderna”. En l’arquitectura de què parla Torrents “és difícil separar el tot del fragment, i per tant és indissociable també del lloc. Es fusiona el nou i el vell i dóna lloc a una cosa nova”.
El nom del comissari s'ha anunciat avui 17 de juliol en una roda de premsa celebrada a la seu del COAC de plaça Nova en què el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha reiterat “el ferm compromís” del Departament amb l’arquitectura “com a part cosubstancial de la cultura catalana”. Mascarell ha afirmat que “la presència a Venècia no és casual. És el primer indicador, juntament amb el clúster de l’arquitectura, que impulsarem en conjunt amb el sector, i la llei d’arquitectura que es formalitzarà a finals d’any”. El conseller també s’ha referit a la complicada situació de crisi que atravessa el sector: “intentarem intervenir en la situació actual creuant l’eix del passat amb el futur, creuant la iniciativa privada i professional dels arquitectes amb la de l’Administració pública”.
El director de l’IRL, Vicenç Villatoro, ha emmarcat aquest projecte en la línia dels darrers treballs que Catalunya ha presentat a la Biennal de Venècia, tant d’Art com d’Arquitectura, i que “reflecteixen un model català, coral, amb presències extremadament denses des del punt de vista de la informació i absolutament compromeses amb els debats del present”. De la seva part, el director de Promoció de Sectors Culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona, Llucià Homs, ha posat èmfasi en la importància de “la internacionalització de la cultura catalana i la marca Barcelona”, afirmant que “la presència a Venècia suposa ser al lloc indicat en el moment oportú”.
També ha destacat la importància de ser en escenaris internacionals el degà del COAC, Lluís Comerón, que ha assenyalat que “la Biennal de Venècia és el lloc adequat per formular una tesis que doni coherència a la proposta de sortir a l’exterior”.
El president del jurat, Lluís Domènech, ha explicat que han escollit aquest projecte per la plena adequació de la seva tesi al marc conceptual plantejat pel concurs, així com per la seva capacitat de posar en valor una línia de treball de l’arquitectura catalana actual que reflecteix el canvi de paradigma que s’ha produït en l’arquitectura contemporània. “Ens ha agradat com reflecteix l’emergència en la figura de Jujol”, ha afirmat.
El jurat que ha escollit l’ha presidit Lluís Domènech i Girbau, Doctor arquitecte, president d’“Arquitectes per l’Arquitectura” i autor de diversos llibres sobre Modernisme. La resta de membres de jurats, com a vocals, són Lluís Comerón, degà del COAC; Fernando Marzà, vocal de Cultura del COAC; Fèlix Arranz i Jordi Badia, comissaris del pavelló català de la Biennal d’Arquitectura de 2012; Carme Pinós, arquitecta; Olga Felip, arquitecta; i Àlex Susanna, director adjunt de l’IRL.
La 14a edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia tindrà lloc del 7 de juny al 23 de novembre de 2014. Aquesta serà la segona vegada que l’IRL impulsa la presència de Catalunya a la Biennal d’Arquitectura, després d’haver-hi presentat amb un gran èxit de públic i crítica el projecte Vogadors, comissariat per Jordi Badia i Félix Arranz el 2012 i integrat per nou obres de joves arquitectes catalans i balears. El projecte Vogadors es pot veure actualment al centre d’Art Fabra i Coats.
Josep Torrents (Sant Pere de Riudebitlles, 1969) és doctorand a l’Etsab i arquitecte per l’ETSAB des de 1999, any en què obre el seu propi estudi i col·labora amb altres arquitectes. Ha estat un dels responsables de les diverses edicions de la Biennal d’Art – Obra sobre paper de Sant Pere de Riudebitlles (2000-2012) i ha comissariat l’exposició Café dels Voyageurs (2012) al COAC.
El projecte il·lustra la capacitat fonamental de l’arquitectura catalana de fusionar el nou amb el vell. Josep Torrents parteix de la Casa Bofarull de Jujol (els Pallaresos, Tarragonès) per posar en relleu un fil conductor de l’arquitectura catalana que també retroba en un seguit d’obres posteriors, com ara l'Espai Transmissor del Túmul/Dolmen Megalític de Seró, a Artesa de Segre, de l’estudi d'Arquitectura Toni Gironés, o l'Espai Públic La Lira, a Ripoll, de RCR Arquitectes+Joan Puigcorbé.
El comissari, Josep Torrents, ha explicat que Del fragment i del tot parteix de l’arquitectura de Jujol a la Casa Bofarull. “L’actitud de Jujol es pot aplicar en alguns arquitectes actuals, no com a deixebles, sinó senzillament per la manera de treballar i d’entendre l’arquitectura”. Torrents reivindica Jujol com “una personalitat intemporal, que sempre serà moderna”. En l’arquitectura de què parla Torrents “és difícil separar el tot del fragment, i per tant és indissociable també del lloc. Es fusiona el nou i el vell i dóna lloc a una cosa nova”.
El nom del comissari s'ha anunciat avui 17 de juliol en una roda de premsa celebrada a la seu del COAC de plaça Nova en què el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha reiterat “el ferm compromís” del Departament amb l’arquitectura “com a part cosubstancial de la cultura catalana”. Mascarell ha afirmat que “la presència a Venècia no és casual. És el primer indicador, juntament amb el clúster de l’arquitectura, que impulsarem en conjunt amb el sector, i la llei d’arquitectura que es formalitzarà a finals d’any”. El conseller també s’ha referit a la complicada situació de crisi que atravessa el sector: “intentarem intervenir en la situació actual creuant l’eix del passat amb el futur, creuant la iniciativa privada i professional dels arquitectes amb la de l’Administració pública”.
El director de l’IRL, Vicenç Villatoro, ha emmarcat aquest projecte en la línia dels darrers treballs que Catalunya ha presentat a la Biennal de Venècia, tant d’Art com d’Arquitectura, i que “reflecteixen un model català, coral, amb presències extremadament denses des del punt de vista de la informació i absolutament compromeses amb els debats del present”. De la seva part, el director de Promoció de Sectors Culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona, Llucià Homs, ha posat èmfasi en la importància de “la internacionalització de la cultura catalana i la marca Barcelona”, afirmant que “la presència a Venècia suposa ser al lloc indicat en el moment oportú”.
També ha destacat la importància de ser en escenaris internacionals el degà del COAC, Lluís Comerón, que ha assenyalat que “la Biennal de Venècia és el lloc adequat per formular una tesis que doni coherència a la proposta de sortir a l’exterior”.
El president del jurat, Lluís Domènech, ha explicat que han escollit aquest projecte per la plena adequació de la seva tesi al marc conceptual plantejat pel concurs, així com per la seva capacitat de posar en valor una línia de treball de l’arquitectura catalana actual que reflecteix el canvi de paradigma que s’ha produït en l’arquitectura contemporània. “Ens ha agradat com reflecteix l’emergència en la figura de Jujol”, ha afirmat.
El jurat que ha escollit l’ha presidit Lluís Domènech i Girbau, Doctor arquitecte, president d’“Arquitectes per l’Arquitectura” i autor de diversos llibres sobre Modernisme. La resta de membres de jurats, com a vocals, són Lluís Comerón, degà del COAC; Fernando Marzà, vocal de Cultura del COAC; Fèlix Arranz i Jordi Badia, comissaris del pavelló català de la Biennal d’Arquitectura de 2012; Carme Pinós, arquitecta; Olga Felip, arquitecta; i Àlex Susanna, director adjunt de l’IRL.
La 14a edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia tindrà lloc del 7 de juny al 23 de novembre de 2014. Aquesta serà la segona vegada que l’IRL impulsa la presència de Catalunya a la Biennal d’Arquitectura, després d’haver-hi presentat amb un gran èxit de públic i crítica el projecte Vogadors, comissariat per Jordi Badia i Félix Arranz el 2012 i integrat per nou obres de joves arquitectes catalans i balears. El projecte Vogadors es pot veure actualment al centre d’Art Fabra i Coats.
Josep Torrents (Sant Pere de Riudebitlles, 1969) és doctorand a l’Etsab i arquitecte per l’ETSAB des de 1999, any en què obre el seu propi estudi i col·labora amb altres arquitectes. Ha estat un dels responsables de les diverses edicions de la Biennal d’Art – Obra sobre paper de Sant Pere de Riudebitlles (2000-2012) i ha comissariat l’exposició Café dels Voyageurs (2012) al COAC.
17/06/2013
Projecció d'“Squat, la ciutat és nostra” a Ecumenòpolis
El dilluns 22 d’abril a les 19 h es projectarà a la sala d’actes de plaça Nova el film Squat, la ciutat es nostra, de Christophe Coello. Aquesta serà la quarta sessió del cicle de cinema documental Ecumenòpolis, dins els Dilluns de Cultura del COC. La pel·lícula francesa recull l’experiència de Coello, que durant vuit anys (del 2003 al 2011), va filmar les acciones de Miles de Viviendas, un grup barceloní dedicat a ocupar edificis en plena bombolla immobiliària.
Després de la projecció s’obrirà un debat amb el públic que comptarà amb la participació de Pere Pujol, arquitecte membre d’Arquitectes sense Fronteres.
Squat retrata accions que aixecaven tantes suspicàcies como simpaties però que fan palesa la situació econòmica i social de la Barcelona actual, que en ocasiones esdevé veritablement tràgica.
Vegeu més informació sobre la pel·lícula
Després de la projecció s’obrirà un debat amb el públic que comptarà amb la participació de Pere Pujol, arquitecte membre d’Arquitectes sense Fronteres.
Squat retrata accions que aixecaven tantes suspicàcies como simpaties però que fan palesa la situació econòmica i social de la Barcelona actual, que en ocasiones esdevé veritablement tràgica.
Vegeu més informació sobre la pel·lícula
18/04/2013
Vegeu el vídeo de la jornada sobre la protecció dels valors patrimonials en el planejament urbanístic
La jornada, que van organitzar conjuntament el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i el COAC, a la seu de plaça Nova el passat 22 d'abril, va servir per presentar les directrius de contingut per als catàlegs de béns que acompanyen els plans d’ordenació urbanística municipal i els plans especials de protecció del patrimoni.
A continuació es va dur a terme una taula rodona sobre la regulació del planejament urbanístic per a la protecció dels valors del territori.
Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, va ser les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa van detallar sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que va comptar amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, va ser l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
Vegeu el vídeo íntegre de la jornada.
24 d'abril de 2013
A continuació es va dur a terme una taula rodona sobre la regulació del planejament urbanístic per a la protecció dels valors del territori.
Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, va ser les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa van detallar sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que va comptar amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, va ser l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
Vegeu el vídeo íntegre de la jornada.
24 d'abril de 2013
24/04/2013