La Setmana de l'Energia s'obre al COAC
La inauguració, que va tenir lloc el passat 16 de juny, va anar a càrrec de la directora de l'ICAEN, Assumpta Farran, i el degà del COAC, Lluís Comerón. Farran va subratllar que "la rehabilitació energètica és clau, però la renovació urbana del parc d'edificis és indispensable". El degà va afegir, en aquest sentit, que "cal interpretar els elements de manera conjunta i integral. És a dir, parlar d'energia i parlar d'edificis alhora".
La taula rodona de Patrimoni arquitectònic i transició energètica: el repte d’intervenir energèticament una façana de valor patrimonial va analitzar el cas de la façana del COAC, la qual es troba alineada amb els plantejaments del Pacte Nacional per a la Transició Energètica. En ella van intervenir Joan Viader, coautor del projecte de rehabilitació de la façana; Enric Mir, vocal de la Junta de Govern del COAC; Antoni Vilanova, president de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) i Joyce de Botton, doctora en Arquitectura i Urbanisme, ETSAB/UPC. Els participants van posar en valor les dificultats que implica intervenir façanes d'aquest tipus i van ressaltar la gran importància que tenen per liderar la transformació energètica en matèria d'edificació.
Tanmateix, la jornada va tractar la rehabilitació energètica i edificis de consum d’energia gairebé zero: Guies pràctiques; els models de negoci vinculats a l’energia solar compartida o els resultats de l’Observatori de l’estat energètic dels edificis de Catalunya.
La Setmana de l'Energia
La Setmana de l’Energia, que tindrà lloc del 19 al 25 de juny, l’organitza l'ICAEN conjuntament amb altres entitats públiques, com la Diputació de Barcelona, Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat o l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre altres, i pretén sensibilitzar la societat en relació a l’estalvi i l’eficiència energètica.
Un treball sobre l’evolució del carrer Emili Grahit de Girona, Premi COAC d’Arquitectura 2017
El passat divendres 16 de juny, la sala d’actes de les facultats d’Infermeria i Medicina de la Universitat de Girona va acollir l’acte de lliurament dels premis a treballs de recerca d’estudiants de batxillerat que convoquen conjuntament la Demarcació de Girona del COAC i el Consell Social de la Universitat de Girona.
L’acte va comptar amb la presència de la presidenta del Consell Social, Rosa Núria Aleixandre; el delegat del rector per a l’Acció Preuniversitària, David Brusi; la vocal de Formació de la Demarcació de Girona del COAC, Neus Roca i Cambras; el director de l’Escola Politècnica Superior, Joaquim Salvi; i el regidor delegat de la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT) de l'Àrea d'Igualtat, Drets Socials, Treball, Joventut i Seguretat, Manuel Martín; així com els representants de les institucions que donen suport als premis. Durant l’acte, Cristian Gaona Ibáñez, graduat en Pedagogia i actual estudiant del Màster en Treball, relacions laborals i recursos humans a la UdG va fer una presentació titulada “Actitud = Futur”.
Aquest any, el projecte premiat amb el Premi COAC d’Arquitectura ha estat L’evolució del carrer Emili Grahit a Girona fet per l’estudiant Oriol Tarrés del Col·legi Bell-lloc de Girona. Els avaluadors del treball l’han guardonat per plantejar un tema molt interessant sobre un dels eixos principals de l'eixample gironí on s’analitza i es detalla els canvis que ha sofert des que era un carrer perifèric fins esdevenir una de les artèries més importants de la Ciutat.
En el mateix acte van ser guardonats deu estudiants més en les categories restants pertanyents als àmbits d’humanitats i ciències socials; tecnologia; ciència; ciutat de Girona; innovació industrial; arts visuals i escèniques; i salut i esport.
Els premis a treballs de recerca d’estudiants de batxillerat volen promoure i potenciar la recerca entre els joves en un àmbit de proximitat entre l’ensenyament secundari i la UdG. Com a novetat, aquest any s’ha creat un nou guardó en la categoria d'innovació industrial.
La Agència de l'Habitatge recuerda a los propietarios de viviendas la obligatoriedad de pasar la Inspección Técnica de los Edificios
Recordamos que todos los edificios de viviendas de más de 45 años de antigüedad están obligados a pasar la Inspección Técnica del Edificio. Tal y como explica la carta de la Agència de l'Habitatge, la responsabilidad de pasar la ITE recae sobre la comunidad de propietarios o el propietario único, cuando sea el caso, que es quien ha de contratar un profesional cualificado -arquitecto o arquitecto técnico- para llevar a cabo la inspección y el informe correspondiente. Una vez hecho este informe, quien representa a la comunidad ha de entregarlo a la Agència de l’Habitatge de Catalunya en un plazo máximo de 4 meses para solicitar el Certificado de Aptitud del edificio.
La carta de la Agència de l'Habitatge recuerda a los destinatarios que están fuera de plazo y, por este motivo, pueden ser objeto de sanción. También remarca que la Inspección Técnica del Edificio es una oportunidad para conocer en qué estado está y para impulsar su mantenimiento, la rehabilitación y la mejora (en accesibilidad, sostenibilidad y funcionalidad) mediante un Programa de Rehabilitación que la comunidad deberá aprobar posteriormente, de acuerdo a sus posibilidades y necesidades.
ENLACES DE INTERÉS
· Para consultar las guías de la Inspección Técnica de los Edificios, elaboradas por el COAC y dirigidas a la ciudadanía, clica aquí.
· Para consultar las guías y modelos para redactar y tramitar el informe de la ITE, clica aquí (sólo disponible para arquitectos colegiados).
· Para más información, consulta la página de Preguntas frecuentes en la web de la Generalitat de Catalunya.
La flexibilidad arquitectónica de Thomas Raynaud convence en el "Europa, Europa"
El ciclo ‘Europa, Europa’ fue el escenario de la conferencia del arquitecto francés Thomas Raynaud, que hizo gala de su capacidad para construir espacios flexibles y fácilmente adaptables.
Raynaud fue el centro de una presentación a cargo de Mireia Luzárraga que el arquitecto describió como una “terapia”. La catalana describió la práctica profesional del arquitecto como “un viaje mínimo entre las ideas y su materialización, en continuidad con el diagramatismo de la práctica arquitectónica de Japón”.
Raynaud dio la conferencia mezclando proyectos realizados con otros no realizados o en desarrollo, pero siempre hablando de límites. Para Raynaud, "el límite define un objeto y el espacio limitado". Estos espacios tienen capacidad de relación entre ellos y tienen que constituir un nuevo orden.
El proyecto paradigmático de esta manera de entender la arquitectura es un edificio temporal desmontable y transportable de 1000m2 que funciona como galería de exhibiciones para el Centro Pompidou de París. El espacio se define como "un cuadrado perfecto dividido seis veces por banda, creando 36 espacios de la medida mínima para poder alojar 36 personas cada uno”.
Estos espacios se comunican con los inmediatamente adyacentes creando un patrón aleatorio que permite autonomizarlos, hacerlos dependientes y controlarlos. Cada uno de ellos se singulariza respecto lo que le rodea mediante la única variación posible: altura del techo. Eso permite limitar un espacio nuevo cada vez a un contexto radicalmente diferente.
Esta manera de operar según el límite le ha permitido renovar una villa construyendo un techo nuevo, o un perímetro nuevo, espacios de intercambio que puedan llegar a doblar la superfície o que puedan crear intercambiadores. Las variaciones singularizan siempre y esto es aplicable tanto a una nueva planta como a una renovación de un edificio como a las diversas plantas de estos edificios, en caso que se desarrolle en altura (como unos astilleros en Marsella).
La manera de operar es sistemática y sintética a la vez, potente e intencionada, aplicable a diversos tipos de proyectos, lo que convirtió la conferencia en una exhibición de la flexibilidad de esta manera de operar.
Recupera la sesión aquí: