Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

La experiencia del COAC en la Feria Europea de Restauración y Rehabilitacióhn DENKMAL 2014

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Del 6 al 8 de noviembre tuvo lugar en Leipzig la Feria Europea de Restauración y Rehabilitación del Patrimonio Denkmal, una de las ferias más activas y con más tradición de Europa, que este año cumplía su 11ª edición. Además de los numerosos stands alemanes y de una presencia más notoria de países del noreste de Europa, la Feria también contó con presencia catalana con un stand del Observatorio de Barcelona para la Rehabilitación Arquitectónica (OBRA), del que el Colegio de Arquitectos de Catalunya es miembro. A pesar de la huelga de trenes que afectaba a toda Alemania, fueron cerca de trece mil los visitantes que se acercaron.

Participantes
Denkmal es la feria de referencia en restauración que se celebra en el norte de Europa. Una de sus particularidades es la transversalidad: asisten tanto instituciones y administraciones que promueven y preservan el patrimonio como el tejido industrial y empresarial que trabaja en este sector. Así, este año la feria contaba con la presencia de Ministerios de Cultura de países como Rusia; representaciones de los gobiernos de los Lands como Berlín, Brandenburgo o Hessen, y secciones de los gobiernos locales que gestionan el patrimonio de grandes ciudades, como la misma ciudad de Leipzig, San Petersburgo o Barcelona. También exponen universidades europeas donde se enseñan las diferentes disciplinas relacionadas con el patrimonio, exponiendo los másters y estudios que imparten. Cabe decir que Leipzig es una ciudad con mucho movimiento universitario y científico.

En cuanto a la presencia industrial, en la Feria se reunieron expositores de diversos productos de construcción sostenible aplicada a la restauración de patrimonio, conjuntando materiales tradicionales como el abono con tecnología como la del suelo radiante. También se podían encontrar asociaciones de restauradores y de amigos del patrimonio, así como una fuerte presencia de materiales de aplicación en el campo de la restauración —pinturas, proyectados de partículas, tratamientos y revestiments—, haciendo patente así el tema de la feria de este año: fachadas históricas; estuco, yeso, pintura.

En relación a los oficios, destacaba la presencia del Gremio de carpinteros tradicionales alemanes, que mantienen la tradición, una vez terminada la formación, de irse un par de años a viajar por el mundo haciendo aprendizaje itinerante en casas de otros carpinteros que los acogen y enseñan sus técnicas a cambio de ayudarles en sus encargos. Estos carpinteros son conocidos por cuidarse de las grandes cerchas de las cubiertas de los edificios, y en Denkmal llamaban la atención vestidos con sus tradicionales pantalones y chaleco de pana negra, con grandes botones blancos y sombreros de varios tipos.

Nuestro stand
Las grandes ciudades que exponen en la feria actuaban como paraguas de otras instituciones y empresas. Este es el modelo del stand de Berlín y que, más modestamente, hemos podido hacer también desde el Observatorio de Barcelona para la Rehabilitación Arquitectónica (OBRA), del que el COAC es miembro. Este modelo de gestión ha hecho posible la presencia de tantas entidades catalanas en la Feria (además de obra y Habitat Urbano del Ayuntamiento de Barcelona, ​​COAC, CAATEEB, UPC y AADIPA).

El Colegio de Arquitectos de Catalunya presentór las obras participantes en la Muestra de Arquitectura de Barcelona, ​​el proyecto de rehabilitación de la fachada del edificio de plaça Nova, la actividad formativa de la Escola Sert, la Red de Corresponsales y el Premio Europeo AADIPA de Intervención en el Patrimonio Arquitectónico.

“Mejor con arquitectos”
Tuvimos especial complicidad con, quizás, uno de los stands institucionales más activos, el del Colegio de Arquitectos de Sajonia, que, con numerosos paneles y charlas, divulgaba y defendía la figura del arquitecto con el lema "Besser mit Architekten" = "Mejor con arquitectos", que nos hizo recordar nuestro Sí a la Arquitectura.

Crónica de Guida Maymó, corresponsal del COAC en Hamburgo


Guida Maymó es arquitecta y actualmente ejerce en un despacho de arquitectura de Hamburgo. Es miembro de la Red de Corresponsales del COAC desde el año 2013.

La Red de Corresponsales del COAC tiene por objetivo crear una trama de enlaces internacionales, que permitan a los arquitectos catalanes conocer de cerca la situación actual de la arquitectura en todo el mundo para poder participar más fácilmente.
18/11/2014
Tornar
L'experiència del COAC a la Fira DENKMAL 2014

L'experiència del COAC a la Fira DENKMAL 2014

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Crònica de Guida Maymó, corresponsal del COAC a Hamburg

Del 6 al 8 de novembre va tenir lloc a Leipzig la Fira Europea de Restauració i Rehabilitació del Patrimoni “Denkmal”, una de les fires més actives i amb més tradició d’Europa, que enguany complia la seva 11a edició. A més dels nombrosos estands alemanys i d’una presència més notòria de països del nord-est d’Europa, la Fira també va comptar amb presència catalana amb un estand de l’Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA), del qual el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya n’és membre. Malgrat la vaga de trens que afectava tota Alemanya, van ser prop de tretze mil els visitants que s’hi van acostar.

Participants
Denkmal és la fira de referència en restauració que se celebra al nord d’Europa. Una de les seves particularitats és la transversalitat: hi assisteixen tant institucions i administracions que promouen i preserven el patrimoni com el teixit industrial i empresarial que treballa en aquest sector. Així, enguany la fira comptava amb la presència de Ministeris de Cultura de països com Rússia; representacions dels governs dels Lands com Berlín, Brandenburg o Hessen, i seccions dels governs locals que gestionen el patrimoni de grans ciutats, com ara la mateixa ciutat de Leipzig, Sant Petersburg o Barcelona. També hi exposen universitats europees on s’ensenyen les diferents disciplines relacionades amb el patrimoni, exposant els màsters i estudis que imparteixen. Val a dir que Leipzig és una ciutat amb molt moviment universitari i científic.

Pel que fa a la presència industrial, a la Fira s’hi van aplegar expositors de diversos productes de construcció sostenible aplicada a la restauració de patrimoni, conjuntant materials tradicionals com l’adob amb tecnologia com la del terra radiant. També es podien trobar associacions de restauradors i d’amics del patrimoni, així com una forta presència de materials d’aplicació en el camp de la restauració —pintures, projectats de partícules, tractaments i revestiments—, fent palès així el tema de la fira d'enguany: façanes històriques; estuc, guix, pintura.

Pel que fa als oficis, destacava la presència del Gremi de fusters tradicionals alemanys, que mantenen la tradició, un cop acabada la formació, d’anar-se'n un parell d’anys a voltar pel món fent aprenentatge itinerant a cases d’altres fusters que els acullen i ensenyen les seves tècniques a canvi d’ajudar-los en els seus encàrrecs. Aquests fusters són coneguts per cuidar-se de les grans encavallades de les cobertes dels edificis, i a Denkmal cridaven l’atenció vestits amb el seus tradicionals pantalons i armilla de pana negra, amb grans botons blancs i barrets de diverses menes.

El nostre estand
Les grans ciutats que exposen a la fira actuaven com a paraigua d’altres institucions i empreses. Aquest és el model de l’estand de Berlín i que, més modestament, hem pogut fer també des de l’Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA), del qual el COAC és membre. Aquest model de gestió ha fet possible la presència de tantes entitats catalanes a la Fira (a més d’OBRA i Habitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, COAC, CAATEEB, UPC i AADIPA).

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va presentar-hi les obres participants a la Mostra d’Arquitectura de Barcelona, el projecte de rehabilitació de la façana de l’edifici de plaça Nova, l’activitat formativa de l’Escola Sert, la Xarxa de Corresponsals i el Premi Europeu AADIPA d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic.

“Millor amb arquitectes”
Vam tenir especial complicitat amb, potser, un dels estands institucionals més actius, el del Col·legi d’Arquitectes de Saxònia, que, amb nombrosos plafons i xerrades, divulgava i defensava la figura de l’arquitecte amb el lema “Besser mit Architekten” = “Millor amb arquitectes”, que ens va fer recordar el nostre Sí a l’Arquitectura.



Guida Maymó és arquitecta i actualment exerceix en un despatx d’arquitectura d’Hamburg. És membre de la Xarxa de Corresponsals del COAC des de l’any 2013.

La Xarxa de Corresponsals del COAC té per objectiu crear una trama d'enllaços internacionals, que permetin als arquitectes catalans conèixer de prop la situació actual de l'arquitectura arreu del món per poder participar-hi més fàcilment.
18/11/2014
Tornar

Muere el arquitecto David Mackay

Imatge: 
© Jordi Pareto. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
David Mackay entró en el estudio de Josep Martorell y Oriol Bohigas el año 1959, recién entregadas las casas de la calle Pallars y poco antes de empezar las de la Meridiana. Son los años en que la trayectoria del equipo, que lo incorpora como socio en 1962, estalla. En que cada proyecto, independientemente del programa y de la escala, es un canto al espacio público. A un modo de hacer ciudad que, años más tarde, culminará en la Villa Olímpica, donde Mackay vivió del mismo modo en que Le Corbusier vivió en la Porte Molitor o Sáenz de Oiza en las Torres Blancas: arquitectos que se hacen, literalmente, suya la obra que construyen. David Mackay fue el hombre del estudio. La pieza que lo mantenía en movimiento, una maquinaria bien engrasada que alguien comparó con la Krupp. El arquitecto puente con la cultura internacional. El arquitecto que escribía sobre arquitectura catalana en su inglés natal.

Hombre afable, irónico, referente para los trabajadores del estudio, Mackay fue para MBM una presencia discreta. Estructural.

Preparando una monografía sobre MBM centrada en Oriol Bohigas, éste me comentó, a la vista de un dibujo que habíamos seleccionado, que era de su autoría però probablement hi hagi la mà d’en David. Sempre hi ha la mà d’en David. (aunque probablemente esté la mano de David. Siempre está la mano de David).

Las trayectorias públicas de cada uno de los miembros de MBM les pertenecen. La obra del estudio, en cambio, es coral: MBM hasta el extremo que, en muchos dibujos, es casi imposible distinguir los trazos de los tres socios.

Gracias, David.

Jaume Prat, arquitecto


Noticias aparecias en prensa

'Mor David Mackay, un dels arquitectes de la Barcelona Olímpica', Ara, 13 de noviembre de 2014
'El arquitecto silencio', El País, 13 de noviembre de 2014
'La segona M d'MBM',  La Vanguardia, 13 de noviembre de 2014
'El 'seny' del arquitecto olímpico',  El Mundo, 13 de noviembre de 2014

14/11/2014
Tornar

Mor l'arquitecte David Mackay

Imatge: 
© Jordi Pareto. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
David Mackay va entrar a l’estudi de Josep Martorell i Oriol Bohigas l’any 1959, just entregades les cases del carrer Pallars i poc abans de començar les de la Meridiana. Són els anys en què la trajectòria de l’equip, que l’incorporarà com a soci el 1962, esclata. En què cada projecte, independentment del programa i l’escala, és un cant a l’espai públic. A una manera de fer ciutat que, anys a venir, culminarà en la Vila Olímpica, on Mackay va viure de la mateixa manera que Le Corbusier va viure a la Porte Molitor o Sáenz de Oiza a las Torres Blancas: arquitectes que es fan literalment seva l’obra que construeixen. David Mackay va ser l’home de l’estudi. La peça que el mantenia en moviment, una maquinària ben engreixada que algú va comparar amb la Krupp. L’arquitecte pont amb la cultura internacional. L’arquitecte que escrivia sobre arquitectura catalana en el seu anglès natal.

Home afable, irònic, referent pels treballadors de l’estudi, Mackay va ser per MBM una presència discreta. Estructural.

Preparant una monografia sobre MBM centrada en l’Oriol Bohigas, aquest em va comentar, a la vista d’un dibuix que havíem seleccionat, que era de la seva autoria però probablement hi hagi la mà d’en David. Sempre hi ha la mà d’en David.

Les trajectòries públiques de cada un dels membres de MBM els pertanyen. L’obra de l’estudi, en canvi, és coral: MBM fins a l’extrem que, a molts dibuixos, és gairebé impossible distingir els traços dels tres socis.

Gràcies, David.

Jaume Prat, arquitecte


Notícies aparegudes en premsa

'Mor David Mackay, un dels arquitectes de la Barcelona Olímpica', diari Ara, 13 de novembre de 2014
'El arquitecto silencio', diari El País, 13 de novembre de 2014
'La segona M d'MBM', diari La Vanguardia, 13 de novembre de 2014
'El 'seny' del arquitecto olímpico', diari El Mundo, 13 de novembre de 2014

14/11/2014
Tornar

Pages