L’edificació a Catalunya es manté gràcies a grans projectes puntuals
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els d'intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions de l'anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Les dades confirmen l’alentiment del sector
El sector presenta un creixement positiu en superfície visada, però principalment pel visat de projectes puntuals de gran envergadura. L’any s’ha tancat amb 4.778.932 m2 visats, situant-se a nivells similars als de 2019, abans de la pandèmia. La dada suposa un increment del 4% respecte el 2022 i se situa lleugerament per sobre de l’informe Euroconstruct, que preveia tancar l’exercici amb un creixement del 2,8%.
Tot i les dades positives, el primer semestre de 2023 va ser negatiu, recuperant-se a finals d’any pel visat de projectes grans. De fet, els 5 projectes més grans visats el 2023 representen un 10% del total de la superfície visada (sense aquests 5 projectes, la superfície hauria estat un 6,5% inferior a la del 2022). En aquest sentit, caldrà veure l’evolució els propers mesos, tenint en compte també que l’Euroconstruct preveu un estancament de l’1,4% per al 2024 i 1,2% per al 2025.
Els projectes de gran envergadura, motiu principal del bon comportament a la ciutat de Barcelona
La ciutat de Barcelona ha viscut un any particular. Tot i el primer semestre negatiu, l’activitat s’ha recuperat i ha tancat amb 846.611 m2 visats, un augment del 48% de la superfície visada. El motiu principal és que a la ciutat comtal s’hi han visat projectes de gran envergadura, com l’Espai Barça, promocions d’habitatge a la Marina del Prat Vermell i oficines al 22@. Així, els 15 projectes grans visats a Barcelona ciutat acumulen 624.842 m2, el 74% del total de la superfície visada a la capital. Aquest augment ha tingut impacte en la rehabilitació, que ha crescut un 201%, mentre que l’obra nova ha disminuït un 13%.
Pel que fa al nombre d’habitatges, es manté estable. Els 1.342 habitatges de nova creació visats el 2023 a Barcelona ciutat representen un 0,75% més que els visats l’any anterior.
El comportament és diferent a la resta de la Demarcació, on la superfície visada ha baixat un 1,5%. La disminució es fa palesa tant en la rehabilitació (-1%) com en l’obra nova (-2%).
En relació al nombre d’habitatges, la resta de la Demarcació presenta un augment del 4%.
La rehabilitació puja, però amb poc pes dels fons Next Generation
Malgrat l’augment del 28,5%, la rehabilitació continua estancada i tan sols representa el 31% de la superfície total visada a Catalunya. Tot i el creixement, l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation és encara menor.
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, han entrat a tràmit 651 expedients del Programa 3 - Edifici corresponents a 4.333 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu 2021-2026 és assolir la rehabilitació de 15.000 habitatges, actualment ens trobem el 29% de complir aquest objectiu.
En relació als expedients tramitats al COAC, un 43% són de la Demarcació de Barcelona, 18,9% de Comarques Centrals, 10,8% de Lleida, 13,5% de Girona, 11,6% de Tarragona i 2,2% de l’Ebre.
Si es realitza una anàlisi general per temàtiques:
1. En relació a la superfície visada, el sector té un impacte diferent segons el territori. Només les demarcacions de Barcelona i Girona presenten un comportament positiu. La Demarcació de Barcelona creix un 8%. La recuperació es concentra a la ciutat de Barcelona, que després d’un primer semestre de poca activitat ha tancat l’any amb 48% més de superfície visada. El motiu principal són els grans projectes visats durant la segona meitat de l’any. A la resta de la Demarcació, la superfície baixa un 1,5%.
També és significativa la Demarcació de Girona, amb un 13% més de superfície visada i un comportament positiu durant tot l’any. Per contra, la resta de demarcacions baixen en superfície: Comarques Centrals (-12%), Ebre (-10%), Lleida (-25%) i Tarragona (-6%).
2. El nombre d’expedients visats cau respecte el 2022. S’han visat 8.776 expedients, 8% menys que els 9.522 del 2022. En aquest cas, totes les demarcacions presenten una caiguda quant al nombre de projectes visats.
3. Tot i el creixement positiu de la rehabilitació, hi ha poc impacte dels Fons Next Generation. A’ha visat un 28,5% més en superfície de rehabilitació. L’explicació principal es troba en bona part en el visat de grans projectes. Així, si es té en compte que dels 1.441.926 m2 visats en rehabilitació prop del 29% (414.753 m2) es concentra en 6 projectes grans, queda palesa la manca de cultura rehabilitadora i el poc impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, Barcelona és la Demarcació que ha experimentat un major creixement en rehabilitació (57,3%) concentrat a la seva capital (201%), a causa del visat de grans projectes. També han crescut Girona (7%) i Ebre (11%). La resta de demarcacions han tingut un creixement negatiu: Comarques Centrals (-6%), Lleida (-12%) i Tarragona (-9%).
4. L’obra nova cau per primera vegada des de la recuperació de la crisi del 2006, sense tenir en compte el 2020. Cau un 3,68% i se situa en 3.270.336 m2, nivell similar al del 2018. L’única Demarcació amb un comportament positiu és Girona (17%).
5. Malgrat l’habitatge creix, continua per sota dels nivells òptims. L’any s’ha tancat amb 15.946 habitatges de nova creació visats, un 4,4% més, però encara lluny de la xifra òptima de 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
No obstant l'augment, per demarcacions només tenen comportament positiu Barcelona (3,8%) i Girona, amb un creixement excepcional del 48%. Així, durant el 2023 a la Demarcació de Girona s’ha visat una mitjana mensual de 206 habitatges (el 2022 era de 160 habitatges).
Dels 15.946 habitatges de nova creació, 2.127 són de protecció oficial i la majoria a la Demarcació de Barcelona (2.042). La resta, 13 són a la Demarcació de Girona, 12 a Comarques Centrals, 5 a Lleida i 55 a Tarragona.
Pel que fa a Barcelona ciutat, del total de 1.342 habitatges visats, un 38% (511) són de protecció oficial i corresponen a 14 projectes. D’aquests projectes, la meitat (7) combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial en sòl urbà consolidat, amb un total de 403 habitatges, dels quals 122 són de protecció oficial.
6. En relació al no habitatge, les xifres són positives. Amb 1.543.383 m2 visats, la superfície augmenta un 21,7% si comparem amb 2022.
Tenen comportament positiu la sanitat (52%) i augment per quart consecutiu. L’educació també repunta (74%) després de dos anys encadenant caigudes.
Quant a l’àmbit esportiu, el creixement excepcional (463%) està motivat per grans projectes puntuals.
La resta d’àmbits tenen un comportament negatiu: comerç (-47%), hostaleria (-1,2%), indústria (-20%) i oficines (-13%).
Millorar els terminis per a l’obtenció de llicències, assignatura pendent
L’octubre del 2022 el COAC va iniciar una enquesta sobre llicències municipals que reben els arquitectes un cop visen el projecte d’execució. Les respostes permeten obtenir informació sobre la durada, satisfacció, dificultat i interaccions en l’obtenció de permisos d’obra en els diferents municipis de Catalunya. De l’enquesta en destaca la necessitat de més diàleg amb els companys de l’administració, incorporant l’establiment d’un canal de contacte previ al tràmit i específic per als tècnics per evitar les possibles esmenes i, com a conseqüència, simplificar el procés i agilitzar els temps de concessió de llicència. En aquest sentit, actualment el termini per obtenir una llicència s’estima en els 7,4 mesos de mitjana, arribant en alguns casos als més de dos anys. Pel que fa al temps d’espera en obtenir resposta a consultes formulades, la mitjana és de 5 setmanes.
Amb la imminent aplicació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya, el termini pot ser encara superior. La normativa, que entra en vigor el proper 1 de març, respon a la necessitat de desplegament de la Llei d’Accessibilitat de Catalunya i integra el conjunt de les condicions d’accessibilitat universal en els àmbits de més impacte en la vida diària de les persones.
Com a entitat al servei de les persones, el COAC treballa per l’accessibilitat universal des d’una mirada inclusiva i procurant donar resposta a les necessitats de tots els usuaris. A parer del COAC, l’ampli abast, complexitat del text i detall del contingut del nou Codi el fan de difícil lectura i aplicació.
En aquest sentit, el COAC considera que l’èxit de la implantació de l’accessibilitat universal rau en una reglamentació més simple i clara. En relació amb aquestes recomanacions, el COAC ja va presentar al·legacions l’any 2020. També segueix oferint al Departament de Drets Socials la seva col·laboració per poder generar documentació gràfica que pugui facilitar la comprensió del nou Decret.
Així, des del COAC es treballa amb les administracions a fi d’aconseguir reduir les traves administratives per a l’obtenció de llicències municipals.
Nota de premsa
Gràfics
Presentació del llibre "Herramientas colaborativas para arquitecturas de cabecera"
· Raül Avilla-Royo (Arquitectes de Capçalera)
· Jordi Mitjans (Arqbag)
· Ari Rodríguez Suñé (Coop. d'Era)
· Ricard Grau (laBoqueria Taller)
· Alejandra Mejón (MejonArquitectura)
"La forma en la qual es practica l'arquitectura està canviant, impulsada per un creixent interès en projectes col·laboratius i pràctiques comunitàries. Així, les institucions i els ajuntaments de diferents països inclouen cada vegada a més als usuaris en la presa de decisions sobre l'entorn urbà i els mateixos ciutadans reivindiquen cada cop més exercit aquest dret. Això implica un canvi en els rols dels i les arquitectes com mediadors i facilitadors de processos col·laboratius i interdisciplinaris. Aquest llibre, en format de caixa d'eines, presenta la metodologia per una arquitectura col·laborativa i redistributiva desenvolupada pel col·lectiu Arquitectos de Cabecera / Arquitectes de Capçalera (Barcelona), en la qual el projecte d'arquitectura esdevé una oportunitat per a la implicació ciutadana i, paral·lelament, la vinculació dels diferents agents i usuaris és una oportunitat de millora i investigació en el projecte.”
Exposició + Conferència: "Arquitectures sense pedigrí" Francesc Català-Roca
El dijous 9 de novembre a les 19:30h tindrà lloc la conferència “Arquitectures sense pedigrí”, a càrrec del comissari de l’exposició Moisés Puente. L’exposició es podrà visitar al Vestíbul de la Demarcació de Lleida del COAC fins el dia 11 de desembre.
En el marc dels actes de l’Any Català-Roca, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que conserva l’arxiu del fotògraf, ret homenatge a Català-Roca amb una mostra que pretén donar a conèixer una part de la seva obra gairebé inèdita. Per això, en lloc d’exposar les seves fotografies d’arquitectura més famoses, aquelles que retraten l’arquitectura moderna des dels anys 50 fins als 80, ‘Arquitectures sense pedigrí’ s’endinsa en les arquitectures anònimes anteriors a la Revolució Industrial.Es tracta d’imatges que Català-Roca va fer durant els seus nombrosos viatges per Espanya i que van servir també per il·lustrar guies regionals. Es tracta de documents d’alt valor històric perquè capten “una Espanya endarrerida, preindustrial, allunyada de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura”, en paraules del comissari de l’exposició, Moisés Puente.
A diferència d’altres exposicions que s’han fet sobre l’artista, aquesta mostra posa el focus en les imatges sobre aquella arquitectura sense arquitectes, la que ha modelat el paisatge i amb la qual Català-Roca va retratar els últims anys de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
Un arxiu únic conservat al COAC
Des de l’any 2007, el fons fotogràfic de Català-Roca, un dels més importants del país, es conserva a l’Arxiu Històric del COAC, gràcies a la cessió en dipòsit que van fer-ne els seus fills. El conjunt del patrimoni consta de 200.000 negatius, 17.000 fulls de contacte, 200 publicacions a les quals va participar a més a més de milers de positius, maquetes de llibres, així com documentació administrativa i objectes personals i de treball. Per tal de poder conservar en les condicions requerides tot el material, el COAC va habilitar ambientalment un espai per conservar de forma idònia totes les imatges i prevenir-ne així el desgast pel pas del temps.
Des d’aleshores, s’han digitalitzat milers de fulls de contacte i catalogat milers de fotografies que permeten ordenar, entendre, estudiar i divulgar l’obra de Francesc Català-Roca i la seva figura, cabdal per entendre la història de la segona meitat del segle XX.
Prop de 150 persones participen en la ruta per l’Arquitectura a l’Eix Comercial de Lleida de la mà de l’ArquiVolta
Unes 150 persones han participat avui dissabte, 21 d’octubre, en l’ArquiVolta Lleida 2023, una nova edició de les visites arquitectòniques gratuïtes obertes a la ciutadania, organitzada per la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) enguany amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida i el Bisbat de Lleida. Ha estat, com en les últimes edicions, una convocatòria amb èxit de participació.
Es tracta de la novena edició d’aquesta ruta guiada, abans sota el nom d’Arquitectour Lleida, que s’ha centrat en l’Arquitectura a l’Eix Comercial de Lleida. Durant la ruta s’han visitat quatre edificis: l’Antic Casino Principal; l’edifici d’habitatges Blondel 15; l’edifici de serveis i ascensor a la costa del Jan, i l’Església de Sant Joan. En la cinquena de les visites els participants han descobert les singularitats de la renovació de l’espai públic de l’Eix Comercial de Lleida.
L'activitat és gratuïta i es realitza per novè any consecutiu amb motiu del Dia Mundial de l’Arquitectura, que se celebra anualment el primer dilluns del mes d’octubre.
El president de la Demarcació de Lleida del COAC, Lluís de la Fuente, ha explicat que “la voluntat d’aquesta activitat és difondre els valors de l’arquitectura a la ciutadania i que se sigui conscient de l’esforç que hi ha darrera dels edificis, obrint al públic espais que habitualment no són visitables o poc accessibles”. De la Fuente ha recordat que aquestes visites, que van començar a la ciutat de Lleida el 2015, s’han fet extensives arreu del territori, amb edicions a la Seu d’Urgell el 2018, Cervera el 2019 coincidint amb la capitalitat de la Cultura Catalana o Balaguer el 2022 en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni. Igualment, altres demarcacions del COAC com Girona i Ebre també han importat el format al seu territori.
En relació amb l'elecció de l’Eix Comercial de Lleida per a l’edició d’enguany, Orland Martí, vocal de Cultura de la Demarcació de Lleida del COAC, ha destacat que “continuem amb el fil dels eixos de ciutat, endegat en algunes edicions anteriors, com l’any passat amb la rambla d’Aragó o el 2019 amb la rambla Ferran, i aquesta vegada ens hem centrat en un eix on prima l’activitat comercial, ben conegut per la ciutadania, però on també trobem habitatges i edificis de serveis”.
Martí ha explicat que “ens hem fixat en la rehabilitació d’un edifici antic per a habitatges, en una nova construcció per a oficines, en equipaments amb diferents usos públics, en l’església com a edifici de culte, parant especial atenció en com encaixen aquestes peces en conjunt. Pel que fa a la renovació de l’espai públic de l’Eix Comercial, ens hem interessat, entre altres coses, en com s’ha tractat la vialitat i com s’han treballat les traces històriques marcades al paviment”.
El director del Museu Morera, Jesús Navarro, ha acompanyat els participants en la visita a l’edifici de l’Antic Casino Principal (construït el 1920). Es tracta d’un projecte classicista de l’arquitecte Gili i Salvat, un edifici entre mitgeres amb doble façana al carrer Major i a l’avinguda Blondel que antigament acollia el Casino Principal. Actualment acull Turisme de Lleida a l’antiga Sala Cafè (obra, 2003), així com la seu provisional del Museu Morera (obra, 2006-2007) a la primera planta; ambdues adequacions són obra de l’arquitecte Carles Sàez. El 1994, la planta baixa de Blondel acollí la Sala Cristòfol, projectada per l’arquitecta Eugènia Rodríguez. La tribuna de la primera planta oberta al riu, és obra de l’arquitecte Marià Gomà, de l’any 1944. És un dels edificis més representatius del carrer Major, amb materials nobles en les seves sales i escales principals.
L’arquitecte Josep Maria Puigdemasa ha estat l’encarregat d’explicar la rehabilitació de l’edifici d’habitatges Blondel 15 (construït durant la 1a meitat del s. XX, projecte de rehabilitació del 2022). Es tracta de la rehabilitació integral d’un edifici del centre històric, consistent en la redistribució dels habitatges existents, tot mantenint la tipologia d’habitatge passant, donant a dues façanes, mantenint la composició d’aquestes, la de l’av. de Blondel amb un marcat caràcter historicista, i la de l’av. de Madrid amb la presència d’una galeria vidrada. Es millora l’accessibilitat, es milloren les condicions de confort a nivell acústic i tèrmic, emprant un seguit d’estratègies bioclimàtiques que permetin aconseguir un edifici amb molt baixa demanda d’energia; es reforcen estructuralment els forjats existents.
Els arquitectes Orland Martí i Jaume Farreny han estat els encarregats de guiar els visitants per l’edifici de serveis i ascensor a la costa del Jan (construït el 2005-2008), obra dels arquitectes Salvador Giné i Jaume Terés. L’edifici, amb una superfície total construïda de 439 m2, té unes dimensions mitjanes en planta i aproximades de 4,5 m x 19 m (3,80 m en façana al c. Major). Aquest edifici, en donar també façana a la costa del Jan, es presenta des del c. Major amb una definida volumetria prismàtica. El volum queda aixamfranat en les cinc plantes amb els següents objectius: remarcar a nivell urbà l'accés al c. del Seminari i el conjunt de la Jueria i aquesta direccionalitat també es pretén reforçar mitjançant la cantonada vidriada que es projecta en el gir. Un ascensor d'ús públic comunica la planta d'accés del c. Major amb el nivell del c. Jueria.
La historiadora Anna Maria Gaia ha conduit la visita a l’Església de Sant Joan (construït el 1877-1902, restaurat el 1940). Tancant l’extrem nord-est de la plaça, es construí en substitució de l’antiga església de Sant Joan, enderrocada el 1868. Encarregada pel bisbe Marià Puigllat a Juli de Saracibar, el 1877 es col·locà la primera pedra. Celestí Campmany assumí la direcció d’obra introduint algunes variants. Molt malmès per la Guerra Civil, fou restaurat per Regiones Devastades sota la direcció de l’arquitecte Francisco Clavera, del 1940 al 1944. El temple, de planta basilical, presenta les característiques formals del neogòtic, tant a l’interior com a l’exterior.
I per últim, l’arquitecte Carles Sàez ha descobert les singularitats de la renovació de l’espai públic de l’Eix Comercial de Lleida (2004-2006). El caràcter estrictament per als vianants, la petita amplada, el traçat irregular en general i les condicions del teixit construït, on difícilment es podran donar casos de renovació amb aparcament, han aconsellat una pavimentació homogènia, de bon confort al pas davant el restringit trànsit de servei que es pot donar. Un format intermedi de rajola de 30x60 cm és un bon compromís entre la comoditat dels vianants i la resistència al tràfic de servei. L’alternança asimètrica de l’enrajolat està pensada en funció de la manca de regularitat lineal del carrer (amb petits i continus girs d’alineació de façanes) i de la facilitat constructiva d’execució del paviment. El projecte també comprèn espais públics de trànsit mixt, en l’àmbit dels carrers Democràcia, Remolins, Pi i Maragall i Alcalde Costa.
En el marc de l’ArquiVolta, el passat dijous, 19 d’octubre, va tenir lloc l’ArquiVolta Debat amb la ponència “Només imatges. La targeta postal, vehicle de coneixement urbà”, a càrrec de l’arquitecte Jordi Sardà i la codirectora de la seva tesi doctoral, l’arquitecta Maria Rubert de Ventós.