Experts en paisatge i arquitectura debaten sobre el canvi climàtic a l'11a Biennal Internacional de Paisatge
Un any més, el certamen aglutina professionals i experts del paisatgisme i l’arquitectura en un congrés que s’ha convertit en una referència a escala internacional. El simposi comptarà amb 8 convidats destacats que proposaran eines per afrontar l’emergència climàtica. També hi participaran els autors dels 11 projectes paisatgístics finalistes del Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba, així com els representants de les 8 escoles finalistes del Premi Internacional de les Escoles de Paisatge.
Aparador dels millors projectes de paisatge i presència d’experts del sector
Un any més, la Biennal convida a abordar un tema d’actualitat com a contribució al debat públic per resoldre els problemes de la societat des de la mirada del paisatge. Enguany, i sota el lema “Canvi climàtic, un altre cop: Ciutat i Natura”, el simpmosi comptarà amb la participació de 8 experts convidats, així com la dels finalistes dels dos premis que atorga la Biennal. Un total de 43 participants.
Els 8 experts convidats són: Martha Schwartz, aquitecta paisatgista, urbanista, activista del clima i professora a la Harvard University Graduate School of Design; Colleen Mercer Clarke, aquitecta paisatgista i ecòloga costanera; Karin Helms, paisatgista, biòloga i professora a l’Escola d’Arquitectura i Disseny d’Oslo. Incorpora la participació per actuar en grans paisatges culturals i presidenta de la IFLA Europe; Maguelonne Déjeant-Pons, secretària executiva del Conveni Europeu del Paisatge del Consell d'Europa; Li Xiong, professor i vicepresident de la Universitat Forestal de Pequín i membre del Comitè d’experts de la Xina en arquitectura del paisatge, i Gilles Clément, enginyer hortícola, arquitecte paisatgista, escriptor, jardiner i professor de l’EscolNacional Superior del País de Versalles; Xavier Matilla, arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona; Ramon Torra, arquitecte i gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Més informació sobre els ponents
Durant la Biennal també es presentarà el Llibre-catàleg de la 10a Biennal Internacional de Paisatge, celebrada l’any 2018, i l’ETSAB acollirà l’exposició dels finalistes d’ambdós premis.
Donat l’actual context de pandèmia, la Biennal se celebrarà en línia, a excepció de la inauguració i la cerimònia de cloenda, que tindran lloc a la seu de Plaça Nova del COAC i al Palau de la Música, respectivament. Per seguir el simposi caldrà fer inscripció prèvia, teniu temps fins al 20 de setembre per inscriure-us.
L’11a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona està organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya, i compta amb el recolzament institucional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, el suport de Fundació Banc Sabadell, i la col·laboració del Congrés ISUF, la International Federation of Landscape Architects (IFLA), la International Federation of Landscape Architects of Europe (IFLA Europe) i la New European Bauhaus.
Consulteu el programa i inscripcions
Nou document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació en espais públics urbanitzats
El passat 6 d’agost es va publicar el BOE l'Ordre TMA/851/2021, de 23 de juliol, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació per a l'accés i utilització dels espais públics urbanitzats, que deroga l'Ordre VIV/561/2010.
A grans trets, es tracta d’una actualització i adaptació de la vigent reglamentació als canvis legislatius en matèria d’accessibilitat que s’han anat produint en els darrers anys, derivats, entre d’altres, del RDL 1/2013 Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, i la Llei 8/2013 de Rehabilitació, regeneració i renovació urbana.
S’hi han incorporat modificacions que milloren la comprensió d’algun dels continguts o la puntualització dels mateixos; no obstant, igual que l’anterior, segueix presentant certs dubtes en l’abast d’aplicació en el territori. També es destaquen les possibilitats que presenten les tecnologies avançades de la informació i les telecomunicacions i la necessitat de tenir-les presents per tal de posar-les al servei de les persones.
El nou text remarca que és d’aplicació als espais públics urbanitzats i no als espais adscrits a l’edificació, ja que aquests estan sota l’empara del Codi Tècnic de l’Edificació.
En relació als espais públics urbanitzats s’especifica, entre d’altres, que:
- són aquells que estan en sòl en situació bàsica d’urbanitzat, conforme la legislació estatal del sòl.
- els trams urbans de les platges també tenen consideració d’espai públic urbanitzat.
- es fa la identificació dels diferents elements que el composen especificant que es tracta d’elements amb caràcter permanent.
Per altra banda, també es procura harmonitzar alguns dels requisits i paràmetres dimensionals amb els del Document Bàsic de Seguretat, Utilització i Accessibilitat (DB SUA) del Codi Tècnic.
L'Ordre TMA/851/2021 entra en vigor el proper 2 de gener de 2022 i és d’aplicació als projectes, a la construcció i a la renovació dels espais públics urbanitzats.
No obstant, i en base a la seva disposició transitòria única, no serà d’aplicació obligatòria per a aquells espais públics urbanitzats per als quals els plans i projectes s’aprovin definitivament durant el transcurs dels 10 mesos posteriors a l'entrada en vigor. Durant aquest període, es podrà optar pel compliment d’aquesta Ordre o de l’Ordre VIV/561/2010.
Per a més informació, consulta el text íntegre de l'Ordre TMA/851/2021.
El COAC participa en la 4a edició de la fira Architect@Work Barcelona
ArchitectAtWork és una fira que es realitza des del 2003 a diferents ciutats europees amb l'objectiu de donar a conèixer les últimes tendències de productes, en un ambient distès que facilita el networking entre professionals i empreses. Londres, París i Berlín són només algunes de les ciutats que han albergat aquest saló, que any rere any es van repetint gràcies a la bona acollida i participació. En l'última edició que es va celebrar a Barcelona el 2019, la fira va comptar amb més de 3.000 visitants.
Els arquitectes col·legiats que estigueu interessats en visitar el saló, us hi podeu inscriure gratuïtament.
El COAC hi participa amb un estand i una conferència
En el marc del programa d'actes paral·lels de la fira, el COAC organitza una conferència sobre "Disseny d'espais interiors saludables", en línia amb el tema escollit per ArchitectAtWork per al 2021: Oxigen i Arquitectura. Durant l'acte, que tindrà lloc el 16 de setembre a les 18 h, l'arquitecta Sònia Hernández-Montaño presentarà l'eina web Espais Interiors Saludables, desenvolupada per l'Oficina Consultora Tècnica del COAC.
A més, el Col·legi disposarà d'un estand on s'oferirà informació dels cursos que imparteix l'Escola Sert sobre salut i arquitectura, i es presentaran els diferents serveis de la institució, així com les diverses opcions de col·legiació que el COAC ofereix segons la situació laboral del professional.
Per a més informació, visiteu el web d'ArchitectAtWork Barcelona.
El Archivo Histórico digitaliza el fondo ADLAN
De esta manera, con la catalogación y digitalización de los documentos, se consigue mostrar de forma permanente la actividad de este grupo artístico. Para ver la documentación, puede consultar la base de datos en línia del Archivo Histórico.
Y si queréis visitar la exposición en la Fundación Miró, podéis hacerlo hasta el 5 de septiembre.
El fondo ADLAN
ADLAN ((Amigos del Arte Nuevo) fue un grupo fundado en 1932, entre otros por José Luis Sert, que supo catalizar los movimientos de vanguardia artística del país, haciendo numerosas actividades como las de Calder o exposiciones de Picasso, Miró, Hans Arp, Man Ray y otros.
También fueron coorganizadores del famoso número especial de la revista "D'Ací i d'Allà" de 1934 donde se plasmaba las últimas tendencias del arte contemporáneo, la arquitectura una más.
La documentación de ADLAN llegó en 2009 en el Archivo Histórico del COAC conjuntamente con el fondo profesional del arquitecto Sixte Illesas, cedido por su hijo también arquitecto Albert Illescas. El fondo está conformado por 30 expedientes en los que se visualiza la gestión y actividad efímera de este grupo que desapareció en 1936 como consecuencia de la Guerra Civil española.