Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Municipis d’actuació prioritària en la presa de mesures de nivells de radó als llocs de treball

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El Reial Decret 1029/2022, pel qual s'aprova el Reglament sobre protecció de la salut contra els riscos derivats de l’exposició a les radiacions ionitzants, ja vigent, estableix l’obligatorietat d’intervenir per reduir els nivells de radó als llocs de treball quan aquest nivell sigui superior als 300 Bq/m3 (Títol VII, Capítol III).

El mateix decret preveu que els municipis amb actuació prioritària seran establerts pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Així, l’1 de maig s’ha publicat al BOE la Instrucció IS-47 del CSN que determina el llistat de municipis amb actuació prioritària contra el radó, que seran els municipis de zona II del DB HS6 de protecció contra el radó. Recordem que a Catalunya hi ha 175 municipis inclosos a la zona II.

La Instrucció també determina la metodologia per a la presa de mesures als llocs de treball. Aquestes mesures dels nivells de radó en determinades situacions (espais interiors i sota rasant i/o en plantes baixes) cal fer-les en tots els llocs de treball, però de manera prioritària cal actuar als municipis del llistat que ara estableix la Instrucció IS-47. La presa de mesures és obligatòria des del 2 de maig de 2025.

Per a nous centres de treball o reinici de l’activitat, si no es disposa de cap estudi en vigor, el titular de l’activitat haurà de garantir que l’exposició de detectors s’iniciï en un període màxim de sis mesos.

Les noves edificacions o reformes situades en zona II (mapa del radó), quedaran exemptes de prendre mesures durant els cinc anys posteriors a la finalització de les obres, sempre que tinguin informes segons l’Apèndix C del DB HS6, de que les estimacions de la mitjana anual de concentració de radó no superin 300 Bq/m3

Radiació gamma dels materials de construcció
De la mateixa manera, el RD 1029/2022 estableix obligacions per als subministradors de materials de construcció* perquè, abans de la seva comercialització, determinin el contingut radioactiu d’aquests materials, a fi i efecte de garantir el compliment del nivell de referència establert de radiació gamma provinent dels materials de construcció: 1 mSv/any -milisievert per any- (addicional a l’exposició externa a l’aire lliure).


* Materials de construcció o additius naturals d'origen igni o que puguin estar associats a mineralitzacions d'urani: granitoides (com el granit, la sienita i l'ortogneis), pòrfids, tova, putzolana (cendra putzolànica), lava o esquist aluminós.
Igualment, els materials de construcció que incorporin material radioactiu d'origen natural, com cendres volants, guixos o llots de fosfat, escòries de la producció de fòsfor, estany o coure, llots vermells, etc.
 

15/05/2025
Tornar

Taula rodona "Emili Donato: reflexions creuades"

Imatge: 
© Toni Vidal
El proper 29 de maig a les 18.30 h, tindrà lloc la taula rodona en el marc de l’exposició “Emili Donato: es fan plànols”. Comptarem amb la participació dels arquitectes Julio Garnica, Sebastià Jornet i Marta Peris i, com a moderador, el també arquitecte i comissari de l’exposició, Jordi Roig.

A la fila 0, comptarem amb la presència d’Emili Donato, entre d’altres.

Inscriu-t'hi
PDF version

Urbanisme Comparat. "Ciutats al límit"

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El dimarts 27 de maig a les 18.30 hores, tindrà lloc la propera sessió del cicle d'Urbanisme Comparat, que organitza l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes del COAC (AAUC). La jornada portarà per títol "Ciutats al límit: el rol de l’urbanista en la gestió del desastre. De terratrèmols a inundacions: estratègies per respondre a desastres naturals i construir resiliència a llarg termini. Cas: Argentina i Xile.

En aquesta sessió explorarem el paper clau de l’urbanisme en la gestió de desastres naturals i en la construcció de ciutats resilients a llarg termini. A partir de casos reals, com les inundacions a la província de Santa Fe (2007) i a Esteban Echeverría (2019), a l’Argentina, i el devastador terratrèmol de Concepción, Xile (2010), analitzarem quines decisions urbanístiques i polítiques van conduir a aquestes situacions de vulnerabilitat i quines estratègies es van implementar després del desastre.

A més, des d’una perspectiva personal i a través d’experiències compartides amb altres professionals i organismes internacionals, veurem com la planificació urbana pot esdevenir una eina poderosa de recuperació, adaptació i prevenció davant l’adversitat.

Una oportunitat per repensar les nostres ciutats i el nostre paper com a professionals en un context de crisis cada vegada més habituals.

La sessió anirà a càrrec d'Andrés Maidana Legal, arquitecte urbanista i docent-investigador a la Universitat de Buenos Aires. Actualment resideix a Barcelona. El seu treball se centra en com les ciutats es desenvolupen, afronten i es recuperen dels desastres naturals. Ha participat en projectes de gestió urbana i resiliència en diversos contextos d’Amèrica Llatina, combinant teoria, pràctica i treball de camp.

L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia.

 

PDF version

30 projectes catalans opten als Premis Arquitectura 2025

Imatge: 
© CSCAE
Els Premis ARQUITECTURA del CSCAE entren a la segona fase de la seva quarta edició amb la presentació de les 201 obres escollides pels Comitès de Selecció. En total, a la convocatòria s'han presentat 456 propostes que comprenen els diferents àmbits de l'arquitectura.

Organitzats pel Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) i amb el patrocini de COMPAC, els Premis ARQUITECTURA volen compartir amb el conjunt de la societat els valors de l'Arquitectura, en les diferents formes de l'exercici professional, per construir un món millor, més just i sostenible.

Cada Col·legi d'Arquitectes i Consell Autonòmic ha realitzat la selecció dins del seu àmbit territorial, seguint els criteris i valors establerts a les bases dels Premis: universals, culturals i artístics, professionals i ètics, valors associats a la innovació, diversificació, divulgació i difusió, així com a la rehabilitació, renovació i regeneració i a la permanència.

El COAC ha seleccionat 30 projectes construïts a Catalunya o executats per arquitectes catalans:

· Casa en La Côte Basque (França), d’Arquitectura-G
· Casa del guarda i garatge en una quinta d’esbarjo (Portugal), d’Arquitectura-G
· Casa Tres Patis, de Twobo Arquitectura
· La Comunitat Habitacional, de Cierto Estudio + Franch Llonch
· 72 habitatges a Castelldefels, de Carles Enrich Studio
· Llar, de Sarquella Torres
· Tendal Persiana, de Sarquella Torres
·A Través De Les Pesqueres, de Sarquella Torres
· 45 Habitatges Socials Industrialitzats i Equipament al Carrer Marroc, de Vivas Arquitectos & EXE Arquitectura
· Reforma Planta Baixa i Soterrani, Edifici Amb, de Dataae + Societat Orgànica + Oriol Vidal
· Nous Accessos del Museu del Barroc de Catalunya, de David Closes i Núñez
· Plaça Major d’Olot. Reactivació des de l’Espai Públic, d’Un Parell d’Arquitectes: Eduard Callís, Guillem Moliner + Quim Domene + Pep de Solà-Morales + Clàudia Calvet
· Alot Olot. Arquitectura, Paisatge i Deliri Garrotxí, d’Un Parell d’Arquitectes: Eduard Callís, Guillem Moliner + Roger Serrat-Calvó
· Casa a Serra d’Ordal, Slow Studio
· Morera. Museu d’Art Modern i Contemporani, de Jaume Terés
· VHIR. Vall d'Hebron Institut de Recerca, de Baas Arquitectura (Jordi Badia + Jero Gutiérrez) + Espinet Ubach (Miquel Espinet)
· Greenh@Ouse - 140 habitatges socials al 22@, de Peris Toral Arquitectes - L3J
· Air Passage - 40 habitatges socials, de Peris + Toral Arquitectes
· AESOP Diagonal, de Mesura
· Parlament d’Escòcia (Escòcia), de Miralles Tagliabue - Embt
· Kunstsilo (Noruega), de Mendoza Partida + Bax Studio + Mestres Wage _ Mara Partida, Héctor Mendoza, Boris Bezan, María Mestres, Magnus Wage
· “Vivienda en el Área Metropolitana de Barcelona. Impsol 2015-2024”, d’Impsol, Poch·Capdevila
· Màquina climàtica, Mariona Benedito + IAAC
· La Nave, d’Atienza Maure
· Espacio Tinas En La "Casa Museo", de Santamaria Arquitectes
· Cooperativa d’habitatges La Raval, de LACOL
· La Platgeta de Poblenou, de Flexo Arquitectura
· Topografies Interiors a l’Illa de la Pietat, Vic, d’Estudi d'Arquitectura Toni Gironès
· 22 Habitatges de Protecció Oficial, d’AV62 Arquitectos, Toño Foraster - Pilar Calderon - Marc Folch
· Habitatges Dotacionals per a Joves, AMB. Blanca Noguera i Pujol-Xicoy

13/05/2025
Tornar

Pages