Exposició "Emili Donato: es fan plànols"
Imatge:
© Toni Vidal
El 10 d'abril a les 18.30h inaugurem l'exposició "Emili Donato: es fan plànols", comissariada pels arquitectes Jordi Roig i Miguel Jiménez.
Era l’estiu del 1959 quan l’Emili desembarca a Eivissa a petició del seu pare, que acabava de finalitzar les classes com a professor a l’institut de la capital. “Noi, aquí en aquesta illa perduda de la Mediterrània s’hi comencen a construir apartaments i cases, per què no vens? […] hi ha pocs arquitectes i sembla que hi ha feina.” El fet és que l’encara estudiant d’arquitectura relloga un petit local a peu de carrer i hi penja un cartell on s’anuncia de manera precisa: “Es fan plànols”.
Des d’aleshores, Donato no ha parat de produir projectes, tot organitzant comunitats de propietaris a la ciutat o la muntanya; ha somiat la gran Barcelona del futur connectada amb el Vallès, dibuixant el perfil del front del Poble Nou o la serralada de Collserola; ha construït noves hof per substituir les cases barates de la perifèria; ha repescat l’arquitectura vernacla amb les seves cases de volta; ha aglutinat professionals de diverses disciplines per produir els nous hospitals del futur país sense autarquia, i fins i tot ha retornat als orígens amb la seva arquitectura proteica, feta amb argila i en què la forma desinhibida de les seves construccions evoca tant el món clàssic com el de les arquitectures clares i nítides de Mesoamèrica o de l’Extrem Orient.
Avui, encara somia en fer ciutats industrials en alçària a la vora de les vies de comunicació, o redibuixa i pinta nous quadres mai acabats, o torna a viatjar a Venècia, on fotografia els reflexos dels seus canals i atmosferes una vegada i una altra. L’Emili continua somiant… Deu ser aquesta, la seva darrera “pensada”, o encara ens amaga alguna cosa més?
En el marc de l'exposició, el 29 de maig a les 18.30h tindrà lloc una taula rodona amb el títol "Emili Donato: reflexions creuades"
Era l’estiu del 1959 quan l’Emili desembarca a Eivissa a petició del seu pare, que acabava de finalitzar les classes com a professor a l’institut de la capital. “Noi, aquí en aquesta illa perduda de la Mediterrània s’hi comencen a construir apartaments i cases, per què no vens? […] hi ha pocs arquitectes i sembla que hi ha feina.” El fet és que l’encara estudiant d’arquitectura relloga un petit local a peu de carrer i hi penja un cartell on s’anuncia de manera precisa: “Es fan plànols”.
Des d’aleshores, Donato no ha parat de produir projectes, tot organitzant comunitats de propietaris a la ciutat o la muntanya; ha somiat la gran Barcelona del futur connectada amb el Vallès, dibuixant el perfil del front del Poble Nou o la serralada de Collserola; ha construït noves hof per substituir les cases barates de la perifèria; ha repescat l’arquitectura vernacla amb les seves cases de volta; ha aglutinat professionals de diverses disciplines per produir els nous hospitals del futur país sense autarquia, i fins i tot ha retornat als orígens amb la seva arquitectura proteica, feta amb argila i en què la forma desinhibida de les seves construccions evoca tant el món clàssic com el de les arquitectures clares i nítides de Mesoamèrica o de l’Extrem Orient.
Avui, encara somia en fer ciutats industrials en alçària a la vora de les vies de comunicació, o redibuixa i pinta nous quadres mai acabats, o torna a viatjar a Venècia, on fotografia els reflexos dels seus canals i atmosferes una vegada i una altra. L’Emili continua somiant… Deu ser aquesta, la seva darrera “pensada”, o encara ens amaga alguna cosa més?
En el marc de l'exposició, el 29 de maig a les 18.30h tindrà lloc una taula rodona amb el títol "Emili Donato: reflexions creuades"
