Àgora: no parlem d'honoraris
Es tractaran temes essencials com la valoració de costos en l'administració i en despatxos professionals, i comptarem amb la participació d'experts del sector.
Per tractar tots aquests temes, comptarem entre d'altres amb la participació de Sònia Oliveras, directora general del COAC; Arcadi Viñas, secretari tècnic del COAC; Elena Orteu, sòcia directora de Search & Drive Management Consultants; Sebastià Jornet, president de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya; Pere González-Nebreda, arquitecte DALF; Ferran Bermejo, director tècnic de l'ITeC; Francesc Pla, cap del Servei d’Arquitectura, Enginyeria i Paisatge de l’AMB; Ignasi de Moner, director de gestió de projectes de BIMSA; i Josep Maria Gutiérrez, arquitecte.
Consulta el programa
Consulta el document de resum dels temes tractats a la trobada
Vols formar part de la comunitat Àgora?
Ens agradaria poder anar creant una “comunitat Àgora” amb totes les persones interessades en la participació d’aquests debats oberts per tal d’anar comunicant més detalladament els avenços en les accions que es duen a terme des del Col·legi al respecte, així com per divulgar les properes trobades Àgora que es realitzin.
Si t'interessa formar part d’aquesta comunitat i seguir rebent la informació i activitats relacionades, apunta't a la comunitat Àgora.
Mor l'arquitecte Bernat Catllar i Gosà
Nasqué el 1948 a Perpinyà, on ha mort aquesta setmana. Reposarà divendres a Sellagosa. El seu petit país és una comuna de la república francesa adjacent a l'enclau de Llívia. En Bernat se'n feia passeres amunt i avall de la ratlla burocràtica. De la francesa a l'espanyola, però sempre Cerdanya. El paisatge que compartia amb el poeta Jordi Pere Cerdà que ens va fer conèixer als companys gironins i empordanesos. Anades i tornades de Cerdanya a Ripollès. De Toulouse a Barcelona. De París a Lleida i a Girona.
Arquitecte des de 1976. Inicià la recerca en arxius cartogràfics que portà finalment al cap dels anys a dues publicacions fonamentals per la cultura geogràfica del país: El 1987 l'Atlas de Lleida, amb Josep Lladonosa i Pere Armengol, i el 1994 l'Atlas de Girona ciutat i l'Atlas de les ciutats de Girona, amb Josep Riera i Ramon Castells. En matèria documental el Col·legi d'Arquitectes assumí, subsidiàriament, una funció d'Estat, com ho havia fet abans amb els pioners inventaris de patrimoni i l'oficina d'informació urbanística. A càrrec de l'esforç econòmic dels arquitectes i amb l'expertesa i la devoció d'en Bernat i els seus companys varen posar les bases d'un accés ordenat -molt abans del món digital- a milers de documents cartogràfics que permeten analitzar el territori i els fets urbans. N'és prova indiscutible la continuada citació en assajos i recerques.
La vinculació amb Girona més enllà del treball amb en Josep i en Ramon va continuar amb col·laboracions intel·lectuals en diversos grups ( Fuses / Viader, Birulés / Cabré / Romans...) i sobretot en dedicar-se professionalment a l'arxiu històric. La seva inquietud, amb l'ajut de les tècniques Rosa Mª Gil i Gemma Domènech, va permetre posar a l'abast del públic diferents fons: Martorell, Catà, Masó...
Mentrestant i fins ara mateix les passeres amunt i avall entre Toulouse i les nostres comarques li permetien treballar sobre personatges dels veïns del nord, els seus altres conciutadans, i a la vegada ens feien sentir, al seu costat, un xic més europeus. El fotògraf Jean Dieuzaide, l'arquitecte Fabien Castaing, els projectes de Le Corbusier, l'arquitectura del segle XX al departament del Tarn...
L'últim dia que ens vam trobar fou el 16 de desembre de 2022 a la casa dels nassos d'Olot, seu de la Delegació de la Garrotxa. Hi havia baixat des de la muntanya i jo hi havia pujat des de la plana per parlar de l'arquitecte Bertomeu Agustí i Vergés. En acabat, amb els cabells flamejant, el front ampli acaronat per la mà oberta i la mirada penetrant i entremaliada, em va xiuxiuejar un suggeriment de recerca que no haurem tingut temps de completar junts (la relació entre les represàlies polítiques de postguerra i les vides íntimes dels arquitectes olotins durant la revolució). Ahir en Frederic Cabré deia que també ens haurà quedat pendent la trobada al paradís secret de S'Alguer. I ara m'expliquen que és en premsa un nou llibre sobre l'arquitecte Emili Donato escrit per en Bernat amb Josep Mª Rovira i Enric Granell...
Amb el treball enorme que ha deixat fet i fent-se, no s'esfumaran pas ni l'arrelament a la terra que mantenia ni la passió intel·lectual cosmopolita que ens va aportar.
Joan Falgueras
Cierre de sedes con motivo del 150º aniversario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña
De forma excepcional, y con motivo de la celebración del 150º aniversario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña, el próximo 24 de octubre los servicios del COAC se verán afectados de la siguiente manera:
En la sede de Plaça Nova número 5 de Barcelona, los servicios sólo estarán en funcionamiento entre las 9 y las 11.30 h. El resto de sedes colegiales permanecerán cerradas todo el día.
No obstante, para cualquier urgencia podéis poneros en contacto a través del correo electrónico coac@coac.net.
Os recordamos que, para celebrar la efeméride, ese día se presentará en la sede de Barcelona la exposición ‘Hors d’oeuvres’', que repasa la extensa actividad de la Asociación de Arquitectos de Cataluña mediante documentación del Archivo Histórico del COAC y del Archivo de la ETSAB. El acto de inauguración será a las 18.30 h, con una conferencia a tres bandas a cargo de los arquitectos y profesores de la ETSAB Enric Granell y Antoni Ramon y la comisaria de la exposición, Carolina B. García Estévez.
Aprovació inicial de la Modificació del Pla General Metropolità per a la regulació de patis i celoberts a Barcelona ciutat
Es tracta d’una Modificació del PGM de 1976 per afavorir l’eficiència energètica dels edificis a través de noves condicions dels espais no construïts destinats a la ventilació i il·luminació naturals, d'aplicació només a la ciutat de Barcelona.
Els seus objectius són:
1. Revisar les determinacions urbanístiques i l’impacte en l’edificabilitat dels espais destinats a garantir la ventilació i la il·luminació naturals (celoberts i patis de ventilació).
2. Redefinir els paràmetres tècnics d’aquests espais, atenent a la normativa sectorial i d’habitabilitat vigent.
3. Regular un nou concepte urbanístic, corresponent a l’espai interior lliure d’edificació, que actuï com a espai per a poder garantir la ventilació i la il·luminació naturals de tot tipus d’estances.
4. Permetre la cobertura dels espais destinats a la ventilació i il·luminació naturals amb solucions amb control climàtic, tant en obra nova com en actuacions de rehabilitació.
5. Proposar una nova regulació de la ventilació i la il·luminació del subsòl, pel que fa a la incidència en l’edificabilitat i en relació amb els usos implantats.
Espai interior lliure d’edificació i atris bioclimàtics
Es remarca que s’afegeix un nou concepte d’edificació destinat a la il·luminació i ventilació naturals dels edificis, l’espai interior lliure d’edificació. Aquest espai, amb dimensions suficients per assimilar-se a un espai exterior o a un interior d’illa, no consumirà edificabilitat, amb la qual cosa, s’incentiva la incorporació de millors condicions bioclimàtiques als habitatges.
L’actualització de la normativa també vol ser una aposta per la incorporació d'atris bioclimàtics, espais interiors que permeten millorar la ventilació i la il·luminació natural de les edificacions aprofitant els fenòmens naturals per regular la temperatura i la circulació de l’aire. La incorporació dels atris bioclimàtics es permetrà tant els projectes d’obra nova com en la rehabilitació d’edificis existents amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica i la qualitat ambiental de l’interior.
Període d'exposició al públic i al·legacions
Podeu consultar l'anunci de l'aprovació inicial i la documentació de l'expedient al Portal d'Informació Urbanística de Barcelona. Per presentar al·legacions us podeu adreçar a l'Oficina Virtual de Tràmits de l'Ajuntament. El termini finalitza el 4 de novembre.
Vídeo i documentació de la presentació
Podeu recuperar el vídeo de la jornada celebrada al COAC el passat 15 d'octubre. També podeu consultar la documentació informativa.
Els atris bioclimàtics a les properes Sessions Sert
L'Escola Sert ha organitzat dues Sessions Sert en línia relacionades amb el tema. D'una banda, el dilluns 21 d'octubre a les 17 h, se celebrarà la sessió "L'atri bioclimàtic com a regulador termodinàmic". A càrrec de l'arquitecte Pablo González Ruiz, de Societat Orgànica, la jornada és una oportunitat per conèixer el funcionament, disseny i encaix normatiu dels atris bioclimàtics a partir de casos d'estudi.
D'altra banda, el 28 d'octubre a les 17 h, tindrà lloc la sessió "Habitar al voltant de quatre atris", en la qual l'estudi 08014 explicarà el seu projecte de 24 habitatges públics a Eivissa, que s'organitza al voltant de quatre atris bioclimàtics que permeten -conjuntament amb altres estratègies de disseny passiu- assolir el confort higrotèrmic a l'interior dels habitatges.
Recordem que les Sessions Sert són gratuïtes i exclusives per a col·legiats.