Jornada - Com viurem quan siguem grans?
Arriba un moment a la vida en què ens preguntem: qui tindrà cura de nosaltres quan siguem grans? Algú va donar una resposta curiosa: per prevenir-ho cal tenir, o bé molts fills, o bé molt patrimoni. Aquesta alternativa, que de vegades ha pogut ser vàlida per a les generacions que ens han precedit, avui ha deixat de ser-ho. Cada cop tenim menys fills i el patrimoni es concentra en poques mans.
Què fer doncs? Tant des del sector públic i associatiu com des del sector privat s’estan donant respostes diverses i força disperses. Avui en coneixerem algunes.
Serà una tarda dedicada a les molt diverses mirades sobre aquesta qüestió. La dividirem en dues parts: una primera dedicada als aspectes més relacionats amb l’arquitectura i una segona més relacionada amb els aspectes socials i de salut.
Presentació a càrrec de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC, i Jaume Carné, president de SÈNIOR/A.
Comptarem amb la participació de:
- Txatxo Sabater, arquitecte. Ha fet recerca sobre els antecedents. Els antecedents, els orígens de la problemàtica i el marc general.
- Berta Brusilowsky, arquitecta. Seguretat espaial cognitiva. La petita escala: el disseny proper, el detall, interiorisme, ergonomia.
- Marc Trepat, BTA arquitectes, especialitzat en residències. El canvi metodològic actual, amb exemples als EUA i Japó.
- Aurora Moreno, Walden XXI. Co-housing cooperatiu a Sant Feliu de Guíxols. El mode cooperatiu: avantatges i dificultats.
Moderarà el debat de la taula 1 Toni Solanas, arquitecte i tresorer de SÈNIOR/A. Els aspectes arquitectònics i de disseny. La gestió cooperativa.
TAULA 2 - ASPECTES SOCIALS I DE SALUT
- Ferran Masanés, metge gerontòleg, Hospital Clínic de Barcelona. Els aspectes físics i psíquics de l'edat.
- Pere Abelló, gerent d'una empresa de residències privades. Experiències i problemàtiques. Els costos econòmics de les residències.
- Ricard Fernández, economista. Aspectes econòmics i de gestió. Les administracions com a reguladors i gestors necessaris. Les polítiques.
Moderarà el debat de la taula 2 Joan Maria Pascual, arquitecte i vocal de SÈNIOR/A. Aspectes mèdics, psicològics i econòmics. Perspectives de futur.
L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia.
Renovació de càrrecs de la Junta Directiva de l'AADIPA
La candidatura de l'arquitecte Josep Maria Boronat va resultar guanyadora, amb 88 vots, per davant de Josep Maria Fortià, que va rebre 23 vots.
D'aquesta manera, Boronat substitueix a Antoni Vilanova, president des de l'any 2014, a qui agraïm la seva dedicació al capdavant de l'AADIPA.
Per a la resta de càrrecs renovats, hi va haver una única candidatura:
Vocals de la Demarcació de Barcelona
Alessandro Scarnato
Marta Urbiola
Tresorer
Jordi Galtés
Vocal de la Demarcació de Lleida
No es va rebre cap candidatura
Vocal de la Demarcació de Tarragona
Jordi Segura
La resta de càrrecs que formen part de la Junta, i que es renovaran el 2025, són:
Secretari
Àlex Gràvalos I Torner,
Vocals Barcelona
Marina Vidal Vaquero
Marta Urbiola i Domènech
Vocal Comarques Centrals
Francesc Rafat i Prat
Vocal Ebre
Maria Cinta Masdeu i Margalef
Vocal Girona
Anna Maria Albó I Riera
La Delegació del Vallès reivindica la vessant cultural de l’arquitectura en el marc de la Capitalitat de la Cultura Catalana de Sabadell
El programa s’anomena ‘Arquitectura en públic’ i constarà d’activitats obertes a la ciutadania per tal de donar a conèixer i posar en valor l’arquitectura i reivindicar-ne la vessant cultural i de servei.
Se celebraran actes al llarg de tot el 2024, però destaca especialment un cicle de 12 conferències entre el mes de maig i el juny. Es tracta de xerrades en les quals es tractarà la relació de l’arquitectura amb temes molt transversals com l’habitatge social, el poder, la participació ciutadania, la sostenibilitat, el cinema o l’educació, entre altres. L’objectiu és fer conèixer a la ciutadania com l’arquitectura és present en múltiples àrees del coneixement i la quotidianitat.
PROGRAMA DE CONFERÈNCIES
21 de maig, de 18 a 20h. Teatre La Faràndula
ARQUITECTURA I ESCENA
La caixa escènica en Teatre i Retail com a estratègia arquitectònica.
Miquel Àngel Julià i Pablo Soto
ARQUITECTURA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Reimaginant l'espai públic: Disseny participatiu i comunitari per transformar les ciutats.
Marc Deu
ARQUITECTURA I EXPERIÈNCIA DE L’ESPAI
La realitat de l’arquitectura no es troba a l’edifici sinó en allò que l’edifici provoca en tu.
Queralt Garriga
28 de maig, de 18 a 20h. Teatre La Faràndula
ARQUITECTURA I EMERGÈNCIES
El canvi climàtic, o la pandèmia, fan reconsiderar la relació de la ciutat amb el risc i l’emergència.
Roger Sauquet.
ARQUITECTURA I CINEMA
Atmosferes de l'espai.
Isa Vega.
ARQUITECTURA I PODER
L’arquitecte del príncep: els vincles entre el poder i el professional de l’arquitectura, la ciutat i el país.
Manel Larrosa.
4 de juny, de 18 a 20h. Teatre Principal
ARQUITECTURA I SOSTENIBILITAT
Solucions transformadores.
Eulàlia Figuerola.
ARQUITECTURA I PLANEJAMENT DE LA CIUTAT
Urbanisme a l'abast.
Josep Milà i Jordi Vallhonrat.
ARQUITECTURA I ESPAIS PER A L’ENSENYAMENT
L'arquitectura com a oportunitat per aprendre.
Mariona Genís.
11 de juny, de 18 a 20h. Teatre Principal
ARQUITECTURA I LLUM
L'eina que pot virtuar o desvirtuar un projecte arquitectònic.
Gisela Steiger i Miquel Àngel Julià.
ARQUITECTURA I HABITATGE SOCIAL
L’habitatge, des de la planificació urbanística, fins al moment d’habitar.
Paula Martí Comas.
ARQUITECTURA EN PÚBLIC
Les arquitectures i els públics.
Francesc Camps.
Tallers d’arquitectura per a infants i joves
A més a més hi ha previstes altres accions, com la participació de 6 escoles de Sabadell al programa ‘Arquitectura a les Aules’, un seguit de tallers a les escoles impulsat pel COAC i que busca que l’alumnat descobreixi, analitzi i actuï sobre el seu entorn amb la mirada posada en l’arquitectura per apropar la disciplina a infants i joves.
Mor Jordi Bergadà, extresorer de la Junta de Govern i expresident de la Demarcació de Tarragona
L'arquitecte Jordi Bergadà i Masquef, extresorer de la Junta de Govern del COAC i expresident de la Demarcació de Tarragona, ha mort el 22 de maig a l'edat de 66 anys.
Bergadà va estudiar Arquitectura a l'ETSAB entre 1975 i 1982 i, seguidament, va comptabilitzar la seva activitat professional amb la docència a l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus, on va ser professor de Projectes d'Interiorisme durant més de vint anys.
Va estar molt estretament lligat al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, on va ser Vocal de Cultura de la Junta Directiva de Tarragona (1991-1996), president de la Demarcació de Tarragona (1996-2010) i, posteriorment, tresorer de la Junta de Govern (2010-2014).
Entre el 2007 i el 2011, Bergadà va ser regidor d'Arquitectura i Urbanisme a l'Ajuntament de Reus, esdevenint clau en la definició de les estratègies urbanístiques de la ciutat, on va impulsar projectes com els de la remodelació dels barris del Carme, Sol i Vista i Immaculada. Anteriorment, ja havia tingut experiència a l'Ajuntament de Reus com a regidor a l’oposició. A més, el 2008 va ser nomenat vicepresident de la comissió d’Habitatge de la Federació de Municipis de Catalunya.
En deixar la política municipal, Bergadà va tornar a exercir de professor a l’Escola d’Art i Disseny de Reus, fins que la seva malaltia li va permetre. També va ser membre del consell social de la Universitat Rovira i Virgili.
Per que fa a l'exercici de l'arquitectura, entre les seves obres destaquen els Instituts de Cambrils i de Vila-Seca (juntament amb R. Bertran i J. Sardà), la Restauració del Castell de Montoliu del Morell (amb J. Sardà), l'ordenació de la Plaça de la Llibertat de Reus (amb J. Sardà, R. Bertran i G. Bosques) i nombrosos conjunts d'habitatges a Reus, entre d'altres.
També és coautor de diverses publicacions, com ara 'Reus 2000-2010: una dècada per al futur' (Cossetània Edicions, 2011) o 'Guia d'Arquitectura del Camp' (COAC, 1995).