El COAC impulsa un manifest de suport a la preservació del Mural de Miró a la Terminal 2 de l'aeroport
1. És clau mantenir la unitat entre l'arquitectura i les intervencions artístiques. Miró va concebre aquesta obra fa més de 50 anys per donar la benvinguda als viatgers que arribaven a Barcelona. Ho va fer en un edifici concret, en un lloc precís, i amb proporcions i colors propis.
2. L’actuació de trasllat del mural no té en compte el valor patrimonial d’aquesta obra d’art que, juntament amb l’estructura i la coberta de la T2, haurien de ser considerats Bé Cultural d’Interès Nacional. La T2 de l’Aeroport de Barcelona, obra de l’arquitecte Eduardo Aguirre i l’enginyer Vicente Cudós, forma part del catàleg DOCOMOMO (Documentación y Conservación de la Arquitectura y el Urbanismo del Movimiento Moderno) en la seva màxima categoria, que reconeix la seva rellevància nacional i internacional. Sense aquest mural la T2 perd un dels elements que configuren la seva identitat.
3. A més de suposar un cost molt elevat, el trasllat comporta un risc per a la integritat de l’obra: fa 50 metres d'ample i 10 d'altura, i està formada per gairebé 5.000 peces de ceràmica. L’edifici ja ha estat testimoni d’intervencions arquitectòniques en el passat, com la que va fer Taller d’Arquitectura i Ricardo Bofill el 1991, que en cap cas van suposar l’alteració de la façana de la futura Ciutat Aeroportuària. Si Aena vol incorporar una obra d’art a la Terminal 1 (T1), l’instem a obrir un concurs públic ad-hoc per a aquest espai.
4. Atès tot l’anterior resulta imprescindible cercar alternatives que permetin dur a terme les adequacions que precisi la funcionalitat de la T2, sense modificar-ne la seva essència. I reclamem a AENA que faci explícit el seu projecte general per a l’ordenació de l’aeroport, així com els motius que, en el desenvolupament de tal projecte, poguessin haver fet aconsellable el trasllat del mural, ja que l’edifici de la T2 no es pot concebre sense aquest, amb quina arquitectura forma una unitat indissociable.
Per tot això, reclamem a AENA i a les administracions públiques competents que aturin el trasllat i mantinguin el mural en el seu indret original. El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ofereix la seva col·laboració per trobar una solució que permeti dur a terme les obres i, alhora, garanteixi la visibilitat i la preservació de l’obra de Miró.
Barcelona, 17 de maig de 2024
Adherir-se al manifest
Per a aquelles institucions que vulguin sumar-se al manifest, s'ha habilitat un enllaç d'inscripció per a institucions.
Així mateix, les persones que hi vulguin donar suport també poden adherir-se omplint l'enllaç d'inscripció per a persones físiques.
També es pot enviar un correu electrònic agora@coac.net, detallant el nom de la corporació i/o persona en concret.
S'informarà de totes les adhesions a la iniciativa.
Urbanisme Comparat: NY, Boston i Houston
L’urbanisme als Estats Units ofereix grans contrastos a analitzar, des dels gratacels dels centres urbans fins als suburbis que s’estenen al territori. La història del seu urbanisme ve marcada no només pels canvis econòmics, sinó també pels interessos empresarials, les lluites racials i les polítiques federals. Per tant, els EUA són un cas complex en el desenvolupament de les ciutats i, tot i les seves particularitats, el seu urbanisme ha servit com a model per a ciutats d’arreu del món.
Alhora, els Estats Units també ens ofereixen l’oportunitat de comparar diferents aproximacions a l’urbanisme, donat que cada municipi té competències per donar forma al planejament. Així, s’analitzaran models contrastats: des del ‘no zoning’ de Houston al planejament discrecional de Boston, passant pel planejament normatiu de New York i Chicago.
Per conèixer millor els efectes de les diferents normatives, es mostraran projectes urbans d’aquest segle, promoguts per actors privats diversos com promotors immobiliaris, hospitals, universitats o equips esportius. En ells, s’explicarà tant el disseny com el procés de negociació publicoprivada a la seva execució, per tal de conèixer diferents processos i poder comparar-los entre ells.
La sessió anirà a càrrec de Mikel Berra-Sandín, arquitecte per l’ETSAB (2020). Actualment cursa el Master in City Planning al MIT, amb una beca de la Fundació La Caixa, i col·labora al Global Land Tool Network d’UN-Habitat. Els seus àmbits de treball principals són el planejament integrat, la planificació d’infraestructures de mobilitat i l’anàlisi d’activitats econòmiques a la ciutat. Durant la seva formació com a arquitecte, ha treballat a despatxos com ara SOM (Chicago) o estudioHerreros (Madrid). Des del 2021 fins al 2023, ha treballat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona com a coordinador de projecte de la xarxa RiConnect / Avinguda del Vallès, guanyadora del Premi Catalunya de Territori Enric Lluch atorgat per la SCOT.
A més, també ha realitzat projectes urbans amb equips multidisciplinaris i recerca acadèmica, rebent reconeixements com la menció especial a Europan 16, o el premi de la Student Design and Planning Competition de l'American Planning Association.
L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia.
Acte de lliurament dels Premis d'Aquitectura de les Comarques de Girona 2024
Després de conèixer els guardonats, s’inaugurarà l’exposició dels projectes seleccionats i premiats d’aquesta edició.
L’acte es tancarà amb una festa al pati de la Pia Almoina amenitzada pel Quartet Jujol.
Consulta els projectes seleccionats
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona; Brecor, Jung, iGuzzini i Kave Home, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia Banca, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Hyundai – Fornells Motor, IRSAP, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són el Restaurant Mimolet i Caves Llopart, mentre que Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, l’Hora Nova, Ràdio Girona FM, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
Concurs internacional d’arquitectura dels espais firals de Montjuïc
S'ha presentat a la seu del COAC el concurs internacional d'arquitectura per a la remodelació de diversos pavellons del recinte firal de Montjuïc, convocat per Fira Internacional de Barcelona. L'acte de presentació ha comptat amb la participació de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC; Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona; i Marc Serra, director de Serveis del Recinte i Infraestructures de Fira Barcelona.
Es tracta del Concurs de projectes restringit amb intervenció de Jurat per a la contractació dels serveis relatius a la redacció de l’avantprojecte, del projecte bàsic, projecte executiu i direcció d’obra dels palaus: Palau Multifuncional i Palau de les Comunicacions (lot 1), Palau Alfons XIII (lot 2) i Palau del Vestit (lot 3).
L’objectiu del concurs, convocat amb motiu de la futura celebració del Centenari de l’Exposició Internacional de 1929, és convertir el recinte de Montjuïc en un espai firal urbà, modern i icònic a Europa. Es valoraran els projectes que impulsin una optimització de les instal·lacions firals, per a fer-les més modernes, flexibles i polivalents, seguint els paràmetres d’eficiència, digitalització i sostenibilitat del segle XXI.
La convocatòria inclou tres àmbits d’actuació:
1. Renovació i ampliació del pavelló 1 i construcció d’un nou pavelló multifuncional a l’emplaçament de l’actual pavelló 4 i el Palau de Congressos. El nou edifici, de 19.500 metres quadrats, serà la seu de salons, congressos i esdeveniments corporatius i s’integrarà en l’eix de l’avinguda de la Reina Maria Cristina.
2. Construcció del nou Palau de Congressos a l’actual Palau d’Alfons XIII. Conservarà els elements històrics catalogats i tindrà un auditori de gran capacitat.
3. Transformació de l’antic Palau del Vestit, avui integrat en el pavelló 8, per habilitar-hi el Fira Innovation Hub. Serà un espai on grans empreses, pimes, empreses emergents, centres de recerca i universitats podran desenvolupar solucions innovadores en sectors com les ciutats intel·ligents, l’alimentació, l’audiovisual o la tecnologia.
El procés de selecció de les candidatures presentades tindrà dues fases. En la primera, s’avaluarà la solvència tècnica i econòmica dels equips d’arquitectura internacionals que es presentin i se’n seleccionaran cinc per àmbit d’actuació. En la segona, un jurat integrat per arquitectes de reconegut prestigi internacional, presidit per Josep Lluis Mateo, estudiarà tots els projectes presentats i triarà el guanyador de cadascun dels tres àmbits. Es preveu que les obres s’hagin enllestit l’any 2029, coincidint amb la celebració del centenari.
Recupera el vídeo de la jornada de presentació del concurs:
Candidats seleccionats
En data 17 d'octubre, Fira Internacional de Barcelona informa que, un cop realitzat l'exercici de valoració de la Fase 1 del procediment, s'han seleccionat els candidats per a cada bloc. Podeu consultar el comunicat aquí.