Vegeu el vídeo de la jornada sobre la protecció dels valors patrimonials en el planejament urbanístic
La jornada, que van organitzar conjuntament el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i el COAC, a la seu de plaça Nova el passat 22 d'abril, va servir per presentar les directrius de contingut per als catàlegs de béns que acompanyen els plans d’ordenació urbanística municipal i els plans especials de protecció del patrimoni.
A continuació es va dur a terme una taula rodona sobre la regulació del planejament urbanístic per a la protecció dels valors del territori.
Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, va ser les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa van detallar sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que va comptar amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, va ser l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
Vegeu el vídeo íntegre de la jornada.
24 d'abril de 2013
A continuació es va dur a terme una taula rodona sobre la regulació del planejament urbanístic per a la protecció dels valors del territori.
Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, va ser les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa van detallar sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que va comptar amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, va ser l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
Vegeu el vídeo íntegre de la jornada.
24 d'abril de 2013
24/04/2013
Debat sobre noves estratègies d’internacionalització
El dijous 7 de març a les 13 h l’altell de plaça Nova acollirà una taula de debat oberta sobre la internacionalització de l’arquitectura de Barcelona, que comptarà amb la participació de Diego Guri, director de la Unitat d’Internacionalitació d’ACC1Ó; Giovanna Carnevale, directora de la Fundació Mies van der Rohe, i Ferran Figuerola, gerent de l’empresa de vidre arquitectònic Cricursa. Tots tres, moderats per Eugeni Bach i amb la participació activa d’una fila zero, miraran d’aportar solucions vàlides per a la internacionalització de les empreses d’arquitectura.
Està prevista la participació a la fila zero dels arquitectes Ramon Sanabria; Joan Forgas; Dolors Ylla-Català; Victòria Garriga; Guillermo López; Anna Puigjaner, i José Ignacio Galan.
L’arquitectura catalana és una de les més reconegudes a nivell internacional gràcies a diversos: unes obres d’alt nivell construïdes en les últimes dècades per vàries generacions d’arquitectes catalans; una xarxa de centres universitaris i instituts de postgrau que han apostat per un ensenyament politècnic d’alt nivell, i el recolzament de la marca Barcelona associada a l’arquitectura d’excel•lència de la ciutat.
En un moment en que molts estudis catalans opten per obrir mercat fora del nostre país, a la sessió es debatrà com aprofitar aquests valors en favor d’una estratègia d’internacionalització eficaç, i com, a partir d’unes eines inicials, es poden trobar tantes maneres d’internacionalitzar-se com estudis que apostin per fer-ho.
Està prevista la participació a la fila zero dels arquitectes Ramon Sanabria; Joan Forgas; Dolors Ylla-Català; Victòria Garriga; Guillermo López; Anna Puigjaner, i José Ignacio Galan.
L’arquitectura catalana és una de les més reconegudes a nivell internacional gràcies a diversos: unes obres d’alt nivell construïdes en les últimes dècades per vàries generacions d’arquitectes catalans; una xarxa de centres universitaris i instituts de postgrau que han apostat per un ensenyament politècnic d’alt nivell, i el recolzament de la marca Barcelona associada a l’arquitectura d’excel•lència de la ciutat.
En un moment en que molts estudis catalans opten per obrir mercat fora del nostre país, a la sessió es debatrà com aprofitar aquests valors en favor d’una estratègia d’internacionalització eficaç, i com, a partir d’unes eines inicials, es poden trobar tantes maneres d’internacionalitzar-se com estudis que apostin per fer-ho.
1/03/2013
Fira d’Alternatives per a l’accés a l’habitatge
El passat dia 8 es va desenvolupar a plaça Nova la Fira d'Alternatives per a l'accés a l'habitatge, organitzada per l’agrupació AuS del COAC per tal de presentar tot un seguit d’alternatives per tenir accés a un habitatge digne. Es tracta d’alternatives que prioritzen el benestar de les persones i el medi ambient en lloc dels interessos econòmics.
Aixa, amb les intervencions d’Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH); de Raül Robert, de Sostre Cívic, de Llorenç Planagumà, d’Antoni Solanas, Mariona soler i Iam Agorria, dela Fundación Altatu es van explicar iniciatives com la masoveria urbana, les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús, el Co-Housing i el Cloudhousing, entre d’altres.
Vegeu el vídeo de la sessió
Aixa, amb les intervencions d’Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH); de Raül Robert, de Sostre Cívic, de Llorenç Planagumà, d’Antoni Solanas, Mariona soler i Iam Agorria, dela Fundación Altatu es van explicar iniciatives com la masoveria urbana, les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús, el Co-Housing i el Cloudhousing, entre d’altres.
Vegeu el vídeo de la sessió
11/03/2013
"On tot va començar... Picasso i Barcelona"
"Allà és on va començar tot... Allà és on vaig entendre fins on podia arribar", va dir Picasso als seus biògrafs els últims anys de la seva vida. D'aquí ve el títol d'"On tot va començar... Picasso i Barcelona", de Jaume Boix, l'estrena de l'espai del 33 "El documental" del dijous 14 de març amb motiu de la celebració dels 50 anys del Museu Picasso. El documental inclou imatges dels frisos de la seu de plaça Nova, realitzats per Carl Nesjar a partir dels dibuixos de l’artista malagueny. El documental s’emet el dijous 14 de març a les 22.40 h al Canal 33. Després de la seva estrena, el documental també es podrà veure al web del programa (www.tv3.cat/eldocumental i al de TV3 a la carta.
El film segueix els anys de joventut del pintor, quan va descobrir a Barcelona la modernitat, es va obrir al món, va atresorar uns coneixements, va teixir unes amistats per a tota la vida i hi va pintar uns paisatges físics i humans que no pintaria enlloc més. També dóna les claus per entendre un aspecte ben curiós: que el militant comunista més famós del segle XX i símbol del pacifisme donés més de mil obres a una ciutat governada per un alcalde franquista.
Picasso va viure nou anys a Barcelona. S'hi va instal·lar amb la seva família el 1895, quan tenia tretze anys i després d’una estada a Madrid va tornar el 1899. Es va integrar ben aviat en els cercles culturals d'avantguarda i va començar a freqüentar la taverna dels Quatre Gats, centre neuràlgic dels artistes del moment que li va obrir les portes de la modernitat. Entre 1900 i 1901 la seva obra va traspuar l'esperit de l'avantguarda barcelonina. En el decurs d'aquest darrer any i fins al 1904 va crear el seu primer estil personal: l'Època Blava, en el qual va treballar a Barcelona i París. Picasso anhelava fer-se un nom com a artista i, en aquest sentit, París li oferia més oportunitats i hi podia contractar un marxant que el representés. Hi va marxar definitivament el 1904, però va mantenir un vincle amb Barcelona. Els dibuixos que va acceptar fer per a la nova seu del COAC l’any 1962 en són una bona prova.
El documental perfila la seva biografia i la seva obra en una narració no cronològica, fent salts en el temps que connecten diferents punts de la seva trajectòria, posant l'accent en la creació del Museu Picasso. L'artista, que no va voler tornar mai a Espanya mentre continués el règim franquista, no va veure el seu museu. Va morir a França el 8 d'abril de 1973.
"On tot va començar... Picasso i Barcelona" descobreix per primera vegada la història de com es va crear el Museu Picasso, malgrat tots els esforços del règim franquista per fer-li ombra, i fa una aposta visual sorprenent i captivadora perquè l'espectador se submergeixi en l'època de Picasso.
Vegeu més informació sobre el documental
El film segueix els anys de joventut del pintor, quan va descobrir a Barcelona la modernitat, es va obrir al món, va atresorar uns coneixements, va teixir unes amistats per a tota la vida i hi va pintar uns paisatges físics i humans que no pintaria enlloc més. També dóna les claus per entendre un aspecte ben curiós: que el militant comunista més famós del segle XX i símbol del pacifisme donés més de mil obres a una ciutat governada per un alcalde franquista.
Picasso va viure nou anys a Barcelona. S'hi va instal·lar amb la seva família el 1895, quan tenia tretze anys i després d’una estada a Madrid va tornar el 1899. Es va integrar ben aviat en els cercles culturals d'avantguarda i va començar a freqüentar la taverna dels Quatre Gats, centre neuràlgic dels artistes del moment que li va obrir les portes de la modernitat. Entre 1900 i 1901 la seva obra va traspuar l'esperit de l'avantguarda barcelonina. En el decurs d'aquest darrer any i fins al 1904 va crear el seu primer estil personal: l'Època Blava, en el qual va treballar a Barcelona i París. Picasso anhelava fer-se un nom com a artista i, en aquest sentit, París li oferia més oportunitats i hi podia contractar un marxant que el representés. Hi va marxar definitivament el 1904, però va mantenir un vincle amb Barcelona. Els dibuixos que va acceptar fer per a la nova seu del COAC l’any 1962 en són una bona prova.
El documental perfila la seva biografia i la seva obra en una narració no cronològica, fent salts en el temps que connecten diferents punts de la seva trajectòria, posant l'accent en la creació del Museu Picasso. L'artista, que no va voler tornar mai a Espanya mentre continués el règim franquista, no va veure el seu museu. Va morir a França el 8 d'abril de 1973.
"On tot va començar... Picasso i Barcelona" descobreix per primera vegada la història de com es va crear el Museu Picasso, malgrat tots els esforços del règim franquista per fer-li ombra, i fa una aposta visual sorprenent i captivadora perquè l'espectador se submergeixi en l'època de Picasso.
Vegeu més informació sobre el documental
13/03/2013