Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Publicades les Llistes de Pèrits provisionals del 2021

Publicades les llistes provisionals de Pèrits per al 2021

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Ja podeu consultar les Llistes provisionals de Pèrits per al 2021, aprovades el passat 20 d’octubre pel Secretari de la Junta de Govern, facultat expressament per acord de la Junta de Govern del dia 7 de setembre de 2020.

· Llistes provisionals

Els arquitectes que estaven a les llistes del 2020 i no han renovat la seva inscripció per al 2021 han estat exclosos, tal com constava a les bases i als correus electrònics que es van enviar a tots els arquitectes de les llistes de 2020.

Podeu formular reclamacions a les llistes provisionals fins a les 23:59 hores del dia 17 de novembre de 2020 a través del correu electrònic registre@coac.net, per correu postal o presencialment a les seus de les demarcacions i delegacions col·legials, dins de l'horari d’atenció al públic (cal cita prèvia).

Els arquitectes que han estat exclosos provisionalment seran notificats personalment per correu electrònic i correu postal, i disposen de 15 dies naturals des de l’endemà de la seva recepció per presentar reclamació o solucionar la causa de la seva exclusió.

Les llistes definitives seran aprovades durant el mes de desembre de 2020.
27/10/2020
Tornar
Una noia segueix una conferència online

En marxa la programació de les Sessions Sert: una trentena de jornades online de formació gratuïta

Imatge: 
© Pixabay

L’Escola Sert llança un ambiciós calendari de Sessions Sert per a aquest curs 2020-2021, amb la programació de 25 jornades online.

Des del passat mes de setembre i fins al juny del 2021, cada dilluns a la tarda, els col·legiats podran accedir gratuïtament a l’àmplia oferta de sessions, que abordaran qüestions com les eines de gestió i representació, la salut i la sostenibilitat en l’arquitectura, la resiliència i el paisatge, o els canvis del CTE 2019, entre moltes altres.

Per afavorir l’accés dels col·legiats a la totalitat de les sessions i tenint en compte l’actual context provocat per la COVID-19, s’ha optat per un model online.

Per accedir a les Sessions Sert és imprescindible la inscripció prèvia.

Formació gratuïta per a col·legiats
Al setembre de 2019, l’Escola Sert va engegar les Sessions Sert, una nova línia formativa gratuïta per als col·legiats basada en temes innovadors i en qüestions que des de l’àrea de suport tècnic del COAC s'ha detectat que generen moltes consultes. Les sessions també estan obertes a arquitectes o professionals del sector no col·legiats, amb un preu de 8 €.

26/10/2020
Tornar
Jornada: Construcció en fusta i Passivhaus

Jornada: Construcció en fusta i Passivhaus

Imatge: 
© AUS

El proper dijous 5 de novembre a les 18.30 h, l'AuS organitza una jornada dedicada a 2 edificis construïts amb estructures de fusta: un bloc plurifamiliar d’habitatges HPO de lloguer amb estrucutra de CLT a Muros de Nalón, Astúries, i una residència de gent gran amb entramat lleuger de fusta a Camarzana de la Tera, Zamora, ambdós certificats Passivhaus.

El programa de la sessió és el següent:

18:30 h Presentació a càrrec de Toni Escudé, vocal de la junta d'AuS

18:35 h Javier de Antón Freile, director de CSO Arquitectura, equip redactor del projecte de la Residència de gent gran Passivhaus, i Fernando San Hipólito, consultor Passivhaus i encarregat del càlcul de l’estructura de l’edifici.  

Promogut per Cajamir SL, l’edifici ha estat finalista dels Premis FAD d’Arquitectura 2020, finalista Or dels Premis 3 Diamants de Mitsubishi Electric i finalista als Premis de Sostenibilitat de Castilla y León. El nou edifici, que respon a la necessitat d’ampliar una residència realitzada per CSO el 2005, ha aconseguit ser el primer edifici hospitalari certificat Passivhaus d’Espanya i un dels primers quinze del món.

L’edifici s’ha concebut com una màquina energètica, on conflueixen diverses estratègies, tant passives com actives, al mateix temps que es medicalitza l’arquitectura del propi edifici per ajudar al benestar dels usuaris, concebint petits espais càlids “llar” que la diferencien dels grans espais freds “hospitals” comuns d’aquest tipus d’edificis.

19:05 h Loreto Iciar Fernández Gutiérrez, cap del Servei d’Edificació d’Habitatge de la Conselleria de Drets Socials i Benestar del Principat d’Astúries. Directora de l'obra de 20 Habitatges de Promoció Pública i trasters sota l’estàndar Passivhaus a Muros de Nalón, junt amb la redactora del projecte Cristina Fernández Somohano.

Es tracta del primer edifici públic d’habitatges certificat Passivhaus a Astúries i la primera iniciativa col·lectiva de la comunitat autònoma. L’edifici conforma un bloc de 3 alçades en què es troben els 20 habitatges públics en règim de lloguer de programa reduït (50 m2) format per estar-menjador-cuina, dos dormitoris, estenedor i bany. L’edifici es projecta al voltant d’un pati enjardinat central, que es configura com un gran espai de relació veïnal; al seu perímetre se situen els quatre cossos que defineixen l’edifici així com les passeres d’accés als habitatges. El sistema estructural és a base de panells de fusta contalaminada.

19:35 h Micheel Wassouf, CEO de Energiehaus arquitectos i certificador dels dos edificis.
Arquitecte per la Universitat Tècnica de Karlsruhe (Alemanya). Des de 2003 la seva carrera professional s’ha centrat en el desenvolupament d’alta eficiència energètica, basada en l’estàndard Passivhaus. Té el títol de dissenyador Passivhaus des de 2008, i des de l’any 2014 està acreditat com a certificador oficial pel Passivhaus Institut.

20:00 h Debat i preguntes


La sessió es podrà seguir en directe a través del següent enllaç.

PDF version
Federico Correa

Recordant Federico Correa (1924 -2020)

Imatge: 
© Christian Fons de l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Qui no ha conegut la Barcelona del anys 50 no podrà entendre la sacsejada que Federico Correa va crear en el gris àmbit docent de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona quan es va saber que el primer projecte que els seus alumnes havien de fer a la seva vida no era una font ornamental o una glorieta amb columnes sinó el disseny d’un banc públic. Tractat a l’Escola amb irònic paternalisme gremial, aquest banc –mitificat més tard pels propis alumnes- era la punta de llança pedagògica de Federico Correa, un arquitecte jove i massa ben vestit, que semblava un meteorit caigut en un dels reductes universitaris més tancat i conservador de Barcelona i que amb aquest exercici escolar posava en qüestió una docència acadèmica basada encara en els ordres de Vignola.

Aquests dies tots el diaris de la ciutat s’han fet ressò de la seva mort i citant el famós banc han glossat la seva obra fins el punt que el que pogués afegir jo sobre ell podria semblar fatigosament redundant. Tot i així m’agradaria remarcar breument alguns trets importants d’aquest arquitecte.

Sempre he cregut que de mestre se’n neix i que no tots els que es dediquen a la docència tenen aquesta capacitat innata de saber transmetre coneixements. Correa la tenia i practicava una manera d’ensenyar com si no ho fes, que va influir amb altíssims resultats pedagògics en vàries fornades d’arquitectes catalans.

Els anys de col·legi passats a Anglaterra durant la Guerra Civil espanyola – una vivència que pocs van tenir- el marcaren més del que ell va mai reconèixer. Van forjar el seu caràcter, distant i formal per els desconeguts, i l’impregnaren del pragmatisme antropològic anglès que ell anys més tard projectà en la seva arquitectura.

Una altre sèrie de circumstàncies marcaren també la seva futura vida professional. Quan encara els llibres podien canviar les vides de la gent, el seu pare, mentre estudiava ja arquitectura, li regalà una subscripció a la revista americana Architectural Forum, que sense ser una publicació especialment avantguardista li va obrir els ulls sobre l’arquitectura moderna que es feia fora d’Espanya.

Per relacions familiars, i sense saber a on anava a parar, va començar a treballar a l’estudi de Coderch, que fou el seu mestre i el seu turbulent amic. Més tard, i gràcies a ell, va assistir juntament amb el seu futur soci Alfonso Milà a un congrés d’arquitectura a Venècia on va conèixer la jove generació d’arquitectes italians (els Gardella, Gregotti, Albini et alt.) que li va obrir la porta als congressos del Team Ten, el grup revisionista escindit del CIAM que plantejava una arquitectura més pragmàtica allunyada dels dogmes dels fundadors del Moviment Modern.

Correa va ser un arquitecte essencialment lligat a Barcelona que, com els antics grecs amb llurs ciutats, la reconeixia com a única pàtria possible. Tota la seva obra es troba quasi en exclusiva a la nostra ciutat i a Cadaqués, el satèl·lit estival barceloní de l’època.

Sense adonar-se’n es va convertir en el primer arquitecte d’interiors. No em refereixo ara a que fos el millor -que certament ho era-  sinó que va ser el que va realment donar carta de naturalesa a que s’encarregués a un arquitecte un tipus d’obra fins aleshores delegada als decoradors. Aquest fet va donar pas a que els seus exalumnes i alguns imitadors seguissin aquest camí –avui malauradament perdut- i convertissin Barcelona en una ciutat d’admirables locals comercials.

Viatger incansable, capaç de recórrer llargues distàncies per anar a veure una obra arquitectònica nova o antiga -que per a ell era el mateix- amb relacions professionals cosmopolites i una ubiqüitat social envejable, va saber viure intensament la seva professió sense renunciar però a la joie de vivre.

Els arquitectes desapareguts, encara que moltes vegades anònimament, deixen un rastre físic que no existeix en altres professions: els seus edificis. Tot que és urgent que l’Ajuntament de Barcelona posi al dia el Catàleg dels edificis protegits de la segona meitat del s.XX, els edificis de Correa seguiran impertorbables per molt temps en la nostra ciutat. En canvi els interiors domèstics, per la seva pròpia naturalesa, són molt efímers i probablement molts dels dissenyats per ell aniran modificant-se o desapareixent amb els anys. Afortunadament, encara ens quedaran els esplèndids dibuixos que els van fer possibles i les fotografies que d’aquests interiors va realitzar Català-Roca. I tot conservat a l’Arxiu Històric del nostre Col·legi. A on, si no?

David Ferrer
23/10/2020
Tornar

Pages