El Congrés Mundial de la UIA reunirà a Barcelona a més de 250 experts en ecologia, habitatge, espai públic i patrimoni, materials i tecnologies
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Després de tres dècades, Barcelona tornarà a convertir-se en l’epicentre del debat arquitectònic global. Del 28 de juny al 2 de juliol, la ciutat acollirà el Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA 2026 Barcelona (UIA2026BCN), que reunirà 10.000 professionals, estudiants i representants institucionals de més de 130 països sota el lema “Becoming. Architectures for a planet in transition”.
Més de 250 ponents internacionals distribuïts en més de 100 sessions en múltiples escenaris, organitzats en ponències plenàries, conferències i debats, fòrums oberts, tallers, presentacions de recerca i celebracions públiques, activaran la ciutat com un espai concentrat d’intercanvi.
Situat al llarg del front marítim —des de l’emblemàtica sala de turbines de les Tres Xemeneies fins a espais arquitectònics de referència—, el Congrés amplia el format convencional de conferència per oferir l’experiència d’una ciutat compromesa amb la capacitat transformadora de l’arquitectura. Les entrades ja estan disponibles i compten amb una política de preus molt accessible que permetrà a tots els professionals del sector participar en aquesta cita històrica.
El programa de UIA2026BCN s’estructura al voltant dels sis eixos temàtics de Becoming, cadascun dels quals aborda un camp específic: Becoming More-than-human explora l’ecologia, els ecosistemes i el clima; Becoming Circular se centra en la reutilització i els cicles de vida dels edificis; Becoming Embodied examina les tecnologies dels materials; Becoming Interdependent reflexiona sobre les polítiques espacials, l’habitatge i l’espai públic; Becoming Hyper-Conscious investiga les dades, la geopolítica i la legislació; i Becoming Attuned se centra en la poètica, l’estètica i la cultura. Cada tema es desenvoluparà en mitja jornada de conferències (al llarg de tres dies: del 29 de juny a l’1 de juliol).
El Congrés és convocat per la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) i organitzat pel Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Comptarà amb el suport del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, que l’han reconegut com un esdeveniment d’excepcional interès públic juntament amb la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura 2026.
El Congrés es proposa com a referent per al debat sobre el futur de l’arquitectura, i compta amb acords amb Roca, HP i Holcim com a main partners i amb Velux com a partner — empreses amb un fort compromís amb l’arquitectura tant a Barcelona com a escala global.
Avanç del programa de ponències
A poc més de tres mesos de la celebració del Congrés, la llista de més de 250 ponents internacionals ja està pràcticament definida. Aquesta selecció és fruit del treball de l’equip curatorial en col·laboració amb el Comitè Científic, així com de les deliberacions dels jurats del Call for Participants.
Una selecció de sessions, temes i ponents de cada jornada posa en relleu valors clau que defineixen la visió curatorial del Congrés sobre l’arquitectura: la capacitat d’investigar solucions, la responsabilitat d’implementar-les i l’esforç col·lectiu inherent a una professió compromesa amb l’evolució i la transformació del planeta.
Dilluns, 29 de juny: Becoming More-than-human i Becoming Circular
El dilluns 29 de juny, el Congrés s’obrirà amb les sessions del matí dins de la línia Becoming More-than-human, centrades en l’ecologia en l’arquitectura —entenent la natura no només com un mitjà d’extracció de recursos. Les sessions exploraran com el disseny pot afavorir noves formes de coexistència entre espècies, territoris i processos ecològics, així com el paper polític de l’arquitectura davant la crisi ambiental. Entre els moments destacats hi ha la presentació de Junya Ishigami que aborda l’arquitectura com a part d’un entorn continu en què espai, matèria, atmosfera i temps interactuen, difuminant els límits entre el construït i el seu entorn. Kate Orff i Dirk Sijmons examinaran l’aigua com a bé comú en el context del canvi climàtic, posant el focus en els paisatges costaners i en les estratègies d’adaptació davant les inundacions i les transformacions territorials.
A la tarda del mateix dia (29/06), les sessions se centraran en Becoming Circular. Dins d’aquest eix temàtic, es presta una atenció especial a les estratègies de rehabilitació del patrimoni construït, el reciclatge, la proximitat, l’eficiència energètica i l’economia de recursos com a eines per reduir la petjada de carboni. Entre els moments destacats, l’estudi guanyador del Premi Pritzker i del EUmies Awards Lacaton & Vassal, en una sessió conjunta amb l’estudi català H Arquitectes, abordarà l’eficiència i la circularitat com un diàleg entre espai, clima i construcció al llarg del temps. Jo Taillieu, juntament amb Flores i Prats, explorarà la reutilització com una pràctica compositiva i cultural. Baukunst —que també participa en el format Research by Design— proposarà estratègies per evitar la demolició juntament amb Søren Pihlmann i Parabase.
Dimarts, 30 de juny: Becoming Embodied i Becoming Interdependent
El matí del dia següent, dimarts 30 de juny, estarà dedicat a Becoming Embodied, la línia conceptual que aprofundeix en la recerca de materials, els processos constructius i les tecnologies de fabricació. Les sessions examinaran com els materials —especialment aquells d’origen local o amb baix impacte ambiental— integren valors ambientals i socials, explorant el seu potencial estructural, els sistemes d’assemblatge i la seva adaptabilitat al llarg del temps. Entre els moments destacats hi ha la participació de l’arquitecta bangladesí Marina Tabassum, guardonada amb el Premi Aga Khan, que juntament amb Palinda Kannangara explorarà la relació entre materials, clima i comunitat a través de pràctiques situades, en què l’arquitectura es defineix a partir de condicions culturals, ambientals i constructives específiques. Bruther analitzarà la coexistència entre tecnologies avançades i lògiques vernacles, que dona lloc a expressions arquitectòniques híbrides. Altres participants del programa inclouen BC architects & studies & materials, Hive Earth i Lehm Ton Erde, que abordaran el potencial de la construcció amb terra, connectant sabers tradicionals amb innovació tecnològica. A més, l’estudi Arquitectura G oferirà una ponència conjuntament amb Go Hasegawa sobre els materials en la seva dimensió més poètica i com aquests es transformen en experiències espacials.
El programa de la tarda del segon dia se centra en les dimensions socials, polítiques i econòmiques de l’entorn construït amb Becoming Interdependent —el tema que proposa repensar les formes de convivència basades en la cura, la cooperació i la solidaritat com a motors de l’empoderament social. Les sessions abordaran qüestions com les polítiques espacials que promouen el dret a l’habitatge, la perspectiva de gènere i l’espai públic. L’habitatge s’analitzarà des de diversos angles: els futurs col·lectius de l’habitatge es debatran en una taula amb Lacol, Erika Nakagawa i Clauss Kahl Merz Atelier, mentre que Mariana Mazzucato n’analitzarà la dimensió econòmica. El disseny urbà i l’espai públic seran abordats per figures com Jan Gehl, que en la seva intervenció analitzarà com el disseny urbà pot afavorir la trobada, la confiança i el suport mutu en ciutats cada vegada més fragmentades, mentre que l’estudi Rural Urban Framework i Rahul Mehrotra exploraran les fronteres entre el món rural i l’urbà.
Dimecres, 1 de juliol: Becoming Hyper-Conscious i Becoming Attuned
El matí de dimecres 1 de juliol estarà dedicat a Becoming Hyper-Conscious, un tema que examina com les dinàmiques a escala global —incloses les relacions geopolítiques, els marcs legislatius, la digitalització i la intel·ligència artificial— influeixen directament en les realitats locals i en la vida quotidiana. Les sessions convidaran els participants a desenvolupar una consciència crítica sobre aquests fenòmens i a explorar-ne les implicacions i el potencial per a la pràctica arquitectònica contemporània. Entre les ponències destacades hi ha la de l’historiador de l’arquitectura Mario Carpo, que traçarà la línia des del pensament algorítmic fins a la intel·ligència artificial, situant la computació dins de la història i la teoria de l’arquitectura. Mentrestant, Forensic Architecture i el Centre for Spatial Technologies exploraran la geopolítica de l’espai i el potencial de l’arquitectura com a eina per investigar i documentar la violència territorial.
A la tarda, Becoming Attuned explorarà la dimensió poètica de l’arquitectura, posant una atenció especial als contextos materials, culturals i emocionals. Reivindica una perspectiva més sensible i oberta, guiada pel desig i la curiositat, que celebra la incertesa, la quotidianitat i l’accidental, així com fenòmens físics i digitals. Aquest “Becoming” serveix com a conclusió dels altres cinc i encapsula com la seva confluència ens permet percebre les subtileses i la bellesa presents en els objectes i els espais. Entre els moments destacats del dia hi ha un diàleg entre Matilde Cassani, Tatiana Bilbao Estudio i els cineastes Bêka & Lemoine, que examinaran com els rituals donen forma als espais; així com les converses dirigides per Enrique Walker i Philip Ursprung, que aprofundiran en l’obra del darrer guanyador del Premi Pritzker Smiljan Radić i Alexander Brodsky a partir de preocupacions compartides sobre la fragilitat, la imaginació i la provisionalitat, transitant entre estructures efímeres, materials quotidians recuperats i pràctiques que combinen atmosfera i memòria com a eines de la forma arquitectònica.
Al llarg dels tres dies hi haurà conferències, taules de debat amb dos o tres ponents, taules rodones, tallers per a estudiants i presentacions en sessions plenàries moderades pels Critical Antagonists —figures que buscaran estimular el debat i obrir noves perspectives mitjançant intervencions crítiques en diverses ponències principals. Aquest paper serà assumit per Bas Smets, Enrique Walker, Giovanna Borasi, Juan Herreros, Marina Otero, Marina Tabassum, Mark Wigley, Matilde Cassani, Matthias Schuler, Philip Ursprung, Sana Frini i Timothy Morton.
Durant cinc dies, Barcelona es convertirà en un veritable laboratori d’experimentació col·lectiva, reafirmant la capacitat de l’arquitectura per imaginar i construir futurs en un planeta en transició. A finals d’abril s’anunciaran totes les ponències, els itineraris, els esdeveniments col·laterals, els actes institucionals i més detalls de l’Exposició central a les Tres Xemeneies, configurant un programa que farà del Congrés Mundial d’Arquitectes UIA l’esdeveniment més significatiu de l’arquitectura el 2026.
NO PERDIS L'OPORTUNITAT. ACONSEGUEIX LA TEVA ENTRADA!
Les entrades ja estan a la venda i el període per adquirir-les amb descompte anticipat estarà disponible fins al 30 d'abril.
Aprofita ara la tarifa "Advance" i assegura la teva entrada!
Més de 250 ponents internacionals distribuïts en més de 100 sessions en múltiples escenaris, organitzats en ponències plenàries, conferències i debats, fòrums oberts, tallers, presentacions de recerca i celebracions públiques, activaran la ciutat com un espai concentrat d’intercanvi.
Situat al llarg del front marítim —des de l’emblemàtica sala de turbines de les Tres Xemeneies fins a espais arquitectònics de referència—, el Congrés amplia el format convencional de conferència per oferir l’experiència d’una ciutat compromesa amb la capacitat transformadora de l’arquitectura. Les entrades ja estan disponibles i compten amb una política de preus molt accessible que permetrà a tots els professionals del sector participar en aquesta cita històrica.
El programa de UIA2026BCN s’estructura al voltant dels sis eixos temàtics de Becoming, cadascun dels quals aborda un camp específic: Becoming More-than-human explora l’ecologia, els ecosistemes i el clima; Becoming Circular se centra en la reutilització i els cicles de vida dels edificis; Becoming Embodied examina les tecnologies dels materials; Becoming Interdependent reflexiona sobre les polítiques espacials, l’habitatge i l’espai públic; Becoming Hyper-Conscious investiga les dades, la geopolítica i la legislació; i Becoming Attuned se centra en la poètica, l’estètica i la cultura. Cada tema es desenvoluparà en mitja jornada de conferències (al llarg de tres dies: del 29 de juny a l’1 de juliol).
El Congrés és convocat per la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) i organitzat pel Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Comptarà amb el suport del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, que l’han reconegut com un esdeveniment d’excepcional interès públic juntament amb la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura 2026.
El Congrés es proposa com a referent per al debat sobre el futur de l’arquitectura, i compta amb acords amb Roca, HP i Holcim com a main partners i amb Velux com a partner — empreses amb un fort compromís amb l’arquitectura tant a Barcelona com a escala global.
Avanç del programa de ponències
A poc més de tres mesos de la celebració del Congrés, la llista de més de 250 ponents internacionals ja està pràcticament definida. Aquesta selecció és fruit del treball de l’equip curatorial en col·laboració amb el Comitè Científic, així com de les deliberacions dels jurats del Call for Participants.
Una selecció de sessions, temes i ponents de cada jornada posa en relleu valors clau que defineixen la visió curatorial del Congrés sobre l’arquitectura: la capacitat d’investigar solucions, la responsabilitat d’implementar-les i l’esforç col·lectiu inherent a una professió compromesa amb l’evolució i la transformació del planeta.
Dilluns, 29 de juny: Becoming More-than-human i Becoming Circular
El dilluns 29 de juny, el Congrés s’obrirà amb les sessions del matí dins de la línia Becoming More-than-human, centrades en l’ecologia en l’arquitectura —entenent la natura no només com un mitjà d’extracció de recursos. Les sessions exploraran com el disseny pot afavorir noves formes de coexistència entre espècies, territoris i processos ecològics, així com el paper polític de l’arquitectura davant la crisi ambiental. Entre els moments destacats hi ha la presentació de Junya Ishigami que aborda l’arquitectura com a part d’un entorn continu en què espai, matèria, atmosfera i temps interactuen, difuminant els límits entre el construït i el seu entorn. Kate Orff i Dirk Sijmons examinaran l’aigua com a bé comú en el context del canvi climàtic, posant el focus en els paisatges costaners i en les estratègies d’adaptació davant les inundacions i les transformacions territorials.
A la tarda del mateix dia (29/06), les sessions se centraran en Becoming Circular. Dins d’aquest eix temàtic, es presta una atenció especial a les estratègies de rehabilitació del patrimoni construït, el reciclatge, la proximitat, l’eficiència energètica i l’economia de recursos com a eines per reduir la petjada de carboni. Entre els moments destacats, l’estudi guanyador del Premi Pritzker i del EUmies Awards Lacaton & Vassal, en una sessió conjunta amb l’estudi català H Arquitectes, abordarà l’eficiència i la circularitat com un diàleg entre espai, clima i construcció al llarg del temps. Jo Taillieu, juntament amb Flores i Prats, explorarà la reutilització com una pràctica compositiva i cultural. Baukunst —que també participa en el format Research by Design— proposarà estratègies per evitar la demolició juntament amb Søren Pihlmann i Parabase.
Dimarts, 30 de juny: Becoming Embodied i Becoming Interdependent
El matí del dia següent, dimarts 30 de juny, estarà dedicat a Becoming Embodied, la línia conceptual que aprofundeix en la recerca de materials, els processos constructius i les tecnologies de fabricació. Les sessions examinaran com els materials —especialment aquells d’origen local o amb baix impacte ambiental— integren valors ambientals i socials, explorant el seu potencial estructural, els sistemes d’assemblatge i la seva adaptabilitat al llarg del temps. Entre els moments destacats hi ha la participació de l’arquitecta bangladesí Marina Tabassum, guardonada amb el Premi Aga Khan, que juntament amb Palinda Kannangara explorarà la relació entre materials, clima i comunitat a través de pràctiques situades, en què l’arquitectura es defineix a partir de condicions culturals, ambientals i constructives específiques. Bruther analitzarà la coexistència entre tecnologies avançades i lògiques vernacles, que dona lloc a expressions arquitectòniques híbrides. Altres participants del programa inclouen BC architects & studies & materials, Hive Earth i Lehm Ton Erde, que abordaran el potencial de la construcció amb terra, connectant sabers tradicionals amb innovació tecnològica. A més, l’estudi Arquitectura G oferirà una ponència conjuntament amb Go Hasegawa sobre els materials en la seva dimensió més poètica i com aquests es transformen en experiències espacials.
El programa de la tarda del segon dia se centra en les dimensions socials, polítiques i econòmiques de l’entorn construït amb Becoming Interdependent —el tema que proposa repensar les formes de convivència basades en la cura, la cooperació i la solidaritat com a motors de l’empoderament social. Les sessions abordaran qüestions com les polítiques espacials que promouen el dret a l’habitatge, la perspectiva de gènere i l’espai públic. L’habitatge s’analitzarà des de diversos angles: els futurs col·lectius de l’habitatge es debatran en una taula amb Lacol, Erika Nakagawa i Clauss Kahl Merz Atelier, mentre que Mariana Mazzucato n’analitzarà la dimensió econòmica. El disseny urbà i l’espai públic seran abordats per figures com Jan Gehl, que en la seva intervenció analitzarà com el disseny urbà pot afavorir la trobada, la confiança i el suport mutu en ciutats cada vegada més fragmentades, mentre que l’estudi Rural Urban Framework i Rahul Mehrotra exploraran les fronteres entre el món rural i l’urbà.
Dimecres, 1 de juliol: Becoming Hyper-Conscious i Becoming Attuned
El matí de dimecres 1 de juliol estarà dedicat a Becoming Hyper-Conscious, un tema que examina com les dinàmiques a escala global —incloses les relacions geopolítiques, els marcs legislatius, la digitalització i la intel·ligència artificial— influeixen directament en les realitats locals i en la vida quotidiana. Les sessions convidaran els participants a desenvolupar una consciència crítica sobre aquests fenòmens i a explorar-ne les implicacions i el potencial per a la pràctica arquitectònica contemporània. Entre les ponències destacades hi ha la de l’historiador de l’arquitectura Mario Carpo, que traçarà la línia des del pensament algorítmic fins a la intel·ligència artificial, situant la computació dins de la història i la teoria de l’arquitectura. Mentrestant, Forensic Architecture i el Centre for Spatial Technologies exploraran la geopolítica de l’espai i el potencial de l’arquitectura com a eina per investigar i documentar la violència territorial.
A la tarda, Becoming Attuned explorarà la dimensió poètica de l’arquitectura, posant una atenció especial als contextos materials, culturals i emocionals. Reivindica una perspectiva més sensible i oberta, guiada pel desig i la curiositat, que celebra la incertesa, la quotidianitat i l’accidental, així com fenòmens físics i digitals. Aquest “Becoming” serveix com a conclusió dels altres cinc i encapsula com la seva confluència ens permet percebre les subtileses i la bellesa presents en els objectes i els espais. Entre els moments destacats del dia hi ha un diàleg entre Matilde Cassani, Tatiana Bilbao Estudio i els cineastes Bêka & Lemoine, que examinaran com els rituals donen forma als espais; així com les converses dirigides per Enrique Walker i Philip Ursprung, que aprofundiran en l’obra del darrer guanyador del Premi Pritzker Smiljan Radić i Alexander Brodsky a partir de preocupacions compartides sobre la fragilitat, la imaginació i la provisionalitat, transitant entre estructures efímeres, materials quotidians recuperats i pràctiques que combinen atmosfera i memòria com a eines de la forma arquitectònica.
Al llarg dels tres dies hi haurà conferències, taules de debat amb dos o tres ponents, taules rodones, tallers per a estudiants i presentacions en sessions plenàries moderades pels Critical Antagonists —figures que buscaran estimular el debat i obrir noves perspectives mitjançant intervencions crítiques en diverses ponències principals. Aquest paper serà assumit per Bas Smets, Enrique Walker, Giovanna Borasi, Juan Herreros, Marina Otero, Marina Tabassum, Mark Wigley, Matilde Cassani, Matthias Schuler, Philip Ursprung, Sana Frini i Timothy Morton.
Durant cinc dies, Barcelona es convertirà en un veritable laboratori d’experimentació col·lectiva, reafirmant la capacitat de l’arquitectura per imaginar i construir futurs en un planeta en transició. A finals d’abril s’anunciaran totes les ponències, els itineraris, els esdeveniments col·laterals, els actes institucionals i més detalls de l’Exposició central a les Tres Xemeneies, configurant un programa que farà del Congrés Mundial d’Arquitectes UIA l’esdeveniment més significatiu de l’arquitectura el 2026.
NO PERDIS L'OPORTUNITAT. ACONSEGUEIX LA TEVA ENTRADA!
Les entrades ja estan a la venda i el període per adquirir-les amb descompte anticipat estarà disponible fins al 30 d'abril.
Aprofita ara la tarifa "Advance" i assegura la teva entrada!
30/03/2026
Dictamen jurídic sobre la col·legiació d'arquitectes a l'Administració pública catalana
En el marc de les activitats de reflexió i debat sobre l’exercici professional dins l’àmbit públic, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i l’Agrupació d’Arquitectes al Servei de l’Administració Pública (AASAP) organitzen la jornada de presentació del Dictamen jurídic relatiu a la col·legiació dels arquitectes i de les arquitectes que presten els seus serveis a les administracions públiques catalanes, elaborat pel Dr. Juli Ponce Solé, catedràtic de Dret Administratiu.
Aquest dictamen analitza amb rigor jurídic el marc normatiu vigent i la jurisprudència aplicable en relació amb l’obligatorietat de col·legiació dels arquitectes que treballen a l’Administració pública, aportant criteris clars per determinar en quins supòsits aquesta és exigible i en quins no.
La sessió té com a objectiu exposar les principals conclusions de l’informe, resoldre dubtes i generar un espai de diàleg entre professionals, institucions i agents implicats, amb la voluntat de facilitar una interpretació homogènia i fonamentada d’aquesta qüestió d’especial rellevància per al col·lectiu.
Aquest dictamen analitza amb rigor jurídic el marc normatiu vigent i la jurisprudència aplicable en relació amb l’obligatorietat de col·legiació dels arquitectes que treballen a l’Administració pública, aportant criteris clars per determinar en quins supòsits aquesta és exigible i en quins no.
La sessió té com a objectiu exposar les principals conclusions de l’informe, resoldre dubtes i generar un espai de diàleg entre professionals, institucions i agents implicats, amb la voluntat de facilitar una interpretació homogènia i fonamentada d’aquesta qüestió d’especial rellevància per al col·lectiu.
Presentació de "100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water"
El 16 de març a les 18.30h el COAC va acullir la presentació de 100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water, una publicació concebuda com un vocabulari projectiu ecosocial i desenvolupada en el marc de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures (Parlaments d’Aigua), el projecte presentat per l’Institut Ramon Llull a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2025.
Organitzada pel Centre Obert d'Arquitectura en col.laboració amb l'Institut Ramon Llull, comptarem amb la participació del degà del COAC, Guim Costa, la directora de l’Institut Ramon Llull, Anna Guitart, i els comissaris del projecte, Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño.
100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water
Davant l’emergència climàtica, els vocabularis nous obren camins cap a futurs abans impensables. 100 Paraules per a l’aigua no és només una col·lecció de definicions: és un lèxic de possibilitats, un glossari per a la supervivència, la convivència i la custòdia. El llibre convida a entendre el llenguatge com a activisme, l’arquitectura com a diàleg, i l’aigua com la veu viva que vincula totes les formes de vida. Apropar-se a aquest vocabulari és participar activament en la transformació no només de com parlem de l’aigua, sinó de com vivim amb ella, com la compartim i com la protegim, en una recerca col·lectiva de justícia hídrica.
El llibre proposa desplaçar el discurs de l’aigua com a “recurs” destinat a l’extracció i al control cap a una visió basada en la cura, la interdependència i la responsabilitat multiespècie. En aquest sentit, termes clau com Descolonització Marina, Humanitats Blaves, Béns Comuns Mareals, Geontologia o Hidroacústica ofereixen marcs per reconsiderar l’aigua com un agent ecològic actiu, i no només com una matèria disponible per a l’explotació humana. Cada entrada es vincula a casos d’estudi i materials visuals de contextos diversos, mostrant l’aplicabilitat d’aquestes idees a múltiples escales: des de pràctiques ecològiques locals fins a la formulació de polítiques internacionals. Tant els editors com els autors defensen una redefinició urgent de la nostra relació amb l’aigua, tot impulsant estratègies inclusives, cooperatives i ecològicament responsables, més enllà dels paradigmes d’escassetat i explotació.
Per abordar aquesta emergència ecològica i social interconnectada, els editors del volum —Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño— han reunit més d’un centenar de termes redefinits per una constel·lació internacional d’acadèmics, arquitectes, científics, filòsofs, activistes i dissenyadors de procedències i disciplines diverses. Entre els col·laboradors hi trobem Stacy Alaimo, Markus Bader, Eduardo Cadava, Carson Chan, Beatriz Colomina, Cooking Sections, José Luis de Vicente, Elvira Dyangani Ose, Eudald Espluga, Sana Frini, Macarena Gómez-Barris, Samia Henni, Carles Ibáñez, Andrés Jaque, Lydia Kallipoliti, Iván L. Munuera, Timothy Morton, Marina Otero, Spyros Papapetros, Philippe Rahm, James Taylor Foster, Julia Watson, Albena Yaneva i Liam Young, entre molts altres.
A tall d’assaig visual, el disseny editorial –a càrrec d’Arauna i Paratext– s’articula al voltant d’un arxiu genealògic de cossos d’aigua distribuïts per tot el planeta. Les imatges d’aquests cossos, representades amb materialitats diverses a partir de la seva volumetria, han configurat la tipografia del projecte.
100 Words for Water / 100 Paraules per a l’aigua està editat en català i anglès en dos volums independents per Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, publicat per Lars Müller Publishers, i impulsat per l’Institut Ramon Llull i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
En el marc de la presentació, els comissaris compartiran també el relat ampli de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures, encarregat i produït per l’Institut Ramon Llull com a Esdeveniment Col·lateral oficial de la 19a Exposició Internacional d’Arquitectura – La Biennale di Venezia (2025).
El projecte s’articula en quatre cossos de treball interconnectats: l’exposició (set “arquitectures projectives”), el film Water Conflicts, The Atlas: Water Architectures (obert, global i col·laboratiu) i el llibre 100 Words for Water (2025). Concebut com un projecte itinerant i adaptable, després de Venècia continuarà el 2026 amb presentacions al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i al Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA a Barcelona, amb noves iteracions i àrees de recerca ampliades, i restant obert a futures itineràncies i invitacions institucionals.
Finalment, s’obrirà un debat sobre les implicacions d’afrontar els reptes contemporanis de l’arquitectura —temàtica central de la Biennale Architettura 2025, comissariada per Carlo Ratti— i sobre com la recerca i la cultura arquitectònica poden contribuir a imaginar formes més justes de viure amb l’aigua.
Organitzada pel Centre Obert d'Arquitectura en col.laboració amb l'Institut Ramon Llull, comptarem amb la participació del degà del COAC, Guim Costa, la directora de l’Institut Ramon Llull, Anna Guitart, i els comissaris del projecte, Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño.
100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water
Davant l’emergència climàtica, els vocabularis nous obren camins cap a futurs abans impensables. 100 Paraules per a l’aigua no és només una col·lecció de definicions: és un lèxic de possibilitats, un glossari per a la supervivència, la convivència i la custòdia. El llibre convida a entendre el llenguatge com a activisme, l’arquitectura com a diàleg, i l’aigua com la veu viva que vincula totes les formes de vida. Apropar-se a aquest vocabulari és participar activament en la transformació no només de com parlem de l’aigua, sinó de com vivim amb ella, com la compartim i com la protegim, en una recerca col·lectiva de justícia hídrica.
El llibre proposa desplaçar el discurs de l’aigua com a “recurs” destinat a l’extracció i al control cap a una visió basada en la cura, la interdependència i la responsabilitat multiespècie. En aquest sentit, termes clau com Descolonització Marina, Humanitats Blaves, Béns Comuns Mareals, Geontologia o Hidroacústica ofereixen marcs per reconsiderar l’aigua com un agent ecològic actiu, i no només com una matèria disponible per a l’explotació humana. Cada entrada es vincula a casos d’estudi i materials visuals de contextos diversos, mostrant l’aplicabilitat d’aquestes idees a múltiples escales: des de pràctiques ecològiques locals fins a la formulació de polítiques internacionals. Tant els editors com els autors defensen una redefinició urgent de la nostra relació amb l’aigua, tot impulsant estratègies inclusives, cooperatives i ecològicament responsables, més enllà dels paradigmes d’escassetat i explotació.
Per abordar aquesta emergència ecològica i social interconnectada, els editors del volum —Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño— han reunit més d’un centenar de termes redefinits per una constel·lació internacional d’acadèmics, arquitectes, científics, filòsofs, activistes i dissenyadors de procedències i disciplines diverses. Entre els col·laboradors hi trobem Stacy Alaimo, Markus Bader, Eduardo Cadava, Carson Chan, Beatriz Colomina, Cooking Sections, José Luis de Vicente, Elvira Dyangani Ose, Eudald Espluga, Sana Frini, Macarena Gómez-Barris, Samia Henni, Carles Ibáñez, Andrés Jaque, Lydia Kallipoliti, Iván L. Munuera, Timothy Morton, Marina Otero, Spyros Papapetros, Philippe Rahm, James Taylor Foster, Julia Watson, Albena Yaneva i Liam Young, entre molts altres.
A tall d’assaig visual, el disseny editorial –a càrrec d’Arauna i Paratext– s’articula al voltant d’un arxiu genealògic de cossos d’aigua distribuïts per tot el planeta. Les imatges d’aquests cossos, representades amb materialitats diverses a partir de la seva volumetria, han configurat la tipografia del projecte.
100 Words for Water / 100 Paraules per a l’aigua està editat en català i anglès en dos volums independents per Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, publicat per Lars Müller Publishers, i impulsat per l’Institut Ramon Llull i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
En el marc de la presentació, els comissaris compartiran també el relat ampli de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures, encarregat i produït per l’Institut Ramon Llull com a Esdeveniment Col·lateral oficial de la 19a Exposició Internacional d’Arquitectura – La Biennale di Venezia (2025).
El projecte s’articula en quatre cossos de treball interconnectats: l’exposició (set “arquitectures projectives”), el film Water Conflicts, The Atlas: Water Architectures (obert, global i col·laboratiu) i el llibre 100 Words for Water (2025). Concebut com un projecte itinerant i adaptable, després de Venècia continuarà el 2026 amb presentacions al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i al Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA a Barcelona, amb noves iteracions i àrees de recerca ampliades, i restant obert a futures itineràncies i invitacions institucionals.
Finalment, s’obrirà un debat sobre les implicacions d’afrontar els reptes contemporanis de l’arquitectura —temàtica central de la Biennale Architettura 2025, comissariada per Carlo Ratti— i sobre com la recerca i la cultura arquitectònica poden contribuir a imaginar formes més justes de viure amb l’aigua.
Festa d'Arquitectura: Taller de Bombolles
Imatge:
Anna Mas
El COAC Barcelona impulsa les Festes d’Arquitectura 2026 en el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura. La quarta Festa se celebrarà el dissabte 9 de maig i tindrà com a protagonistes les bombolles. El taller familiar anirà a càrrec de l'arquitecte Santi Estopà, del Museu de Matemàtiques de Catalunya.
Quina forma tenen les bombolles de sabó? Sempre…? I si construíssim una bombolla de sabó dins un cub? I dins d’una piràmide? I, sobretot: per què? Descobrirem com funcionen les bombolles de sabó, el concepte de mínima àrea, repassarem conceptes de geometria bàsica, com angles i polígons, i connectarem el sabó amb l’arquitectura moderna.
TALLERS I ACTIVITATS:
10.30 h Visita guiada al recinte Llars Mundet. Inscripcions
11-14 h Exposició “La volta catalana. De la tradició a la innovació”. Més informació
12.00 h Taller de Bombolles. Inscripcions
Reserva't la data per a les següents Festes d'Arquitectura!
· Dissabte 13 de juny – Taller d’Urbanisme
· Dissabte 11 de juliol – Taller de Guix
· Dissabte 12 de setembre – Taller de Ceràmica
· Dissabte 3 d’octubre – Taller d’Aire
· Dissabte 14 de novembre – Taller de Neuroarquitectura
· Dissabtes 5 de desembre - Taller d’Accessibilitat
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
Quina forma tenen les bombolles de sabó? Sempre…? I si construíssim una bombolla de sabó dins un cub? I dins d’una piràmide? I, sobretot: per què? Descobrirem com funcionen les bombolles de sabó, el concepte de mínima àrea, repassarem conceptes de geometria bàsica, com angles i polígons, i connectarem el sabó amb l’arquitectura moderna.
TALLERS I ACTIVITATS:
10.30 h Visita guiada al recinte Llars Mundet. Inscripcions
11-14 h Exposició “La volta catalana. De la tradició a la innovació”. Més informació
12.00 h Taller de Bombolles. Inscripcions
Reserva't la data per a les següents Festes d'Arquitectura!
· Dissabte 13 de juny – Taller d’Urbanisme
· Dissabte 11 de juliol – Taller de Guix
· Dissabte 12 de setembre – Taller de Ceràmica
· Dissabte 3 d’octubre – Taller d’Aire
· Dissabte 14 de novembre – Taller de Neuroarquitectura
· Dissabtes 5 de desembre - Taller d’Accessibilitat
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de: