Revista de corresponsales: La descarbonización en Alemania
En este artículo me gustaría ofrecer una visión general de cómo se están implementando en Alemania los criterios de sostenibilidad en la construcción y cuáles son los mecanismos que mueven a propietarios e inversores a formar parte de esa transformación necesaria en la lucha contra el cambio climático.
El Estado alemán ofrece ayudas económicas para persuadir a inversores y propietarios de participar en este proceso para reducir las emisiones con el uso de energías renovables y materiales más sostenibles, que habitualmente suponen un encarecimiento de la construcción.
Las ayudas se ofrecen en forma de créditos con menor tipo de interés que el del mercado, subvenciones y ventajas fiscales, siempre que se alcancen los mínimos establecidos para determinados estándares de sostenibilidad en la construcción. Cuanto mejor sea el nivel de eficiencia energética, mayor es la ayuda económica que se puede obtener.
El grupo bancario KFW (Kreditanstalt für Wiederaufbau), iniciales que se traducen como Instituto de crédito para la reconstrucción, gestiona la concesión de los créditos y la mayoría de las subvenciones por la eficiencia energética que actualmente están disponibles. Este banco se creó directamente después de la Segunda Guerra Mundial con el fin de ofrecer capital para la reconstrucción de la economía del país. El crédito para la construcción de edificios eficientes (energéticamente) es una de las principales actividades del KfW, pero también ofrece crédito para la creación de nuevas empresas, para formación, para la reducción de barreras arquitectónicas, entre otros temas. El procedimiento de solicitud, seguimiento y obtención de créditos funciona en su totalidad de forma digital.
Estos son los distintos niveles de eficiencia energética disponibles: EH 40, EH 55, EH 70, EH85 y EH Patrimonio histórico. El consumo energético obtenido se compara con el de un edificio de referencia, hace unos años éste era el que cumplía con los mínimos establecidos por la Ley de energía de los edificios (GEG), pero hoy los mínimos obligatorios equivalen ya al EH55. Por tanto, cuanto más bajo es el valor más eficiente energéticamente es el edificio.
Para el cumplimiento del GEG y el cálculo del nivel de eficiencia energética entra en juego la figura del asesor energético, que es un técnico que tiene la formación específica y la capacidad de firmar los documentos del proyecto que son necesarios para todo el proceso.
Las ayudas y procedimientos son diferentes para obra nueva y para reformas energéticas:
Para obra nueva es necesario obtener el nivel EH40 para acceder a los créditos del KfW. También debe justificarse la obtención del sello de calidad QNG (Qualitätssiegel Nachhaltiges Gebäude), que no sólo se ocupa de la energía necesaria para el funcionamiento del edificio y de la pérdida de energía a través de la piel del edificio (aspectos que se incluyen en el nivel EH40), sino también de otros criterios técnicos, sociales, económicos y ambientales, como por ejemplo el ciclo de vida de los materiales y la su capacidad de reciclaje, la flexibilidad en el uso, el confort acústico, térmico y visual, la seguridad, la accesibilidad o la ecología del entorno.
Todos estos criterios se valoran en un sistema de certificación y según los puntos obtenidos puede alcanzarse el sello bronce, plata, oro o platino. Los certificados reconocidos por el QNG son el DGNB, el BNK/BiRN, el NaWoh y el BNB. Sin entrar en más detalles, el DGNB es el más utilizado y el BNB es el que ha adoptado por ejemplo la administración de Berlín para sus obras. Para tener la seguridad de alcanzar el QNG será necesario contratar a un especialista que haga el seguimiento de la certificación desde las primeras fases del proyecto hasta la finalización de las obras. El sistema de puntuación tiene sus particularidades, como por ejemplo que pueda compensarse un material poco sostenible o nada renovable con medidas de mejora de la accesibilidad o con un buen concepto para la limpieza de los cristales.
En una reforma energética integral se puede optar por uno de los distintos niveles de eficiencia energética (EH 40, 55, 70…) y la decisión depende tanto del presupuesto disponible como de las características del inmueble en cuestión. El KfW ofrece un crédito por ejemplo de 120.000 euros por vivienda si se llega a un EH55 y una bonificación del 15%, que es el porcentaje del crédito que no será necesario devolver. Si además se implantan energías renovables que cubran el 65% de la demanda energética, el crédito aumenta a 150.000 y bonificación al 20%.
Puede darse el caso de que no se pueda alcanzar uno de los niveles de eficiencia establecidos pero que se pueda mejorar por ejemplo el aislamiento en la cubierta o que se sustituyan las ventanas por unas más aislantes. Estas medidas individuales de reforma energética son gestionadas por la BAFA (Bundesamt für Wirtschaft und Ausfuhrkontrolle), que es la Administración para la Economía y el control de exportaciones. A diferencia de las anteriores ayudas del KfW, las medidas individuales obtienen una subvención que puede alcanzar un 20% de los costes de la reforma y que se recibe al término de todo el proceso.
Para las reformas también es necesaria la intervención del asesor energético si se quiere acceder a las ayudas del Estado. Sólo en caso de alcanzar el EH40 se podría optar al QNG y por tanto habría que realizar también el procedimiento de certificación, por ejemplo, del DGNB.
Por último, el Ministerio de Finanzas ofrece la AfA (Absetzung für Abnutzung), que significa deducción por desgaste, y comporta una deducción en los impuestos de hasta el 5%. La AfA es muy atractivo para inversores que disponen de muchos ingresos y con el fin de pagar menos impuestos invierten en inmuebles eficientes energéticamente.
En los últimos años han ido cambiando varias veces los programas de créditos y de subvenciones, y se prevé que el próximo año con las elecciones y un posible cambio de gobierno los cambios continúen. Todo ello ofrece cierta inseguridad a los inversos y propietarios de inmuebles, ya que normalmente las fases de proyecto y obra duran varios años.
Con estos medios logra el Estado alemán convencer a sus ciudadanos de que les conviene construir, comprar o reformar, con el objetivo de lograr una arquitectura más sostenible. Las solicitudes de créditos y subvenciones han sido en los últimos años muy numerosas, una señal de que los programas de ayuda de hoy funcionan. Si no es por el convencimiento de que la lucha contra el cambio climático es necesaria, es el ahorro que se puede llegar a conseguir, sobre todo en el caso de inversores, lo que les acaba de convencer.
Laura Gil, arquitecta. Corresponsal del COAC en Berlín, Alemania. Noviembre 2024
Revista de corresponsals: Descarbonització i resiliència de l'espai públic a Montreal
El darrer article 'retrat de la descarbonització i resiliència al Quebec' resumia de manera global les estratègies que es desenvolupen en aquest camp al Quebec i de manera un mica més específica les estratègies aplicades als edificis i infraestructures. L'article present està més centrat en les estratègies de l'espai públic.
Cal dir primer de tot que, a diferència de Catalunya, al Quebec els arquitectes s'ocupen dels edificis. L'urbanisme, l'ordenació del territori i el paisatge és a càrrec dels urbanistes i dels arquitectes de paisatge. Així, mentre els arquitectes han de ser membres de l'Ordre des Architectes du Québec -OAQ- (vindria a ser l'equivalent al COAC), els urbanistes són membres de l'Ordre des Urbanistes du Québec -OUQ- i els arquitectes de paisatge són membres de la Association des Architectes Paysagistes du Québec -AAP- (en aquest cas no hi ha un ordre professional). En els dos casos, al Quebec són professionals diferents amb carreres universitàries pròpies i diferenciades de l'arquitectura, tot i que col·laboren sovint a nivell professional. El disseny dels espais públics serà sovint fruit d'aquesta col·laboració però és normalment l'arquitecte de paisatge qui se n'ocupa de manera més detallada.
Les intervencions més importants a l'espai públic de Montreal van ser fetes en plena expansió de la ciutat fa més d'un segle: la creació dels nombrosos grans parcs urbans i l'alineació de referència de nombrosos carrers residencials (amb els dúplex i tríplex típics de Montreal) que va permetre la creació d'uns espais verds continus i oberts -tot i que en terreny privat- entre les façanes dels edificis i les voreres (i on moltes vegades s'hi troben plantats els arbres dels carrers). A més de ser elements essencials en la definició de l'experiència de l'espai urbà, aquests espais tenen també unes funcions molt importants a nivell mediambiental: parlem d'espais vegetalitzats de frescor per l'ombratge que proporcionen els seus arbres, d'espais que contribueixen a una millor qualitat de l'aire, d'espais de gestió natural d'aigua, i d'espais de biodiversitat amb un impacte positiu sobre la salut i la qualitat de vida de la gent.
Des de fa molt temps Montreal no havia fet gaires més esforços per millorar l'espai públic, però els últims anys, coincidint amb la preocupació pel canvi climàtic i els seus efectes, hi ha hagut diverses iniciatives per fer una ciutat més verda i alhora d'acord amb un model de ciutat de proximitat per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. El 'pla clima 2020-2030' preveu per exemple la plantació d'una gran quantitat d'arbres -sobretot en sectors més vulnerables a les illes de calor- i la creació de nous parcs i corredors verds, però alhora encoratjar també al sector privat a plantar arbres als seus terrenys privats, a reemplaçar les superfícies asfaltades d'aparcaments per llambordes drenants o directament en espais verds per permetre la percolació de l'aigua de pluja, i a vegetalitzar cobertes i murs dels edificis. Específicament, a l'espai públic de la ciutat hi ha exemples interessants a destacar:
1) L'ampliació de les cruïlles amb 'orelles de cantonada' vegetalitzades ('saillies drainantes'). A més de ser una millora pels vianants que travessen el carrer, aquests espais vegetalitzats (amb plantes indígenes de baix manteniment) son autèntiques intervencions d'acupuntura urbana que permeten embellir la ciutat i la qualitat de l'espai urbà i recollir l'aigua de pluja, que és retinguda i infiltrada al sol vegetal enlloc d'anar directament al clavegueram: una mesura molt important per les grans pluges que estan esdevenint cada cop més importants amb el canvi climàtic. Una estratègia similar és feta en alguns llocs amb la creació de bandes vegetalitzades entre la vorera i la calçada (a vegades fet en projectes de cooperació veïnal) i l'ampliació dels escocells dels arbres. Tot plegat permet també reduir les illes de calor, millorar la qualitat de l'aire i la qualitat de vida dels ciutadans.
2) La transformació dels carrerons que hi ha la part posterior dels edificis residencials en carrerons verds ('ruelles vertes') amb l'objectiu de transformar aquests espais fortament mineralitzats en espais més verds i de distensió. Els carrerons verds són espais transformats per iniciativa dels veïns amb el suport de la municipalitat, i inclou excavar zones asfaltades per crear nous espais vegetalitzats (la responsabilitat del manteniment recau als residents). Aquests espais poden incloure plantes de baix manteniment, arbres i arbusts i fins i tot donar lloc a espais per a l'agricultura urbana. A més dels avantatges en gestió de l'aigua de pluja, reducció d'illes de calor i millora de la qualitat de l'aire a través d'aquesta vegetalització, amb la inclusió de mobiliari urbà, murals sobre parets cegues i altres elements s'afavoreix la socialització dels veïns i espais de joc per als nens.
3) La creació i transformació d'espais obsolets en petits parcs, places i placetes de proximitat, que permetent oferir llocs de descans i socialització per a la població local, incloent també espais de joc pels infants. Aquests nous espais estan sovint dissenyats seguint aquests mateixos principis de desenvolupament sostenible amb importants espais vegetalitzats que permetent fer una gestió de l'aigua de pluja (espais coneguts com espais esponja), reduir les illes de calor, i millorar la qualitat de l'aire i la qualitat de vida de la gent. Un bon exemple és la Place des Fleurs de Macadame (2022) dels arquitectes de paisatge Nippaysage, i guanyadora de diversos premis. Aquesta plaça (a la foto de l'article), situada en un terreny on abans hi havia una estació de servei, està pensada com a plaça inundable ('water square') i contribueix a la resiliència del barri al voltant davant el risc d'inundacions per grans pluges. La plaça té una part vegetalizada important amb una depressió per afavorir encara més la captació i infiltració de l'aigua de pluja. Els arbres ofereixen ombra als bancs i taules que es troben al voltant de la plaça. Al mig, hi ha unes grans pedres amb sortidors d'aigua que permetent refrescar l'espai a l'estiu i on els infants juguen. A sobre d'aquest espai multifuncional i Inter generacional es troba penjada una gran obra d'art que ajuda a crear una identitat important al barri.
Tots aquests espais contribueixen a fer front a un dels riscos més importants lligats al canvi climàtic a Montreal: les inundacions per grans pluges. Alhora contribueixen a descarbonitzar i lluitar contra el canvi climàtic, de manera directa amb la vegetalització, però també indirecta amb el canvi de mode de vida a la ciutat. Tots aquests projectes contribueixen en el fons a l'evolució de la ciutat cap a un model de proximitat, cada cop més pensada per als vianants (durant l'estiu hi ha a més diversos carrers que són només per vianants) i les bicicletes (aquests últims anys també han vist la llum molts carrils bici que han canviat la secció de molts carrers) i no en els cotxes.
Un últim punt el mereixen les cobertes verdes. Amb les noves exigències del reglament municipal per la gestió de l'aigua de pluja per fer front a les inundacions (obliga a retenir i gestionar una determinada quantitat d'aigua de pluja a tot immoble amb més de 1000m2 de superfície impermeable), a més de la utilització dels espais verds exteriors, les cobertes verdes també formen part de les solucions, i últimament se'n fan més. En molts casos aquestes cobertes no són espais públics que la gent pugui aprofitar però hi ha excepcions, com el cas de la coberta verda de l'hotel que es troba a l'edifici de la Place Bonaventure (1967) on hi ha tot un jardí amb arbres que pot ser visitat. Més recents, a la zona metropolitana hi ha la teulada de l'edifici del Campus Longueuil de l'Université de Sherbrooke (2010) que compta també amb mobiliari urbà, creant un espai de trobada pels estudiants. Finalment, un altre projecte interessant és el de la coberta de les noves cotxeres d'autobusos de la Société de Transport de Montréal (2024) que es troben soterrades, i al damunt aquesta coberta esdevé un parc urbà vegetalitzat i accessible.
La vegetalització de l'espai contribueix, i de manera relativament econòmica, a fer la ciutat de Montreal més resilient, a arribar als objectius de carboneutralitat fixats pel 2050 i a fer que hi hagi més qualitat de vida pels seus ciutadans.
Jordi Jordana, arquitecte. Corresponsal del COAC a Montreal, Canadà. Gener 2025
Revista de corresponsals: La descarbonització a Alemanya
En aquest article m’agradaria oferir una visió general de com s’estan implementant a Alemanya els criteris de sostenibilitat en la construcció i quins són els mecanismes que mouen a propietaris i inversors a formar part d’aquesta transformació necessària en la lluita contra el canvi climàtic.
L’Estat alemany ofereix ajudes econòmiques per a persuadir a inversors i propietaris a participar en aquest procés per a reduir les emissions amb l’ús d’energies renovables i materials més sostenibles, que habitualment suposen un encariment de la construcció.
Les ajudes s’ofereixen en forma de crèdits amb un tipus d’interès més baix que el del mercat, subvencions i avantatges fiscals, sempre que s’assoleixin els mínims establerts per a determinats estàndards de sostenibilitat en la construcció. Com millor sigui el nivell d’eficiència energètica, més gran és l’ajuda econòmica que es pot obtenir.
El grup bancari KFW (Kreditanstalt für Wiederaufbau), inicials que es tradueixen com a Institut de crèdit per a la reconstrucció, gestiona la concessió dels crèdits i la majoria de les subvencions per l’eficiència energètica que actualment estan disponibles. Aquest banc es va crear directament després de la Segona Guerra Mundial amb la finalitat d’oferir capital per a la reconstrucció de l’economia del país. El crèdit per a la construcció d’edificis eficients (energèticament) és una de les principals activitats del KfW, però també ofereix crèdit per a la creació de noves empreses, per a formació, per a la reducció de barreres arquitectòniques, entre d’altres temes. El procediment de sol·licitud, seguiment i obtenció de crèdits funciona totalment de forma digital.
Aquests són els diferents nivells d’eficiència energètica disponibles: EH 40, EH 55, EH 70, EH85 i EH Patrimoni històric. El consum energètic obtingut es compara amb el d’un edifici de referència, fa uns anys aquest era el que complia amb els mínims establerts per la Llei d’energia dels edificis (GEG), però avui els mínims obligatoris ja equivalen al EH55. Per tant, com més baix és el valor més eficient energèticament és l’edifici.
Per al compliment del GEG i el càlcul del nivell d’eficiència energètica entra en joc la figura de l’assessor energètic, que és un tècnic que té la formació específica i la capacitat de signar els documents del projecte que són necessaris per a tot el procés.
Les ajudes i procediments són diferents per a obra nova i per a reformes energètiques:
Per a obra nova cal obtenir el nivell EH40 per accedir als crèdits del KfW. També cal justificar l’obtenció del segell de qualitat QNG (Qualitätssiegel Nachhaltiges Gebäude), que no només s’ocupa de l’energia necessària per al funcionament de l’edifici i de la pèrdua d’energia a través de la pell de l’edifici (aspectes que s’inclouen en el nivell EH40), sinó també d’altres criteris tècnics, socials, econòmics i ambientals, com per exemple el cicle de vida dels materials i la seva capacitat de reciclatge, la flexibilitat en l’ús, el confort acústic, tèrmic i visual, la seguretat, l’accessibilitat o l’ecologia de l’entorn.
Tots aquests criteris es valoren en un sistema de certificació i segons els punts obtinguts es pot assolir el segell bronze, plata, or o platí. Els certificats reconeguts pel QNG són el DGNB, el BNK/BiRN, el NaWoh i el BNB. Sense entrar en més detalls, el DGNB és el que més s’utilitza i el BNB és el que ha adoptat per exemple l’administració de Berlin per a les seves obres. Per a tenir la seguretat d’assolir el QNG caldrà contractar un especialista que faci el seguiment de la certificació des de les primeres fases del projecte fins a la finalització de les obres. El sistema de puntuació té les seves particularitats, com per exemple que es pugui compensar un material poc sostenible o gens renovable amb mesures de millora de l’accessibilitat o amb un bon concepte per a la neteja dels vidres.
En una reforma energètica integral es pot optar per un dels diferents nivells d’eficiència energètica (EH 40, 55, 70…) i la decisió depèn tant del pressupost disponible com de les característiques de l’immoble en qüestió. El KfW ofereix un crèdit per exemple de 120.000 euros per habitatge si s’arriba a un EH55 i una bonificació del 15%, que és el percentatge del crèdit que no caldrà retornar. Si a més s’implanten energies renovables que cobreixin el 65% de la demanda energètica, el crèdit augmenta a 150.000 i la bonificació al 20%.
Es pot donar el cas que no es pugui assolir un dels nivells d’eficiència establerts però que es pugui millorar per exemple l’aïllament a la coberta o que es substitueixin les finestres per unes més aïllants. Aquestes mesures individuals de reforma energètica les gestiona la BAFA (Bundesamt für Wirtschaft und Ausfuhrkontrolle), que és l’Administració per l’Economia i el control d’exportacions. A diferència de les anteriors ajudes del KfW, les mesures individuals obtenen una subvenció que pot arribar a un 20% dels costos de la reforma i que es rep al final de tot el procés.
Per a les reformes també cal la intervenció de l’assessor energètic si es vol accedir a les ajudes de l’Estat. Només en cas d’assolir el EH40 es podria optar al QNG i per tant caldria fer també el procediment de certificació, per exemple del DGNB.
Per últim, el Ministeri de Finances ofereix l’AfA (Absetzung für Abnutzung), que significa deducció per desgast, i comporta una deducció en els impostos de fins el 5%. L’AfA és molt atractiu per a inversors que disposen de molts ingressos i per tal de pagar menys impostos inverteixen en immobles eficients energèticament.
En els últims anys han anat canviant diverses vegades els programes de crèdits i de subvencions, i es preveu que l’any vinent amb les eleccions i un possible canvi de govern els canvis continuïn. Tot plegat ofereix una certa inseguretat als inversos i propietaris d’immobles, ja que normalment les fases de projecte i d’obra duren diversos anys.
Amb aquests mitjans aconsegueix l’Estat alemany convèncer als seus ciutadans que els convé construir, comprar o reformar, amb l’objectiu d’assolir una arquitectura més sostenible. Les sol·licituds de crèdits i subvencions han estat en els últims anys molt nombroses, un senyal que els programes d’ajuda d’avui funcionen. Si no és pel convenciment que la lluita contra el canvi climàtic és necessària, és l’estalvi que es pot arribar a aconseguir, sobretot en el cas d’inversors, el què els acaba de convèncer.
Laura Gil, arquitecta. Corresponsal del COAC a Berlín, Alemanya. Novembre 2024
Revista de corresponsales: Cómo los Países Bajos están reduciendo las emisiones de CO₂ en la construcción
La industria de la construcción tiene un impacto significativo en las emisiones globales de CO₂. En Países Bajos, tanto el gobierno como las empresas privadas están adoptando enfoques innovadores para reducir estas emisiones y crear una industria más sostenible. A continuación, analizamos las principales estrategias que se están implementando para conseguir este objetivo.
1. Producción y productos más sostenibles
Una de las claves para reducir las emisiones en la construcción es la eficiencia desde el principio. Muchas empresas en los Países Bajos aplican el principio de “First Time Right” (Hacerlo bien en la primera), que optimiza los procesos productivos, reduce la cantidad de materiales y energía necesarios, y minimiza los residuos. Este enfoque no sólo disminuye el impacto ambiental, sino que también mejora la eficiencia general.
Además de perfeccionar los procesos de producción, las empresas neerlandesas están desarrollando productos más sostenibles como el hormigón circular y el diseño más eficiente. Estas soluciones se centran en:
• Diseño circular: Los materiales pueden ser desmontados y reutilizados completamente o parcialmente, o reciclados como materia prima secundaria para nuevos productos.
• Diseño optimizado: Se utiliza menos material sin comprometer el rendimiento, reduciendo la huella de carbono del producto final.
2. Organizaciones más sostenibles y colaboración
Además de los productos y procesos, las empresas están trabajando para realizar sus propias operaciones más sostenibles. Esto incluye mejorar la eficiencia energética de los edificios de oficinas, mediante la instalación de aislamiento, ventanas de triple acristalamiento y placas solares. Pequeñas medidas como la instalación de iluminación LED también ayudan a reducir el consumo energético.
El transporte es otro factor clave. Tanto el transporte de empleados como de productos pueden ser más ecológicos mediante el uso de vehículos eléctricos o fomentando el trabajo híbrido. Si no es posible reducir las emisiones, muchas empresas recurren a la compensación de CO₂, invirtiendo en proyectos sostenibles que equilibran sus emisiones.
Colaborar con otras empresas que también buscan ser neutrales en carbono, es esencial para crear una cadena de suministro más sostenible. El trabajo conjunto con socios comprometidos con la sostenibilidad permite que las empresas holandesas logren una mayor reducción de sus emisiones.
3. Considerar la vida útil de los productos
Otro aspecto importante en la construcción neutra en carbono es la selección de materiales con mayor vida útil. Al optar por materiales que duren más tiempo, se reduce la necesidad de reemplazarlos, lo que ahorra recursos y disminuye las emisiones a largo plazo. La durabilidad de un material es clave para minimizar la pisada de carbono a lo largo de la vida útil de un edificio.
4. Reducción acelerada de las emisiones de CO₂ en edificios
Entre 1990 y 2023, las emisiones de CO₂ de los edificios en los Países Bajos se redujeron en un 38%, pasando de 30 a 18,6 megatoneladas, acercándose al objetivo de reducir las emisiones en un 55% para 2030 en comparación con 1990. Un factor importante en esta reducción es la disminución del consumo de gas natural, que cayó un 25% en los dos últimos años. Esta reducción se debe tanto a la mejora en la eficiencia energética de los hogares como a un cambio en el comportamiento de los consumidores.
Muchas personas en Países Bajos han implementado medidas para mejorar la eficiencia energética de sus hogares. El aislamiento térmico y la instalación de bombas de calor han crecido significativamente, con 240.000 subvenciones otorgadas en 2023 y más de 150.000 bombas de calor instaladas. Pese a estos avances, se requiere una mayor aceleración en la implementación de redes de calefacción sostenible para seguir reduciendo sus emisiones.
5. Apoyo financiero para la sostenibilidad
Para incentivar a más personas a hacer sus hogares más sostenibles, el gobierno neerlandés ha mejorado las opciones de subvenciones y préstamos. En 2023, se amplió el acceso a préstamos a interés cero para familias con ingresos de hasta 60.000 euros, lo que facilita que más personas puedan financiar la compra de viviendas energéticamente eficientes o renovar sus hogares. Además, los propietarios pueden ahora solicitar subvenciones por una sola medida de sostenibilidad, cuando anteriormente se requerían al menos dos medidas simultáneas.
Estas políticas están diseñadas para garantizar que la mayoría de los propietarios tengan acceso a los fondos necesarios para mejorar la sostenibilidad de sus hogares. De hecho, el 98% de los propietarios pueden ahora financiar medidas de sostenibilidad frente al 86% en años anteriores.
6. Reducir la "pobreza energética" y apoyar a los más vulnerables
Para garantizar que incluso los hogares con ingresos más bajos puedan acceder a viviendas más eficientes, el gobierno ha asignado más de 500 millones de euros a los municipios desde 2022, incluidos 185 millones en 2023, destinados a programas locales de asistencia energética. Estos fondos se utilizan para contratar asesores energéticos y profesionales que ayuden a los hogares a implementar mejoras energéticas. Además, en 2023 se asignaron 425 millones de euros para apoyar la mejora del aislamiento en unos 206.000 hogares, con planes para extender esta ayuda a otros 286.000 hogares en los próximos años.
7. Alquiler privado
En el sector del alquiler privado, la sostenibilidad también ha avanzado, aunque más lentamente. Para 2030, 325.000 viviendas de alquiler deben cumplir con los estándares de aislamiento establecidos, pero los propietarios más pequeños, con menos de 50 propiedades, se enfrentan a mayores retos. El gobierno ha aprobado la Ley de Alquiler Asequible, que incluye incentivos para los propietarios que mejoren la eficiencia energética de sus propiedades. Los propietarios podrán acceder a subvenciones, siendo los estándares de aislamiento un factor clave en la determinación de los precios de alquiler.
________________________________________
Para obtener más información sobre los avances en la reducción de emisiones de CO₂ en edificios en los Países Bajos, consulte el siguiente enlace: CO2-uitstoot woningen en gebouwen daalt, maar inzet blijft nodig.
Marta Companys. Arquitecta. Corresponsal del COAC en Gouda, Países Bajos
