SESSIÓ SERT | TRANSFORMAR LA CIUTAT: EL PROGRAMA DE REGENERACIÓ URBANA DE BARCELONA
En aquest context, el Programa de Regeneració Urbana de Barcelona neix com a una estratègia de ciutat per millorar les condicions d'habitabilitat urbana en entorns de proximitat. Un programa de caràcter integral i dirigit a reduir les vulnerabilitats de la qualitat de vida en els diferents barris de la ciutat, que desenvolupa un model holístic per a la millora de les condicions d'habitabilitat urbana, definint criteris de priorització i estratègies d’actuació segons la problemàtica de cada àmbit urbà.
El programa inclou, per una banda, una diagnosi realitzada a través de 58 indicadors que conformen la vulnerabilitat de la qualitat de vida, construint així una cartografia per identificar els barris més vulnerables a nivell global i les mancances específiques de cada entorn urbà. Per altra banda, també inclou l’estratègia d’actuació, que és el marc d’acció del programa, basat en un conjunt d’actuacions sobre els elements comuns de l’edificació i l’espai públic de l’entorn urbà. I finalment, incorpora un sistema d’avaluació i seguiment alineat amb els criteris europeus de l’Agenda 2030 i els seus ODS.
Ponents
- Mònica Beguer Jornet. Arquitecta urbanista per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya, especialista en planificació urbana, ordenació del territori, projectes urbans i intervenció en el paisatge i espai públic.
- Helena Cruz Gallach. Especialista en ordenació del territori i planificació urbana, treballa en el disseny i la governança de les polítiques urbanes, l’assessorament en projectes de transformació urbana, en estudis sociodemogràfics i en processos de participació ciutadana.
Trobareu més informació al web de l'Escola Sert.
Us hi podeu inscriure aquí.
SESSIÓ SERT: REFRIGERACIÓ PASSIVA MITJANÇANT DISPOSITIUS D’OMBRA
L’escalfament global fa necessari desenvolupar tècniques de refrigeració passiva, per tal de reduir els guanys tèrmics en l’època de calor.
Els dispositius d’ombra dinàmics i la seva estratègia de control tenen un impacte determinant en la demanda d’energia de l’edifici. Per això cal conèixer com actuen, els diferents sistemes existents, i com es pot modelitzar aquest impacte.
Introduirem també aspectes de confort visual i aprofitament de llum natural.
Objectius
- Conèixer l’impacte de l’estratègia de control solar sobre el balanç d’energia d’un edifici.
- Prendre consciència de la necessitat d'incloure l’estratègia d’ombra des de les primeres etapes del projecte.
- Conèixer de manera general els diferents dispositius d’ombra i les seves prestacions ben diferenciades.
- Introduir els beneficis de la protecció solar dinàmica sobre el benestar tèrmic i visual.
Destinataris
Arquitectes, arquitectes tècnics, interioristes, enginyers i en general persones involucrades en el disseny, construcció i gestió dels edificis.
Ponent
María José Moya Cadena. És responsable de formació de la European Solar Shading Organization i col·labora en grups d’investigació de la mateixa organització sobre l’impacte d’estratègies de control de dispositius d’ombra sobre la demanda d’energia i sobre paràmetres de confort.
Trobareu més informació al web de l'Escola Sert.
La sessió és gratuïta i exclusiva per a col·legiats.
Us hi podeu inscriure aquí.
UNBOXING THE LIBRARY. Una mirada sobre els fons de la biblioteca. Llibres King Kong: gèneres, números i casos, a càrrec d'Anna Puigjaner
La sessió, que es durà a terme a la mateixa Biblioteca, és una ocasió més per gaudir de la recent adequació que s’ha fet de l’espai per restituir-lo al seu estat original, dissenyat el 1995 per l’arquitecte David Ferrer, qui va ser director de la Biblioteca i l’Arxiu Històric entre el 1976 i el 2008.
A banda de l’adequació dels espais, instal·lacions i telecomunicacions, s’ha restituït el mobiliari original, format per les prestatgeries de Gama, les llums de Santa & Cole dissenyades per arquitecte Antoni de Moragas, i les taules dissenyades ad hoc per a aquest espai.
Us podeu inscriure a l'acte presencial aquí.
25 anys traient el nas: Delegació Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Bartomeu Agustí Vergés i la Suïssa que no va ser
En aquest acte, Anna Bonfill farà una aproximació biogràfica del personatge a partir d’un treball que es va tancar amb l'article publicat el 2004 al butlletí El Cartipàs titulat El centenari de Bartomeu Agustí Vergés (1904-1944) i amb l’aprofundiment de les darreres recerques sobre el seu entorn familiar i social, la seva relació amb la funció pública i la mobilització, i la política local dels anys trenta especialment en relació amb els equipaments.
Per la seva part, Joan Falgueras, a partir del treball iniciat el 2016 per a la ponència sobre arquitectura racionalista i republicanisme a Olot, i gràcies a les aportacions de recerques prèvies dels arquitectes Bernat Catllar i Rafel Pujol sobre Camprodon, i Eduard Callís sobre Olot, presentarà la faceta més arquitectònica posant-la en relació amb les obres dels contemporanis i amb els moviments artístics, innovacions tipològiques i tendències constructives que arribaven dels països de l'entorn.
Trenades la biografia personal i l'exercici de l'ofici en ràpida transformació dibuixen un panorama possible d'un país més net i cosmopolita en un paisatge arcàdic. Una muntanya catalana a la manera Suïssa que no va poder ser. Els temps convulsos de la guerra i la postguerra la van desdibuixar gairebé al mateix temps que la malaltia s'enduia l'arquitecte, amb obra pionera i escassa, abans de fer els quaranta anys.