Josep Torres Clavé al front de guerra: 24 d’abril de 1938 - 12 de gener de 1939. Un projecte de memòria
El 29 d’abril de 1938, Josep Torres Clavé escriu a la seva esposa Mercè des del campament d’instrucció de l’Hospitalet de l’Infant. Comença així una etapa poc coneguda de la seva vida al front de guerra, que el portarà des de les Garrigues fins a la Conca de Barberà, on acabarà morint.
El projecte de memòria que comparteix i impulsa l’AADIPA vol salvar de l’oblit aquesta part de la vida de l’arquitecte i posar en valor el seu compromís social, en el context de la seva lluita a la recerca d’una Arquitectura al servei dels més necessitats.
Comptarem amb la participació de Salvadó Tarragó i Cid, inspirador de la idea, i Melitó Camprubí, arquitecte que ens explicarà l'estat de la recerca sobre el temps de Torres Clavé al front.
Finalitzarem amb un torn obert de paraula i un espai de debat, amb la participació de la fila zero i de totes les persones assistents.
Entrada lliure, prèvia inscripció.
Inscripció presencial
Inscripció en línia
Visita a les Adoberies de Vic
La visita permetrà conèixer el projecte reconegut amb el premi a la Categoria A, impulsat per l’Ajuntament de Vic i redactat i dirigit pels mateixos tècnics municipals: les arquitectes Elisenda Foradada i Mireia Noguera, l’arquitecte tècnic Miquel Autet, el constructor Iker Oñate (Vesta Rehabilitación SL) i l’equip de serveis tècnics del consistori.
El jurat ha valorat molt positivament la rehabilitació de les dues primeres adoberies d’un conjunt de divuit, adquirides per l’Ajuntament amb la voluntat de preservar-ne el valor patrimonial i destinar-les a equipaments públics i espais de cotreball. Aquests edificis, situats a la vora del riu Mèder, havien estat amenaçats d’enderroc per una planificació urbana dels anys vuitanta. Va ser gràcies a la mobilització ciutadana —amb la creació de la Plataforma Salvem les Adoberies— que es va aconseguir aturar la seva desaparició i impulsar-ne la protecció. Posteriorment, la Generalitat de Catalunya els va declarar bé cultural d'interès nacional (BCIN) com a bé etnològic: el primer d’aquesta categoria a tot Catalunya.
L’actuació exemplifica una resposta coherent a les reivindicacions veïnals, i destaca tant per la seva sensibilitat envers el patrimoni com per la qualitat tècnica del projecte. Els criteris de rehabilitació han prioritzat l’ús de materials originals, la preservació de les tècniques constructives tradicionals i el respecte pels elements existents. S’han recuperat estructures com els assecadors, les fusteries originals, les baranes, així com les façanes dels dos edificis, mitjançant estudis estratigràfics que han permès reconstruir o consolidar el morter i la maçoneria amb cura i rigor.
Aquesta visita és una oportunitat per conèixer de primera mà un exemple destacat de com l’arquitectura pública pot esdevenir eina de conservació i transformació d’un barri històric, amb una mirada cap al futur i arrelada en el territori.
Preu:
Gratuït amb places limitades
INSCRIPCIONS
Places limitades per rigorós ordre.
Inscriu-t'hi
Síntesis Arquitectòniques. De la caponera al búnquer. Evolució de la fortificació des de mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX a Catalunya' de Dídac Gordillo Bel
Aquesta tesi doctoral, composta d'una introducció general i quatre capítols interconnectats, demostra que el búnquer és l'evolució de la caponera. L'estudi traça l'evolució de les fortificacions des de l'Antiguitat fins al segle XX, analitzant com els avenços en l'armament (artilleria d'ànima llisa, estriada i obús explosiu) van transformar les defenses. Cronològicament, mostra com les caponeres i galeries espitllerades dels fossats van evolucionar cap a construccions en camp obert, connectades per túnels, fins a arribar al búnquer: un element aïllat però visualment connectat amb altres per cobrir zones àmplies.
La investigació analitza el desenvolupament fortificat a Catalunya, amb Tortosa com a eix, estudia els forts en camps atrinxerats (la Torre d'Alfons XII de Girona i el fort de Sant Julià de Ramis) i examina els búnquers catalans construïts segons models normalitzats anteriors a la Guerra Civil, posteriorment repetits a la Línia P. La tesi conclou amb reflexions sobre possibles usos futurs d'aquestes construccions, considerant que només es conserva el patrimoni que s'utilitza, sense desvirtuar-lo amb intervencions agressives.
Dídac Gordillo Bel
Arquitecte (ETSAB-UPC), Doctor en Patrimoni Arquitectònic, Màster en Gestió i Valoració Urbana (CPSV-ETSAB) i Diplomat en Arquitectura Legal i Forense (UPF). Ha dirigit tres Jornades Internacionals de l'AADIPA (34è, 44è i 46è Curset) sobre Patrimoni, coordinant les actes corresponents. Professor Associat a l'EPSEB-UPC en Patrimoni Arquitectònic i professional lliberal especialitzat en valoració d'edificis històrics. Ponent en jornades sobre Patrimoni i professor convidat internacional (Finlàndia i Ecuador). Membre actiu de diverses associacions de Patrimoni: AADIPA, AAEPFM (COAC), ICOMOS, ASPAHR, Associació Castells Catalans, Acadèmia del Partal, Rehabimed, AEAC, Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa, ACRAM i AMCTAIC.
Exposició: "Monument a Francesc Pujols: 50è aniversari"
En el marc del cinquantè aniversari del monument a Francesc Pujols, situat davant del Teatre-Museu Dalí de Figueres, l’Associació Amics dels Museus Dalí presenta una exposició inèdita que explora la profunda relació intel·lectual i artística entre Salvador Dalí i el filòsof català.
La mostra, titulada “Monument a Francesc Pujols: 50è Aniversari”, es podrà visitar del 4 de juliol al 4 d’octubre de 2025 a la seu de la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), a la plaça de l’Església 6 de Figueres. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de la Fundació Gala-Salvador Dalí, l’Ajuntament de Figueres, la Diputació de Girona i la Fundació Francesc Pujols. La seva inauguració és el mateix dia 4 de juliol, a les 7 de la tarda.
Un museu a l'aire lliure
El 24 de setembre de 1975, just un any després de la inauguració del Teatre-Museu Dalí, Salvador Dalí va descobrir al públic una de les seves obres més simbòliques: el Monument a Francesc Pujols, una escultura de tres metres i mig que forma part del projecte de “museu a l’aire lliure” ideat per Dalí per ocupar tota la plaça Gala-Salvador Dalí. Aquesta obra, farcida de referències filosòfiques, culturals i místiques, ret homenatge al pensador de Martorell, a qui Dalí considerava el seu mestre espiritual i una de les fonts d’inspiració més influents en la seva obra.
L’exposició presenta una rica documentació visual i textual, amb fotografies inèdites del procés de construcció del monument, esbossos originals de Dalí, litografies dedicades a Pujols i materials audiovisuals únics, com el film rodat l’any 1956 que mostra una trobada entre Dalí i Pujols a la Torre de les Hores. Aquest film, redescobert per l’expert Josep Playà, aporta un testimoni valuós de la complicitat intel·lectual entre ambdós personatges.
A més d’una àmplia contextualització històrica i artística, la mostra destaca la influència de la Hiparxiologia, el sistema filosòfic creat per Francesc Pujols, sobre l’univers dalinià. Amb conceptes com el pensament ultralocal, la síntesi entre ciència, religió i art, o la reivindicació de la catalanitat com a via cap a la universalitat, Pujols es converteix en una figura clau per entendre el pensament de Dalí.
El projecte expositiu, comissariat per Max Pérez i coordinat per Eneida Iglesias i Carles Ayats, posa en valor no només el llegat escultòric de Dalí, sinó també l’aportació essencial de Pujols a la filosofia catalana i al pensament europeu del segle XX.
Aquesta mostra representa una oportunitat única per redescobrir l’empremta de Francesc Pujols en l’imaginari dalinià, i per entendre com el monument davant del Teatre-Museu Dalí esdevé molt més que una escultura: una veritable al·legoria de la filosofia feta pedra.