L’economia és el sistema de producció, distribució, comerç i consum de béns i serveis per a satisfer les necessitats humanes en una societat o regió, però també anomenem economia a la ciència que estudia aquest fenomen. Tan la ciència que l’estudia com el propi sistema econòmic condicionen les relacions que establim entre la tecnosfera humana i la matriu biofísica que dóna suport a la nostra existència.

Durant l’etapa preindustrial aquestes relacions venien condicionades per la productivitat de la biosfera, que era transformada a favor de la nostra habitabilitat, però procurant mantenir uns equilibris amb els cicles de la biosfera que permetien la regeneració dels recursos. Durant l’etapa industrial neix la ciència econòmica moderna, que propugna el creixement gràcies a l’acceleració de l’extracció de recursos de la matriu biofísica, el seu consum i, finalment, la generació de residus.

L’arquitectura també es sotmet a aquestes regles de joc, ja que necessita un potent flux de recursos, tal com vam veure a la primera sessió del cicle Hàbitat Recursos. Però aquesta mateixa lògica acaba convertint la pròpia arquitectura en un fenomen que tendeix a fer menys habitable el nostre planeta, com es va explicar a la segona sessió del cicle Hàbitat Biosfera.

A l'última sessió del cicle HÀBITAT aprofundirem en el coneixement de les conseqüències de l'actual sistema econòmic global sobre l’arquitectura i l’ordenació del territori. La sessió es tancarà amb un debat sobre possibles alternatives més respectuoses amb el medi i, per tant, realment generadores d'un hàbitat de qualitat per les persones, però també per tots els éssers vius que possibiliten la nostra existència al planeta Terra.