Ecumenòpolis: "Urbicidis. Ciutat, destrucció, cinema i sèries"
Segons J.G. Ballard, la idea de destrucció existeix des de sempre en l'inconscient humà. No hi ha destrucció més explotada en la ficció cinematogràfica que la urbana. ¿Què s'amaga darrere del desig morbós de destruir ciutats? Reflexionarem sobre l'aniquilació urbana gràcies a les imatges que ens ofereixen mig segle de pel·lícules i sèries de TV.
Llavors la família s'agrupa al costat de la llar, i els cadells escolten en silenci, i quan el conte ha acabat fan moltes preguntes:
- Què és un home?
- Què és una ciutat?
- Què és una guerra?
No hi ha resposta exacta per a aquestes preguntes. Hi ha suposicions i teories i conjectures, però no hi ha respostes.
En aquests grups familiars més d'un narrador ha hagut d'explicar que només es tracta d'un conte, que no existeixen coses com ara una ciutat o un home, que en els contes, que no pretenen més que entretenir, no cal buscar una veritat.
Clifford D.Simak, City, 1953
Daniele Porretta és doctor en Teoria i Història de l'Arquitectura per l'ETSAB-UPC, amb una tesi dirigida per Juan José Lahuerta sobre l'evolució de la imatge de la ciutat del futur durant la primera meitat del segle XX, des de les utopies tecnològiques fins a les distopies del control social. Ha estat membre del grup de recerca de l'ETSAB Arxiu crític del Model Barcelona, dirigit per Josep Maria Montaner. Ha estat també director i comissari dels cursos La ciutat i l'imaginari de la destrucció (2011), Casa(s). Mirades sobre la idea d'habitar (2015) i La ciutat del futur: utopies i distopies (2016) a l'Institut d'Humanitats de Barcelona.
Recupera la sessió de debat en el següent vídeo:
Col·laboren:
Presentació del veredicte de la 2a Mostra d’Arquitectura Internacional Catalana
En aquesta segona edició s’han presentat un total de 33 obres i treballs repartits en 14 països d’arreu d’Europa, Àfrica i Amèrica (Itàlia, França, Regne Unit, Finlàndia, Burkina Faso, Senegal, Marroc, Camerun, Costa Rica, Argentina, Xile, Brasil, Perú i Colòmbia).
En el marc de l’acte es lliurarà el Premi Fundació Banc Sabadell a la Innovació en Arquitectura, que reconeix l’esforç dels professionals que utilitzen el seu talent per aconseguir l’excel·lència més enllà de les fronteres de l’Estat.
Enguany, el Jurat ha escollit com a guanyador del Premi el treball Bodega, desenvolupat al Regne Unit en el sí de l’Architectural Association School of Architecture, de Londres. Els seus autors, Edouard Cabay, Carles Sala i Relja Ferusic, amb activitat investigadora en diversos països d’Europa, han desenvolupat aquest treball amb una clara voluntat docent.
El projecte té per objectiu recuperar el valor dels materials que històricament havien estat presents en l’elaboració del vi —ceràmica, fusta, vidre...— però des d’una nova perspectiva: la que aporten els nous coneixements tecnològics i científics de l’arquitectura.
Novetats per a la 3a convocatòria del Premi Fundació Banc Sabadell
L’acte serà també l’ocasió per donar el tret de sortida de la tercera edició de la Mostra que, com a novetat, incorporarà canvis en la convocatòria del Premi que s’hi associa. Aquesta nova convocatòria obrirà l’objectiu a candidatures basades en la innovació i recerca provinents de qualsevol punt de Catalunya.
Pots recuperar el vídeo de l'acte a continuació:
El COAC estrena exposición sobre la relación entre el agua y la ciudad de Barcelona
El Colegio de Arquitectos ha presentado hoy 6 de abril la exposición "Barcelona. El agua, redes y arquitectura. Aguas de Barcelona", organizada con el apoyo de la Fundación Agbar. La muestra, que se puede visitar en la sede de Plaza Nova hasta el 13 de mayo, tiene por objetivo dar a conocer la gestión de las aguas en la ciudad desde el punto de vista arquitectónico, histórico y tecnológico, y los usos de las fuentes públicas.
La inauguración ha contado con la presencia del decano del COAC, Lluís Comerón, y el presidente ejecutivo del grupo Agbar, Ángel Simon. En el acto, Lluís Comerón ha destacado que la muestra refleja "cómo el papel de la arquitectura y el agua son claves en el futuro de las ciudades y las personas", ya que "todos los cambios sociales, tecnológicos y medioambientales pasan por ellas". Así, el decano ha remarcado que se trata de una exposición que nos ayuda a entender las ciudades y los edificios del futuro.
Por su parte, el presidente ejecutivo del grupo Agbar ha resaltado que la exposición representa la esencia del agua, y ha recordado que la evolución de la ciudad no habría sido posible sin el agua. En este sentido, ha remarcado que "Agbar, que este año celebra su 150 aniversario, continuará trabajando para hacer una ciudad más sostenible".
Arquitectura: puente de contacto entre las personas y el agua
El abastecimiento de agua a las ciudades responde a un proceso complejo que requiere tecnología e innovación en todas las fases del suministro. Así, la arquitectura tiene un papel importante como puente de contacto entre las personas y el agua, sin la que el acceso a esta sustancia y su consumo se convertiría prácticamente imposible.
La relación existente entre el agua y la ciudad de Barcelona es el hilo conductor para marcar los tempos de una exposición que se lee en tres capítulos:
- El primero narra la procedencia y suministro del agua en la ciudad. Se trata de un repaso histórico que muestra el incremento de los recursos hídricos y de mecanismos de transporte para garantizar el suministro a la ciudadanía.
- El segundo retrata el uso público del agua que se hace en las diferentes fuentes de Barcelona, a través de la mirada del fotógrafo Francesc Català-Roca,
- Finalmente, el tercer capítulo está dedicado al estudio "Proyecto y saneamiento del subsuelo de Barcelona" de Pedro García Faria, que puso de manifiesto la necesidad de modernizar el sistema de saneamiento de la ciudad en 1893.
La muestra se complementa con un vídeo mapping sobre la Maqueta Barcelona, centrado en la evolución del agua en la ciudad, desde la época romana hasta la actualidad.
El COAC estrena exposició sobre la relació entre l'aigua i la ciutat de Barcelona
La inauguració ha comptat amb la presència del degà del COAC, Lluís Comerón, i el president executiu del grup Agbar, Àngel Simon. A l'acte, Lluís Comerón ha destacat que la mostra reflecteix “com el paper de l’arquitectura i l’aigua esdevenen claus en el futur de les ciutats i les persones”, ja que “tots els canvis socials, tecnològics i medi ambientals passen per elles”. Així, el degà ha remarcat que es tracta d'una exposició que ens ajuda a entendre les ciutats i els edificis del futur.
Per la seva banda, el president executiu del grup Agbar ha ressaltat que l'exposició representa l’essència de l’aigua, i ha recordat que l’evolució de la ciutat no hauria estat possible sense l’aigua. En aquest sentit, ha remarcat que “Agbar, enguany de celebració pel seu 150 aniversari, continuarà treballant per fer una ciutat més sostenible”.
Arquitectura: pont de contacte entre les persones i l’aigua
L'abastament d'aigua a les ciutats respon a un procés complex que requereix tecnologia i innovació en totes les fases del subministrament. Així, l'arquitectura té un paper important com a pont de contacte entre les persones i l'aigua, sense la qual l'accés a aquesta substància i el seu consum esdevindria pràcticament impossible.
La relació existent entre l'aigua i la ciutat de Barcelona és el fil conductor per marcar els tempos d'una exposició que es llegeix en tres capítols:
- El primer narra la procedència i subministrament de l'aigua a la ciutat. Es tracta d'un repàs històric que mostra l'increment dels recursos hídrics i de mecanismes de transport per garantir el subministrament a la ciutadania.
- El segon retrata l'ús públic de l'aigua que es fa a les diferents fonts de Barcelona, a través de la mirada del fotògraf Francesc Català-Roca,
- Finalment, el tercer capítol està dedicat a l'estudi "Projecte i sanejament del subsòl de Barcelona" de Pedro García Faria, que va posar de manifest la necessitat de modernitzar el sistema de sanejament de la ciutat el 1893.
La mostra es complementa amb un vídeo mapping a la Maqueta Barcelona, centrat en l'evolució de l'aigua a la ciutat, des de l'època romana fins a l'actualitat.