Manifiesto de la AADIPA en defensa de la conservación de las pinturas murales de Sijena en el MNAC
En relación con las pinturas murales de Sijena, la Agrupación de Arquitectos para la Defensa y la Intervención en el Patrimonio Arquitectónico (AADIPA) ha hecho público el siguiente manifiesto:
Ante la sentencia firme que ordena el traslado de las pinturas murales de la sala capitular del Monasterio de Santa María de Sijena, nosotros, la Agrupación de Arquitectos para la Defensa y la Intervención en el Patrimonio Arquitectónico (AADIPA) especializados en la conservación del patrimonio histórico y artístico, manifestamos nuestro posicionamiento firme a favor de que éstas se queden en el Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC), por criterios exclusivamente técnicos y de preservación del patrimonio común.
Las pinturas de Sijena no son sólo un testimonio único del románico europeo; son también obras extremadamente frágiles que, como ha reconocido la comunidad científica y técnica, no pueden ser trasladadas sin riesgo de daños irreversibles.
Exponemos los siguientes argumentos:
1. Fragilidad estructural y alteración de los materiales originales: Las pinturas sufrieron un incendio en 1936 y, según múltiples informes, entre 50 y 70% de su superficie conservada ha sido objeto de reintegración. Los pigmentos y soportes se encuentran gravemente afectados y su traslado podría provocar el colapso material de las obras.
2. Incertidumbre sobre las condiciones de recepción en Sijena: La sala capitular del monasterio no dispone, en estos momentos, de garantías técnicas que aseguren unas condiciones climáticas, de iluminación y estructurales estables. Persisten agentes como bacterias, humedades o sales que podrían poner en peligro inmediato las pinturas.
3. Valores históricos y documentales adquiridos: Las intervenciones de restauración llevadas a cabo a mediados del siglo XX, como las de Josep Gudiol, forman parte de la biografía material de las obras. Estas capas son testigo de una época y una metodología, y no pueden ser menospreciadas tal y como marca la Carta de Cracovia, 2000.
4. Precedentes culturales y criterios internacionales: Casos como el de la Dama de Elche o el Guernica demuestran que los criterios de conservación han prevalecido sobre los de restitución cuando existía riesgo para la integridad de las obras. El principio fundamental es la preservación por encima de la propiedad.
5. Responsabilidad de las administraciones públicas: El MNAC ha sido la institución que ha garantizado durante décadas la conservación, estudio y difusión de estas pinturas. Las administraciones implicadas deben velar por el bien superior de su preservación, incluso ante sentencias que, pese a ser de obligado cumplimiento, pueden ser revisadas o aplazadas en base a nuevos informes técnicos.
6. Reproducción fiel y contextualizada en el Monasterio: Las técnicas actuales de reproducción digital e imprenta mural permiten la creación de réplicas de alta calidad, tanto a nivel visual como material, que pueden restituir con gran precisión el aspecto original de las pinturas. Esta opción, ampliamente utilizada en todo el mundo en espacios patrimoniales de alta sensibilidad, permitiría devolver al Monasterio de Sijena su carga simbólica y narrativa sin poner en riesgo la obra original. Apostamos, pues, por la instalación de una reproducción científicamente rigurosa y contextualizada en su lugar de origen, como vía equilibrada para preservar la memoria del lugar y, al mismo tiempo, garantizar la conservación del auténtico patrimonio.
Por todo ello, instamos:
• Al Ministerio de Cultura, a la Generalitat de Catalunya y al Ayuntamiento de Barcelona a defender ante los tribunales e instituciones internacionales el mantenimiento de las pinturas en el MNAC por razones de conservación.
• A la administración aragonesa, que promueva acuerdos que pongan por delante la protección del patrimonio ante cualquier otra consideración.
• A la sociedad civil y al mundo cultural y científico a sumarse a este llamamiento para evitar un traslado que podría suponer la pérdida irreparable de una obra maestra del patrimonio común.
Manifest de l'AADIPA en defensa de la conservació de les pintures murals de Sixena al MNAC
Davant la sentència ferma que ordena el trasllat de les pintures murals de la sala capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena, nosaltres, l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) especialitzats en la conservació del patrimoni històric i artístic, manifestem el nostre posicionament ferm a favor que aquestes restin al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), per criteris exclusivament tècnics i de preservació del patrimoni comú.
Les pintures de Sixena no són només un testimoni únic del romànic europeu; són també obres extremadament fràgils que, com ha reconegut la comunitat científica i tècnica, no poden ser traslladades sense risc de danys irreversibles.
Exposem els següents arguments:
1. Fragilitat estructural i alteració dels materials originals: Les pintures van patir un incendi el 1936 i, segons múltiples informes, entre 50 i 70% de la seva superfície conservada ha estat ja objecte de reintegració. Els pigments i suports es troben greument afectats i el seu trasllat podria provocar el col·lapse material de les obres.
2. Incertesa sobre les condicions de recepció a Sixena: La sala capitular del monestir no disposa, a hores d’ara, de garanties tècniques que assegurin unes condicions climàtiques, d’il·luminació i estructurals estables. Hi persisteixen agents com bacteris, humitats o sals que podrien posar en perill immediat les pintures.
3. Valors històrics i documentals adquirits: Les intervencions de restauració dutes a terme a mitjans del segle XX, com les de Josep Gudiol, formen part de la biografia material de les obres. Aquestes capes són testimoni d’una època i una metodologia, i no poden ser menystingudes tal com marca la Carta de Cracòvia, 2000.
4. Precedents culturals i criteris internacionals: Casos com el de la Dama d’Elx o el Guernica demostren que els criteris de conservació han prevalgut sobre els de restitució quan hi havia risc per a la integritat de les obres. El principi fonamental és la preservació per sobre de la propietat.
5. Responsabilitat de les administracions públiques: El MNAC ha estat la institució que ha garantit durant dècades la conservació, estudi i difusió d’aquestes pintures. Les administracions implicades han de vetllar pel bé superior de la seva preservació, fins i tot davant sentències que, malgrat ser de compliment obligat, poden ser revisades o ajornades amb base a informes tècnics nous.
6. Reproducció fidel i contextualitzada al Monestir: Les tècniques actuals de reproducció digital i impremta mural permeten la creació de rèpliques d’alta qualitat, tant a nivell visual com material, que poden restituir amb gran precisió l’aspecte original de les pintures. Aquesta opció, àmpliament utilitzada arreu del món en espais patrimonials d’alta sensibilitat, permetria retornar al Monestir de Sixena la seva càrrega simbòlica i narrativa sense posar en risc l’obra original. Apostem, doncs, per la instal·lació d’una reproducció científicament rigorosa i contextualitzada al seu lloc d’origen, com a via equilibrada per preservar la memòria del lloc i, alhora, garantir la conservació del patrimoni autèntic.
Per tot això, instem:
• Al Ministeri de Cultura, a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona a defensar davant dels tribunals i institucions internacionals el manteniment de les pintures al MNAC per raons de conservació.
• A l'administració aragonesa, que promogui acords que posin per davant la protecció del patrimoni davant qualsevol altra consideració.
• A la societat civil i al món cultural i científic a sumar-se a aquesta crida per evitar un trasllat que podria suposar la pèrdua irreparable d’una obra mestra del patrimoni comú.
Anàlisi conjunta de l'estat de l'edificació del COAC Comarques Centrals i la delegació del Bages, Berguedà i Anoia del CATEB
A continuació publiquem el resum dels principals temes tractats durant la trobada amb el diari Regió 7.
L’activitat constructiva creix a les Comarques Centrals i la rehabilitació es consolida com a aposta estratègica
Manresa i Berga reforcen el lideratge territorial amb inversions destacades; l’Anoia esdevé clau en la captació de fons europeus per a la rehabilitació. El pressupost d’execució material supera els 125 milions d’euros i marca una tendència a l’alça en la qualitat dels projectes.
La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Delegació del Bages-Berguedà-Anoia del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona han presentat l’informe anual sobre l’evolució de l’edificació al territori. L’any 2024 s’han visat 296.517 m², un increment del 10,5% respecte al 2023 dins del context de la Demarcació de Comarques centrals incloent Osona. Aquesta és la segona millor dada registrada des de la creació de la demarcació, i contrasta amb el descens generalitzat de l’1,2% al conjunt de Catalunya.
Obra nova i rehabilitació: un canvi de paradigma
Tot i la reducció d’obra nova, els projectes destacats com la Clínica Odontològica de la FUB (Manresa), l’edifici assistencial d’Ampans (Balsareny) i la Biblioteca de Súria, mostren que la qualitat i el valor social dels projectes creix. Les rehabilitacions augmenten un 20% en nombre d’obres d’aquesta tipología segons el CATEB, indicant un gir decidit cap a la sostenibilitat i la transformació del parc existent.
Anoia i Berguedà, comarques referents
L’Anoia incrementa un 30% les rehabilitacions i un 22% els habitatges nous, amb actuacions rellevants com l’ampliació del bloc obstètric de l’Hospital d’Igualada i noves inversions industrials a Capellades.
Fons europeus i transformació urbana
Els fons Next Generation gestionats des de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació (OTR) del COAC i CATEB han permès rehabilitar 1.193 habitatges, amb una inversió subvencionada de 9,25 M€, cobrint prop del 50% del cost total. L’Anoia, amb 1,83 M€ captats a Igualada, lidera la transició energètica. Les Comarques Centrals representen el 18% de les sol·licituds de Catalunya i el 7,6% de la superfície rehabilitada.
Dades econòmiques i tendències
El Pressupost d’Execució Material (PEM) segons dadades del CATEB total a les tres comarques se situa en 125,9 M€, amb increments del 15,7% al Bages, 57,8% al Berguedà i 19,6% a l’Anoia. Aquestes xifres evidencien un augment de l’escala i ambició dels projectes al territori.
L’informe apunta cap a un canvi estructural en l’edificació a les Comarques Centrals, amb una transició progressiva de l’obra nova cap a la rehabilitació. Els professionals demanen que es consolidin instruments urbanístics i financers que facilitin aquesta transició, amb polítiques públiques actives que estimulin la inversió privada en habitatge i el manteniment del patrimoni construït. Segons va afirmar Claudina Relat Goberna, presidenta del COAC Comarques Centrals, “les dades mostren un canvi estructural cap a la rehabilitació i una activació significativa del sector residencial. Aquesta dinàmica ens obliga a mantenir l’exigència arquitectònica i a consolidar instruments de suport tècnic i econòmic per al conjunt de la ciutadania”.
Per a més informació podeu consultar l'anàlisi aquí.
Un treball sobre l’estudi del benestar de Girona ciutat guanya el Premi COAC d’Arquitectura 2025
Els guanyadors obtenen un ajut per l'import dels crèdits matriculats en el primer any d'alguna de les titulacions oficials ofertes per la Universitat de Girona, per al curs acadèmic 2025-2026, fins a un màxim de 1.200 euros, en el cas que l'estudiant no tingui matrícula gratuïta, o una reducció equivalent al preu públic en la matrícula als centres adscrits a la UdG, EUSES i Escola Universitària ERAM. A més, es difondran els treballs i es farà una aportació econòmica per a l’estudiant, el tutor i el centre de secundària on s’ha dut a terme el treball.
GIRONA COM A CIUTAT DEL BENESTAR
El jurat, format pels membres de la Junta Directiva i els cap de servei de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), va decidir premiar el treball que analitza Girona com a ciutat del benestar, tant pel que fa a la presentació, per l’estructura emprada i per la recerca extensa sobre les variables presents en una ciutat que condicionen la qualitat de vida d'aquells que hi viuen, treballen o es desplacen diàriament. A part de l'interès que desperta el tema, explicat des d'un punt de vista d’exemples concrets d’altres ciutats sota el paraigua del marc teòric, la seva aplicació en l'anàlisi de la ciutat de Girona ens demostra, una per una, les qualitats d'aquesta.
Pel que fa a la maqueta, es valora l'esforç de representació i de la proposta de transformació de la plaça 1 d'octubre. No tant pel que fa a la seva materialització, sinó pel treball resultant que incorpora molts dels punts plantejats pel treball que posen valor a les ciutats i els seus espais des dels paràmetres i valors actuals.
