Concurs internacional d’arquitectura dels espais firals de Montjuïc
S'ha presentat a la seu del COAC el concurs internacional d'arquitectura per a la remodelació de diversos pavellons del recinte firal de Montjuïc, convocat per Fira Internacional de Barcelona. L'acte de presentació ha comptat amb la participació de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC; Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona; i Marc Serra, director de Serveis del Recinte i Infraestructures de Fira Barcelona.
Es tracta del Concurs de projectes restringit amb intervenció de Jurat per a la contractació dels serveis relatius a la redacció de l’avantprojecte, del projecte bàsic, projecte executiu i direcció d’obra dels palaus: Palau Multifuncional i Palau de les Comunicacions (lot 1), Palau Alfons XIII (lot 2) i Palau del Vestit (lot 3).
L’objectiu del concurs, convocat amb motiu de la futura celebració del Centenari de l’Exposició Internacional de 1929, és convertir el recinte de Montjuïc en un espai firal urbà, modern i icònic a Europa. Es valoraran els projectes que impulsin una optimització de les instal·lacions firals, per a fer-les més modernes, flexibles i polivalents, seguint els paràmetres d’eficiència, digitalització i sostenibilitat del segle XXI.
La convocatòria inclou tres àmbits d’actuació:
1. Renovació i ampliació del pavelló 1 i construcció d’un nou pavelló multifuncional a l’emplaçament de l’actual pavelló 4 i el Palau de Congressos. El nou edifici, de 19.500 metres quadrats, serà la seu de salons, congressos i esdeveniments corporatius i s’integrarà en l’eix de l’avinguda de la Reina Maria Cristina.
2. Construcció del nou Palau de Congressos a l’actual Palau d’Alfons XIII. Conservarà els elements històrics catalogats i tindrà un auditori de gran capacitat.
3. Transformació de l’antic Palau del Vestit, avui integrat en el pavelló 8, per habilitar-hi el Fira Innovation Hub. Serà un espai on grans empreses, pimes, empreses emergents, centres de recerca i universitats podran desenvolupar solucions innovadores en sectors com les ciutats intel·ligents, l’alimentació, l’audiovisual o la tecnologia.
El procés de selecció de les candidatures presentades tindrà dues fases. En la primera, s’avaluarà la solvència tècnica i econòmica dels equips d’arquitectura internacionals que es presentin i se’n seleccionaran cinc per àmbit d’actuació. En la segona, un jurat integrat per arquitectes de reconegut prestigi internacional, presidit per Josep Lluis Mateo, estudiarà tots els projectes presentats i triarà el guanyador de cadascun dels tres àmbits. Es preveu que les obres s’hagin enllestit l’any 2029, coincidint amb la celebració del centenari.
Recupera el vídeo de la jornada de presentació del concurs:
Candidats seleccionats
En data 17 d'octubre, Fira Internacional de Barcelona informa que, un cop realitzat l'exercici de valoració de la Fase 1 del procediment, s'han seleccionat els candidats per a cada bloc. Podeu consultar el comunicat aquí.
L'arquitecta Carme Pinós ingressa a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Segons Carme Pinós, "el procés creatiu comença per un acte intuïtiu, no és lineal ni sistemàtic. L’arquitectura és art, però també comporta una gran responsabilitat cap a la societat i l’individu, buscant no només resoldre problemes sinó també aportar poesia i dignitat a l’ésser humà". El seu discurs recollia exemples pràctics del procés creatiu de l’arquitecte, des de petits objectes fins a intervencions urbanes, destacant la importància de la sensibilitat i la responsabilitat en la creació arquitectònica.
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) es va crear el 1764 com a societat literària privada, sota el nom de "Conferencia Physycomatemática Experimental", i més tard va passar a anomenar-se "Real Academia de Ciencias Naturales y Artes".
La seva funció original era reunir els científics catalans per presentar i discutir els avenços científics que es donaven al món. L'Acadèmia, amb seu al número 115 de La Rambla, disposa d'una biblioteca, un arxiu històric i un complex compost de l'Observatori Astronòmic Fabra, entre d'altres.
Carme Pinós
L'arquitecta va fundar el seu propi estudi l'any 1991, després d'una etapa conjunta amb Enric Miralles, amb qui va obtenir reconeixement internacional amb projectes com el Cementiri d'Igualada. Entre les seves obrés més destacades, hi ha el conjunt de la Plaça de la Gardunya, l’Escola Massana, el CaixaForum de Saragossa i l’Edifici de Departaments de la Universitat d’Econòmiques de Viena (Àustria).
Ha combinat la seva activitat professional amb la docència, sent professora convidada a l’École Nationale Supérieure d'Architecture Paris-Malaquais, la Harvard University Graduate School of Design, l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne o la Columbia University de Nova York, entre d'altres.
Pinós ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre els quals es troben el Premi Prat de la Riba (2023), la Medalla d'Or de l'Arquitectura (2022), Premi Memorial Arnold W. Brunner de l'American Academy of Arts and Letters (2022), el Premi Nacional d'Arquitectura (2021), la Creu de Sant Jordi (2015), el Primer Premi de la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (2008) o el Premi d’Arquitectura del CSCAE (1995).
Per a més informació sobre l'obra de Carme Pinós, podeu visitar el portal arquitecturacatalana.cat.
Josep Llinàs, Medalla d'Or de l'Arquitectura del CSCAE
En el seu veredicte, el Jurat ha destacat "la seva obra serena, la seva valuosa intervenció en arquitectures existents i l'atenció a la qualitat de l'entorn urbà, referències actuals de les quals és precursor". A més, ha fet menció especial als "valors permanents, útils per la societat" que la seva obra transmet a les noves generacions. De la mateixa manera, ha remarcat "el treball docent entès com a professió i la professió com una acadèmia en si mateixa".
El Jurat ha estat presidit pel vicepresident primer del CSCAE, Juan Antonio Ortiz Orueta, i format pels degans dels col·legis d'arquitectes de Lleó i de Madrid, Eva Testa San Juan i Sigfrid Herráez; el vicepresident segon del CSCAE, Moisés Castro Oporto; l'arquitecta Ángela García de Paredes, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando; l'arquitecta Marta Pelegrín designada pel ple del CSCAE; Remei Capdevila-Werning, filòsofa i crítica en Arquitectura, per designació del Grup de Treball de Premis i Distincions del CSCAE, i el secretari general del CSCAE, Laureano Matas, que no votava.
El lliurament de la Medalla d'Or de l'Arquitectura tindrà lloc al Teatre Reina Victòria de Madrid el pròxim 20 de juny, en el marc de la gala on es descobriran els guanyadors dels Premis ARQUITECTURA 2024 i la Fundació Alejandro de la Sota rebrà el Premi Arquitecte Lluís Comerón Graupera.
Sobre Josep Llinàs
Josep Antoni Llinàs i Carmona (Castelló de la Plana, 1945) és arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona des de l'any 1968. Des dels seus inicis, ha combinat el lliure exercici de la professió amb l'activitat docent, el comissariat d'exposicions i conferències en diferents països d'Europa i Amèrica del Sud.
Obra destacada
Entre la seva obra edificatòria, es troben equipaments públics com la Biblioteca de Vila-seca i el seu nou Ajuntament, l'Escola i la Biblioteca d'Enginyers del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya i l'aulari i el bar de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, la Biblioteca Central de Terrassa, la Biblioteca Can Ginestar a Sant Just Desvern, i les de Vila de Gràcia i Jaume Fuster, a la ciutat comtal. També destaquen la restauració del Teatre Metropol i la reforma del Govern Civil de Tarragona, realitzada aquesta darrera juntament amb Alejandro de la Sota; l'Institut d'Educació Secundària de Torredembarra i el Far; l'Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona, l’Atlàntida Centre d’Arts Escèniques de Vic, així com edificis d’habitatges a Vilafranca del Penedès i als districtes de Vallcarca i El Carme, a Barcelona. Igualment, cal citar l'ordenació al voltant de la plaça de Sant Agustí Vell, a Barcelona.
Altres premis i reconeixements
Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut diferents distincions. Entre elles, diversos Premis FAD, el Premi d'Arquitectura i Urbanisme de la Vil·la de Madrid, el 1990; el Ciutat de Barcelona, els anys 1995, 1999, 2002 i 2004; el Premi Rehabitec, el 1996; el IV Premi Manuel de la Devesa, corresponent a la V Biennal d'Arquitectura Espanyola 1997/1998; i el Premi Nacional de Cultura, en la modalitat d'Arquitectura i Espai Públic, de la Generalitat de Catalunya, el 2006.
Josep Llinàs i el COAC
L’arquitecte Josep Llinàs va fer donació del seu fons professional a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya el passat mes de setembre. Així mateix, el Centre Obert d'Arquitectura acull l'exposició 'Arquitectura i Diumenge' de Llinàs fins al 2 de juny del 2024.
Els 85 habitatges socials a Cornellà de Peris+Toral Arquitectes, Premi Construmat 2024 a la sostenibilitat
Els premis Construmat 2024 han volgut reconèixer les millors obres erigides seguint els criteris de sostenibilitat. Enguany, han comptat amb 17 edificis nominats, construïts entre el 2019 i el 2023. Aquests edificis han estat seleccionats per un comitè expert, del qual ha format part l'Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AuS) del COAC.
Premi Construmat 2024
El Premi Construmat 2024 ha estat concedit al projecte de 85 habitatges socials a Cornellà de Llobregat (Barcelona) construïts en fusta per l'estudi Peris+Toral arquitectes.
El projecte es troba en el solar que havia ocupat l'emblemàtic cinema Pisa de Cornellà de Llobregat. Es tracta d'un edifici de cinc plantes amb estructura de fusta, que es recolza sobre una planta baixa amb estructura de formigó armat. Els 85 habitatges s’organitzen al voltant d’un pati comunitari que actua com a petita plaça per als veïns i des del qual s’accedeix als diferents espais i plantes.
Aquest projecte es distingeix pel seu plantejament modular i la construcció prefabricada en fusta, destinada a proporcionar habitatges assequibles i de qualitat, amb un enfocament en la convivència comunitària i la sostenibilitat ecològica. El jurat ha valorat especialment l'aposta de l'estudi Peris+Toral arquitectes a l'hora d'incorporar una innovació tipològica a l'habitatge social amb lloguers assequibles a preus competitius de mercat dins d'una estructura modular sostenible.
L'edifici ha estat un encàrrec de l'Institut Metropolità de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) de l´Àrea Metropolitana de Barcelona, i executat per l´empresa Vies i Construccions optimitzant al màxim la fusta laminada utilitzada, d´EGOIN Wood Group, per aconseguir la seva viabilitat econòmica.
Mencions del Jurat
De la mateixa manera, el jurat també ha atorgat dues mencions. La primera ha estat per al centre productiu comunitari Les Teixidores a Guayaquil (Equador), de l'arquitecte espanyol Juan Carlos Bamba i l'estudi equatorià Natura Futura, mentre que la segona se li ha atorgat a Le Magasin Eléctrique d'Arles (França), obra en col·laboració dels estudis Assemble, BC Architects & Studies i Atelier LUMA.
Jurat
El jurat ha estat format per la directora de l'Escola d'Arquitectura de París (ESA-París), Marie-Hélène Contal; l'arquitecte de l'estudi bplus.xyz i professor de l'Escola Politècnica Federal (ETH) a Zuric, Olaf Grawert; i el fundador de SUMO arquitectes i professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), Jordi Pagès.
Premi Construmat del Públic
El Premi Construmat del Públic ha estat per a la residència d'estudiants Collegium Accademicum de l'estudi DGJ Architektur a Heidelberg (Alemanya). El projecte és una construcció en fusta sense connexions metàl·liques, que planteja un sistema modular i flexible per a les unitats de l'habitatge, de la mateixa manera que ho fa el premi del jurat.
Cerimònia de lliurament dels Premis Construmat
En el marc de les activitats de Construmat, el 22 de maig tindrà lloc la cerimònia de lliurament dels Premis Construmat, organitzada per la Fundació Mies van der Rohe. A més, l'acte inclourà la presentació de les obres guanyadores i dues taules rodones amb la participació dels estudis d'arquitectura, el jurat i el comitè expert.