Barcelona lliura la Medalla d’Or al Mèrit Cívic, a títol pòstum, a l’arquitecte Ricard Bofill
La condecoració, que es va aprovar per unanimitat en una sessió plenària el juny del 2022, poc després de la seva mort, reconeix “la contribució a l’arquitectura i urbanisme català i universal de Bofill i la seva obra vinculada a la ciutat de Barcelona.”
Barcelona i Bofill
Collboni ha volgut remarcar aquest fet, destacant que Ricard Bofill era "profundament barceloní", ja que "defensava la ciutat i imaginava ciutats amb identitat pensades per als seus habitants". De la mateixa manera, l'arquitecte volia recuperar la plaça mediterrània com a lloc de trobada i convivència, així com la construcció de llocs connectats dins la ciutat i no construir edificis aïllats. Per això, va dedicar bona part de la seva activitat a projectes residencials, incloent-hi habitatges socials.
La petjada arquitectònica de Bofill
L'arquitecte barceloní ha estat un referent en arquitectura, disseny i planificació urbana, amb obres arquitectòniques a més de 40 ciutats. El seu llegat va més enllà dels seus edificis icònics, ja que "ell captava l’esperit del lloc on havia de construir per adaptar-lo a l’interior dels edificis”.
Algunes de les seves obres més reconegudes a la ciutat comtal són l’Hotel Vela de Barcelona (2008), el Teatre Nacional de Catalunya (1997), la Terminal 1 de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat (2010), l’edifici d’INEFC a Montjuïc (1990) o el Walden a Sant Just Desvern (1974).
Entre les obres internacionals, destaquen la seu de l’empresa JP Morgan a Chicago (2003), el Santuari de Meritxell d’Andorra (1974) i el Monument a Catalunya, al Pertús (1976).
Altres premis i reconeixements
Al llarg de la seva trajectòria professional, ha estat designat membre honorari de l'American Institute of Architects i Officier de l’Ordre des Arts et des Lettres de França i ha rebut nombrosos premis i reconeixements. Una bona mostra són la Creu de Sant Jordi, el Vittorio de Sica Architecture Prize i la distinció Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya i les universitats d’Hamburg, a Alemanya, i Metz, a França.
5 finalistes als primers Premis Bioconstrucció de Catalunya
Els primers Premis Bioconstrucció de Catalunya, promoguts per Firhàbitat i la Intercol·legial Tècnica del Bages-Berguedà -de la qual la Demarcació de Comarques Centrals del COAC en forma part-, han aconseguit despertar l’interès dels professionals de l’arquitectura i la construcció i s'han presentat un total de 22 propostes.
D'entre els projectes presentats, el jurat ha escollit els 5 finalistes que opten al premi. El veredicte dels guardons es donarà a conèixer el dissabte 11 de maig en el marc de Firhàbitat, en un acte obert al públic en el qual els equips finalistes podran explicar el seu projecte.
El jurat valorarà propostes basades en la innovació de materials, en l’eficàcia i l’enginy de les solucions constructives, que incorporin ambients saludables, que minimitzin l’impacte ambiental a través de la gestió de residus, que estiguin integrades amb l’entorn, que siguin accessibles, flexibles i que tinguin un disseny arquitectònic funcional i atractiu a la vegada, entre altres qüestions.
Premis i mencions
D'entre les propostes finalistes s'escollirà el Premi Millor Bioconstrucció 2024, que compta amb una dotació econòmica de 2.500 euros, i també es distingiran dues iniciatives adreçades a entitats amb un reconeixement de 1.000 euros cadascuna. La primera menció estarà relacionada amb la participació i el compromís amb la comunitat, i la segona, amb la innovació.
D'aquesta manera, els Premis tenen com a objectiu promoure la innovació, reconèixer la sostenibilitat, incentivar les millors pràctiques, crear consciència sobre la importància de la bioconstrucció, crear comunitat, impulsar l’economia verda i avançar cap a la descarbonització, facilitant la recerca i el desenvolupament a aquest sector.
Més informació
Organitza
Col·labora
La Biblioteca Gabriel García Márquez, galardonada con el Premio Mies 2024 de Arquitectura Emergente
La Comisión Europea y la Fundación Mies van der Rohe han dado a conocer a los ganadores de los Premios de Arquitectura Contemporánea de la Unión Europea - Premios Mies van der Rohe 2024.
La Biblioteca Gabriel García Márquez, obra de los arquitectos madrileños Elena Orte y Guillermo Sevillano (SUMA Arquitectura), ha estado galardonada en la categoría de Arquitectura Emergente, después de haber sido reconocida como la mejor biblioteca pública internacional y ganar los premios Ciudad de Barcelona de Arquitectura el 2022 y el FAD el año 2023.
En referencia al Premio Mies van der Rohe 2024, la obra ganadora ha estado el pabellón de estudios del campus de la Universidad Técnica de Braunschweig (Alemania) de los arquitectos berlineses Gustav Düsing (1984) i Max Hacke (1986), los ganadores más jóvenes de este premio. De modo que los dos edificios premiados representan la innovación en los espacios dedicados a la cultura y al aprendizaje.
Biblioteca Gabriel García Márquez
El jurado ha destacado en el acta del premio que la biblioteca va más allá de su arquitectura y "actúa a escala de la ciudad, contribuyendo a la transformación del barrio y abriéndose como un nuevo espacio público exterior e interior". También ha valorado la atención en los detalles y la riqueza conceptual de la estructura de madera del edificio que "se desarrolla como una rica secuencia de espacios monumentales y domésticos que dan la bienvenida a vecinos y ciudadanos proporcionándoles ambientes confortables para el aprendizaje, el trabajo en equipo y el compromiso".
Ceremonia de Entrega de Premios
Los premios se entregarán el 14 de mayo en el Pabellón Mies van der Rohe de Barcelona, en el marco de las Semanas de la Arquitectura. La ceremonia incluirá conferencias de los ganadores y una exposición con las 362 obras que han participado en esta edición.
La Biblioteca Gabriel García Márquez, guardonada amb el Premi Mies 2024 d’arquitectura emergent
La Biblioteca Gabriel García Márquez, obra dels arquitectes madrilenys Elena Orte i Guillermo Sevillano (SUMA Arquitectura), ha estat guardonada en la categoria d’Arquitectura Emergent, després d’haver estat reconeguda com la Millor Biblioteca Pública Internacional i guanyar el Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura el 2022 i el premi FAD l’any 2023.
Pel que fa al Premi Mies van der Rohe 2024, l'obra guanyadora ha estat el Pavelló d’estudis del campus de la Universitat Tècnica de Braunschweig (Alemanya), dels arquitectes berlinesos Gustav Düsing (1984) i Max Hacke (1986), els guanyadors més joves d'aquest premi. D’aquesta manera, els dos edificis premiats representen la innovació en espais dedicats a la cultura i a l’aprenentatge.
Biblioteca Gabriel García Márquez
El jurat ha destacat en l’acta del premi que l'equipament va més enllà de la seva arquitectura i “actua a escala de la ciutat, contribuint a la transformació del barri i obrint-se com un nou espai públic exterior i interior”. També ha valorat l’atenció als detalls i la riquesa conceptual de l’estructura de fusta de l’edifici, que “es desenvolupa com una rica seqüència d’espais monumentals i domèstics que donen la benvinguda a veïns i ciutadans proporcionant-los ambients confortables per a l’aprenentatge, el treball en equip i el compromís”.
Cerimònia de Lliurament dels Premis
Els premis s’entregaran el 14 de maig al Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona, en el marc de les Setmanes d'Arquitectura. La cerimònia inclourà conferències dels guanyadors i una exposició amb les 362 obres que han participat en aquesta edició.