Propers Actes
Encuentro de mentoría y crecimiento profesional.
Encuentro de mentoría y...

El sentido de la identidad en la arquitectura portuguesa
Cuando hablamos de la modernidad en la arquitectura olvidamos el aspecto de la identidad a través de la expresión de una nación y de un lugar que a menudo parecen estar ausentes en la mayor parte de la arquitectura contemporánea europea. Portugal ofrece una realidad diferente que se puede conocer a través de las contribuciones sustanciales al diseño arquitectónico moderno y contemporáneo.
Se podría decir que es difícil de encontrar en el mundo occidental una nación simbólicamente más cercana a la investigación y la aventura hacia la modernidad tal como Portugal. Este país practica una búsqueda consciente de la modernidad en la arquitectura, a través de una reflexión sobre su propia identidad que ha sido analizada en comparación con los principios de la arquitectura moderna, dando lugar a una forma particular de hacer arquitectura que constituye un ejemplo extraordinario de metodología. Desde el descubrimiento de nuevos mundos, se anticipa la era moderna con una reafirmación de sus tradiciones y orígenes. Portugal está fuertemente arraigado a su tierra que encarna la fuerza que servirá para hacer el desarrollo de la semilla de una nueva vida en la arquitectura moderna. Este peregrinaje a través de la historia en los últimos tiempos sirve para mirar a su alrededor, reflexionar sobre sí mismo, evaluar las experiencias de los demás y tomar un camino para caracterizar las obras de arquitectura moderna de esta tierra.
Después de una historia de dirigir el reino puntero en el escenario mundial, Portugal se reduce a una pequeña nación que, durante gran parte del siglo XX tiene un papel marginal en el escenario europeo. Este aislamiento que, sin embargo, ha hecho posible preservar la nación de la ola de desarrollo que ha tenido toda Europa i las diferentes tendencias. Portugal ha conservado de esta manera un sentido de arraigo a la tierra, una obsesión con su propia identidad, que hizo posible el desarrollo de un proyecto con una fórmula contemporánea que es ahora un ejemplo internacional tal como para superar ese déficit-periférico que según Nuno Portas ha caracterizado durante muchos años la arquitectura portuguesa.
Una historia que nos ha permitido ofrecer una cultura arquitectónica de alta calidad formada por excelentes profesionales que han sido capaces de ofrecer soluciones innovadoras en el territorio portugués. La historia más reciente de este país vecino ha experimentado una devastación económica arrastrando la arquitectura a una situación crítica de inestabilidad. Es inimaginable pensar que hace sólo unos pocos años el arquitecto Álvaro Siza (premio Pritzker) afirmó tener que cerrar su propio estudio de Porto por falta de empleo y por la crisis económica que sufrió Portugal. Afortunadamente la situación general actual es mejor, aunque los arquitectos continúan teniendo serias dificultades en encontrar trabajo en una sociedad en la que se dice que hay más arquitectos de los necesarios para el país. De hecho, las escuelas de arquitectura, con el tiempo, han aumentado en todo el país de forma casi descontrolada. Sin duda, esta cifra aumenta drásticamente la competencia, relegando a los servicios de arquitectura un espacio para privilegiados. Esa dimensión de la identidad que se ha mencionado antes desempeña un papel clave en el futuro de la arquitectura portuguesa, ya que no se trata solo de construcción. No puede depender del mercado para hacer su trabajo. La figura del arquitecto portugués, fundamentalmente organizada en una estructura de despachos tradicionales de pequeña y mediana escala, tiene que hacer frente a nuevos retos con el objetivo de preservar una importante identidad.
Alberto Collet, Arquitecto. Corresponsal del COAC de Porto, Portugal. Enero 2017

Suïssa: Canvi de paradigma en la Política d’Ordenació del Territori
Cinc anys han passat des de l'acceptació, per mitjà d'un dels molts referèndums que impulsa la societat civil i política suïssa, per a la revisió federal de l'Ordenació del Territori.
Per entendre aquesta llei major i capital per al futur desenvolupament del conjunt del territori confederat helvètic, cal conèixer els antecedents i l'estructura política i territorial del país.
La direcció sobre la política territorial és una de les competències transferides als Cantons, que tenen una autonomia parcial, però bastant àmplia, en matèria d'economia, sanitat, educació, gestió de recursos i ordenació del territori, entre altres. El 2013 una majoria de la població va votar a favor (un 62,9%) sobre la modificació i aplicació d'una llei d'àmbit confederal, d'obligat compliment per a tots els cantons, que fa referència a una nova política d'ordenació del territori, aportant una novetat: el desenvolupament anomenat «cap a l'interior», que marca un abans i un després en el desenvolupament i urbanització de tot el conjunt del territori a una escala nacional.
En l'opinió pública general, el sòl és considerat com un bé escàs i que cal protegir. La topografia del país i els seus paratges naturals fan que l'índex de preservació sigui elevat i estigui molt ancorat en la consciència col·lectiva.
El desenvolupament «cap a l'interior» aposta per una consolidació dels mitjans urbans i urbanitzats amb especial interès pels enclavaments ben comunicats per les infraestructures, a fi d'evitar la transformació de sòl rural o agrícola en urbanitzable, impedir el creixement de nuclis de població mal comunicats o amb dèficit d'infraestructures i sobretot evitar l'expansió de les ciutats més importants mitjançant suburbis. La particularitat de la llei és el fet que s'ordena el territori a escala nacional.
El desenvolupament «cap a l'interior», tot i suposar una densificació de les ciutats, no s'ha de realitzar en detriment dels espais oberts o verds a les ciutats, sacrificant l'espai urbà existent, sinó mitjançant un millor equilibri de la densitat urbana i l'establiment de nous enclavaments urbans ben comunicats i eficients. La llei vetlla per preservar la identitat dels espais construïts i la qualitat de l'hàbitat.
La nova cultura del territori, exigeix comunicació i participació, en tota operació de densificació, és important identificar quin són els grups de població afectats per aquests canvis qualitatius de l'espai. Els participants en aquest procés, han de poder expressar-se pel que fa a les conseqüències previsibles de la modificació de la fisonomia del mitjà urbà existent i la seva manera de viure'l. La nova llei, comporta un canvi de paradigma i un canvi en la cultura de l'ordenació del territori, que dóna més importància als debats, les negociacions, a la cooperació i a la comunicació, preveu despertar la comprensió i facilitar la participació ciutadana, organitzant com per exemple en el cantó de Zurich, trobades entre cantons i municipis tenint com tema principal les qüestions d'ordenació local, creant així una necessària i important plataforma d'intercanvi que és traspassen als futurs plans directors cantonals.
La nova llei porta a debat, sobretot, la noció pròpia de la densificació, concloent que aquesta tan sols és possible, si l'objectiu, és la millora de la qualitat dels espais construïts, fer créixer el potencial d'identificació, el sentiment de pertinença i l'adequació dels espais construïts. La densificació és doncs un mitjà per millorar la qualitat del teixit construït. Com més densitat, més la qualitat dels espais exteriors dels edificis, els carrers, els espais públics i els espais oberts mereixen una atenció particular.
El principi de desenvolupament vers l'interior té com a objectiu cobrir la demanda de sostre construïble a l'interior de les zones consolidades o construïbles existents. Un dels mitjans consisteix a densificar les parcel·les ja construïdes. Si aquest procés de densificació de parcel·les és ben acceptat en els seus principis, és difícil la seva realització, ja que la població té mecanismes per oposar-se a un projecte, que moltes vegades acaben amb decisions judicials o referendades a nivell municipal.
Els mecanismes d'aplicació d'una llei estatal que afecta la urbanística a escala de carrer, és complex i novament recau en la descentralització en favor dels cantons, mitjançant la realització de plans directors cantonals, que han de comportar una estratègia de desenvolupament territorial i han d'indicar les grans orientacions estratègiques del territori, des d'una participació municipal, per acabar definint un mosaic estatal i concretar un model de Territori.
És particularment interessant, urbanísticament, com cada municipi i cantó estableixen els criteris d'urbanització, definint tipologies d'espais, que aquesta escala supramunicipal i cantonal, permeten d'establir i delimitar el territori urbanitzat, la localització de zones de desenvolupament, de clústers, la delimitació de territori urbanitzable o l'aplicació mínima de densitat de població urbana.
Com per exemple el Cantó de Zurich, és pioner en la definició de cinc tipus d'espais: 1) paisatge urbà, 2) paisatge residencial urbà, 3) paisatge sota pressió 4) paisatge rural tradicional i 5) paisatge natural. Altres cantons han desenvolupat tipologies similars i les han adaptat a les seves condicions específiques.
Els cantons per definir el territori urbanitzable i la consolidació de les zones urbanitzades, en l'àmbit municipal, es recolzen sobre les hipòtesis de creixement de la població i del mercat laboral. El creixement de la població, és en conseqüència un important debat polític, ja que el creixement es realitza paradoxalment amb la immigració, en un moment històric on existeix una tendència a les polítiques ultranacionalistes i a la reducció de la immigració. És per això, que per exemple el cantó de Saint-Gallen (SG), havia adoptat una hipòtesi de creixement prudent (baix) i la població cantonal ha estat cridada, a pronunciar-se mitjançant un referèndum, sobre la qüestió i la competència del govern cantonal per establir els paràmetres de creixement del cantó. Aquests fets demostren que tot i ser una llei d'estat, la sobirania sobre la configuració del territori pel futur a mig i llarg termini recau sobre el poble.
Aquesta revisió de la llei ha esdevingut més complexa que la seva predecessora i, en conseqüència, requereix més mitjans financers i humans, sobretot a escala municipal. Els projectes de densificació no poden desenvolupar-se, tant sols per processos coherents que desemboquen a aspectes tècnics, sinó que s'aconsegueixen mitjançant l'associació de la població, per a la recerca de solucions que tinguin la capacitat de subscriure adhesió d'una majoria de persones.
Gabriel Sibils, arquitecte. Corresponsal del COAC a Lausana, Suïssa

L'economia circular a Brussel·les
La transformació del sector de la construcció.
Reptes i nous models de futur
L’economia mundial evoluciona avui en dia cap un model d’esgotament de recursos del nostre planeta, fomentant el consum irreflexiu, la reducció dels costos salarials i potenciant l’augment de la producció. La regió de Brussel·les, allunyant-se d’aquest model econòmic lineal (extreure, produir, consumir, descartar) ha creat el Pla Regional en Economia Circular (PREC), per convertir-se en un motor de transformació del sistema de producció i d’intercanvi de la ciutat on desapareixi la noció de residus. Aquesta iniciativa busca un model de desenvolupament que no només sigui sostenible, sinó sobretot més humà, pel qual el creixement econòmic ja no sigui un fi en si mateix sinó una eina per al creixement de la qualitat de vida.
El propòsit del PREC és posicionar la Regió de Brussel·les - Capital com una regió europea especialment innovadora i pionera en termes de polítiques públiques que donin suport al desenvolupament de l'economia circular a través d'un enfocament per a una gestió eficient dels recursos que la formen. PREC implementa accions destinades a desmaterialitzar l'economia, reduir la seva empremta ambiental i ancorar determinades activitats a través del desenvolupament de circuits econòmics curts i mantenir la riquesa produïda per treballadors de Brussel·les en el territori regional. El desenvolupament d'una economia circular de Brussel·les també comporta actes de consum responsable: comprar millor integrant, si és possible, els components socials d'intercanvi i convivència.
A través del PREC, es vol oferir a la gent de Brussel·les una alternativa creïble que promogui una economia local en línia amb les necessitats dels ciutadans (habitatge, abastament, treball, moviment, entreteniment ... ), sinó també empreses (reduir costos, desenvolupar, innovar, comprometre's ...) tot contribuint a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans de Brussel·les. A escala urbana, aquesta visió estructural de la transformació de l'economia pot afectar totes les activitats econòmiques de la ciutat.
El sector de la construcció és un sector clau per a la regió de Brussel·les, ja que representa prop de 12.000 empreses i un potencial innegable d'ocupació i innovació per als ciutadans.D’altra banda és un sector que consumeix molts recursos i produeix molts residus. El sector i els edificis consumeixen el 75% de l'energia, el 98% de l'aigua potable, el 20 a 30% dels materials entrants (50% si també tenim en compte els combustibles necessaris per al funcionament dels edificis), i aproximadament un terç de l'aigua potable residus produïts de tota la regió. Així, donat el caràcter petit i residencial del territori de Brussel·les, el sector de la construcció i la totalitat de les edificacions construïdes representen un dels punts forts més importants de la Regió per avançar cap a una economia circular i crear ocupació local.
En aquest context, l'ULB ha realitzat al 2017 un estudi que tenia dos grans objectius: D'una banda, es tractava de definir l'economia circular al sector de la construcció de Brussel·les i d'il·lustrar-la per casos concrets i, d'altra banda, assolir, després d'un treball amb els grups d'interès, la definició d’una visió comuna de l'economia circular de Brussel·les per al sector de la construcció.
La primera part d'aquest estudi defineix els principis d'una economia circular i mostra com aquests es poden aplicar al sector de la construcció. Aquestes fundacions es complementen amb una anàlisi dels fluxos de materials de construcció entrants i sortints a nivell regional per tal d'estimar el potencial econòmic de la seva recirculació. Sobre la base d'aquests resultats, es desenvolupa un model d'economia circular per al sector de la construcció i es divideix en nou escenaris il·lustrats amb exemples reals a nivell local i internacional. També es posa de relleu les implicacions per a l'edifici i els seus actors.
La segona part d'aquest estudi reprèn el treball iniciat amb els grups d'interès del sector de la construcció sobre la definició d'una visió clara i compartida de quina és l'economia circular a la Regió de Brussel·les Capital i sobre els objectius a assolir. Es mostren les moltes accions proposades durant aquests intercanvis enriquidors.
Marina Berbel, arquitecta. Corresponsal del COAC a Brussel·les, Bèlgica
Links d'interès:
http://www.circulareconomy.brussels
http://www.portailconstructiondurable.be
http://www.environnement.brussels/
Projectes pilot:
MODULL 2.0: http://modull.brussels/
Companyies i iniciatives de referència:
ROTOR: http://rotordb.org/
COMMUNA asbl: http://www.communa.be/
Nuevas corresponsalías en el 5º año de la Red de Corresponsales del COAC
El arquitecto Alberto Collet, que había sido corresponsal de Italia, hace más de un año que reside en la ciudad de Porto y conoce bien, por tanto, el ejercicio de la profesión en este país vecino.
De otro lado, la experiencia de Rodolfo Torres, de Bucaramanga, puede ser útil para aquellos arquitectos que quieran trabajar en aquella zona de Colombia.
En estos momentos, por tanto, podemos decir que la Red está presente en los 5 continentes, concretamente en 28 paises y en 38 ciudades.
Podéis encontrar información de los diferentes corresponsales del COAC y la ficha de cada país en la página de la Red de Corresponsales (es necesario estar loginado). También podéis consultar los artículos que se publican regularmente en la Revista de Corresponsales, que tratan temas relacionados con la arquitectura internacional y el ejercicio profesional en el extranjero.
Aprovechamos para recordar, como anunciamos en su momento, que el título de Arquitecto ya equivale legalmente al de Máster de Arquitectura. Esto es una ventaja importante para los arquitectos que están trabajando en el extranjero o tienen intención de hacerlo próximamente.
Para cualquier aclaración respecto a temas internacionales, podéis enviar un correo a internacional@coac.net.
