Noves corresponsalies en el 5è any de la Xarxa de Corresponsals del COAC
L'arquitecte Alberto Collet, que havia estat corresponsal d'Itàlia, fa més d'un any que viu a la ciutat de Porto i coneix bé, per tant, l'exercici de la professió en aquest país veí.
D'altra banda, l'experiència de Rodolfo Torres, de Bucaramanga, pot ser útil per a aquells arquitectes que vulguin anar a treballar a aquella zona de Colòmbia.
En aquests moments, per tant, podem dir que la Xarxa està present als 5 continents, concretament a 28 països i a 38 ciutats.
Podeu trobar informació dels diferents corresponsals del COAC i la fitxa de cada país a la pàgina de la Xarxa de Corresponsals (cal estar loginat). També podeu consultar els articles que es publiquen regularment a la Revista de Corresponsals, que tracten temes relacionats amb l'arquitectura internacional i l'exercici professional a l'estranger.
Aprofitem per recordar, com vam anunciar en el seu moment, que el títol d'Arquitecte ja equival legalment al de Màster d'Arquitectura. Això és un avantatge important per als arquitectes que estan treballant a l'estranger o tenen intenció de fer-ho pròximament.
Per a qualsevol aclariment respecte temes internacionals, podeu enviar un correu a internacional@coac.net.
Més de 2 anys de Revista de Corresponsals i 5 anys de Xarxa
Des del Col·legi, volem agrair especialment l'esforç dels corresponsals que, des del seu origen l'any 2013, s'han mantingut a la Xarxa fins al dia d'avui: Guida Maymó, corresponsal a Hamburg, Alemanya; Marina Berbel, a Brusel·les, Bèlgica; Relja Ferusic, a Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina; Marta Companys, a Gouda, Holanda; Aina Pérez, a Torí, Itàlia; Juan Fco. Arribas, a Casablanca, Marroc; i Joaquim Tarrassó, a Goteborg, Suècia.
La Xarxa de Corresponsals, present a 28 països i 5 continents, està formada per un grup d’arquitectes que treballen fora del nostre territori i que, de manera voluntària, estan al servei dels col·legiats interessats en la internacionalització. El seu objecte és donar als arquitectes consell i un primer assessorament que els faciliti una integració més ràpida als nous entorns socials i culturals triats per desenvolupar la professió. Els col·legiats, d’aquesta manera, reben una informació d’alt valor, totalment actualitzada i facilitada de primera mà.
D'altra banda, ja fa més de dos anys que va néixer la Revista de Corresponsals, que forma part del web arquitectes.cat, i té com a principal objectiu apropar la realitat de les ciutats i dels països que conformen la Xarxa, creant un espai d’informació i opinió on els nostres corresponsals escriuen sobre temes d’actualitat relacionats amb l’arquitectura, tant des del punt de vista professional com també cultural i social.
A la Revista hi podeu trobar des d'articles de màxima actualitat social, com el Brèxit o la crisi dels refugiats, fins a cròniques d'esdeveniments com la Biennal d'Arquitectura de Venècia o la de Buenos Aires.
Si encara no els has llegit, et recomanem els següents articles:
· Refugees welcome. El creixement urbanístic imminent a Alemanya, de Guida Maymó, corresponsal a Hamburg
· El Brèxit. I què passarà ara?, de Maria Giramé, corresponsal a Londres
· Sagrada Família vs. Opera House, de Victor O. Alcami i Cristina Aranzubia, corresponsals a Sydney
· Holanda i els seus exemples històrics d’habitatge social corporatiu, de Marta Companys, corresponsal a Gouda
· Arquitectura 2.0 a San Francisco, Lea Eidler, corresponsal a San Francisco
· Monterrey, quan l'espai públic es converteix en privat, Carlos Narváez, corresponsal a Monterrey
Et convidem a consultar la Revista de Corresponsals, on periòdicament es publiquen nous articles. Estigueu atents!
El sentit de la identitat a l'arquitectura portuguesa
Quan parlem de la modernitat en arquitectura oblidem l'aspecte de la identitat a través de l'expressió d'una nació i d'un lloc que sovint semblen estar absents en la major part de l'arquitectura contemporània europea. Portugal ofereix una realitat diferent que es pot conèixer a través de les contribucions substancials al disseny arquitectònic modern i contemporani.
Es podria dir que és difícil trobar en el món occidental una nació simbòlicament més propera a la investigació i l'aventura cap a la modernitat com Portugal. Aquest país practica una recerca conscient de la modernitat en l'arquitectura, a través d'una reflexió sobre la seva pròpia identitat que ha estat analitzada en comparació amb els principis de l'arquitectura moderna, donant lloc a una forma particular de fer arquitectura que constitueix un exemple extraordinari de metodologia. Des del descobriment de nous mons, s'anticipa l'era moderna amb una reafirmació de les seves tradicions i orígens. Portugal està fortament arrelat a la seva terra que encarna la força que servirà per fer el desenvolupament de la llavor d'una nova vida en l'arquitectura moderna. Aquest pelegrinatge a través de la història en els últims temps serveix per mirar al seu voltant, reflexionar sobre si mateix, avaluar les experiències dels altres i prendre un camí per a caracteritzar les obres d'arquitectura moderna d'aquesta terra.
Després d'una història de dirigir el regne punter en l'escenari mundial, Portugal es redueix a una petita nació que, durant gran part del segle XX té un paper marginal en l'escenari europeu. Aquest aïllament però, ha fet possible preservar la nació de l'onada de desenvolupament que ha tingut tot Europa i les diferents tendències. Portugal ha conservat d'aquesta manera un sentit d'arrelament a la terra, una obsessió amb la seva pròpia identitat, que va fer possible el desenvolupament d'un projecte amb una fórmula contemporània que és ara un exemple internacional tal com per superar aquest dèficit-perifèric que segons Nuno Portas ha caracteritzat durant molts anys l'arquitectura portuguesa.
Una història que ens ha permès oferir una cultura arquitectònica d'alta qualitat formada per excel·lents professionals que han estat capaços d'oferir solucions innovadores en el territori portuguès. La història més recent d'aquest país veí ha experimentat una devastació econòmica arrossegant l'arquitectura a una situació crítica d'inestabilitat. És inimaginable pensar que fa només uns pocs anys l'arquitecte Álvaro Siza (premi Pritzker) va afirmar haver de tancar el seu propi estudi de Porto per falta d'ocupació i per la crisi econòmica que va patir Portugal. Afortunadament la situació general actual és millor, encara que els arquitectes continuen tenint serioses dificultats en trobar feina en una societat en la qual es diu que hi ha més arquitectes dels necessaris pel país. De fet, les escoles d'arquitectura, amb el temps, han augmentat a tot el país de forma gairebé descontrolada. Sens dubte, aquesta xifra augmenta dràsticament la competència, relegant als serveis d'arquitectura un espai per a privilegiats. Aquesta dimensió de la identitat que s'ha esmentat abans té un paper clau en el futur de l'arquitectura portuguesa, ja que no es tracta només de construcció. No pot dependre del mercat per funcionar. La figura de l'arquitecte portuguès, fonamentalment organitzada en una estructura de despatxos tradicionals de petita i mitjana escala, ha de fer front a nous reptes amb l'objectiu de preservar una important identitat.
Alberto Collet, Arquitecte. Corresponsal del COAC de Porto, Portugal. Gener 2018
Ámsterdam encuentra a Gaudí: una cruzada cultural
Una de las cosas que más le llamarán la atención durante su visita a Ámsterdam es que muchos edificios son de ladrillo. Esta manera de construir es típica de un estilo arquitectónico que se conoce como la Escuela de Ámsterdam: un movimiento que se desarrolló entre 1910 y 1930 y en el que participaron arquitectos holandeses tan legendarios como Michel De Klerk. A continuación, os animamos a descubrir qué hay más allá de estas sobrias fachadas de ladrillo:
La Escuela de Ámsterdam
La Escuela de Ámsterdam (Amsterdamse School) tiene sus raíces en la arquitectura expresionista internacional, de la cual se dice que Antoni Gaudí (entre cuyos edificios, de detalles minuciosos, se cuenta la Casa Milà en Barcelona) fue su primer exponente. Los edificios de la Escuela de Ámsterdam se caracterizan por utilizar el ladrillo, a menudo con formas redondeadas y tallas decorativas en piedra, por el uso de vidrieras y forjas, de ventanas “en escalera” (con barras horizontales) y las agujas en los tejados. Este movimiento trata de crear una experiencia arquitectónica total, tanto en el interior como en el exterior del edificio.
Viviendas Het Schip (el barco)
El estilo de la Escuela de Ámsterdam se utilizó principalmente en viviendas para obreros, instituciones gubernamentales y escuelas. El Spaarndammerplantsoen en Ámsterdam cuenta con tres bloques monumentales de casas públicas obra de Michel de Klerk. El mejor ejemplo de la Escuela de Ámsterdam es quizá Het Schip, obra también de Klerk, y que hoy alberga el museo de este movimiento. Het Schip (“El Barco”) fue diseñado en el año 1919. Este edificio alberga 102 viviendas para obreros, una pequeña sala de juntas y una oficina de correos, hoy sede del museo del mismo nombre. Se ofrecen recorridos guiados por las obras más importantes de este movimiento arquitectónico. También muestra una exposición permanente llamada 'Poste Restante: la Escuela de Ámsterdam', que reflexiona sobre las circunstancias que convirtieron a Ámsterdam de las viviendas y analiza el valor histórico-cultural de la Escuela de Ámsterdam y las fuentes de inspiración de sus arquitectos. En el museo también se puede visitar una vivienda restaurada, y la mundialmente famosa torre de Michel de Klerk.
Mobiliario urbano
Es curioso que, aunque el mobiliario urbano (servicios públicos, buzones de correos, farolas y cubos de basura) es algo que nos rodea cada día, sin embargo, casi nunca le prestamos atención. Los arquitectos de la Escuela de Ámsterdam se marcaron como objetivo integrar estos elementos en el paisaje de la ciudad, poniendo en ellos su sello característico. El Museo Het Schip ofrece en su jardín una interesantísima exposición que muestra mobiliario urbano diseñado por los arquitectos de la Escuela de Ámsterdam. Os garantizamos que al final de su visita, verá los edificios y el mobiliario de Ámsterdam desde una perspectiva muy diferente.
Oficina y Hotel Het Scheepvaarthuis
La scheepvaarthuis fue orginariamente un edificio de seis compañías navieras. Ésta, fue construida en el lugar del puerto donde comenzó el primer viaje de VOC, la compañía Holandesa de las Indias Orientales. La prestiogiosa obra de arte es un ejemplo de La Escuela de Ámsterdam. En el mismo modo de Gaudí, debe su expresividad a la significante fachado de ladrillo. El arquitecto de Van der Mey fue asistido por los arquitectos De Klerk, Kramer y Van Gendt y el escultor Hildo Krop. En el interior y exterior tienen de símbolos con referencia a la navegación. En el interior el vestíbulo y la escalera principal son magníficos. En 2007 se reformó y transformó el edificio en un hotel.
Conclusión
Los jóvenes arquitectos al principio de los años 1900, que recibieron su formación a través del famoso arquitecto racionalista holandés Berlage y su inspiración de arquitectura expresionista de Gaudí, han creado un estilo característico de Ámsterdam.
En 2018-2019 el museo Het Schip programará una exposición sobre Gaudí y Ámsterdam.
Museum Het Schip, Oostzaanstraat 45, 1013WG Amsterdam www.hetschip.nl
Sandro Asger Sierhuis, arquitecto. Corresponsal del COAC en Amsterdam, Holanda