Encargos internacionales fraudulentos en Arabia Saudí
Recientemente, algunos despachos de arquitectos catalanes han recibido correos electrónicos enviados por un presunto representante del “King Abdullah Project for Education Development” (sic), desde una cuenta de Hotmail. Los mensajes hacen referencia al interés en contratarles para proyectar escuelas en Arabia Saudí. Ni la web ni las direcciones de correo indicadas en el mensaje corresponden a la web o cuentas de correo oficiales del King Abdullah Project for General Education Development; y nuestro corresponsal en Arabia Saudí, Jaime Torres, ha corroborado con la propia institución, de la cual presuntamente habrían salido los correos, que ni ha sido así, ni las personas mencionadas en los correos tienen vinculación con la institución.
Recordamos que cuando se reciben correos sospechosos, en caso de duda, tenéis a vuestra disposición y podéis contactar con el Servicio Internacional del COAC, a través del correo electrónico internacional@coac.net. Por otro lado, los corresponsales del COAC, con su experiencia y la posibilidad de verificar la información a través de las autoridades o empresas que presuntamente envían estos correos, os ayudarán a no caer en trampas. No dudéis en contactar con ellos.
Aprovechamos para recordaros las recomendaciones que ya nos había hecho el corresponsal Jaime Torres.
Recomendaciones para detectar un encargo fraudulento:
1. Considerar por qué nos pueden haber escogido como despacho de arquitectura. ¿Tenemos suficiente proyección internacional como para generar interés?
2. Para trabajar en los países del Golfo (Kuwait, Qatar, Bahrein, Omán y Arabia Saudí), se necesita un socio local y, dentro del contrato de colaboración o de joint venture, hay que concretar los detalles de quién paga qué.
3. Para mantener conversaciones iniciales no hace falta tener ni socio local ni afiliarse a ninguna asociación. Sólo hace falta que una empresa nos proporcione el visado de negocios.
4. Los procedimientos en Oriente Medio son, en general, los mismos que en Europa. Los proyectos acostumbran a salir a concurso, y para participar no hace falta tener socio local ni estar registrado en la cámara de comercio. Estos son procedimientos posteriores. Además, los concursos son gratuitos.
5. Un despacho español sólo recibirá un encargo de otro despacho o constructora de Oriente Medio en caso de que este último tenga un proyecto adjudicado y quiera contar con el know how de un despacho español, o en caso de que un despacho de Oriente Medio necesite a otro despacho internacional para reforzarse en un concurso. En ningún caso hará falta que el despacho español se registre en ningún lugar para iniciar conversaciones para un posible contrato de joint venture o de servicios de consultoría.
6. Si realmente quieren trabajar con nuestro despacho, deberían pagar vuelo y estancia del personal del despacho, y el proceso no habría de generar ningún otro coste más que la obtención del visado de negocios.
Encàrrecs internacionals fraudulents a l'Aràbia Saudita
Recentment, alguns despatxos d’arquitectes catalans han rebut correus electrònics enviats per un presumpte representant del “King Abdullah Project for Education Development” (sic), des d’un compte Hotmail. Els missatges fan referència a l’interès en contractar-los per projectar escoles a Aràbia Saudita. Ni el web ni les adreces de correu indicats al missatge corresponen al web o comptes de correu oficials del King Abdullah Project for General Education Development; i el nostre corresponsal a Aràbia Saudita, Jaime Torres, ha corroborat amb la pròpia institució, de la qual presumptament haurien sortit els correus, que ni ha estat així, ni les persones esmentades als correus tenen vinculació amb la institució.
Us recordem que quan es reben correus sospitosos, en cas de dubte, teniu a la vostra disposició i podeu posar-vos en contacte amb el Servei Internacional del COAC, a través del correu electrònic internacional@coac.net. D'altra banda, els corresponsals del COAC, amb la seva experiència i la possibilitat de verificar les informacions a través de les autoritats o empreses que presumptament envien aquests correus, us ajudaran a no caure en paranys. No dubteu a contactar-los.
Aprofitem per a recordar-vos les recomanacions que ja ens havia fet el corresponsal Jaime Torres.
Recomanacions per detectar un encàrrec fraudulent:
1. Considerar per què ens poden haver triat com a despatx d'arquitectura. Tenim prou projecció internacional com per generar interès?
2. Per treballar als països del Golf (Kuwait, Qatar, Bahrain, Oman i Aràbia Saudita), cal tenir un soci local i, dins del contracte de col·laboració o de joint venture, cal concretar els detalls de qui paga què.
3. Per mantenir unes converses inicials, no cal tenir ni soci local ni afiliar-se a cap associació. Només cal una empresa que ens proporcioni el visat de negocis.
4. Els procediments a l'Orient Mitjà són, en general, els mateixos que a Europa. Els projectes acostumen a sortir a concurs, i per participar-hi no cal tenir soci local ni estar registrat a la cambra de comerç. Això són procediments posteriors. A més, els concursos són gratuïts.
5. Un despatx espanyol només rebrà un encàrrec d'un altre despatx o constructora de l'Orient Mitjà en cas que aquest últim tingui un projecte adjudicat i vulgui comptar amb el know how d'un despatx espanyol, o bé en cas que un despatx de l'Orient Mitjà necessiti un altre despatx internacional per reforçar-se en un concurs. En cap dels dos casos caldrà que el despatx espanyol es registri enlloc per iniciar converses per a un possible contracte de joint venture o de serveis de consultoria.
6. Si realment volen treballar amb el vostre despatx, haurien de pagar el vol i estança del personal del despatx, i el procés no hauria de generar cap cost més que l'obtenció del visat de negocis.
Frankfurt, la pequeña Manhattan europea
Frankfurt es la única ciudad de Alemania con un "skyline" compuesto por rascacielos y edificios de gran altura. Más de treinta edificios superan una altura de 100 metros, incluyendo 14 de los 15 rascacielos que hay en Alemania. Estos últimos entran en la categoría de rascacielos altos en superar la altura de 150 m.
Uno de los aspectos que ha llevado a Frankfurt a caracterizarse por esta aglomeración de edificios altos fue sin duda el alto grado de destrucción que sufrió la ciudad a raíz de los bombardeos de la II Guerra Mundial. Dado que en los primeros años se especulaba con la posibilidad de que fuera Frankfurt y no Bonn, la capital de la parte americana de Alemania, hubo bastantes inversores que se interesaron por desarrollar proyectos aquí. Al contrario que otras ciudades menos destruidas, donde se intentó recuperar el aspecto previo a la guerra, en Frankfurt hubo más libertad para experimentar con nuevas tipologías en la posguerra, especialmente con edificios altos. Desde ese momento y hasta la actualidad, se han desarrollado diferentes conceptos urbanísticos en los que se preveía la construcción de edificios de gran altura. Inicialmente estos planes se ceñían en la parte más céntrica de la ciudad y el distrito financiero, aunque con el tiempo se fueron extendiendo a otras zonas de la ciudad.
A pesar de que se inició con la construcción de edificios de cierta altura con el movimiento moderno, no fue hasta la construcción del Hotel Plaza y de la edificación de la Dresdner Bank a finales de los años 70, cuando podemos empezar a hablar de los primeros rascacielos de más de 150. m de altura.
Desde 1998 existe un plan general de rascacielos "Hochhausrahmenplan" en el que se definen cómo y dónde se tenían que construir los rascacielos en la ciudad. Este plan, que se ha ido adaptando al desarrollo urbanístico e inmobiliario de Frankfurt, preveía en su última revisión de 2008 veintiséis nuevos proyectos para un total de dieciocho emplazamientos, doce de los cuales eran edificios de más de 100 metros de altura. Desde los inicios, se potenció la idea de construir edificios emblemáticos en el núcleo financiero y en la zona del recinto ferial. El plan prevé además diferentes emplazamientos en otros lugares de la ciudad, incluyendo edificios residenciales de gran altura en la zona norte de la ciudad o rascacielos en la zona de la estación central de tren (Hauptbanhof). Casi todos los proyectos previstos en el Masterplan fueron reducidos en altura cuando éste tuvo que ser aprobado definitivamente por los órganos municipales.
Entre los rascacielos que se han construido hasta la fecha en Frankfurt cabe destacar la torre de la Commerzbank, un rascacielos de 65 plantas firmado por Norman Foster que se inauguró en 1998. El edificio tiene una planta triangular ovalada y se caracteriza por incorporar zonas ajardinadas de varias plan-tas de altura que se intercalan en las tres fachadas y por ser uno de los primeros edificios a incorporar aspectos bioclimáticos en su diseño. Con 259 metros es el edificio más alto de Alemania y hasta el año 2003 fue el edificio más alto de Europa. Le sigue de cerca el Messeturm, con 256 metros de altura y 55 plantas, obra del arquitecto Helmut Jahn y finalizado el1990.
Más recientemente, en marzo de 2015 se inauguró la nueva sede del Banco Central Europeo (BCE). El edificio de 185 metros es obra del despacho austríaco Coop Himmelblau y es uno de los pocos edificios de esta envergadura con actividad exclusivamente financiera fuera del llamado Bankenviertel, el núcleo financiero de Frankfurt. La obra consta de dos torres gemelas poligonales proyectadas para albergar a 2.900 empleados.
Una mención aparte merece la Europaturm, una torre de comunicaciones que con 337,5 metros es la segunda construcción -que no edificio- más alta de Alemania.
Así pues, Frankfurt está dispuesta a seguir a la vanguardia de los edificios de altura. Como prueba de ello tenemos la construcción del edificio de viviendas "Grand Tower", en Europaviertel, que cuando se inaugure previsiblemente en 2019 será, con sus 172 metros, el edificio residencial más alto de Alemania. Y así hasta una veintena de nuevos edificios de gran altura son los que se añadirán en los próximos cinco años a l'Skyline de Frankfurt.
Y es que los precios del suelo de Frankfurt son los más caros de Alemania, lo que hace especialmente atractivos los proyectos que exprimen la edificabilidad hasta el límite. Sin embargo, no todo son facilidades en los edificios de gran altrua. El incendio de la torre de apartamentos Grenfeld en Londres ha encendido todas las alarmas en lo que a protección contra incendios se refiere. Tanto es así que el gobierno ha ordenado la revisión de todos los edificios de altura residenciales de Hessen y un control estricto sobre los materiales de revestimiento permisos.
No es de extrañar que Frankfurt se distancie notablemente de otras ciudades alemanas por el ecléctico paisaje urbano que la caracteriza. Y es que al lado de los citados rascacielos conviven algunas iglesias y edificios históricos que se recuperaron en el centro de la ciudad. Esta característica unida a la buena integración del río “Main” en la ciudad convierten a Frankfurt en una ciudad atípica para Alemania y con un carácter más bien propio de una metrópolis como Nueva York, lo que se refleja con el apelativo "Mainhattan", irónicamente utilizado en la región en alusión al río Main y a la semejanza con Manhattan.
Carlos Vidal, arquitectos. Corresponsal del COAC en Frankfurt, Alemania. Septiembre 2017.
Foto: https://pixabay.com/es/frankfurt-alemania-panorama-ciudad-1804481/
Frankfurt, la petita Manhattan europea
Frankfurt am Main és l'única ciutat d'Alemanya amb un “skyline” compost per gratacels i edificis de gran altura. Més de trenta edificis superen una altura de 100 metres, incloent 14 dels 15 gratacels que hi ha a Alemanya. Aquests últims entren en la categoria de gratacels alts en superar l'altura de 150 m.
Un dels aspectes que ha portat a Frankfurt a caracteritzar-se per aquesta aglomeració d'edificis alts va ser sens dubte l'alt grau de destrucció que va sofrir la ciutat arran dels bombardejos de la II Guerra Mundial. Atès que en els primers anys s'especulava amb la possibilitat que fos Frankfurt i no Bonn, la capital de la part americana d'Alemanya, va haver-hi bastants inversors que es van interessar per desenvolupar projectes aquí. Al contrari que altres ciutats menys destruïdes, on es va intentar recuperar l'aspecte previ a la guerra, a Frankfurt va haver-hi més llibertat per experimentar amb noves tipologies en la postguerra, especialment amb edificis alts. Des d'aquest moment i fins a l'actualitat, s'han desenvolupat diferents conceptes urbanístics en els quals es preveia la construcció d'edificis de gran altura. Inicialment aquests plans se cenyien a la part més cèntrica de la ciutat i al districte financer, encara que amb el temps es van anar estenent a altres zones de la ciutat.
Malgrat que es va iniciar amb la construcció d'edificis de certa altura amb el moviment modern, no va ser fins a la construcció de l'Hotel Plaza i de l'edificació de la Dresdner Bank a la fi dels anys 70, quan podem començar a parlar dels primers gratacels de més de 150. m d'altura.
Des del 1998 existeix un pla general de gratacels “Hochhausrahmenplan “en el qual es defineixen com i on s'havien de construir els gratacels a la ciutat. Aquest pla, que s'ha anat adaptant al desenvolupament urbanístic i immobiliari de Frankfurt, preveia en la seva última revisió de 2008 vint-i-sis nous projectes per a un total de divuit emplaçaments, dotze dels quals eren edificis de més de 100 metres d'altura. Des dels inicis, es va potenciar la idea de construir edificis emblemàtics en el nucli financer i a la zona del recinte firal. El pla preveu a més diferents emplaçaments en altres llocs de la ciutat, incloent edificis residencials de gran altura a la zona nord de la ciutat o gratacels a la zona de l'estació central de tren (Hauptbanhof). Gairebé tots els projectes previstos en el Masterplan van ser reduïts en altura quan aquest va haver de ser aprovat definitivament pels òrgans municipals.
Entre els gratacels que s'han construït fins avui a Frankfurt cal destacar la torre de la Commerzbank, un gratacel de 65 plantes signat per Norman Foster que es va inaugurar en 1998. L'edifici té una planta triangular ovalada i es caracteritza per incorporar zones enjardinades de diverses plantes d'altura que s'intercalen a les tres façanes i per ser un dels primers edificis a incorporar aspectes bioclimàtics en el seu disseny. Amb 259 metres és l'edifici més alt d'Alemanya i fins l'any 2003 va ser l'edifici més alt d'Europa. Li segueix de prop el Messeturm, amb 256 metres d'altura i 55 plantes, obra de l'arquitecte Helmut Jahn i finalitzat el1990.
Més recentment, al març de 2015 es va inaugurar la nova seu del Banc Central Europeu (BCE). L'edifici de 185 metres és obra del despatx austríac Coop Himmelblau i és un dels pocs edificis d’aquesta envergadura amb activitat exclusivament financera fora de l'anomenat Bankenviertel, el nucli financer de Frankfurt. L'obra consta de dues torres bessones poligonals projectades per albergar a 2.900 empleats.
Un esment a part mereix l’Europaturm, una torre de comunicacions que amb 337,5 metres és la segona construcció -que no edifici- més alta d’Alemanya.
Així doncs, Frankfurt està disposada a seguir a l'avantguarda dels edificis d'altura. Com a prova d'això tenim la construcció de l'edifici d'habitatges “Grand Tower”, a l’Europaviertel, que quan s'inauguri previsiblement el 2019 serà, amb els seus 172 metres, l'edifici residencial més alt d'Alemanya. I així fins a una vintena de nous edificis de gran altura són els que s’afegiran en els propers cinc anys a l`Skyline de Frankfurt.
I és que els preus del sòl de Frankfurt són dels més cars d'Alemanya, la qual cosa fa especialment atractius els projectes que espremen l'edificabilitat fins al límit. No obstant això no tot són facilitats als edificis de gran altura. L'incendi de la torre d'apartaments Grenfeld a Londres ha encès totes les alarmes en el que a protecció contra incendis es refereix. Tant és així que el govern ha ordenat la revisió de tots els edificis d'altura residencials de Hessen i un control estricte sobre els materials de revestiment permesos.
No és d'estranyar que Frankfurt es distanciï notablement d'altres ciutats alemanyes per l'eclèctic paisatge urbà que la caracteritza. I és que al costat dels citats gratacels conviuen algunes esglésies i edificis històrics que es van recuperar al centre de la ciutat. Aquesta característica unida a la bona integració del riu Main a la ciutat converteixen a Frankfurt en una ciutat atípica per a Alemanya i amb un caràcter més aviat propi d'una metròpolis com Nova York, cosa que es reflecteix amb l'apel·latiu “Mainhattan”, irònicament utilitzat a la regió en al·lusió al riu Main i a la semblança amb Manhattan.
Carlos Vidal, arquitecte. Corresponsal del COAC a Frankfurt, Alemanya. Setembre 2017.
Foto: https://pixabay.com/es/frankfurt-alemania-panorama-ciudad-1804481/
