Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Imatge: 
El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, a la cloenda del Congrés d'Arquitectura 2016

Carles Puigdemont a la cloenda del Congrés d'Arquitectura: "La mirada de l'arquitectura determina la mirada col·lectiva del país"

El divendres 25 de novembre, després d'una setmana intensa de debats i conferències, es va posar punt final a sis mesos de Congrés. El lloc escollit: el Mercat de Sant Antoni, en obres. Un espai privilegiat, perquè poca gent hi havia accedit abans. En l'espai subterrani on es va celebrar la cloenda del Congrés, quedaven al descobert restes arqueològiques de diverses èpoques, com la paret del baluard de Sant Antoni de l'antiga muralla de la ciutat i un tros del mur de contenció de terres de la segona muralla, tots dos il·luminats durant tota la nit.

L'acte el va conduir el presentador -i enamorat de l'arquitectura- Òscar Dalmau, qui va destacar el pas endavant que ha fet el Congrés a l'hora d'incloure la ciutadania en el debat de l'arquitectura: "calia treure-la del búnquer i acostar-la a la gent". Per a Dalmau, l'arquitectura és l'únic art del qual no ens podem abstraure: "tot és arquitectura, des que naixem en un hospital fins que morim en un cementiri, passant per l'escola, casa nostra, la feina..." i, per tant, tots hem d'implicar-nos en els espais que vivim.

Dalmau va anar donant pas a totes les personalitats que van formar part de l'acte de cloenda, com l'arquitecte Daniel Mòdol, regidor d'Arquitectura, Paisatge Urbà i Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona; el director del Congrés d'Arquitectura 2016, Roger Subirà; el degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón; i els tres conferenciants convidats: Juan Herreros, Enric Batlle i Beatriz Colomina.

El degà de Col·legi, Lluís Comerón, va presentar davant de gairebé un miler d'assistents les conclusions d'aquests sis mesos de procés participatiu. Comerón va celebrar que la Llei d'Arquitectura, actualment en tràmit al Parlament de Catalunya, deixa palès que "l'arquitectura revesteix interès general", evidenciant la seva necessària funció social. Aquest caràcter "ha de ser compartit per tothom, institucions, professionals i ciutadania, fent necessaris nous instruments de difusió, ensenyament i comunicació", va destacar.

Comerón va fer un repàs de les conclusions que s'han anat dibuixant durant les Jornades de Síntesi del Congrés, fruit del centenar d'actes celebrats i les comunicacions rebudes durant aquests sis mesos. Així, va parlar de la qualitat dels concursos d'arquitectura, de les "potencialitats del planejament intermunicipal", de la rehabilitació com a "instrument per garantir les prestacions futures dels edificis"... També va destacar el repte global de la mitigació del canvi climàtic, la Nova Agenda Urbana i el dret a un habitatge digne, "que reclama mecanismes que garanteixin l'accés i l'estabilitat".

En finalitzar, Lluís Comerón va donar pas al president de la Generalitat de Catalunya, que va fer el parlament institucional de cloenda del Congrés. “Al Congrés us heu proposat no defugir els problemes, alguns de gran transcendència, però tampoc passar per alt els reptes i les oportunitats que es dibuixen”, va assenyalar Carles Puigdemont, i “fer-ho amb un gest de coratge i determinació que és el que necessiten els països per avançar i que és el que necessita Catalunya per créixer i progressar com a país”.

En aquest sentit, Puigdemont va fer una crida a “reflexionar cap a on hem d'avançar” com a país, tenint en compte totes les transformacions que s'han produït al nostre voltant. En el seu parlament, Puigdemont va assegurar que “l'èxit de l'arquitectura és saber-se relacionar de manera positiva amb els canvis, i fer-ho sense perdre la vocació de futur i posant-se a disposició del conjunt de la societat”. "La mirada de l'arquitectura determina la mirada col·lectiva del país", va assenyalar Puigdemont, i "beu del passat natural, geogràfic, patrimonial i social" alhora que es plasma en el present i té la mirada posada en "la projecció cap al futur".

Davant d'una nodrida representació del sector, el cap de l'Executiu també va remarcar que Catalunya ha impulsat diverses lleis que “van en la mateixa direcció” del que s'ha suggerit al llarg del Congrés. Entre aquestes, va destacar la llei del canvi climàtic, que “no per casualitat va ser la primera llei que va aprovar el Govern que presideixo”.
29/11/2016
Tornar