1978-2017: 40 Cursets defensant el patrimoni
Des de fa quaranta anys, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) organitza el Curset: Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, que ha esdevingut l’activitat formativa i cultural més longeva de totes les que porta a terme, així com una de les més multitudinàries quant a participació. El fet de que ja se n’hagin celebrat quaranta edicions evidencia l’interès i el reconeixement assolit per aquestes jornades, que, sens dubte, han esdevingut el llegat tangible tant de l’antiga Comissió de Defensa del Patrimoni Arquitectònic de la Demarcació de Barcelona, que en va organitzar les primeres dinou edicions (1978-1996), com de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), nascuda de la primera, que n’ha tutelat les vint següents (1997-2016). Per tal de commemorar aquesta assenyalada efemèride i revaloritzar les activitats que al llarg de tots aquests anys s’han anat desenvolupant al voltant del Curset (ponències, debats, actes i visites complementàries), la Junta Directiva de l’AADIPA va acordar que el tema del XLè Curset fos precisament aquest: una reflexió sobre les trenta-nou edicions precedents.
Va ser en el marc de l’organització del XLè Curset que es va decidir d’emprendre un projecte paral·lel, força ambiciós, consistent en localitzar almenys un exemplar original dels programes, les carpetes, els pòsters de promoció, els dossiers de ponències i d’activitats, els diplomes, les acreditacions i altre material de difusió produït per a la realització de cadascuna de les edicions del Curset per a, després, escanejar aquesta important informació, en el seu format original, i posar-la a disposició del públic general de manera permanent a través d’aquest apartat de la pàgina web de l’AADIPA.
La documentació recopilada procedeix de la Biblioteca del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), l’Arxiu de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció del Patrimoni Arquitectònics (AADIPA), l'Arxiu documental del Servei de Patrimoni Arquitectonic Local de la Diputació de Barcelona i els fons personals de Francesc Xavier Asarta Ferraz, Antoni González Moreno-Navarro, Glòria Bassegoda i Vilagrassa, Maria Llinàs i Català i Mireia Barnadas i Ribas, arquitectes, i Raquel Lacuesta Contreras, historiadora.
Amb el suport de:
XXVIIIè Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic. (els) Teatres
Intervenir en el patrimoni teatral és bàsicament fer teatre, produir accions teatrals. Això, els arquitectes, no ho hem d'oblidar, de la mateixa manera que tampoc no hem de perdre de vista que rehabilitar és tornar a fer hàbil alguna cosa, procurar que recuperi la seva habilitat. Rehabilitar un teatre és recuperar la seva funcionalitat, la capacitat per a desenvolupar la funció original per a la qual va ser construït.
Si alguna funció ha canviat profundament en els darrers anys, és la funció teatral i, per tant, els antics edificis teatrals, en molts casos, han quedat obsolets i desfasats. Si revisem els motius del desajust entre l'edifici, el seu potencial i les expectatives o necessitats d'ús veurem, potser, que el desencaix es produeix no només per qüestions de tecnologia, d’equipament escènic i seguretat dels vells edificis, sinó també per la manera d'entendre l'acte teatral, la relació entre públic i escena, la manera de concebre l'espai escènic i el desenvolupament de l'acció dramàtica.
Totes aquestes coses i moltes més són les que hem d'escoltar de la gent del món del teatre. Per això es fa imprescindible que el congrés aplegui els professionals del teatre i els arquitectes que estan interessats en aquest patrimoni tan desigual i, força sovint, tan feble com entranyable. A partir de les ponències i de les taules rodones establirem el marc d'un diàleg polifònic que, ben segur, anirà més enllà del mateix Curset.
XXVIIè Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic. De tècnica restauratòria, el debat pendent: les estructures històriques... substitució o conservació?
L’elaboració final del Programa del XXVIIè Curset ha portat a comprovar definitivament que, de tots els àmbits de la tècnica restauratòria, el que està realment carent d'un autèntic debat entre nosaltres és el referent a la part dels edificis històrics que, fent servir una paraula no massa històrica, anomenem estructura.
És per això que l’orientació final s'ha dirigit a abordar només temes relacionats amb els problemes, que planteja la seguretat estructural de les intervencions que obliga a una reflexió sobre si conservem estructures que no coneixem prou bé o si les substituïm per d'altres que sí coneixem però que deixen de ser les autentiques i a llarg termini, pot ser, agressives.
La recent aprovació per part del l’ICOMOS de les Recomanacions de la ISCARSAH a tal efecte fa que sigui ara el moment més adient pera iniciar el massa posposat debat.
Targetó de la visita del diumenge
XXVIè Curset sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic. Balnearis: el patrimoni termal
Espai i societat, mite i salut, arquitectura i historia, imatges i objectes... conceptes que condensen la realitat del món balneari en un petit fragment de la novel·la de Manolo Vázquez Montalbán “El balneario”. La visió crítica i la realitat pessimista d'un balneari del final dels anys setanta queda perfectament explicada pel personatge de la novel·la. Podria ser perfectament el retrat d'un establiment del nostre país o de qualsevol vil·la termal europea d'aquests anys.
La realitat d'avui, però, és ben diferent i és creixent l’interès d'amplis sectors pel termalisme en les seves diverses manifestacions: turisme, desenvolupament urbà, salut, hotels, etc. Balnearis, hotels, passeigs, parcs, quioscs, galeries de banys, fonts... han estat durant molts anys els escenaris d'una manera d'entendre la vida, edificis i llocs en els quals s'ha fet història i que conformen un singular patrimoni arquitectònic i social.
L' actualitat del tema és ben palesa i la quantitat d'actuacions previstes tant al nostre país com a la resta d'Europa confirma la renovació i l'impuls d'aquesta activitat, la qual mereix una atenció especial per la fragilitat del medi -l’aigua- al voltant del qual es desenvolupa.
Per això “El patrimoni termal: balnearis” és el tema del Curset de l'AADIPA sobre la lntervenció en el Patrimoni que, en la seva XXVI edició, se celebra del dia 11 al 13 del desembre vinent, al llarg de tres jornades, i en que es recolliran més de 25 ponències presentades per especialistes d'arreu d'Europa. Arquitectes, historiadors, arqueòlegs, metges, urbanistes, restauradors i altres professionals analitzaran les característiques generals del patrimoni termal i debatran sobre la seva importància passada, present i futura.
Director:
Josep Sánchez Ferré, arquitecte
Equip organitzador:
Jaume Serra, arquitecte
Alicia Dotor, arquitecta
Belén Onecha, arquitecta