Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Actividad familiar "Un árbol - un lugar - una ciudad"

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Barcelona es una ciudad muy densa (casi 16.000 habitantes/km²) y, a la vez, es una de las ciudades del mundo que tiene menos zonas verdes (solo 6 m² de verde por habitante). Concretamente, en el Eixample el 95% de la superficie está cubierta por edificios, aceras y asfalto y, por lo tanto, solo el 5% es de tierra y transpira. Se llevan a cabo políticas concretas para que la naturaleza tenga su lugar en la ciudad y se incremente la diversidad biológica, con la convicción que una ciudad más verde es una ciudad que abre más posibilidades a la salud y al bienestar de las personas.

En este sentido, la actividad que se propone pretende ser una herramienta de reflexión en torno a la renaturalització de la ciudad. Se ofrecerá a los participantes un escenario urbano (terraza, balcón, patio, jardín, acera, cruce...) y un elemento natural (encina, ciprés, cedro...), para definir usos alrededor de éste, diseñando "un lugar" lleno de vida y actividad, gracias a la introducción del verde.

Objetivos generales:
- Promover la implicación de la ciudadanía en el incremento del verde y la biodiversidad, apoderando a las personas en el incremento del verde desde el ámbito privado.
- Dar a conocer los beneficios ambientales y sociales del verde en la ciudad, reflexionando sobre los usos del espacio público y la función de éste como espacio de socialización.
- Despertar la reflexión y el espíritu crítico sobre el entorno urbano.

Objetivos específicos:
- Construcción de una maqueta colectiva de los posibles verdes públicos y privados en la ciudad.
- Acercar el proyecto de las Superilles como herramienta de transformación de la ciudad hacia una ciudad más sostenible y amable, así como los diferentes programas y planes que inciden en la actuación sobre los espacios abiertos (el Pla Buits, el Plan de jardines interiores de isla, el Plan azoteas vivas y cubiertas verdes...)
- Incitar a la reflexión sobre el espacio al aire libre y sus usos, ofreciendo la posibilidad de diseñar estos espacios.

Comisariado: El Globus Vermell

PDF version

Arquitectura en las Aulas

Imatge: 
Imatge: © COAC

El Colegio de Arquitectos quiere acercar la arquitectura a la educación, y todavía más desde la aprobación de la Ley de la Arquitectura, donde se define la arquitectura como actividad de interés general al servicio de la sociedad. ArquiEscola es el programa educativo dirigido a centros educativos de primaria y secundaria con el cual el COAC pone a disposición de los docentes una serie de recursos para que se pueda trabajar la arquitectura de manera transversal. Es una herramienta flexible y adaptable que estructura la mirada de los niños y jóvenes hacia el entorno habitado.

El programa, que cuenta con el apoyo del Consorcio de Educación de Barcelona y el Departamento de Educación de la Generalitat de Catalunya, se basa en tres ejes: cuerpo, hábitat y territorio. Estos se trabajan transversalmente con conceptos como la perspectiva de género, la diversidad funcional y cultural, la sostenibilidad y las identidades.

Durante la Semana de Arquitectura está previsto llevar la arquitectura a más de cincuenta centros educativos con talleres y charlas conducidos por arquitectos y arquitectas dentro del horario lectivo. Los alumnos podrán observar, pensar y hacer siguiendo el hilo de la arquitectura de nuestro entorno más inmediato.

La arquitectura llegará a 4.000 jóvenes de la mano de más de 80 arquitectos. El objetivo es aportar a los más jóvenes una nueva mirada sobre los espacios que nos acompañan, nos emocionan, fomentan relaciones, generan dinámicas de inclusión y son una expresión de la civilización y la cultura de nuestro tiempo.

Escuelas participantes:

Baixeras, Escola. Ciutat Vella
Miquel Tarradell, Institut. Ciutat Vella
Pau Claris, Institut. Ciutat Vella
Granés Batxillerat. Eixample
Immaculada Concepció, Escola. Eixample
Saint Nicholas School, Institució Educativa. Eixample
Poeta Maragall, Institut. Eixample
Sagrat Cor-Diputació, Escola. Eixample
Josep Maria Jujol, Escola. Gràcia
Montseny, Escola. Gràcia
Reina Violant, Escola. Gràcia
Secretari Coloma, Institut. Gràcia
Vila de Gràcia, Institut. Gràcia
Font d'en Fargas, Escola. Horta-Guinardó
Heura, Escola. Horta-Guinardó
Parc del Guinardó, Escola. Horta-Guinardó
Pit-Roig, Escola. Horta-Guinardó
Francisco de Goya, Institut. Horta-Guinardó
Narcís Monturiol, Institut. Horta-Guinardó
Anna Gironella de Mundet, Institut. Horta-Guinardó
Príncep de Girona, Institut Horta-Guinardó 
Abat Oliba Loreto, Escola. Les Corts
Lavínia, Escola. Les Corts
Pare Manyanet, Escola. Les Corts
Deià, Escola d'Art i Superior. Nou Barris
Àgora, Escola. Nou Barris
Antaviana, Escola-Institut. Nou Barris
Santiago Rusiñol, Escola. Nou Barris
Splai, Escola. Nou Barris
Tibidabo, Escola. Nou Barris
Valldemossa, Institut. Nou Barris
Victor Català, Escola. Nou Barris
La Trama, Escola (Sabadell). Sabadell
Júlia Minguell, Institut. Sant Andreu
L'Alzina, Institut. Sant Andreu
La Salle Congrés, Escola Sant Andreu
Antoni Brusi, Escola. Sant Martí
Bogatell, Escola Sant Martí
Fluvià, Escola. Sant Martí
Miralletes, Escola. Sant Martí
Quatre Cantons, Institut. Sant Martí
Moisès Broggi, Institut. Sant Martí
La Farigola del Clot, Escola. Sant Martí  
La Mar Bella. Sant Martí
Escola Barrufet. Sants - Montjuïc
Cal Maiol, Escola. Sants - Montjuïc
Gayarre, Escola Sants - Montjuïc
Joan Coromines, Institut. Sants - Montjuïc
Canigó, Escola. Sarrià Sant Gervasi
Montserrat, Escola. Sarrià Sant Gervasi
Dolors Monserdà-Santapau, Escola Sarrià Sant Gervasi
Pia Balmes, Balmes. Sarrià Sant Gervasi
Sant Gregori, Escola. Sarrià Sant Gervasi
Tàber, Escola. Sarrià Sant Gervasi
Liceu francès, Escola. Sarrià Sant Gervasi 

PDF version
Mostra d'Arquitectura de Tarragona

Acte de lliurament de premis de la XI Biennal Alejandro de la Sota - Mostra d'Arquitectura de Tarragona

Imatge: 
© Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El dijous 25 d'abril a les 18.30 h es farà l'acte de lliurament de premis de la XI Biennal Alejandro de la Sota - Mostra d’Arquitectura de Tarragona, un certamen que convoca la Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, amb l'objectiu és distingir les obres més significatives que s'han construït en el bienni 2017-2018 en l'àmbit territorial de la Demarcació (comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.

L'acte s'iniciarà amb la intervenció de Joan Tous, president de la Demarcació i de Josep Llinàs patró de la Fundació Alejandro de la Sota.
 
A continuació el secretari de la Mostra desvetllarà el veredicte del Jurat amb les obres premiades i en col·laboració amb la Fundació Alejandro de la Sota, també es farà el lliurament del 5è Premi Alejandro de la Sota.

Clourà el lliurament de premis el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet Tous.

Tot seguit intervindrà l'arquitecte José María Sánchez García amb una conferència on ens parlarà dels seus projectes més recents. Descarrega el targetó de la conferència.

Finalment s'inaugurarà l'exposició d'aquests premis on es podran veure totes les obres que s'han inscrit al certamen, i es servirà un aperitiu a tots els assistents.

Més informació

EXPOSICIÓ:
Del 25 d'abril al 26 de juny de 2019 es podrà veure l'exposició de la XI Biennal Alejandro de la Sota - Mostra d’Arquitectura de Tarragona a la Sala d'exposicions de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
(Carrer Sant Llorenç, 20-22, Tarragona)

A partir del mes de juliol de 2019 l'exposició iniciarà la itinerància per les diferents ciutats de la Demarcació de Tarragona.
Aviat més informació.

PDF version
Sessions d'Urbanisme Comparat: Holanda

Sessions d'Urbanisme Comparat: Holanda

Imatge: 
© Pixabay

L’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes del COAC (AAUC) reprèn les sessions d’Urbanisme Comparat. La tercera sessió del 8è cicle tindrà com a títol “Urbanisme a Holanda. Cas de Rotterdam amb influencies de l’ETSAB” i tindrà lloc el proper dijous 25 d'abril a les 19 h. La sessió, a càrrec de Mercè de Miguel i Capdevila, es farà a l’Aula 2 de l’Escola Sert (c. Arcs 1-3, 5a planta).

Es requereix inscripció prèvia.

Urbanisme a Holanda. Cas de Rotterdam amb influències de l’ETSAB
El cas de l’Urbanisme als Països Baixos és molt particular en el marc d’Europa. No hi ha cap altre país que hagi sabut organitzar el desenvolupament urbanístic d’una manera més arquitectònica, paisatgística, i fins fa poc equilibrada en tot el seu territori. Rotterdam n’és probablement l’exponent mes singular, i per això mateix, on es troben les traces mes típiques però també atípiques de la tradició urbanística Holandesa. Des de 2008 fins a 2013, Mercè de Miguel i Capdevila fou responsable de diverses transformacions urbanes com a cap de urbanisme d’aquesta ciutat. Exemples com la nova estació central i el seu entorn, la impressionant tasca de desplaçament de funcions portuàries cap a la nova zona guanyada al mar, Tweede Maasvlakte, o la continuació del projecte urbà Kop van Zuid són entre d’altres, exemples d’aquest període.  Aquesta sessió d’Urbanisme comparat es centrarà en la tradició Holandesa en general, mitjançant projectes de la ciutat de Rotterdam. Especial atenció es dedicarà als elements d’urbanisme que han enriquit la tradició Holandesa i es basen en l’aprenentatge d’aquesta catalana als anys vuitanta a l’ETSAB.

Mercè de Miguel i Capdevila
Arquitecte i urbanista, ha dirigit departaments d’urbanisme a diferents ciutats Holandeses. Fins 2013 fou també responsable del desenvolupament estratègic de la zona metropolitana de Rotterdam. A principis de 2014 va ser nomenada directora del ambiciós programa nacional Ciutats  Intel·ligents dels Països Baixos, on es van dur a terme experiments i solucions innovadores, relacionant aplicacions  tecnològiques Smart City, al desenvolupament d’estratègies per a  temes públics, mitjançant col·laboracions  públic-privades i amb acadèmics. Llicenciada en Arquitectura i Urbanisme per la ETSAB, va començar la seva carrera professional a 1989 als Països Baixos dissenyant noves ordenances seguint el model Holandès. Actualment, relaciona ciutats i zones metropolitanes amb tecnologies “smart cities”,  fusionant disseny urbà amb tecnologia arreu d’Europa. A més, treballa des de la Universitat de Eindhoven TU/e (Països Baixos,) en el PhD: Link Smart & Physical city,  on  desenvolupa una nova teoria d’Urbanisme, doncs temes com economia circular, transició energètica o canvi climàtic, encara no han trobat reaccions adequades, urbanísticament parlant.

PDF version

Pàgines