Conferència i presentació del llibre "Josep Maria Pericas i Morros. Arquitecte"
Imatge:
© Fotografia: Lluis Casals / Disseny: eumo_dc
El divendres 22 de març a les 20 h, tindrà lloc a la Sala Modernista del Casino de Vic la conferència i presentació del llibre “Josep Maria Pericas i Morros. Arquitecte”.
La conferència anirà a càrrec de Raquel Lacuesta, doctora en Història de l’Art i pedagoga.
La presentació del llibre, a càrrec dels comissaris de l’exposició Aleix Catasús i Josep Maria Claparols. El llibre conté fotografies de Lluís Casals.
Acte organitzat pel COAC, l’Ateneu de Vic i el Museu de l’Art de la Pell.
La conferència anirà a càrrec de Raquel Lacuesta, doctora en Història de l’Art i pedagoga.
La presentació del llibre, a càrrec dels comissaris de l’exposició Aleix Catasús i Josep Maria Claparols. El llibre conté fotografies de Lluís Casals.
Acte organitzat pel COAC, l’Ateneu de Vic i el Museu de l’Art de la Pell.
Exposició: "Passat industrial - Espais de l'oblit"
Imatge:
Frank Gómez Castrillo
La Delegació del Vallès del Col·legi d'Arquitectes acull, de l'1 a l'11 d'abril, l'exposició "Passat industrial - Espais de l'oblit".
La gènesi d’aquest projecte es remunta a 1985, any en què de forma casual vaig començar a fotografiar alguns dels diferents edificis industrials de la ciutat de Terrassa. Amb el temps, després d’analitzar les fotografies realitzades i l’evolució urbanística de la ciutat, vaig sentir la necessitat de sistematitzar el procés fotogràfic i deixar una constància més rigorosa de les velles fàbriques que encara quedaven en peus.
El projecte fotogràfic "Passat Industrial" documenta gràficament l’estat d’aquelles antigues fàbriques en el seu estat d’abandonament, d’intervenció o després d’un pla de restauració o rehabilitació. L’exposició actual, "Passat Industrial, espais de l’oblit", es centra en aquells edificis industrials ja desapareguts o oblidats, fotografiats entre els anys 1985 i 2017 arreu de Catalunya.
L’atmosfera dels espais abandonats i la maquinària inservible genera una poesia visual on el color i la geometria de les imatges ens transporten a un viatge oníric i històric cap a l’època d’esplendor de les indústries.
El projecte pretén fer visible la riquesa del nostre patrimoni industrial, en molts casos abandonat i oblidat, no tan sols pel seu valor arquitectònic o tècnic, sinó també social, ja que aquests edificis formen part de la nostra memòria col·lectiva i tarannà. Vol ajudar a crear consciència de la importància històrica d’aquest període i de la necessitat de la rehabilitació i de la documentació gràfica per preservar aquest llegat.
Frank Gómez Castrillo, 2019
La gènesi d’aquest projecte es remunta a 1985, any en què de forma casual vaig començar a fotografiar alguns dels diferents edificis industrials de la ciutat de Terrassa. Amb el temps, després d’analitzar les fotografies realitzades i l’evolució urbanística de la ciutat, vaig sentir la necessitat de sistematitzar el procés fotogràfic i deixar una constància més rigorosa de les velles fàbriques que encara quedaven en peus.
El projecte fotogràfic "Passat Industrial" documenta gràficament l’estat d’aquelles antigues fàbriques en el seu estat d’abandonament, d’intervenció o després d’un pla de restauració o rehabilitació. L’exposició actual, "Passat Industrial, espais de l’oblit", es centra en aquells edificis industrials ja desapareguts o oblidats, fotografiats entre els anys 1985 i 2017 arreu de Catalunya.
L’atmosfera dels espais abandonats i la maquinària inservible genera una poesia visual on el color i la geometria de les imatges ens transporten a un viatge oníric i històric cap a l’època d’esplendor de les indústries.
El projecte pretén fer visible la riquesa del nostre patrimoni industrial, en molts casos abandonat i oblidat, no tan sols pel seu valor arquitectònic o tècnic, sinó també social, ja que aquests edificis formen part de la nostra memòria col·lectiva i tarannà. Vol ajudar a crear consciència de la importància històrica d’aquest període i de la necessitat de la rehabilitació i de la documentació gràfica per preservar aquest llegat.
Frank Gómez Castrillo, 2019
La ciutat explorada · Memòries descatalogades · Conferència de Ramon Aloguín
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) Demarcació de Tarragona
La Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya us convida a la conferència "La ciutat explorada · Memòries descatalogades", a càrrec de l'arquitecte Ramon Aloguín, que es farà el pròxim dijous 4 d'abril de 2019 a les 19.30 h a la sala d'actes de la Demarcació.
Descarrega el targetó
Tarragona te una llarga tradició en la protecció del patrimoni cultura. No és debades que la muralla romana va ser declara el 24 de maig de 1884, entre els primers monuments històric-artístics d’Espanya. La primera va ser seguida d’un considerable nombre de declaracions, fins assolir, el conjunt arqueològic de Tàrraco, l’any 2000, la màxima protecció a nivell mundial: Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
En un segon nivell, les proteccions locals són també nombroses: 732 elements molt variats estan catalogats en el POUM vigent.
Tanmateix, l’escena urbana és força més complexa. Resten sense menció una multitud de de peces heterogènies, algunes monumentals, altres més modestes i trivials, però que en cap cas són irrellevants, si el que perseguim és conservar la memòria de la comunitat.
La ciutat explorada és un treball en progrés, estudi integral del tot el terme, recollint tot allò que ha restat fora de les successives proteccions i declaracions, entenent que la inscripció d’un bé en l’inventari és la primera i més bàsica protecció, i prioritzant l’exploració en front de la documentació.
Descarrega el targetó
Tarragona te una llarga tradició en la protecció del patrimoni cultura. No és debades que la muralla romana va ser declara el 24 de maig de 1884, entre els primers monuments històric-artístics d’Espanya. La primera va ser seguida d’un considerable nombre de declaracions, fins assolir, el conjunt arqueològic de Tàrraco, l’any 2000, la màxima protecció a nivell mundial: Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
En un segon nivell, les proteccions locals són també nombroses: 732 elements molt variats estan catalogats en el POUM vigent.
Tanmateix, l’escena urbana és força més complexa. Resten sense menció una multitud de de peces heterogènies, algunes monumentals, altres més modestes i trivials, però que en cap cas són irrellevants, si el que perseguim és conservar la memòria de la comunitat.
La ciutat explorada és un treball en progrés, estudi integral del tot el terme, recollint tot allò que ha restat fora de les successives proteccions i declaracions, entenent que la inscripció d’un bé en l’inventari és la primera i més bàsica protecció, i prioritzant l’exploració en front de la documentació.
Exposició: "Cartes a l'Alcaldessa"
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Escriure una carta mai ha estat fàcil, de no ser per les ganes de fer-li saber a algú altre el que sents, el que penses, el que et preocupa, el que t’ha trencat el cor, el que et fa feliç, el que t’agradaria pel futur o el que desitjaries que millorés.
Aquesta va ser la tasca que vam demanar a 70 arquitectes de diverses edats, gènere i maneres diferents d’aplicar els coneixements arquitectònics i a 30 professionals d'altres disciplines vinculades a la creació de valor per a la ciutat: del món del teatre, fotografia, televisió...
Finalment hem rebut 70 cartes dirigides a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Recupereu el vídeo de la inauguració de l'exposició:
El contingut i el gruix de la carta eren lliures, amb l’única premisa que fos en format A4. Per tant hem rebut cartes d’amor, una vinyeta de còmic, una carta brodada, un desplegable, un collage, una postal, una petita instal·lació; algunes que somien amb una Barcelona millor, altres que fan retrets: un calidoscopi de Barcelona.
L’exposició on es mostraran les cartes, al vestíbul de la seu del Col·legi d’Arquitectes, s’ha pensat com espai multi-sensorial, on es podrà gaudir d’un lectura directa de les cartes. A més a més, s’empraran altres mitjans, com la projecció en gran format de les cartes sobre la façana, per a poder ser llegides pels vianants. A banda, també es podran escoltar, a través de locucions, al racó més íntim del vestíbul; i no menys important, es projectaran aquelles cartes que qualsevol visitant vulgui comunicar-li a l’Alcaldessa a través de les xarxes socials. Per últim, una bústia disposada a l’exposició permetrà que tothom pugui dirigir la seva carta en paper a l’Alcaldessa.
El concepte dels mobles expositius està basat en l’economia circular, la reducció de les emissions de CO2 i l’impacte i la integració socials, a través de la reutilització i reciclatge de materials de rebuig i la construcció per part d’una cooperativa que treballa amb persones amb discapacitats per tal de fomentar la seva integració a la ciutat de Barcelona. Aquesta és la carta implícita que enviem els comissaris a l’Alcaldessa.
El projecte “Cartes a l’Alcaldessa de Barcelona” ha estat organitzat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i comissariat per Ricardo Devesa, Xavier González i Núria Moliner, membres de la plataforma urbanNext. Aquest projecte és una idea original de Storefront for Art & Architecture de Nova York, comissariat per Eva Franch, i s’ha realitzat a altres ciutats com Atenes, Bogotà, Buenos Aires, Lisboa, Madrid, Rotterdam, Mariupol, Ciutat de Mèxic, Nova York, Ciutat de Panamà, Sao Paulo, Taipei i Taichung.
Inscripció a l'acte d'inauguració.
Més informació del projecte aquí.
Col·labora:
Aquesta va ser la tasca que vam demanar a 70 arquitectes de diverses edats, gènere i maneres diferents d’aplicar els coneixements arquitectònics i a 30 professionals d'altres disciplines vinculades a la creació de valor per a la ciutat: del món del teatre, fotografia, televisió...
Finalment hem rebut 70 cartes dirigides a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Recupereu el vídeo de la inauguració de l'exposició:
El contingut i el gruix de la carta eren lliures, amb l’única premisa que fos en format A4. Per tant hem rebut cartes d’amor, una vinyeta de còmic, una carta brodada, un desplegable, un collage, una postal, una petita instal·lació; algunes que somien amb una Barcelona millor, altres que fan retrets: un calidoscopi de Barcelona.
L’exposició on es mostraran les cartes, al vestíbul de la seu del Col·legi d’Arquitectes, s’ha pensat com espai multi-sensorial, on es podrà gaudir d’un lectura directa de les cartes. A més a més, s’empraran altres mitjans, com la projecció en gran format de les cartes sobre la façana, per a poder ser llegides pels vianants. A banda, també es podran escoltar, a través de locucions, al racó més íntim del vestíbul; i no menys important, es projectaran aquelles cartes que qualsevol visitant vulgui comunicar-li a l’Alcaldessa a través de les xarxes socials. Per últim, una bústia disposada a l’exposició permetrà que tothom pugui dirigir la seva carta en paper a l’Alcaldessa.
El concepte dels mobles expositius està basat en l’economia circular, la reducció de les emissions de CO2 i l’impacte i la integració socials, a través de la reutilització i reciclatge de materials de rebuig i la construcció per part d’una cooperativa que treballa amb persones amb discapacitats per tal de fomentar la seva integració a la ciutat de Barcelona. Aquesta és la carta implícita que enviem els comissaris a l’Alcaldessa.
El projecte “Cartes a l’Alcaldessa de Barcelona” ha estat organitzat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i comissariat per Ricardo Devesa, Xavier González i Núria Moliner, membres de la plataforma urbanNext. Aquest projecte és una idea original de Storefront for Art & Architecture de Nova York, comissariat per Eva Franch, i s’ha realitzat a altres ciutats com Atenes, Bogotà, Buenos Aires, Lisboa, Madrid, Rotterdam, Mariupol, Ciutat de Mèxic, Nova York, Ciutat de Panamà, Sao Paulo, Taipei i Taichung.
Inscripció a l'acte d'inauguració.
Més informació del projecte aquí.
Col·labora: