Conferència | COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA

INTESIS: Comerç, ciutat, paisatges arran de terra

Imatge:

La Demarcació de Tarragona del COAC us convida a la presentació de la Tesi Doctoral “Comerç, ciutat, paisatges arran de terra” a càrrec d'Eulàlia Gómez-Escoda, Dra. arquitecta per la Universitat Politècnica de Catalunya.

La sessió s'ofereix per streaming el dijous 6 de maig de 2021 a les 19.30h mitjançant la plataforma Microsoft Teams. Les persones inscrites rebran un correu electrònic amb l'enllaç per seguir la sessió en directe. Aquest enllaç es publicarà també al web unes hores abans d'iniciar l'acte.

Cal inscripció prèvia: APUNTA'T AQUÍ

Visualitza la sessió gravada al canal de YouTube del COAC

La tesi es fixa en la ciutat a partir de l'angle a la trobada entre façanes i voreres, una frontissa gruixuda i plegada, d’ús fonamentalment col·lectiu i ocupada en gran mesura pel comerç, de naturalesa invasiva i transformadora. Les activitats tenen com a escenari principal l’arribada de l’arquitectura al carrer -les plantes baixes-, on els límits entre públic, privat i col·lectiu canvien de gruix, de grau de transparència o de perforació, es converteixen en discontinus, desapareixen a estones, o prenen cos i se separen del pla del terra, que és on es desenvolupa principalment el component públic urbà, perquè és on la interacció entre habitants i visitants amb el construït contribueix a magnificar les condicions d’urbanitat (1) de la ciutat. Determinades petjades al paisatge urbà són conseqüència de l'acció col·lectiva del comerç: intervencions que foraden o esculpeixen l’arquitectura, que s'hi superposen amb noves estructures o que en desborden els límits i s'estenen sobre el fragment de ciutat propera. Accions saltejades en el temps i escenaris superposats que explicats de manera detallada posen en valor aquestes parasitacions urbanes, emfatitzen la transcendència del comerç en la contribució -de manera espontània i més enllà de les normes, en moltes ocasions- a la complexitat i a la intensitat de l'ús públic de les voreres. La tesi s'aproxima al comerç urbà des de quatre perspectives que creuades estableixen les bases teòriques per una comprensió del paisatge de la ciutat arran de terra. El text s'acompanya d’un conjunt d'imatges i cartografies tant pròpies com apropiades que exploren les maneres d’entendre i de representar el llindar entre l'espai públic de carrers i places i l'espai col·lectiu del comerç. El primer capítol repassa la literatura científica sobre la qual es recolza la recerca, al mateix temps que desplega l'imaginari sensible entorn a la qüestió. L'estesa de textos i imatges que el configuren acompanyen la formulació de la primera hipòtesi: el que passa a les plantes baixes de la ciutat determina en gran mesura el seu caràcter. El segon descriu els edificis dedicats al comerç des del punt de la seva morfologia i les regles d'implantació urbana. Es fixa en com han evolucionat i s'han transformat en estructures que han capgirat les lògiques del model original, o en com s’han hibridat per poder respondre a les necessitats que el comerç demanava a la ciutat. La hipòtesi sobre la qual es recolza és la del fet que el comerç i les seves formes duen implícites al seu caràcter la invasió i la transformació, i que aquests canvis que experimenten i que infligeixen al seu entorn caracteritzen l'ús del pla del terra. El tercer se centra en tres fragments del centre de Barcelona i els explica des de la presència d'alguna de les formes de comerç descrites al capítol anterior: descrivint-ne la morfologia o l'origen, repassant la normativa municipal que les regula, cartografiant-ne l'ús. Per gran que sigui la forma amb què es manifesta, el comerç comporta sempre una dimensió urbana d'escala menuda, una rugositat oscil·lant a peu de carrer, unes ondulacions en la trobada entre façanes i voreres sempre en moviment constant. El quart capítol tanca la tesi establint relacions entre els tres anteriors amb una reflexió sobre els paisatges comercials contemporanis -els que caracteritzen els centres urbans, els que es descentralitzen i es lliguen a les infraestructures de transport, els que subsisteixen sense suport físic-, i determina que a cadascun d’aquests diferents escenaris li corresponen uns ritmes i uns temps, que són els que marquen les formes de comerç que en caracteritzen la seva geografia.

(1) De Solà-Morales (2010) defineix la urbanitat com la suma de permeabilitat, sensualitat i respecte, i adverteix que no només es troba en l’activitat econòmica i social, sinó també en la matèria de l’arquitectura. ('La urbanitat de l'arquitectura', Conferència inaugural del curs 2009-2010 en la ETSAB, Barcelona: Visions n.8)

#dijousalcoac
#COACTarragona

Incasòl 40. Conversa sobre model urbà i naturalització

Imatge:

A Catalunya, els pobles i ciutats han integrat històricament la natura a través de la producció agrícola de proximitat i la relació franca amb el seu territori proper, però amb el procés de creixement i concentració urbana (que s’accelera amb la industrialització) la natura es va perdent com a referent als entorns urbans. Els creixements ràpids i descontrolats i la preeminència del cotxe s’uneixen a un procés de degradació mediambiental generalitzat que arriba al seu punt més preocupant en les darreres dècades del segle passat, quan també comença a despertar una profunda consciència ecològica en la societat catalana.

En els darrers quaranta anys, Catalunya ha millorat de forma generalitzada l’estat del seu medi ambient i s’ha reduït la contaminació a pobles i ciutats, però, a escala global, les dinàmiques mediambientals no han seguit una evolució tan positiva. L’actual crisi climàtica ens obliga a repensar la nostra manera de viure i això implica repensar profundament, també, els nostres pobles i ciutats.

En el marc de l’exposició “INCASÒL 40. 40 anys, 40 raons”, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i la Demarcació de Girona del COAC organitzen un cicle de debats paral·lels, el darrer dels quals tindrà lloc a la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona, el dijous 15 d’abril (18 hores) i estarà dedicat al model urbà i a la naturalització, corresponent a l’Eix 1 de la mostra.

En aquesta conversa, moderada per l’arquitecte Roger Subirà, comissari de la mostra, i el també per l’arquitecte David Codinach, secretari tècnic de la Demarcació de Girona, comptarem amb la participació d’Albert Civit, director de l’INCASÒL; Narcís Sastre, geògraf especialitzat en geografia urbana i paisatge; Maria Goula, professora titular del Departament d’Arquitectura de Paisatge de la Universitat de Cornell (Nova York) i investigadora adjunta a l'Institut d’Investigació Hàbitat, Territori i Turisme de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat de Màlaga; i CIERTO ESTUDIO, un equip de joves arquitectes en constant experimentació que despleguen els seus interessos en el camp de l'arquitectura, el disseny, la cultura i la recerca.

SEGUIMENT DE L'ACTE
Presencialment
Per poder assistir presencialment a la conferència és necessari inscriure's. Places limitades.

Telemàticament
L'acte es pot seguir en línia a través del canal de Youtube de la Demarcació de Girona del COAC on, posteriorment, es podrà recuperar.

MESURES COVID-19
L’acte complirà totes les mesures d’higiene i seguretat d’acord amb la normativa sanitària vigent.

Complexity and Contradiction in Architecture. Robert Venturi

Conferència: “Recordant Robert Venturi i Denise Scott Brown”, a càrrec de Lluís Clotet

Imatge:

La Demarcació de Girona del COAC presenta la conferència “Recordant Robert Venturi i Denise Scott Brown” a càrrec de l’arquitecte Lluís Clotet, que tindrà lloc a la sala d’actes Rafael Masó el dia 8 d’abril de 2021, a les 19.30 hores. L’acte s’emmarca en la inauguració de la cinquena exposició del cicle L’Àlbum de l’Arquitecte, la mostra de fotografia “Denise Scott Brown. Travelling with Denise”.

En la seva intervenció, l’arquitecte barceloní explicarà què suposen per ell les posicions crítiques a l’arquitectura moderna establertes per Robert Venturi i Denise Scott Brown. Per Clotet, la lectura del manifest "Complexity and Contradiction in Architecture” publicat per Venturi l’any 1966 va canviar la manera de mirar l’arquitectura construïda al llarg dels temps i, com a conseqüència, va influir en gran manera sobre la seva obra.

Lluís Clotet (Barcelona, 1941)
Obté el títol d'arquitecte el 1965 per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. En aquesta escola ha estat professor de Dibuix des del 1977 fins al 1984, professor visitant a l'Aula PFC i professor de Projectes del 1997 al 2000. El 1964 funda Studio PER amb els arquitectes Pep Bonet, Cristian Cirici i Òscar Tusquets. Amb aquest últim col·labora en múltiples projectes fins al 1983. El 1984 s'associa amb Ignacio Paricio fins al 2008. És també soci fundador de la firma BD Edicions de Disseny.

Les seves obres han estat distingides amb diversos premis: Lleó d'Or al millor llibre il·lustrat a la XII Mostra Internacional de Venècia (1965); Premi FAD d'Interiorisme a la millor intervenció dels anys 1965, 1972 i 2005; Premi FAD d'Arquitectura al millor edifici dels anys 1978, 1979, 1988 i 1989; Premi Nacional de Restauració de 1980; Delta d'Or al millor disseny industrial dels anys 1974, 1979 i 1980; Premi Construmat a l'obra millor construïda dels anys 1991, 1999 i 2007; Premi Nacional d'Arquitectura, Generalitat de Catalunya, de l'any 1999; Premi Dècada 2009; Premi Nacional d'Arquitectura, Ministeri de Foment, de l'any 2010.

Alguns dels seus treballs més significatius són el Restaurant La Balsa, a Barcelona (1979), la Seu del Banc d’Espanya, a Girona (1983-1989), l’adequació del Dipòsit de les Aigües de la Ciutadella com a Biblioteca de la Universitària Pompeu Fabra, a Barcelona (1992-1999), la Restauració del Convent dels Àngels, a Barcelona (1996-2001), els Habitatges Illa de la Llum a Diagonal Mar, a Barcelona (2001-2005) i la Fundació Alícia a Sant Benet del Bages (2006-2007), entre molts d’altres.

Recupera la conferència

Aquest acte és possible gràcies a les empreses que donen suport a la Demarcació de Girona del COAC: Jung, com a patrocinador principal; Brancós Ceramics, Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona i Vidresif, com a col·laboradors.