Propers Actes
Acte de presentació del veredicte de la 9a Mostra d'...
Acte de presentació del...
Volem circular per una Barcelona neta, silenciosa i...
Volem circular per una Barcelona...
Visita guiada a l'exposició "A casa de l'...
Visita guiada a l'exposició...
Jornada a Vic: El Nou Codi d’accessibilitat de Catalunya
Jornada a Vic: El Nou Codi d...
XXXIVè Curset. Jornades internacionals sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic. Fortificacions: intervencions en el patrimoni defensiu
El XXXIVè Curset de l'AADIPA d'aquest any 2011 es vol ocupar de la intervenció en les construccions destinades a la defensa. Des de l’antiguitat fins als nostre dies s’han construït arquitectures de defensa col·lectiva, aïllades o formant part d’una xarxa, com muralles, castells, torres i refugis, que han servit per a vigilar, protegir o controlar un enclavament singular, una ciutat, un territori, una via de comunicació o una línia fronterera.
Les arquitectures de defensa han arribat fins a nosaltres convertides en arquitectures singulars que molt sovint caracteritzen el paisatge i el territori on es troben. També han arribat carregades d’un significat que en determina la valoració com a element propi i d’identitat de la col·lectivitat, o com a símbol d’una dominació imposada, o com un element obsolet que destorba. La percepció del significat influirà en la voluntat de conservació, o en l’oblit i la seva destrucció.
Les construccions de defensa són arquitectures funcionals que no es poden entendre sense tenir en compte l’armament i les estratègies d’atac de l’època a les quals han de fer front, amb poques concessions a la decoració. Els importants recursos que s’hi dediquen, s’esmercen en la qualitat constructiva i en la consecució d’un aspecte imponent i inexpugnable on l’aspecte d’arquitectura - propaganda és la principal voluntat expressiva. Precisament, els canvis en l’armament han anat deixant obsoletes les diverses tipologies de fortificacions. Llavors, o s’han abandonat, o s’han destruït deliberadament, o bé s’han destinat a altres usos.
Només des de la consideració de tota la història i de tots els significats que hi ha implícits en cada arquitectura es pot abordar la intervenció en el patrimoni defensiu. Cal entendre com es feia servir el sistema d’atac i el sistema de defensa, saber de qui es defensaven i a qui atacaven, qui la feia servir i com s’hi vivia. Cal entendre el paper que jugava en el territori i en la societat. Cal analitzar en quin moment la construcció defensiva queda obsoleta i com s’abandona, o bé es destrueix deliberadament o es reutilitza i si, més endavant, es revalora i es reconstrueix.
Cal plantejar quin és el paper d’aquest patrimoni en el moment actual, el significat que té ara i el discurs històric que es vol que expliqui; el seu valor com a document històric per al coneixement de la seva època i de les tècniques constructives que s’utilitzaven.
És essencial, i sovint el principal problema, definir quin serà el seu ús. Cal trobar un ús idoni a les necessitats del moment actual, més enllà de la visita turística, i alhora que respecti el monument. Finalment, cal plantejar amb quins criteris es restaurarà i s’adequarà a les necessitats derivades de l’ús que s’ha definit i donar resposta als conflictes que es produeixin. Les respostes han de venir de la col·laboració de la història, l’arqueologia, l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatgisme, i de les necessitats de la gestió, de la propietat, i de la ciutadania, destinatària del gaudi dels béns culturals i amb dret a un coneixement històric complet i crític.
Directors:
Anna Albó Riera
Dídac Gordillo Bel
Equip organitzador:
Rosa Bosch Palau Montserrat
Cucurella Jorba
Alfred Pastor Mongrell
Mireia Barnadas i Ribas, secretària tècnica de l'AADIPA
Marta Urbiola i Domènech, tresorera de l'AADIPA