El COAC-Comarques Centrals cedeix a Plataforma per la Llengua l’ús de la sala de reunions de la Casa Lluvià
Claudina Relat, presidenta de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i Rut Carandell, directora de la Plataforma per la Llengua, han formalitzat l’acord mitjançant la signatura d’un conveni de cessió. Aquest conveni permet que l’entitat disposi d’un espai adequat per celebrar les seves reunions periòdiques, del grup de treball de la Catalunya Central, a la Casa Lluvià actual seu del COAC-CC.
Claudina Relat ha expressat la seva satisfacció per aquest acord: “Des del COAC estem molt contents de poder col·laborar amb una entitat que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social i que ajuda a garantir que el català sigui present com a llengua de ple dret en tots els àmbits i registres”.
Plataforma per la Llengua és una organització, sense ànim de lucre, no governamental amb més de 26.000 socis. L’entitat actua als diferents territoris de parla catalana i ho fa des de l'activisme i amb una perspectiva transversal: en l’àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l’acollida i l’arrelament lingüístic dels nouvinguts, en les universitats i l’educació, així com en les administracions, entre altres àmbits d’actuació.
Inscripcions obertes per a la 7a edició de la Mostra d'Arquitectura del Maresme
En el marc de la Mostra, es convoquen també el 4t Premi Puig i Cadafalch del Maresme i el Premi Diputació de Barcelona a Actuacions Innovadores en l'Hàbitat Urbà.
Poden optar a la Mostra les obres i treballs finalitzats entre l'1 de gener de 2020 i el 31 de desembre de 2024, produïts en l'àmbit territorial del Maresme, que inclou els següents municipis:
Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d'Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, el Masnou, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
El termini de presentació s'ha prorrogat fins el 26 de maig de 2025.
· Consulteu les bases de la Mostra i el Premi
· Inscripcions a través del nou Gestor de Mostres
Berga divulgarà la vida i l’obra d’Emili Porta i Galobart per difondre el llegat urbanístic de l’arquitecte berguedà
Berga retrà homenatge a Emili Porta i Galobart (Berga, 1886-1963) amb l’organització d’actes culturals per donar a conèixer la vida i l’obra de l’arquitecte berguedà. Emili Porta es va llicenciar en Arquitectura l’any 1915 i va ser nomenat arquitecte municipal de Berga el 20 de setembre de 1924. Per commemorar el centenari del seu nomenament com a arquitecte municipal, s’ha ideat una programació que inclourà conferències, exposicions i la presentació d’un llibre. Es tracta d’un projecte impulsat conjuntament per l’Ajuntament de Berga, l’Àmbit de Recerques del Berguedà, l’Arxiu Comarcal del Berguedà i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya COAC-Comarques Centrals. La primera part de la programació es portarà a terme del 27 de març al 29 de juny, però s’aniran incorporant propostes durant els pròxims mesos per recórrer l’imaginari de l’arquitecte, per exemple, a través de visites guiades als espais Porta.
La presentació dels actes de l’Any Emili Porta ha comptat amb la participació d’Ivan Sànchez, alcalde de Berga i regidor de Patrimoni Cultural i Museus; Rosa Serra, presidenta de l’Àmbit de Recerques del Berguedà; Abel Rubió, director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà; Màrius Rubiralta, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i autor del llibre Emili Porta i Galobart (Berga 1886-1963). Del model urbanístic i arquitectònic noucentista de Berga a la ciutat de la postguerra. Volum I – Biografia; Jaume Soldevila, membre de la junta directiva del COAC-Comarques Centrals i Francesc Rafat, membre de l’Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA).
Estudiar, conèixer i reivindicar Emili Porta i Galobart
Emili Porta i Galobart va treballar com a arquitecte municipal a Berga durant quatre dècades. Alguns exemples de l’empremta urbanística de Porta a la capital berguedana són: l’edifici i el mobiliari de l’Ajuntament de Berga (1929-30), la projecció de l’eixample a la zona de les Estaselles, el disseny del passeig de la Pau com a ciutat-jardí, l’edifici de Cal Cuberas (ronda Moreta), l’edifici de l’antic Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Berga (carrer Gran Via, 23), el panteó Bassacs situat al cementiri municipal, el parc del pla de l’Alemany o les fonts del vall, entre d’altres. Per tota aquesta obra, cal considerar Emili Porta i Galobart com el gran dissenyador de la Berga de mitjans del segle XX. En aquest sentit, tots els participants en la presentació de l’Any Emili Porta van destacar la rellevància de l’obra de l’arquitecte i la necessitat d’estudiar-la, conèixer-la, difondre-la i reivindicar-la, visitant els espais Porta i posant Berga en el mapa de l’arquitectura de Catalunya.
Conferències, exposicions i edició d’un llibre
La programació comptarà amb diferents propostes culturals per conèixer Emili Porta i Galobart des de diferents vessants. Màrius Rubiralta, estudiós de la figura de l’arquitecte berguedà, obrirà la programació amb una conferència titulada “L’arquitecte Emili Porta i Galobart” i, posteriorment, hi haurà la presentació del fons documental digitalitzat de Porta, a càrrec del director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà, Abel Rubió. L’acte es farà el dijous 27 de març, al Pavelló de Suècia, a les 19 h.
Hi haurà dues exposicions: una a l’Arxiu Comarcal del Berguedà titulada “Emili Porta, arquitecte berguedà”, que es podrà visitar del 27 de març al 30 d’abril, i una altra que es farà al Museu Comarcal del Berguedà titulada “Vida i obra de l’arquitecte municipal Emili Porta i Galobart (Berga 1886-1963)” que es podrà veure del 4 d’abril al 29 de juny.
Un altre dels actes destacats serà la presentació del primer volum del llibre Emili Porta i Galobart (Berga 1886-1963). Del model urbanístic i arquitectònic noucentista de Berga a la ciutat de la postguerra. Volum I – Biografia. L’acte es farà el dijous 10 d’abril a l’Ajuntament de Berga (19 h) i comptarà amb la participació de l’autor, Màrius Rubiralta, i la presidenta de l’Àmbit de Recerques del Berguedà, Rosa Serra.
Abel Rubió i Xavier Pedrals, director i exdirector de l’Arxiu Comarcal del Berguedà, respectivament, faran una conferència per aprofundir en l’extens fons documental de l’arquitecte municipal treballat en els últims anys i digitalitzat en els darrers mesos gràcies al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ara es posa a disposició d’estudiosos i del conjunt de la ciutadania. La conferència titulada “El fons documental d’Emili porta: recollida i digitalització” es farà el divendres 25 d’abril, a l’Ajuntament de Berga, a les 19 h.
La programació de la primera part de l’Any Emili Porta es tancarà amb una conferència titulada “El poder dels arquitectes municipals noucentistes de crear paisatge urbà. Emili Porta en el seu context històric”, a càrrec del doctor Joaquim Puigvert, professor d’Història Contemporània del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona. La xerrada es farà el divendres 16 de maig, a l’Ajuntament de Berga, a les 19 h.