III edició de la Jornada 'Les tècniques tradicionals en la construcció de l'arquitectura contemporània'
En aquesta ocasió, també dirigida per l’arquitecte Oriol Roselló, la temàtica se centrarà en la figura de l’artesà en l’arquitectura actual i es comptarà amb les ponències de professionals com Alejandro García Hermida, doctor arquitecte i màster en Conservació i Restauració del Patrimoni Arquitectònic per la UPM; el mestre ‘chocero’ Antonio Gandano; Jonathan Cory-Wright, fundador de CanyaViva; Pere Costa, fundador de Costa Construccions SLU; Jordi Domènech i Salvador Gomis, mestres d’obra especialitzats en volta catalana; Max Rutgers, mestre estructurista especialitzat en fusta i fundador de MaxMadera; Alberto Sánchez i Guillermo Bosque, arquitectes membres de l’Associació Fuset pel Patrimoni Rural; Cristina Thió, fundadora de Chroma restauració del patrimoni arquitectònic; Núria Casadevall, especialista en revestiments i acabats d’estuc, esgrafiats i planxat al foc; Mariana Palumbo i Marta Domènech, doctores arquitectes; Xevi Bayona i Octavi Mestre, arquitectes; i M. Àngels Armengol, gerent de la Unió d’Empresaris de la Construcció.
Inscripcions tancades. La llista d'espera per participar en aquesta nova edició, estan obertes fins el 20 de setembre al portal web www.arquitectes.cat/IIIjornadagreta, on es pot consultar tota la informació relativa a l’edició en curs.
El paper de l’artesà en l’arquitectura actual
Sovint les tècniques tradicionals van lligades a la capacitació de l’artesà executor. A diferència de l’estructura laboral fins ara vigent, l’artesà està capacitat per compartir autoria i responsabilitat amb els tècnics responsables. Tot i que l’encaix dels artesans en obres actuals és complexa, existeix una demanda creixent. Per aquest motiu, enguany la jornada està dedicada a la figura de l’artesà com a peça clau en l’actualització de coneixements ancestrals en l’arquitectura.
Qualsevol arquitecte s’ha de sentir interpel·lat, en l’actual escenari de crisi climàtica, i els criteris sostenibilistes formen part crucial de la disciplina de l’arquitectura. De les moltes estratègies, la de recuperar virtuts del coneixement tradicional s’ha posicionat com una alternativa creïble a la persistent sofisticació tecnològica. De fet, els materials preindustrials s’han rebatejat com a materials descarbonitzats, ja que representen el màxim paradigma de baixes emissions.
Una cita biennal amb l’arquitectura tradicional
Amb la voluntat d’incidir en la consciència i la sensibilització de la ciutadania sobre les tècniques tradicionals com a eina complementària de les tècniques contemporànies per a un canvi de paradigma més sostenible i just, l’any 2019 l’Associació Greta i la Demarcació de Girona del COAC van promoure la primera edició de la jornada ‘Les tècniques tradicionals en l’arquitectura contemporània’ amb el focus posat en l’ús dels materials preindustrials en projectes contemporanis, en la qual van assistir més de 80 professionals del món de l’arquitectura i la construcció.
Dos anys més tard, el Teatre de Banyoles va acollir la segona edició centrada en la qüestió de la forma i quin llenguatge correspon a les tècniques tradicionals actuals, amb una participació de més de 100 professionals.
Organitza
Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA) i Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Col·labora
Diputació de Girona, Ajuntament de Torroella de Montgrí i Museu de la Mediterrània
Patrocina
Buscomasia, Cemento Natural El Tigre, Cortinsa, Chroma, Costa Construccions, Elke, Kalam, Melero Constructors, Maxmadera, Muñoz Fornaguera, RC Grandes Obras, Rècop, Saint-Astier, Somnis a Mida, Subirachs Construccions i TNA.
