-
Nous motors que alimenten la transformació urbana torinesa
Des de fa uns anys, la ciutat de Torí es troba a la recerca de nous motors econòmics i dinamitzadors de la ciutat. Torí és el tercer centre econòmic i productiu del país, però fa anys que la ciutat està en crisi, sobretot la seva indústria automobilística, i el temps de l'efervescència productiva s'ha acabat. Tot i així, l'any 2016 el NY Times va incloure Torí com a única meta turística italiana que valia la pena visitar durant aquell any. Els motius principals que exposava el diari eren la interessant requalificació urbana de l'antiga capital italiana de la indústria, així com el paisatge vitícola del Piemont, Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO des del 2014 (Langhe, Roero i Monferrato).
-
Infraestructura de sutura a Sarajevo
Sarajevo és una ciutat ubicada en una vall allargada i estreta, que discorre als dos costats del riu Miljacka, i es troba rodejada de muntanyes. Aquesta és una orografia que defineix el caràcter de la ciutat a molts nivells: accessibilitat, història, climatologia, relació amb la natura, etc.
-
Com hem arribat fins aquí a Belgrad?
És ben sabut en la investigació contemporània que cal que un desenvolupament de qualitat de la planificació urbana es basi en la planificació estratègica a llarg termini per part d'una entitat autònoma. Però la planificació estratègica a llarg termini també requereix una estabilitat del sistema polític i del desenvolupament econòmic. Belgrad, amb la seva turbulenta història de destrucció, mai va tenir l'oportunitat d'arribar a un nivell d'estabilitat per tenir les condicions adequades, no tant per a l'establiment, com per a la implementació de la planificació estratègica a llarg termini.
-
Hjällbo 1968-2018, la Brasília Europea a Göteborg
Darrerament s'ha estrenat el documental EUROPAS BRASILIA(1), un film dirigit per Carl Pontus Hjorthén, que tracta sobre la situació actual de Häjllbo, un dels barris de la perifèria de Göteborg. Situat al nord-est de la ciutat, va ser construït en la dècada dels 60. Eren els temps en els que Suècia vivia en el punt àlgid del seu progrés econòmic i social. Hjälbo representava la implantació d’un nou model. La ciutat ideal que havia de convertir-se en l’epicentre de la societat sueca, en el símbol de la seva fortalesa i el seu progrés.
-
100 anys de Bauhaus 1919-2019, des de Berlín
La influència de la Bauhaus en el món de l'arquitectura i el disseny del segle XX és avui dia un fet inqüestionable, així com la seva gran repercussió a nivell internacional. Si es fa un repàs general de la història de la Bauhaus, resulta sorprenent com una institució que només va poder existir com a tal durant catorze anys hagi pogut marcar tan decisivament la trajectòria de l'art i l'arquitectura i el seu nom segueixi essent avui dia tan vigent.
-
Frankfurt o el luxe de viure a una metròpolis
Cada vegada més es parla sobre els efectes de la gentrificació i de l'augment dels preus de lloguer i de compra dels habitatges, especialment a les grans capitals europees. A Frankfurt i la seva àrea metropolitana, aquest canvi s'ha accelerat els últims anys i ha entrat en una fase en la qual són necessàries noves propostes per mantenir una certa estabilitat entre les diferents classes socials presents a la metròpolis. Resumidament, la gentrificació es dona quan als barris més barats comença a instal·lar-s'hi gent amb un poder adquisitiu més alt, provocant un canvi en el teixit del barri que afavoreix als més adinerats i repercuteix negativament en aquells amb menys recursos.
-
El cohabitatge a Hamburg: fent ciutat
Ciutats gentrificades, absència d'habitatge assequible... Tot sembla portar les ciutats europees cap als projectes autogestionats de cohabitatge. Aquests projectes, que en els seus inicis als anys 60 estaven impulsats per gent d'esquerres i alternativa, semblen ser, actualment, l'única alternativa per aconseguir un habitatge a un preu assequible. Alhora, les ciutats han descobert els seus beneficis com a element cohesionador de barri, i volen ara promocionar-lo.
-
Els Jocs Olímpics de PARÍS 2024 una nova esperança de treva...
Una de les coses per les quals m'agrada viure a París és la densitat. Aquesta mateixa densitat que sufoca cada matí en agafar el metro, que impedeix seure al restaurant sense sentir la conversa dels veïns o simplement anar a una exposició sense fer hores de cua. És aquesta mateixa densitat la que viuen totes les metròpolis mundials, però no totes tenen els requeriments per organitzar una competició com els Jocs Olímpics. És doncs, la densitat d'equipaments i de transport públic que ha permès obtenir l'assignació dels Jocs Olímpics 2024 a l'alcaldessa Anne Hidalgo i Toni Estanguet.
-
Les mitgeres a Buenos Aires
Les mitgeres -parets o murs que es generen entre propietats contigües- són estranys romanents urbans amb una important presència en el paisatge arquitectònic de Buenos Aires. Aquesta realitat no succeeix només a la capital argentina, també s'estén a altres províncies del país.